Ahir és va presentar a la conselleria de Cultura l’informe anual d’hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya del 2016. El conseller Santi Vila va declarar que “la nostra societat cada cop té uns costums més homologables a nivell europeu”, tenint en compte que un 67,8% dels catalans són lectors de llibres i la mitjana europea està en un 68%. Ara bé, això vol dir que un 32,2% dels catalans no llegeixen mai cap llibre, una xifra massa alta, tot i que en sis anys s’ha reduït 5,5 punts percentuals.
L’anunci estel·lar de la roda de premsa va ser que el Departament de Cultura destinarà 300.000 euros a la nova línia d’ajuts per a la traducció al català d’obres literàries i no literàries. Mostra “del moment dolç” de la relació de la conselleria i el sector del llibre, segons Vila, que hi va afegir que “cada cop hi ha menys bonisme i més ciència en les línies d’ajut”.
Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, va donar les dades principals sobre aquest ajut. “Pretenem equilibrar el cost de les traduccions al català perquè tinguin un preu més competitiu amb relació al castellà”, tenint en compte que la despesa és la mateixa però no així el nombre de lectors potencials. Del 13 de juny al 30 de novembre estarà oberta la convocatòria i “de moment ja hi ha 55 sol·licituds d’11 editorials; 28 de títol literaris i 27 de no literaris”, va explicar Franquesa. Esperen donar suport a fins a 150 títols, que hauran de ser publicats abans del setembre del 2018.
Altres criteris que aplicaran són que l’ajut serà d’un 50% de la traducció en llibres literaris i un 70% per a no literaris; que hi hagi un màxim de 6 projectes per editorial; que la retribució mínima garantida per als traductors siguin 12 euros per cada 2.100 espais, i, en els literaris, el mínim de text siguin 75.000 espais, “menys en el cas del còmic, poesia i teatre”. Finalment, Franquesa va declarar que “es preveu mantenir la mateixa dotació fins al 2020”.
Continuant amb les xifres de l’informe –que parteix d’una enquesta telefònica a 1.200 persones de més de 10 anys i de les quatre demarcacions catalanes–, un 61,9% dels catalans llegeixen per oci i un 26,5%, per feina o estudis.
Quim Torrent, director general de Creació i Empreses Culturals de la Generalitat, que va anar desglossant el resum de l’informe, va desmentir un tòpic: “Diuen que els que llegeixen molt no tenen temps per a res més, però, segons l’enquesta, els lectors habituals escolten més música que els no lectors i també escolten més la ràdio, surten més a sopar i de copes, i fan més esport.”
Les dones, més lectores
Pel que fa a la mena de lectors, un 73,4% de les dones es declaren lectores per un 62% dels homes. I les persones amb estudis universitaris llegeixen en un 85,7% i els que tenen estudis primaris només ho fan en un 46,5%. Quant a la llengua, encara hi ha feina a fer, d’aquí l’impuls a la línia d’ajuts a la traducció, perquè un 27,4% tenen el català de llengua habitual i un 70,2% el castellà, tot i que el català ha guanyat en sis anys 6,2 punts percentuals.
Pel que fa a la lectura en suport digital, ha augmentat fins a un 23,70%. Per contra, els lectors només en paper han descendit fins a un 38,80%. Un 48,6% de la població va comprar una mitjana de 7,2 llibres (sense comptar els de text) el 2016.
Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya, entre altres valoracions, va fer una crida a combatre la pirateria amb el següent argument: “Si dels 70 milions d’exemplars que es venen a l’Estat espanyol, prop d’un 24% és en digital, però segons facturació és només un 5%... vol dir que uns 8 milions d’exemplars es pirategen.” Mala peça al teler, és evident.
Fonte: ElPuntAvui.cat
