30/6/10

Decretu pal fomentu del billingüismu na Alministración de Xusticia vasca


El Gobiernu vascu apreba un Decretu pal fomentu del billingüismu na Alministración de Xusticia.

El Consejo de Gobierno de Ejecutivo autonómico aprobó hoy el Decreto de Normalización Lingüística de la Administración de Justicia en Euskadi, con el que se pretende hacer efectivo en la práctica el régimen de cooficialidad vigente en la comunidad autónoma, de manera que la ciudadanía pueda usar tanto el euskera como el castellano en sus relaciones con la Administración de Justicia.
El decreto persigue potenciar el uso del euskera como lengua de comunicación en el ámbito judicial, y para ello, establece que, en un plazo de 10 años, existan en la Administración de Justicia alrededor de un 35 por ciento de puestos singularizados por el idioma, si bien tal porcentaje se distribuirá de forma proporcional a la efectiva implantación del euskera en los distintos partidos judiciales
Asimismo, el decreto establece planes quinquenales de euskaldunización, de forma que, a la entrada en vigor de la nueva relación de puestos de trabajo, durante este año puedan hacerse efectivos una tercera parte de esos porcentajes y el resto conseguirlo en los dos quinquenios siguientes, 2015 y 2020.
Dicho decreto sustituye al decreto 152/2008, de 29 de julio, que fue parcialmente anulado por los tribunales, y responde también a la necesidad de adaptar la Administración de Justicia al régimen de organización y funcionamiento de la Nueva Oficina Judicial y Fiscal.
Asimismo, el Gobierno señaló que el nuevo diseño de la Administración de Justicia, y de los puestos y tareas del personal a su servicio, "posibilita llevar a la práctica la cooficialidad, sin perder de vista que éste ha de ser un proceso proporcionado y progresivo".

Fonte: Europa Press

29/6/10

La llingua catalana yá nun ye "preferente" nel Estatut

La mayoría de los preceptos que ha rechazado el alto tribunal tienen relación con la regulación que el Estatut establece en estos ámbitos y que, según el TC, es inconstitucional.

Es el caso del polémico artículo 6.1 del Estatut que afirma que "la lengua propia de Catalunya es el catalán. Como tal, el catalán es la lengua de uso normal y preferente de las Administraciones públicas y de los medios de comunicación públicos de Catalunya, y es también la lengua normalmente utilizada como vehicular y de aprendizaje en la enseñanza".

El TC ha dictaminado que este precepto, que da preferencia a la lengua catalana, entra en colisión con la Constitución, que en su artículo 3 establece que el castellano es la única lengua que se considera oficial del Estado.

Fonte: La Vanguardia

28/6/10

L.lena: meyor n'asturianu


La web del Conceyu de Ḷḷena rexistró, dende la so puesta en funcionamientu (en 2007), más de 111.400 consultes, de les que cuasi'l 60 por cientu foron realizaes na versión n'asturianu.
En concretu, na Axenda Cultural contabilizáronse 16.359 entraes, de les qu'el 57,2 por cientu realizáronse na opción d'asturianu. Nel casu del enllaz onde s'amuesa la corporación municipal y el direutoriu de servicios,contabilizáronse dende la entrada en funcionamientu de la web 15.665 entraes, de les qu'el 59,7 por cientu foron na mesma opción que l'anterior.
El 57,2 por cientu de les 10.321 entraes contabilizaes sobre información turística, mapes o'l planu del conceyu tamién se realizó n'asturianu. Otru datu ye'l rellativu a la llectura de los datos de la páxina web ye qu'el 59,6 por cientu de les entraes rexistraes na área 'aviso llegal' fueron tamién realizaes n'asturianu.
El fechu de que'l Conceyu de L.lena tenga una páxina por defeutu n'asturianu ye una aición pionera n'Asturies. Ello ye que se trata del únicu conceyu de la comunidá autónoma que tien la llingua asturiana como primer opción na páxina institucional.
“Ye una midida nueva nel tratu institucional del asturianu como llingua minorizada”, según esplicó la Xefa del Serviciu de Normalización, Penélope Miranda. Y añedió que “la presencia continua de la llingua asturiana fai que se creen actitúes positives y que l'idioma llegue a niveles d'usu alministrativa qu'ensin esti tipu de midíes diba ser menor”.
Los datos llograos sobre l'usu de la web reflexen más entraes en tolos servicios n'asturianu qu'en castellán. Esto postreru preba que los ciudadanos tienen “una actitú positiva col usu alministrativu del idioma”. “El fechu de dar siempres la opción de consulta en castellán ye una midida que pretende respetar les opciones llingüístiques de los usuarios, lo que nun quita que se tomen midíes pa favorecer a la llingua minorizada, como dexala como primer opción na web”, informó'l conceyal delegáu de la área dePolítica Llingüística, David Suárez.
Amás, añedió que “tener la páxina n'opción billingüe fai que se tenga que facer un trabayu de coordinación col restu de servicios, centralizáu na área de Cultura, por que siempres apaeza la mesma información al tiempu nes dos llingües”.
Tanto'l conceyal responsable de la área como la xefa del Serviciu de Normalización señalaron que la presencia del asturianu a nivel institucional “ta bien integrada na alministración l.leniza”, con impresos pa subvenciones, instancies y formularios billingües.
Otra cuestión importante qu'amuesen los datos ye la normalidá" cola que se ve la presencia del asturianu na web, y nel conceyu polo xeneral, que “ye preba de tol trabayu de normalización que se vien desenvolviendo dende'l conceyu”.

Fonte: Asturies.com

27/6/10

Allugamientu de los medios de comunicación en galés


ANÀLISI. Rhodri ap Dyfrig, investigador del departament d'Estudis Teatrals, Cinematogràfics i Televisius de la Universitat d'Aberystwyth (Gal·les), repassa les fortaleses i debilitats del panorama mediàtic actual en llengua gal·lesa en aquest article que us ofereixen conjuntament Nationalia i MónDivers. Ap Dyfrig constata la necessitat d'una 'atenció urgent' als mitjans en aquesta llengua per tal que el gal·lès 'prosperi com una llengua destacada i efervescent dels mitjans i de la comunicació'.

Rhodri ap Dyfrig
Per a qualsevol persona interessada en el desenvolupament dels mitjans, el temps que vivim és una font inesgotable de fascinació, turbulències i oportunitats. La creació, la distribució i el consum s'han transformat completament mitjançant l'increment de l'accés a internet i del seu ús. Aquesta força disruptiva ha tingut efecte en tots els mitjans de comunicació tradicionals, malgrat que algunes prediccions sobre la seva desaparició immediata semblen haver estat una mica exagerades, amb una premsa, televisió i ràdio que encara juguen un paper important en les nostres experiències mediàtiques.
Des de la perspectiva de la llengua gal·lesa, ara podríem dir que ens trobem a la tercera generació després de l'arribada de la radiotelevisió nacional i pública gal·lesa (el 1977 amb Radio Cymru i el 1982 amb S4C). Aquesta generació està acostumada a tenir moltes opcions per triar. Ells no es coformen amb tenir una televisió o ràdio en gal·lès: per tal de connectar-s'hi, aquesta televisió o ràdio ha de ser tan bona o millor que els altres mitjans.
Aquest és un repte enorme per a tota la gent que vol veure el món a través de la seva pròpia llengua, donat que les pressions financeres, polítiques i socials que s'exerceixen sobre els mitjans signifiquen que sempre hi ha feina a fer. No obstant aixo, aquesta també és la generació que no només consumeix mitjans, i que té moltes altres maneres de crear i de distribuir.
Heus aquí una mirada ràpida a la situació actual dels mitjans en gal·lès, amb unes quantes pistes del que vindrà. En sintonia amb la pròpia naturalesa dels mitjans convergents, hi ha moltes coincidències entre les quatre àrees:

Mitjans audiovisuals
S4C va celebrar el seu 25è aniversari el 2007, però la cadena ha anat rebent cada cop més crítiques per ser massa tradicional i per no ser prou gal·lesa. Les pressions financeres també estan a la primera pàgina, amb la decisió del nou govern de manar una retallada de 2 milions de lliures per al pressupost de S4C aquest any, amb efecte immediat. I no és impensable que es demanin més retallades. Això deixa el canal lluitant per demostrar que és vàlid en el món digital, i significa que la direcció futura del canal és incerta.
Una àrea en què encara hi ha problemes és la relació de S4C amb l'espai en línia. Mentre que d'altres cadenes públiques han estat creant materials no televisius per al web durant els darrers anys, encara és hora que S4C abraci de veritat internet, creant continguts i serveis que tinguin un altre objectiu que el de fer de suport per als programes de televisió.
Aquesta llacuna ha estat destacada en un recent article de Ron Jones, executiu en cap de Tinopolis, un dels grups de comunicació gal·lesos líders, que ha dit que "si no conservem el gal·lès com a llengua en línia, la llengua no podrà reivindicar el seu lloc al món modern". Els mitjans tradicionals tenen un paper important per popularitzar la llengua gal·lesa en línia i la pressió sobre S4C està augmentant per tal que doni serveis en línia que funcionin d'una forma completament diferent a la de la televisió tradicional.
Recerques recents (Cunliffe & ap Dyfrig) han demostrat que la llengua gal·lesa certament té una presència efervescent en serveis de vídeos en línia com YouTube, però que encara hi ha dificultats per trobar aquests materials i oferir-los a una audència gal·lesòfona. És clar que la televisió (i els altres mitjans) han de treballar amb el món no professional en línia per tal de crear noves formes d'arribar a les audiències.

Ràdio / àudio
La ràdio en gal·lès sembla haver-se encallat en termes de desenvolupament. No hi ha hagut una explosió de ràdios en línia en gal·lès, i les ràdios comunitàries estan mal distribuïdes -i de forma fragmentària- pel que fa al tant per cent de temps que es parla en gal·lès i que s'emeten cançons en aquesta llengua. En la nostra era multiplataforma i multicanal, encara existeix només una ràdio nacional en llengua gal·lesa, BBC Radio Cymru, que ha de complir amb tot tipus d'audiències i d'edats. Això planteja preguntes serioses sobre la capacitat de l'emissora d'arribar a l'audiència potencial gal·lesòfona (i més enllà).
En aquesta àrea, Radio Amgen (Ràdio Alternativa) és un far d'innovació i d'esperit independent. La ràdio ha estat emetent via web i podcast des de 2001, i malgrat això es troba gairebé sola en la tasca d'oferir una experiència radiofònica diferent als oients.

Els mitjans d'internet
La naturalesa dispersa de la web i la poca recerca que existeix sobre l'ús de la llengua gal·lesa en línia fa molt difícil d'avaluar-ne clarament la salut i la vitalitat. La Carta Europea per a les Llengües Regionals i Minoritàries fa poc o gens d'esment d'aquest espai en els seus informes, la qual cosa sembla il·lustrar aquesta llacuna, així com, alhora, demostra el poc respecte que normalment es dóna als mitjans en línia.
El text escrit continua dominant la web com a forma principal de comunicació lingüística. Això significa que potser és menys probable que la gent contribueixi en gal·lès que no pas en anglès, probablement a causa de la seva menor confiança en l'habilitat escrita en gal·lès, cosa possiblement combinada amb la percepció que no hi ha registres informals i no escrits en gal·lès. La naturalesa global de la web també pressiona els usuaris per comunicar-se en llengües com l'anglès, que tenen molt més abast potencial, malgrat que les millores de les tecnologies lingüístiques com Google Translate ja poden fornir algunes formes de relaxar aquesta pressió en alguns casos.
No obstant això, existeixen comunitats en línia en llengua gal·lesa a les diferents xarxes, blocs i altres llocs, amb una producció de material diària àmplia. Hi ha poques xarxes exclusivament en gal·lès, molta de l'activitat de les quals té lloc en plataformes mundials originades als Estats Units, com Facebook i Twitter. Només Facebook ha estat traduït al gal·lès fins ara, donat que la localització continua sent tenint poca prioritat fins i tot per als serveis de Google, com el Gmail.
Les estimacions del número de blocs actius en llengua gal·lesa van dels 50 als 100, i molts es poden veure a través de l'agregador de blocs Blogiadur. Es pot dir amb seguretat que hi ha la necessitat de més activitat en aquesta àrea, especialment a escala local.
La gran batalla per a la llengua als mitjans en línia és assegurar-se que molta més gent produirà els seus continguts a la xarxa. Això és necessari per tal de garantir que la llengua gal·lesa sigui vista com una llengua d'internet, no tan sols com una llengua d'alguns racons de la xarxa.

Mitjans informatius
Després d'una llarga campanya que va aconseguir més de 300.000 lliures del públic en accions, Y Byd -un diari en gal·lès llargament esperat- va fracassar en el seu intent d'aconseguir una subvenció del Govern gal·lès el 2008. Alguns analistes han dit que la quantitat oferta no era suficient per finançar un diari i que equivalia a trencar la promesa feta per la coalició de govern de crear un diari en gal·lès.
El finançament va ser atorgat a Golwg Cyf, l'editor de la revista setmanal Golwg, que el maig de 2009 va llançar Golwg360, un servei de notícies gal·leses i internacionals exclusivament en línia. El seu llançament va quedar tacat per greus problemes de disseny i del web, però un redisseny uns mesos després ha permès d'estabilitzar el servei. Resta per veure si es podrà convertir en una font de notícies popular i desafiar el servei de notícies de BBC Cymru, malgrat que el seu baix finançament significa que haurà de lluitar per desenvolupar serveis adicionals, com continguts de vídeo, a curt o mig termini.
Gal·les té una tradició forta de crear diaris comunitaris mensuals, anomenats Papurau Bro. Globalment, aquests diaris encara es publiquen de forma comunitària i es lliuren en mà, i malgrat alguns intents de migrar cap a edicions en línia, pocs hi han tingut èxit. Per tant, els mitjans locals en línia en gal·lès són escassos, cosa que indica que replicar els Papurau Bro a internet no funcionarà. Aquesta llacuna podria deixar els Papurau Bro amb lectors i contribuïdors cada cop més escassos, cosa que s'ha d'encarar si aquesta important activitat comunitària ha de continuar.
* * * * * * * * *
El que es conclou de tot el que s'ha dit fins ara és que és necessari un nou enfocament en totes les formes de mitjans de comunicació, inclosos els no professionals. Sembla que, després de períodes de relativa fortalesa, el paisatge dels mitjans en gal·lès es troba en una cruïlla un cop més, i que hi ha força àrees que necessiten una atenció urgent si es vol que el gal·lès prosperi com una llengua destacada i efervescent als mitjans i a la comunicació.

Fonte: Nationalia

25/6/10

Acord entre Generalitat i govern andorrà per la recepció d'Andorra Televisió


reporteru de la televisión d'Andorra
De moment ho farà a l'Alt Urgell i a altres comarques properes al Principat d'Andorra, i s'espera que en un futur pugui arribar a altres comarques del país.
La Generalitat de Catalunya, el govern andorrà i sis ajuntaments de l'Alt Pirineu signaran divendres el conveni de cooperació en matèria de televisió transfronterera en llengua catalana, que suposarà una empenta per al desplegament de la televisió més enllà de les fronteres estatals i cobrirà una mancança comunicativa existent fins a dia d'avui a l'Alt Urgell. Així doncs, els ajuntaments de la Seu d'Urgell, Puigcerdà, Tremp, la Pobla de Segur, Port de Suert i Sort signaran l'acord amb el ministre d'Afers Exteriors i Relacions Institucions, Xavier Espot, i amb el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras que permetrà la reciprocitat de canals. El pacte comporta que Ràdio i Televisió d'Andorra (RTVASA) haurà d'assumir el 25% del cost del multiplex de TDT de titularitat municipal a través del qual la televisió andorrana arribarà a les llars catalanes, segons explica el Diari d'Andorra, un tema del que ja en vam informar fa alguns mesos.

La consellera del Grup Reformista Olga Adellach ha explicat que el grup veu molt bé els esforços perquè es vegi RTVASA fora del país però ha fet autocrítica i ha dit que "abans hauríem de preguntar si estem satisfets amb el model de televisió que tenim o si continuarem amb allò de qui dia passa any empeny".

Fonte:racó català

Retrobament a l'Alguer


Semeya d'Alguer
21/06/10-pius pujades
Era de Reus i feia de cònsol espanyol a Càller. Va saber que a l'illa hi havia una ciutat en la qual es parlava català. Érem a finals dels cinquanta, en ple franquisme. Va anar a l'Alguer i va comprovar que la gent parlava certament com ell. Però la gent de l'Alguer es va sorprendre més encara: un senyor de fora els parlava alguerès sense gaire dificultats. La notícia va arribar a algú de Barcelona. Pere Català Roca va viatjar a Sardenya. Un llibre i diversos articles publicats a Destino ens feren conèixer la sorprenent fidelitat dels habitants de la petita ciutat a la llengua dels seus rebesavis. En un món que els parlava italià o sard, ells continuaven parlant la llengua que havien heretat dels pobladors que arribaren al segle XIV, quan la ciutat fou conquerida i Pere el Cerimoniós substituí totalment el veïnatge per assegurar el control del port davant la competència de Gènova.
L'agost del 1960 un vaixell que havia salpat de Barcelona va dur a l'Alguer uns centenars de catalans –polítics i intel·lectuals del Principat, València i les Illes– que volien abraçar els seus germans de l'illa. Per obtenir els permisos, es va inventar el lliurament d'una imatge de la Verge de Montserrat. Es duien senyeres, vingudes d'amagat de Perpinyà. En digueren el retrobament i va ser una gran festa. Milers d'algueresos esperaven al moll per rebre els viatgers que desembarcaven en petites embarcacions, perquè la nau no podia entrar a causa de les seves dimensions.
Ara, cinquanta anys després, quan de fa temps Ryanair ha posat l'Alguer a pocs euros de Girona i de Barcelona, s'està organitzant un viatge commemoratiu d'aquella trobada històrica. Un vaixell sortirà un altre cop de Barcelona, el 23 de juny –demà passat, si tot va bé–, i els expedicionaris celebraran amb un seguit d'actes culturals i festius el nou retrobament. Val a dir que l'aniversari no serà fins a l'agost, però els organitzadors han entès que, en ple estiu, a Sardenya tenen els hotels plens i feina llarga per atendre els negocis turístics dels que hi viuen majoritàriament. El sentit comú ha fet avançar els actes al pont de Sant Joan.
El director de l'Espai Llull de l'Alguer, Joan- Elies Adell, va ser a la Fundació Valvi i ens va explicar el projecte. La xerrada es va titular L'Alguer i la catalanitat i ens féu conèixer la situació real de la ciutat, on avui més d'un 80% de la població utilitza l'italià com a llengua habitual, mentre que un 3% usa el sard, però encara un 14% parla normalment el català.
El senyor Adell no va pas fer cap referència a la conquesta catalana, que va ser dura. Podríem dir que va ser un Vietnam –o un Afganistan– que va frenar l'expansió catalana. De tot allò, avui ja no se'n recorda ningú.
Fonte: el punt

El Punt

24/6/10

La Generalitat negocia con Italia introducir el catalán en las escuelas de Alguer



A TRAVÉS DE LA EMBAJADA INAUGURADA POR CAROD-ROVIRA HACE UN AÑO
21/06/2010
Joan Elies Adell, representante de la Generalidad en Alguer, ha anunciado que la administración autonómica catalana está negociando con Italia la introducción de la lengua catalana en el sistema escolar de la ciudad sarda. El coste se repartirá entre el Gobierno de Cerdeña, el Estado italiano y la Generalidad.
En declaraciones a la Agencia Catalana de Noticias, Adell ha revelado que el objetivo no es únicamente que el alguerés -como allí se conoce al catalán, que es hablado de forma habitual por el 14% de la población- se estudie en las escuelas como segunda lengua, sino que “sea la lengua vehicular en la enseñanza de alguna materia”.
Según Adell, que lleva un año al frente de la embajada promovida por Carod-Rovira, “el alguerés está en peligro y queremos que se mantenga vivo”. El siguiente paso será seleccionar profesores para formarlos en catalán. Para ello, el Ayuntamiento de Alguer hará una encuesta en las escuelas para identificar a los maestros susceptibles de enseñar el alguerés, y la Generalidad les impartirá los cursos de perfeccionamiento pedagógico y lingüístico

Fonte: voz de barcelona
Voz de Barcelona

23/6/10

En bicicleta de París a Brusel.les pel català


PARÍS. El lleidatà Miquel Català va començar ahir a recórrer en bicicleta els poc més de 300 quilòmetres que separaren París de Brusel.les. Penjats al coll hi porta els llapis de memòria amb 32.000 signatures a favor de l'oficialitat del català que entregarà als eurodiputats catalans que l'esperen a la capital belga. Català va traduir el web del Parlament europeu al català.


Fonte: ADN

22/6/10

L'Academia Valenciana defende la valoración del valencianu


L'Academia Valenciana de la Llingua manifestó que sedría una "bona midida" que la competencia en valencianu se valorare como méritu dientro de la carrera docente nes universidaes.
La presidenta de la institución, Ascensió Figueres, pronuncióse d'esta manera, en declaraciones a los medios de comunicación, tres participar na presentación d'un informe ellaboráu poles universidaes valencianes en collaboración cola AVL pa conocer los usos llingüísticos ente'l profesoráu, los estudiantes y el personal d'alministración y servicios (PAS).
La presidenta de l'AVL afirma que na universidá "nun pue refugase a un profesor estranxeru por nun tener el requisitu" llingüísticu porque sería "tirar piedres contra'l nuesu teyáu", pero "lo que sí se podía facer ye que non estrictametne como requisitu pero sí como méritu que se valorare enforma". "Sedría una bona midida que se valorara enforma la competencia en valencianu dientro de la carrera docente", repostió. Coles mesmes, Figueres refugó pronunciase sobre la posibilidá de que s'introduza como requisitu l'inglés p'acceder a unes oposiciones docentes, dao que, según señaló, "tamos falando del valencianu". Nesti sen, calcó en qu'estableciendo un requisitu llingüísticu pa les universidaes "a lo meyor taríamos atándomos de manes y podríamos arrepentimos nun momentu dau". Defendió que tienen que ser los equipos rectorales los que, a la vista del informe presentáu, "vean cuáles tienen que ser les actuaciones", pese a que calcó en defender que'l méritu de la competencia en valencianu se valore "enforma dientro de la carrera docente universitaria". Sobre l'estudiu, señaló que si se compara "ónde tamos agora" cola época na qu'ella cursó los sos estudios universitarios "hai que tar bien contentos de la presencia del valencianu" nes entidaes académiques, "agora bien, si facemos una comparanza ente les dos llingües oficiales de la Comunitat vemos que'l valencianu ta claramente minorizáu". Al respecto, efaló a "poner echar el nuesu gabitu pa qu'esta situación cambie y cada vez seya más fácil poder estudiar en valencianu en toles universidaes". Señaló que, según l'estudiu, "hai carreres nes que la ufierta en valencianu ye del cien por cien y otres nes que ye del cero por cientu", polo que va haber que calcar nesti ámbitu, apuntó. Afirmó que puen ponese midíes pero tenemos que "ser tolos que podemos intervenir ehí". Asina, encamentó a que los que tienen fíos que van a la universidá que los animen a matriculase en valencianu y a los profesores a "perder de vez en cuando esi mieu a dar les clases en valencianu", de la que tamién reclamó "planes d'incentivación" pa "ampliar esi marxe". Nel actu, celebráu nel Monasteriu de San Miguel de los Reyes, tamién participaron el rectores de les universidaes de València-Estudi General (UV-EG), Esteban Morcillo; Alicante (UA), Ignacio Jiménez; Politécnica de Valencia (UPV), Julià Igual; y Jaume I de Castellón (UJI), Vicent Climent, según el vicerrector d'Estudiantes de la Miguel Hernández de Elx (UME), Fernando Borràs.

Fonte: asturies.com

Un programa asturianu va permitir marcar les fronteres llingüístiques




La próxima selmana va presentase en Valladolid CartoDial, un proyeutu del Seminariu de Filoloxía Asturiana que va permitir tipificar l'eonaviegu y llendar les fronteres ente llingües.
Fernando Álvarez-Balbuena García, Ramón d’Andrés Díaz, Xosé Miguel Suárez Fernández y María Cueto Fernández van intervenir nel IX Congresu Internacional de Llingüística Xeneral, que se va celebrar na Universidá de Valladolid del 21 al 23 de xunu.
El tema a tratar va ser ‘La horiometría o dialectometría de frontera’. Esta intervención relaciónase col proyeutu d'investigación ETLEN, sigles del ‘Estudiu de la Transición Llingüística na Zona Eo-Navia, Asturies’, que lleva a cabu un equipu interdisciplinar de filólogos y informáticos de la Universidá d'Uviéu.
Esti trabayu busca facer una aportación sustancial a la conocencia de la frontera ente los dominios llingüísticos gallego-portugués y asturlleonés nes zones más occidentales d'Asturies y limítrofes de Galicia.
Los mentaos investigadores van presentar en primicia'l novedosu programa informáticu CartoDial (Cartografía Dialectal), creáu pol equipu del ETLEN. Esti programa ye capaz de xenerar automáticamente gracies a la enorme cantidá de datos llingüísticos del proyeutu dos tipos de mapes: mapes dialeutográficos de la zona d'estudiu, nuna cantidá superior a dos mil; y, como aportación esclusivamente orixinal, más de quinientos mapes horiométricos.
Esto mapes muestren la configuración llingüístico-estadística de les diverses fales de la zona d’Entrambasaguas, tipificaes según la proporción de trazos gallego-portugueses, asturlleoneses y específicamente eonaviegos. Mostraráse un adelantu de lo que nun futuru próximu va ser l'Atles de la Transición Llingüística na Zona Eo-Navia, que será dialectográficu, horiométricu y dialectométricu.
El programa CartoDial, nacíu d'una investigación fecha na Universidá d'Uviéu, aspira a convertise nuna ferramienta amañosa pal estudiu horiométricu d'otres conocíes fronteres llingüístiques de la Península Ibérica y d'otres zones d'Europa.
Tamién se mostrarán datos matemático-estadísticos de la zona Navia-Eo procesaos d'acordies col programa informáticu VDM (VisualDialectometry), concebíu, desarrolláu y adaptáu al proyectu ETLEN según los principios de la dialeutometría, pol equipu del profesor Hans Goebl, de la Universidá de Salzburgo (Austria).


Fonte: asturies.com

21/6/10

Euskaltzaindia y UPV/EHU anoven la so collaboración


Euskaltzaindia y UPV/EHU renuevan, "adecúan y actualizan" su colaboración.
La Academia de la Lengua Vasca, Euskaltzaindia, y la Universidad del País Vasco (UPV/EHU) suscribieron hoy un nuevo convenio marco de colaboración entre ambas entidades, con el objeto de "fortalecer y profundizar" en las relaciones mantenidas hasta ahora, para lo que han "adecuando y actualizado" los contenidos del acuerdo. El convenio tendrá una vigencia de cinco años, tras los que se estudiará su prolongación por otros tantos años.
El acto de firma del convenio se celebró esta mañana en la sede de Euskaltzaindia, en Bilbao, y el acuerdo fue firmado por el presidente de la Academia, Andrés Urrutia, y el rector de la UPV/EHU, Iñaki Goirizelaia. En el acto también estuvieron presentes el secretario de Euskaltzaindia, Xabier Kintana, y el vicerrector de Euskera de la UPV/EHU, Jon Irazusta.
Así, según recoge el acuerdo, ambas entidades se intercambiarán obras no publicadas que pudieran ser interesantes para la investigación, como tesis u otros trabajos de investigación. En este sentido, impulsarán una política de publicaciones conjunta con el objetivo de publicar trabajos de investigación sobre el euskera.
Asimismo, la UPV/EHU y Euskaltzaindia continuarán convocando los premios Koldo Mitxelena para tesis doctorales realizadas en euskara. Ambas entidadas crearon dichos premios en el años 2008, con el objetivo de impulsar y promover la investigación en euskera. Los premios incluyen cinco ámbitos, que son, Ciencias Experimentales, Estudios Técnicos, Ciencias de la Salud, Ciencias de la Sociedad y Ciencias Jurídicas y, por último, Ciencias Sociales.
Además, tanto la Academia de la Lengua Vasca como la universidad pública llevarán a cabo proyectos en común en el ámbito de investigación, tanto por medio de líneas de investigación conjuntas, organizando congresos, jornadas y seminarios anuales, como marcando cada uno sus líneas de investigación preferenciales en el marco de sus respectivas programaciones.
Por último, Euskaltzaindia cederá un ejemplar de cada libro que publique a la UPV/EHU, y la universidad hará lo propio con la Biblioteca Azkue de la Academia, cada vez que publique un libro en lengua vasca, o sobre el euskera o en torno al País Vasco.
Para lograr todos estos objetivos, la UPV/EHU y Euskaltzaindia crearán una Comisión de Seguimiento del convenio de colaboración, que contará con seis miembros, de los que tres serán elegidos por la universidad y los tres restantes por la Academia de la Lengua Vasca.

"FORTALECER Y PROFUNDIZAR"
El rector de la UPV/EHU, Iñaki Goirizelaia, destacó que, gracias a la firma del nuevo convenio con Euskaltzaindia, se "fortalecen y profundizan" las relaciones que vienen manteniendo ambas entitades, y afirmó que, para ello, se han "adecuando y actualizado" sus contenidos.
De este modo, Goirizelaia indicó que la UPV/EHU y Euskaltzaindia comparten objetivos, y aseguró que ambas instituciones tienen voluntad de continuar trabajando en común para impulsar el desarrollo del euskera y la investigación.
Por su parte, el presidente de Euskaltzaindia, Andrés Urrutia, recordó que el de hoy no es el primer convenio de colaboración que firman, y destacó que las relaciones entre la Academia y la UPV/EHU vienen "de hace mucho tiempo".

Fonte: Europa Press

20/6/10

Sense por als altres


Barcelona acull la trobada del PEN sobre la llibertat d'expressió, la conjunció entre llengua pròpia i diversitat lingüística, i la difusió cultural i el mercat

La Residència d'Investigadors del carrer Hospital ha celebrat la Trobada del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del Pen Club Internacional. La llibertat d'expressió, la conjunció entre llengua pròpia i diversitat lingüística en un territori i la difusió cultural i el mercat són els tres eixos que han vertebrat la trobada del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional.

La conferència inaugural va ser a càrrec del dinàmic filòsof i escriptor John Ralston Saul, president internacional del PEN. En la seva exposició es va mostrar content de la recent Biennal Literària Internacional del PEN a Galícia i de la rebuda a Barcelona, on hi ha la seu del PEN Català, un dels més antics de l'associació i el primer que va denunciar a les dècades de 1920 i 1930 l'ascensió del feixisme i dels totalitarismes. Ralston Saul va descriure Barcelona com una ciutat rica en democràcia, de classes mitjanes i sempre queixosa, mostra de la seva salut democràtica. A continuació es va mostrar crític amb les situacions que viuen els escriptors en països com la Xina, Rússia, el violent Mèxic i singularment Tunísia, on es comença a confondre llibertat d'expressió amb espionatge. El dirigent del PEN va exigir que la Unió Europea no cedís als xantatges dictatorials del govern tunisià i va recordar que els escriptors són els primers que són arrestats perquè són els primers que obren la boca. També va incidir en la lluita en favor de les llengües minoritàries i la convivència entre comunitats, de la qual es pot extreure una gran riquesa, tot i que va observar les actituds racistes emergents.

El pensador va assegurar que vivim una època perillosa, incerta: “Vivim el final d'un període de trenta anys de certesa econòmica. També el rebrot del model de l'Estat nació –una llengua, una religió, una mitologia–, que va provocar els cent milions de morts de la Segona Guerra Mundial”. Va esmentar la premissa de Richelieu que partia de definir una llengua de l'Estat per dominar els ciutadans. Ralston Saul va ser categòric en afirmar que “si perdem una llengua perdem una cultura”, abans de mostrar-se escèptic davant dels que pretenen imposar les llengües dels imperis del XVIII i XIX, com l'anglès, el francès i l'espanyol, idiomes dominants per imposar-se als altres: “Hem de gaudir de la diversitat de les llengües minoritàries”. Va reivindicar el llegat d'Erasme, les idees no monolítiques i la visió de la incertesa i el dubte com a valors positius, així com el plaer de la diferència. Al final de la seva brillant intervenció, Ralston Saul va exigir als seus companys unes resolucions essencials i nítides contra les imitacions antiquades, contra “la porqueria burocràtica, funcionarial, que no llegeix ningú”. També va propugnar enfortir el comitè de pau i dones, i redactar un manifest breu i clar sobre els drets lingüístics.

No hem d'oblidar que la situació de la llengua catalana, tant en el passat com avui, ha fet que la defensa dels drets lingüístics sigui un tema prioritari del PEN Català i, específicament, d'aquest Comitè, actualment amb la presidència catalana de Josep-Maria Terricabras. Cal remarcar que el 1998, el CIEMEN, el Club d'Amics de la Unesco i el PEN Català van redactar i editar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics.

A banda dels ponents, assisteixen a la trobada, que es clou avui, 40 delegats de diferents centres PEN del món –entre els quals el del Japó, el Tibet i Sierra Leone– i les dues periodistes acollides al programa Escriptor Refugiat, Sihem Bensedrine i Rhodah Mashavave.

David Castillo, 18 de juny del 2010

Fonte: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/-/19-cultura/182919-sense-por-als-altres.html

Espublízase mañana'l primer llibru n'asturianu dientro d'un blogue


El llunes 21 de xunu va espublizase’l primer llibru en llingua asturiana dientro un blogue, onde tol públicu interesáu pueda llegar a él ensin pagu nengún. Trátase de la obra titulada Orbayu seco, de Nel Ricardo Álvarez Morán (Trubia, 1959), un llibru con 101 microrrellatos que los llectores van poder lleer de baldre nel blogue Cordobello, un fechu que l’escritor describe como un pasu más na rellación ente lliteratura asturiana y teunoloxíes nueves. La direición p’acceder al llibru ye: http://cordobello.blogspot.com/.

L’autor, corresponsable (xunto a Maite González Iglesias) de los llibros pa rapacinos de Ñubina, les estrelles y los pirates del espaciu o Ñubina atrapada nel Arcu la Vieya y del llibru de testu Les Coses d’Iyán, amás de dos guíes didáutiques, cuida que ye necesario dar esti pasu dempués de sufrir un derrame cerebral y llograr salir alantre colos sos problemes logopédicos. Ta nel so sentir siguir escribiendo n’asturianu y facer que la so obra la llea tol que-y pete nel blogue.

L’Academia de la Llingua Asturiana yá espublizara dos microrrellatos de los conteníos n’Orbayu seco na so revista Lliteratura, y l’autor ufierta la so obra a toles persones o organizaciones que quieran emprentalos con fines sociales.

Fonte: RTPA-Estaya d'asturianu

19/6/10

Inmigrantes residentes nes Baleares afonden na conocencia del catalán colos cantares


Inmigrantes residentes en las islas que estudian en el Consorcio para el fomento de la lengua catalana y la proyección exterior de la cultura (Cofuc), así como del Servicio de Dinamización Lingüística del Ayuntamiento de Palma, han profundizado en el conocimiento de la lengua gracias a las letras del cantautor Guillem d'Efak.

Según informó la Dirección General de Política Lingüística en un comunicado, los alumnos adquieren tanto nuevo vocabulario como expresiones mediante la lectura guiada de las canciones y su posterior audición. Además, es una iniciativa que da a conocer la trayectoria vital de un personaje nacido en Guinea Ecuatorial, que llegó a Manacor durante los años 30, y se convirtió en un cantautor en catalán, dentro del movimiento de la Nova Cançó.
La gerente del Cofuc, Catalina Siquier, explicó que los cursos de catalán específicos para inmigrantes no sólo tienen la finalidad de enseñarles la lengua, sino que también sirven para que conozcan quiénes son los creadores surgidos en las islas.
Los talleres sobre Guillem d'Efak hace poco que se incluyeron en las clases pero existe la voluntad de continuar con ellos durante los cursos de verano y, por ello, en la fiesta 'Viu la llengua', que tendrá lugar el próximo 22 de junio en el patio de la Misericordia de Palma, actuará Proyecte d'Efak, un grupo musical que versiona canciones de este autor.
Además, durante esa jornada se entregarán los certificados de asistencia a los cursos de catalán organizados por el Cofuc, el Ayuntamiento de Palma y Paraula, asociación que se dedica a la enseñanza de la lengua.
Según la responsable de Política Lingüística del Ayuntamiento de Palma, Paula Fluxà, a pesar de que Guillem d'Efak escribió la mayoría de sus canciones a mediados de los años 60, la mayor parte de sus letras promueven unos valores que están "plenamente vigentes y, además, sirven para adquirir más conocimientos de catalán".

Uno de los profesores de los talleres, Tomeu Perales, señaló que conocer la figura y la obra de Guillem d'Efak ha sorprendido a muchos de los recién llegados, quienes no sabían que una persona nacida en Guinea hace tantas de décadas hubiera llegado a tener una gran proyección cultural en Mallorca y Barcelona.
Según destacó, es importante que las personas que realizan cursos de catalán no sólo aprendan la lengua, sino que las clases sirvan también para conocer los "referentes culturales de la sociedad de Baleares", concluyó el profesor.

Fonte: Europa Press


Les Cortes de Castiella y Lleón encamienten la declaración de Bien d'Interés Cultural pa los testos medievales


Les Cortes de Castiella y Lleón alcordaron encamentar a la Xunta que seyan declaraos BIC los códices lleoneses, ente ellos ‘Nodicia de Kesos’, primer testu en romance asturlleonés.
Tres el consensu alcanzáu ente los grupos, la proposición non de Llei aprobada na Comisión de Cultura, pide que les Cortes de Castiella y Lleón encamiente a la Xunta entamar los estudios pertinentes cola fin de determinar la necesidá d'establecer un réxime especial de proteición (incluyida la de Bien d'Interés Cultural) pa los códices lleoneses.

El voceru de Cultura y Turismu del grupu socialista, José Ignacio Martín Benito, impulsor de la iniciativa, amosó la so gayola dempués que la Comisión de Cultura y Turismu de les Cortes alcordara protexer los nueve códices que se guarden na Catedral y en San Isidoro de Lleón.
Los testos son l’Antifonariu mozárabe, la Biblia Mozárabe, el Llibru de los Testamentos de los Reis de Lleón, el Palimpsestu y el documentu conocíu como Nodicia de Kesos, toos ellos de la Catedral de Lleón. Mientres que de la Real Colexata de San Isidoru, el Codex Biblicus Legionensis, la Biblia Románica de 1162 y les Obres de Santu Martino.
Martin Benito apeló al consensu por que la propuesta saliera alantre. Poro, recordó les recientes resoluciones sobre’l filandón y l’asturlleonés, de les que él mesmu foi impulsor. Al empar, recordó qu’esta declaración coincide col 1.000 aniversariu del Reinu de Lleón.

Nodicia de Kesos
Nel añu 959 un monxe del monasteriu de Sanxustu y Sampastor, de la llocalidá lleonesa de La Rozuela, anota les ventes de los quesos fechos nel monesteriu. Nesi documentu, conocíu como Nodicia de Kesos, puen vese les primeres amueses del vieyu romance asturlleonés y les primeres boquianaes de vida de la nuesa llingua.
Ye'l primer documentu escritu nuna llingua romance de la Península Ibérica. Anguaño, guárdase una copia nel Archivu Catedraliciu de Lleón col nome de Manuscritu 852.

Fonte: Asturies.com

18/6/10

Docentes vindicarán la impartición de Matemátiques, Teunoloxía, Física y Química en gallegu


Docentes de centros gallegos participarán hoy --a las 18.00 horas-- en un encuentro que tendrá lugar en el Museo do Pobo Galego de Santiago "en defensa" de la impartición de aulas de Matemáticas, Tecnología y Física y Química en gallego y mostrar su "rechazo" al decreto del plurilingüismo en la enseñanza no universitaria.
En esta reunión, impulsado por la CIG y la plataforma Queremos Galego, servirá para pactar acciones durante el próximo curso ante las medidas previstas en el Decreto 79/2010 para el plurilingüismo en la enseñanza.
"No podemos quedar impasibles ante el lengüicidio de lo que nos es propio, reafirmando la firme voluntad de enseñar en gallego como compromiso y lealtad con el idioma", señala el sindicato en un comunicado.
De este modo, advirtieron de nuevo que la "pretende marginar" el gallego del ámbito educativo e "imposibilita que el alumnado alcance la competencia suficiente" para usar el idioma con normalidad.

Fonte: Europa Press

17/6/10

La Plataforma per la Llengua repartirá mañana palombines pa desixir cine en catalán

La Plataforma per la Llengua repartirá mañana palomitas para "poner en evidencia" la situación de "desigualdad" que sufre el catalán en el cine en comparación con otras lenguas similares, según informó hoy en un comunicado.

La acción empezará a las 12 horas en la plaza Villa de Madrid de Barcelona, y durante todo el día se repartirán palomitas gratis, una manera "simpática" y "visual" de acercar a la ciudadanía el debate sobre la futura ley del cine catalán.

Se trata de hacer reflexionar a los transeúntes sobre la posibilidad que tienen de pedir palomitas en el cine en catalán o castellano, pero no de pedir en qué idioma ver la película.
Según estimaciones de la Plataforma per la Llengua, la presencia del cine en catalán en las salas no llega al 3%, una situación que en parte atribuyen a "las inercias creadas durante la dictadura de Franco".

Fonte: Europa Press

Pesllada l'Axenda Didáutico-Escolar


Con esta cellebración dase fin a un total de 124 actividaes escolares organizaes dende la Conseyería de Cultura y Turismu, pente medies de la Direición Xeneral de Política Llingüística, y cola collaboración de la Conseyería d’Educación. Les mentaes actividaes llegaron nesta edición a 194 centros públicos y concertaos (142 de primaria, 52 de secundaria y bachilleratu) del Principáu d’Asturies nos que se da l’asignatura de Llingua Asturiana y Gallego-Asturianu y nelles participaron cerca de 20.000 alumnos.

Nesti cursu la ufierta consistió nun total de 23 talleres (lliterarios, conciertos didáuticos, teatru). Con un presupuestu de 120.000 euros, zarróse una programación que tien como oxetivu sofitar el llabor docente del profesoráu de llingua asturiana siguiendo coles iniciatives d’usu y promoción llingüística. La Conseyería trabayó colos centros nel diseñu del programa ufiertáu, que tuvo una valoración mui positiva. Dende la Direición Xeneral de Política Llingüística zárrase esta “Axenda” dando pasu a la preparación de la “Axenda Didáutico-Escolar 2010-2011” ya invitando a participar na so ellaboración a cuantes persones, grupos y compañíes de l’actualidá musical, lliteraria, o teatral asina lo deseyen (más información en www.politicallinguistica.org, Seición Educación).
Fonte: Asturnews

16/6/10

El sorabu pue desaniciase pola falta profesores


La llengua sòrab s'enfronta a la desaparició per la manca de professors.

Els programes d'immersió lingüística a les guarderies de Lusàcia, a l'est d'Alemanya, no tenen prou personal capacitat per l'ensenyament d'aquesta llengua eslava · Entre 15.000 i 30.000 persones encara tenen el sòrab com a llengua materna, però el nombre de parlants baixa generació rere generació.

Alerta roja per la pervivència del sòrab, la llengua eslava més occidental d'Europa, a causa de la manca de professorat per al sistema d'immersió lingüística preescolar. Deu anys després de la posada en funcionament d'aquest sistema, anomenat Witaj ('Benvinguts') i inspirat en la immersió en danès al nord d'Alemanya, les guarderies de Lusàcia, als Estats alemanys de Saxònia i Brandemburg necessiten més professors capacitats per parlar en sòrab, alhora que s'enfronten a una retallada del finançament del Govern.

El portal alemany Deutsche Welle recull diversos testimonis d'institucions educatives d'arreu del domini sòrab, i el panorama és desolador, especialment a l'Estat de Brandemburg, on és freqüent que els professors mateixos hagin d'aprendre el sòrab abans de començar els programes d'immersió. Un dels responsables del programa Witaj en aquest Estat, Christian Elle, explica que es necessiten encara quatre o cinc professors sòrabs per al curs vinent. A Saxònia en calen de vuit a deu més.

Es calcula que al conjunt del territori hi ha 111 professors preparats per dur a terme l'ensenyament preescolar en aquesta llengua, que treballen en 25 centres diferents. D'altra banda, Elle explica que la solució a llarg termini seria la creació d'un programa d'educació de professorat a Chośebuz (Cottbus), però ara per ara no hi ha recursos per fer-ho.
Actualment, la població d'origen sòrab als dos Estats alemanys se situa sobre les 60.000 persones, en clara situació de minoria demogràfica respecte la població alemanya. La llengua sòrab, parlada per entre 15.000 i 30.000 persones, està dividida entre dos estàndards diferents: l'alt sòrab, proper al txec, i el baix sòrab, més emparentat amb el polonès. La situació d'aquestes dues parles està greument amenaçada a causa de la manca d'oficialitat i el poc ús per part de les generacions més joves, malgrat l'intent governamental de protegir la llengua i cultura sòrabs aquests darrers anys. La llengua té una presència desigual al llarg de tot el sistema educatiu, des dels programes d'immersió preescolars fins alguns estudis universitaris sòrabs a la Universitat de Lipsk (Leipzig).

Fonte: Nationalia

La situación sociollingüística na selectividá


L'esame de la selectividá n'Asturies incluyó esti añu una entruga sobre la situación sociollingüística d'Asturies na modalidá de Llingua y Lliteratura.

El vicerreutor d'Estudiantes remitió güei nun comunicáu el conteníu de les diferentes prebes. Asina, la entruga númberu 4 foi la siguiente: 'El contacto de las lenguas: bilingüismo y disglosia. Situación sociolingüística de Asturias'.
La de Llingua y Lliteratura incluyía esta cuestión de desarrollu por un valir de dos puntos, amás d'un comentariu sobre un testu de Rosa Montero, un análisis morfosintáuticu d'una de les frases, una reformulación léxica y una preba de llectura de 'Historia de una escalera', de Buero Vallejo.

Fonte: Asturies.com

15/6/10

Ufrir llingua asturiana ye obligatorio en tolos niveles educativos

El sindicatu SUATEA vuelve a recordar a la Conseyería d'Educación, a les families, la Inspeición educativa y la direición de los centros que "l'asignatura o conteníos de Llingua Asturiana y Gallego-Asturianu son d'ufierta obligada en tolos niveles educativos, inclusive nel d'Infantil" y encamienten a la Inspeición a mirar "pol accesu al estudiu y el conocimientu de la nuesa llingua, lo mesmo que mira pol cumplimientu d'otres lleis educatives".

Y ye que segùn SUATEA "ye chocante que na etapa d'Educación Infantil namás un 13% del alumnáu reciba enseñanza nel nuesu idioma en comparanza col 55,4% del total de Primaria que la recibe, cuando normalmente la etapa d'Infantil ta integrada nel mesmu centru que la Primaria y xestionada alministrativamente polos mesmos equipos direutivos".

Dende SUATEA creen que "pa evitar malos entendíos y que nun se cumplan les intrucciones dende l'entamu de cursu, esperamos que nengún equipu direutivu, nin nengún mayestru o mayestra escaeza que l'alumnáu pue escoyer Llingua Asturiana y Gallego-Asturianu al entamar cualesquier cursu educativu independientemente de la escoyeta del cursu anterior", de tal manera que "nun topemos los mesmos problemes de tolos años por cuenta de nun ufiertar esta asignatura y nun respetar la Llei d'Usu".

Fonte: Asturnews

14/6/10

Másima audiencia nos programes n'asturianu na RTPA


La programación en llingua asturiana púnxose al frente esti sábadu de l'audiencia de la televisión pública asturiana con unos datos enxamás vistos. El programa que llideró la xornada del sábadu foi "Nós", dirixíu y presentáu pol direutor d'Asturnews, Próspero Morán, qu'algamó un share del 21,1. Camín de Cantares col 20,9 y TPA Noticies col 19,7 siguieron na clasificación de l'audiencia de la xornada al microespaciu en llingua asturiana.

L'espaciu de "Nós"que llideró esti día l'audiencia de la TPA tuvo dedicáu al conceyu de Piloña y nelli participaron l'alcalde del conceyu y la responsable de la Oficina de Política Llingüística de la Mancomunidá.

Fonte: Asturnews

13/6/10

Sudáfrica: exemplu del multillingüismu oficial




Sud-àfrica ha saltat aquests dies a totes les portades, de la mà de l'esport rei. El Mundial de Sud-àfrica 2010 s'estrena al país més meridional de l'Àfrica, el primer cop que un esdeveniment esportiu de primer ordre aterra al continent. Més enllà de l'esport, la competició permet aprofundir el coneixement sobre un país del qual pengen no pas poques etiquetes.
'Unitat en la diversitat'Un tòpic gastat que en el cas de Sud-àfrica va més enllà: és el lema escrit de l'escut d'armes del país, on hi apareix escrit en una llengua de la família khoisan: !ke e: /xarra //ke. Sud-àfrica és un país multilingüe i multiètnic; res de nou, si tenim en compte que som a l'Àfrica, el continent més ric en llengües, amb unes 1.500 llengües parlades i, encara més, l'indret del món amb una taxa de substitució lingüística més baixa. Dos estats africans, Nigèria i Camerun, es troben entre els sis països amb més diversitat lingüística del planeta. Ho explica LinguaMón.
L'excepció la trobem, això sí, al camp de l'oficialitat. Sud-àfrica té onze llengües oficials, dues d'origen europeu, l'anglès i l'afrikaans, i nou llengües bantus: zulu, xhosa, swati, ndebele, sotho del nord, sotho, tswana, venda i tsonga.
D'aquestes, la més parlada al país és el zulu: vora el 24% de la població la té com a llengua materna, segons el cens oficial del 2001. La segueix el xhosa, una llengua propera al zulu i que, com aquesta, és rica en clics consonàntics. És la primera llengua del 18% de la població. La segueix l'afrikaans, l'idioma derivat del neerlandès, parlat pels colonitzadors del país i que encara avui és la llengua del 13% dels sud-africans, majoritàriament blancs i mestissos. L'anglès, el sotho, el sotho del nord i el tswana tenen totes entre un 7 i un 10% de parlants.
Blancs, negres, mestissos... i indisLa demografia de la Sud-àfrica explica algunes claus de la història del país: els pobles bantus van prendre l'hegemonia als pobles khoisans, els primers pobladors del territori, cap als segles IV i V. Avui conformen la immensa majoria de la població negra, que correspon a quatre cinquenes parts del total de la població. Un 9% de la població és blanca, descendent directa dels colons que van arribar a partir del segle XVII, provinents dels Països Baixos, França i Gran Bretanya. Aquells d'origen holandès avui considerats el poble afrikaaner, en són la majoria.
Una altra categoria que apareix a tots els censos sud-africans és la dels mestissos o, utilitzant el terme específic anglès, els 'coloured'. Aquest és un terme utilitzat especialment als Estats de l'Àfrica meridional, i es refereix a aquells ciutadans d'origen sud-saharià, que al llarg dels anys s'han anat mesclant amb d'altres pobles, especialment europeus, asiàtics o d'altres punts del continent. Són el 9% de la població.
Definits els grups blancs, negres i mestissos, als mapes demogràfics sud-africans hi destaca encara una altra categoria: els indis, que, amb un 2'5% de la població, representen el principal contingent migratori asiàtic del país. La seva arribada data del 1860, provinents del nord-est de l'Índia, així com també de les zones de parla tàmil i telugu. Els indis van arribar principalment per treballar a les plantacions de sucre, i avui dia són aproximadament 1.100.000 persones.
Fonte: Nationalia

12/6/10

Folixa de les llingües minoritaries d'Aragón


Panticosa sede de la Fiesta de las lenguas minoritarias de Aragón.

Este sábado día doce diversos autores y colectivos en aragonés han promovido en Panticosa , la primera edición del "Charraire Fest 2010, la fiesta de las lenguas de Aragón", una jornada de actividades al aire libre en torno a las lenguas de nuestra Comunidad Autónoma.

El programa cuenta con la participación de ciudadanos y asociaciones interesados en la cultura aragonesa. Por este motivo sus organizadores pretenden que de manera lúdica los asistentes conozcan y analicen la realidad de las lenguas minorizadas, el aragonés y el catalán, a todas las personas interesadas en el patrimonio cultural de este territorio. La programación va a tocar los diferentes sectores de población, niños, jóvenes y adultos.

Los diversos colectivos que intervienen en esta jornada van a elaborar un plan conjunto, que pretende profundizar en el método que usan otras lenguas minoritarias, como es el caso de la escocesa.

"Charraire Fest 2010" se lleva a cabo con la coordinación del área Cultural, el patrocinio del Gobierno de Aragón, la Comarca del Alto Gállego y el Ayuntamiento de Panticosa.

Fonte: Radio Huesca.com

11/6/10

El catalán yá ye oficial nel conceyu de Perpiñán



L'Ajuntament de Perpinyà proclama el català llengua cooficial juntament amb el francès
El català ja és llengua cooficial amb el francès a l'Ajuntament de Perpinyà. Ho ha decidit el ple municipal de la ciutat per unanimitat. La decisió té l'objectiu de garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana, i assegurar la seva presència en els diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà. Ara els grups que defensen la llengua a la Catalunya del Nord volen que l'acord no es quedi en paper mullat.
Oficialitat del català a Perpinyà

Ús familiar i social de la llengua
Tot i que només una minoria culta s'adreci als seus fills en català, és principalment l'entramat de relacions familiars (encara que els matrimonis endogàmics hagin disminuït molt al llarg dels darrers anys) i el cercle d'amistats qui asseguren la transmissió i l'aprenentatge del català. Així, la gran majoria de la població catalanoparlant (prop del 90%) no ha decidit mai aprendre el català: ho han fet "naturalment". No obstant això, els parlants indiquen que el fet de saber parlar català continua tenint connotacions negatives des del punt de vista de l'estatus social.
Pel que fa a la religió, la llengua d'ús majoritària és el francès, excepte si els interessats ho demanen als casaments i als enterraments. Des del punt de vista lingüístic i cultural, l'Església ha tingut un paper tradicionalment ambigu: d'una banda, ha conservat la llengua catalana (sermons, cants corals, etc.) i ha contribuït al manteniment o a la recuperació de les manifestacions religioses en català, tot participant d'altra banda activament al procés d'aculturació a través de les escoles religioses i de les classes de catecisme. L'Ajuntament de Perpinyà accepta l'oficialitat dels casaments civils en català.
Quant a la vitalitat lingüística, l'opinió general de la població és més aviat pessimista: una proporció important de persones considera que l'ús del català és en regressió constant, tot i que 50% diu estar molt lligat a la seva llengua. De més a més, molt pocs joves no-autòctons demostren interès per aprendre el català.


Fontes: racocatala.cat,www.3cat24.cat,www.uoc.edu,TV3

RENFE anova la venta de billetes per Internet en 6 llingües


Renfe renueva su página de Internet para potenciar la venta de billetes 'online'.
Renfe ha renovado su página de Internet para facilitar el acceso a sus distintos contenidos y simplificar y potenciar la venta 'online' de billetes de tren, informó hoy la operadora.
La operadora canaliza a través de Internet la venta de más de una cuarta parte (el 27%) del total de billetes que comercializa, tras elevar en un 32,3% las transacciones por este canal en lo que va de año.
La compañía prevé además elevar el número de productos que vende a través de Internet, empezando a comercializar servicios asociados al viaje. Asimismo, la nueva web amplía el espacio para las ofertas y promociones de la empresa.
Renfe destacó en un comunicado que, entre las novedades de la nueva página de Internet figuran la incorporación de nuevas herramientas de búsqueda, su adaptación a las normativas de accesibilidad y la adaptación de sus contenidos a seis idiomas (castellano, catalán, euskera, gallego, inglés y francés).
La operadora ferroviaria asegura que su página de Internet es una de más visitadas del sector del transporte, con 28,5 millones de visitas (15,8 millones de usuarios únicos) en lo que va de 2010.
Fonte: Europa Press

10/6/10

Xuristes pol asturianu respuende al testu del asturlleonés fechu por Hector Gil


Raros agradecimientos
Anda per ende un testu tituláu “Document de Treball sobre l’asturlleonès” patrocináu per Mercator (una castra d’ONG catalana) y robláu per Hector García Gil qu’entama col agradecimientu de patrocinador y autor al Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu “poles sos aportaciones y conseyu espertu”.Visto asina, de xuru que’l llector va camentar que l’Aconceyamientu deXuristes pol Asturianu tien daqué que ver coles hipótesis yafirmaciones que nel mesmu se faen, siendo la realidá xustamente tolocontrario.De mano, l’autor nun contautó enxamás con nós. Quien lo fizo foi ManelRodríguez Pérez-Caudel pa, tres presentáse como coordinador deMercator, encamentar la nuesa opinión sobro un documentu rellativu a lallingua “asturiano-lleonesa-mirandesa” (sic.). Y dióse-y nos términoslliterales que se reproducen darréu:

Pa Manel Rodríguez Pérez-Caudel
Cola mio consideranza: L’informe que m’unviesti pa dar paecer ta fechu por un llicenciáu mozu,estudiosu y de xuru que voluntariosu, lo que ye abondo méritu, perotien dellos fallos de fondu que m’abulta meriten igua enantesd’asoleyalu:

I) Llingüísticos. L’Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu ye, como’l so nome diz, unaasociación de xuristes. Poro, pente nós nun hai especialistes enfiloloxía, pero conocemos la realidá na que vivimos y arriendes d’ellosabemos a quién hai que s’empobinar llegáu el casu. Asina que pidimosdictame al respeutu a la xente ensin dubia más prestixoso, reconocío yrespetao na materia. El resultáu, al cabu y en resume, ye’l darréu:

1.Diz que la fala del Navia-Eo ta adscrita al dominiugalaico-portugués (pelo menos dizlo dos vegaes nel testu). Nun yeafayadiza la espresión. La fala d’Entrambasauguas asitiasellingüísticamente ente’l dominiu gallegu y l’asturianu. Asina loentiende l’Academia de la Llingua Asturiana (que ye una instituciónacadémica, nun lo escaecer) nel so hasta güei incontestáu Informesobre la fala o gallego-asturiano. Una perspeutiva histórica, social yllingüística. Uviéu, ALLA, 2006.

2. Dicir que son “fales montañeses” les de los tres conceyos másorientales d’Asturies citando a García González ye escaecer la críticaque se fai a esi posicionamientu en García Arias. Gramática Históricade la Llingua Asturiana. Uviéu, ALLA, 2003.3. Llamar a la llingua asturiana llingua asturllionesa ye lo mesmo quesi llamáreamos al catalán “llengua catalanovalenciana”.


II) Ye dafechamente incorrecho dicir que l’asturiana ye “una llingua con oficialidá parcial (reconocencia de ciertu usu oficial pero que nunye oficial en sentíu integral o plenu)”. De mano, porque el conceutu xurídicu d’oficialidá o cooficialidállingüística nun almite niveles: a una llingua reconozcese-y o nonl’estatutu d’oficial. Y a l’asturiana nun se-y quier reconocer porvergoñoses y reconocíes razones polítiques. D’otra miente, porque la realidá nun respuende al optimismu del autordel informe. Lo que la llingua asturiana tien algamao –y abultaqu’afitao- ye la reconocencia xurídica y social de la so condición dellingua, perdiscutida fasta hai poco. Ye un pasu porque darréu vien ladesixencia de proteición (artículu 3.2 de la Constitución española) yel drechu fundamental al so emplegu (convenios y trataosinternacionales, mesmamente la Declaración Universal de los DrechosHumanos, el Conveniu Européu de los Drechos Humanos, el PautuInternacional de Drechos Civiles y Políticos, la Declaración sobre losDrechos de les Persones pertenecientes a Minoríes Ñacionales o Étniques, Relixoses o Llingüístiques, la Carta Europea de les LlingüesRexonales o Minoritaries… y l’entamu de la Constitución española, pornun dir más lloñe) que ye bien difícil ñegala nun estáu que quier pasarpor democráticu. Y esi ye l’asitiamientu braeru de la llingua asturianaanguañu: l’Estáu español nun pue obviar nos enunciaos llegales lareconocencia d’unos drechos encontaos pela comunidá internacional, enxeneral, y la europea en particular, poro, reconoz –na lletra de leslleis, la 1/98 del Principáu d’Asturies concretamente- el drechu delciudadán al emplegu de la so llingua… pa dempués recorta-ylu tolo quepuede na práutica alministrativa o xudicial. Y neses tamos.D’oficialidá, que ye lo mesmo que dicir d’emplegu activu polos poderespúblicos, nin traces.Si te vaga echar una güeyada pela nuesa páxina web www.xuristes.as nelsepartáu “Actuaciones-Proc. Xudiciales-Recursos númberos 117/07 y18/07” tienes un par d’exemplos illustrativos y en “Trabayos. L’agoníad’una llingua europea y Dictame xurídicu sobre la llingua asturiana naenseñanza”, dos estudios que vienen a cuentu.Por too ello soi del paecer que la espublización del informe nostérminos nos que ta fadría más mal que bien a la xusta causa de lallingua asturiana.
Xurde Blanco

Si tomamos en cunta que l’informe asoleyóse talu que taba: calificandode gallegu a la fala eonaviega; de montañés al asturianu del oriented’Asturies y occidente de Cantabria; confirmando con nuevu nome a unallingua, l’asturiana, a la que yá-y punxeron abondos nel bautizu; yatarricando optimismu progubernamental al calificar de “cooficilidáparcial” el llaceriosu estáu nel que s’afaya la nuesa llingua, ¿acuentu de qué vien damos les gracies peles nueses “aportaciones yconseyu espertu”?.A nós, dende llueu, nun mos fai gracia nenguna, nin el conteníu delinforme, nin les gracies que mos dan.
N’Uviéu, a Xurde Blanco. Secretariu del Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu.



Fonte: asturnews

Primer vinu etiquetáu n'asturianu dafechu


Bodegas Obanca apostó pol etiquetáu n'asturianu como novedá y refugó la forma billingüe que-y desixó'l Principáu.
Bodegas Oubanca, la bodega que presentará güei'l so nuevu vinu de Cangas etiquetáu nel asturianu que se fala nesta fastera, apostó por esta forma como dalgo novedoso dende'l puntu de vista comercial, y refugó la forma billingüe que-y desixó l'Alministración Autonómica dende la Conseyería de Mediu Rural pa dar el preste a la iniciativa.

Asina lo esplicó en declaraciones a Europa Press David Marcos, viticultor y responsable d'esta firma familiar de vinos cangueses, que’l xueves, día 10 de xunu, presentará en Cangas el nuevu productu. Trátase del L.lumés nome col que se comercializará'l 'verdejo tinto', una "variedá desconocida, como la llingua asturiana que ye desconocida y naide apuesta por ella, menos nosotros", señaló.
La etiqueta va íntegramente n'asturianu de Cangas, y per detrás lleva la siguiente inscripción: 'Na noite de San Xuan, las l.lárimas d'un cangués fixeron que naciera este vino'. Trátase d'una dedicación "a una persona del conceyu qu'ama la llingua asturiana", y de quien nun quiso revelar el nome.
La idega surdió, según esplicó, porque "somos una bodega inquieta que siempres busca coses nueves y, amás, llevamos años detrás d'esti proyeutu". Asina, esplicó que na nueche de San Xuan del añu pasáu foi cuando tomaron la decisión definitiva d'entamalu.
Refugó que l'etiquetáu n'asturianu puea ser una torga pa la comercialización. "La única torga", añedió, "foi la Conseyería, porque nun l'aprobaba en bable, quería que fuere billingüe". "Si pones la etiqueta billingüe va ser una llocura", consideró'l viticultor, qu'esplicó que decidió "sacalu n'asturianu total". "El vinu yá ta etiquetáu y mañana saldrá yá a la venta", confirmó.
Aseguró que la etiqueta ye "bien guapa" y qu'esti vinu ta "mui ricu", y animó a tola xente qu'ama la llingua asturiana, y tolos aficionaos a esta bébora en xeneral, a prebalo.

Fonte: Europa Press

9/6/10

Cine n'occitanu



MÒSTRA DE CINÈMA OCCITAN 2010
La Mòstra de Cinèma Occitan “Llanterna Digital” nais
dels prèmis de cortmetratges del meteis nom, e vòl
contribuir a difusar la realitat de la lenga occitana, a
travèrs de creacions cinematograficas.
Per aténher aquel objectiu, la Mòstra 2010 presenta
una programacion divèrsa, tant per la procedéncia
dels trabalhs que s’i projectaràn, coma per çò qu’es
de la varietat de genres, d’estils e tecnicas expressivas,
o de durada de las òbras. Dobrir la programacion
a tota creacion audiovisuala, aital coma la mandar a
desparièras localitats catalanas e occitanas al cors
de l’an, contribuís a una melhor divulgacion de la realitat
actuala de la creacion en lenga occitana e la fai
mai prèpa a un màger nombre de personas.
La Mòstra de Cinèma Occitan “Llanterna Digital” es
una iniciativa de la Coordinadora de Serveis Lingüístics
de Lleida, integrada per representants de la Secretaria
de Política Lingüística; del Consorci per a la
Normalització Lingüística, CNL de Lleida; dels serveis
territorials d’Educació, de Salut i de Justícia de la
Generalitat de Catalunya; del Servei Lingüístic de la
Universitat de Lleida; de l’Escola Oficial d’Idiomes de
Lleida, i del Servei Lingüístic de Comissions Obreres.
Tambè hi serà present el realitzador occità Amic Bedel que hi parlarà envers de la presentació del panorama audiovisual en lenga occitana, en l’actualitat, e las siás perspectivas de futur.
Ciutats de les projeccions:
Catalunya:
Lhèida: 7, 8 e 14 de junh
Tàrrega: 11 de junh
La Seu d’Urgell: 17de junh
Barcelona: 29 de setembre e 1 e 2 d’octobre
Occitània:
Vielha: 30 de junh e 1 de julhet
Ostana: 3, 6 e 10 d’agost
Tolosa: 14, 15 e 16 de setembre
Bèsiers: 18,19 e 20 de novembre
Projeccion dels films:
Adiu lo bonet
Amor de luènh, amor de...
Anem Òc
Camina en Armanhac
E l’aura fai son vir
Uei a noste
Lo pònt Mancant
Vòutz en viatge
POP in NY
Adiu lo bonet
Realizacion: Freddy Peyresaubes
Produccion: Per Noste
Mejans tecnics: Cumamovi
Ajuda tecnica: Christelle Véron
Ajuda a l’escritura: Jean-Paul Duchon
Genre: ficcion, comèdia.
Durada: 6’
Lenga: occitan. Sostítols: francés
Sinòpsi:
Pichona reflexion,
en clau d’umor, sus
l’abandon o la vigéncia,
encara, del berret.

Amor de luènh,
amor de...
Realizacion: Mancino Marie
Idèa: Lugan Bedèl
Obra presentada als Premis
Llanterna Digital 2010
Genre: ficcion
Durada: 2’ 12”
Lenga: occitan
Sinòpsi:
Jaufre, dempuèi
quauques temps,
cercava l’amna sòrre,
mas la cercava sus
internet, alara...

Anem Òc
Realizacion: Elisa Nicoli
Produccion: Chambra d’Òc. 2009
Genre: documentari
Durada: 12’
Lenga: occitan
Sinòpsi:
Brèu recuèlh d’images
e sensacions
reculhidas pendent
la multitudinària
concentracion que
se faguèt lo 24
d’octobre de 2009, a
Carcassona, en favor
de la lenga occitana.

Camina en Armanhac (en variant gascona)
Realizacion: Amic Bedel
Produccion: Piget , France 3 Sud.
2008
Genre: documentari
Durada: 26’
Lenga: occitan. Sostítols: francés
Sinòpsi:
Quatren liurament
de la sèria “Camina”
que, a travèrs del
contacte dirècte amb
personatges anonimes,
en desparièrs
endrechs, arriba a las
expressions culturalas
que ja practicament se
transmeton solament
a travèrs de l’oralitat.
En aquela escasença,
lo territòri que se visita
es Armanhac, ont nos
trobam amb personas
que nos descobriràn un
mond de “posoèrs” e
d’ “hadetas”.

E l’aura fai son vir (en variant alpin vivarès)
Realizacion: Giorgio Diritti
Guidon: Giorgio Diritti, Fredo Valla
Produccion: Aranciafilm, Imago
Orbis Audiofisivi. 2005
Fotografia: Roberto Cimatti
Montatge: Edu Crespo,
Giorgio Diritti
Genre: ficcion
Durada: 110’
Lenga: occitan, francés, italian.
Sostítols: francés / italian
Sinòpsi:
Philippe, Un exprofessor
francés que
trabalha de pastor,
s’installa amb la
siá familha en una
pichona comunitat
occitana dels Alps
italians, a la recèrca
d’una nòva vida en
consonància amb la
natura.

Uei a noste (en variant gascó bearnès)
Realizacion: Cati Soubles
Benavente
Produccion: Per Noste
Veu en off: Maria Elena Cauhapé
Musica Olivier Soubles Benavente
Mejans tecnics: Cumamovi
Ajuda tecnica: Christelle Véron
Ajuda a l’escritura: Jean-Paul
Duchon
Genre: documentari
Durada: 5’
Lenga: occitan. Sostítols: francés
Sinòpsi:
Las images d’una
exposicion installada
dins un pichon pòble
del Bearn prigond
servís coma element
d’interrogacion sus la
realitat.

Lo pònt mancant
Realizacion: Paolo Ansaldi e
Elisa Nicoli
Produccion: Chambra d’Òc
Obra presentada als Premis
Llanterna Digital 2010
Genre: ficcion
Durada: 3’ 10”
Lenga: occitan
Sinòpsi:
Doas personas ensajon
de comunicar de doas
ribas opausadas.
Las paraulas pèrdon
de sens e prenon de
caracters surreals.
L’espectador se sent
desplaçat devant la
fòrça violenta dal flum.
Un final sorprenent nos
repòrta a la solucion.

Vòutz en viatge (en variant alpin vivarès)
Realizacion: Elisa Nicoli
Produccion: Chambra d’Òc. 2010
Genre: documentari
Durada: 52’
Lenga: occitan. Sostítols: italian
Sinòpsi:
Un camin d’un mes
per las Valadas
Occitanas d’Itàlia,
d’Auribeta a Ensilha,
per descobrir un
territòri singular,
caracterizat per una
lenga e una cultura.
Una nòva iniciativa de
l’associacion Chambra
d’Òc, per aténher la
reconeissença de la
lenga occitana coma
patrimòni immaterial
de l’umanitat, per
l’UNESCO.

POP in NY (en variant lengadociana)
Realizacion: Stephane Valentin
Produccion: Piget (Amic Bedel) /
Ezberrit
Scenario: Eric Destout,
Stephane Valentin
Montatge son e mixatge: 1TiMiDé
Genre: OCNI (objècte cinematografic
non identificat)
Durada: 30’
Lenga: occitan. Sostítols: francés

Sinòpsi:
2010. Fòrt del constat
d’una societat de mai
en mai incontrarotlabla e
abastardida, lo Comtat
de Tolosa manda son
unitat especiala, la
brigada Besirenca, mai
coneguda amb l’escais
POP, Polícia Occitana
de Prosimitat, en
mission a Nòva Iorc.
La Mission de la POP:
tornar vivent amb un
equipament a la darrièra
mòda.
www.llanternadigital.cat
mostra de cinema en occitan

La xuntanza de Croacia nel 2012 y la oficialidá del catalán na Xunión Europea

Els eurodiputats catalans firmen el document d’Horitzó Europa, però el front comú no evita nombrosos retrets.

Front comú pel català, sí, però sense deixar de tirar-se els plats pel cap. Els eurodiputats catalans es van posar d’acord, com ja avançava l’AVUI, per signar el full de ruta de l’associació Horitzó Europa per millorar, aquest 2010 mateix, el reconeixement del català a la UE. Però no es van poder estar de retreure’s no fer prou per l’anhelada oficialitat, o seguir una estratègia equivocada, o discutir si la culpa és de Madrid o de Brussel·les.Intentaven fer pinya, però es van enfrontar, per exemple, per una pregunta parlamentària sobre el traductor de català que la Comissió Europea vol fer plegar el 31 de juliol. “No m’atraparà, senyor Tremosa, fent preguntes parlamentàries i iniciatives sobre el català a l’Eurocambra, jo li signo aquesta i 29 més”, va etzibar la socialista Maria Badia al convergent Ramon Tremosa, que va demanar a la presidència espanyola que “passi de les paraules als fets”.

Reglament 1/58
El full de ruta que Badia veu “ambiciós i difícilment assolible”, al republicà Oriol Junqueras li sembla “el mínim necessari per a la dignitat dels catalans”. I l’ecosocialista Raül Romeva va recordar que “si al Congrés el tema estigués resolt aquí tindríem menys problemes”.

L’objectiu final és la “plena oficialitat” del català –10 milions de parlants, més que la majoria dels 23 idiomes oficials– i l’adhesió de Croàcia i/o Islàndia, previsiblement el 2012, podria ser l’escletxa. Per fer oficials el croat i l’islandès caldrà reobrir el reglament 1/58 sobre règim lingüístic de les institucions comunitàries: el govern espanyol, o quin sigui, podria demanar llavors l’oficialitat del català i no acceptar el croat i l’islandès si se li nega, ja que s’exigeix unanimitat.

Fonte: Avui

8/6/10

Antoloxía lliteraria hestórica n'inglés y gallegu


El proyecto en edición bilingüe (inglés-gallego), 'Antoloxía da literatura galega', llevado a cabo por Jonathan Dunne, busca dar "un paso esencial hacia la internacionalización" a través de 55 textos de 40 autores, desde 1196 hasta 1981, año de aprobación del Estatuto de Autonomía. A esta obra se sumará una segunda parte en 2012 que recogerá escritos de las tres últimas décadas.
Así lo expresó en rueda de prensa el conselleiro de Cultura e Turismo, Roberto Varela, que presentó esta obra, en la que han colaborado más de 100 profesionales --entre los que se incluyen a 50 críticos literarios que han realizado la selección-- que definió como "una espléndida estela literaria".
En esta línea, Varela remarcó la necesidad de apoyar la traducción de la obra gallega a "la lengua vehicular y de acceso a la cultura que es el inglés", ya que según resaltó, "sólo hay unos 30 títulos" traducidos a este idioma, entre los que se encuentran seis obras de Manuel Rivas, así como libros de Suso de Toro o Alfredo Conde.
En este sentido, Varela destacó como una prioridad dar a conocer la literatura gallega "en el mundo", con el objetivo de "conseguir introducir al lector no especialista". Una intención a la que sumó la necesidad de "hacer lo mismo con las artes plásticas".
En esta obra se recogen textos ensayísticos, de ficción, poesía y teatro, entre los que se encuentran textos de 'Sempre en Galiza' de Castelao, 'Cantares gallegos' de Rosalía, así como de Méndez Ferrín, Cunqueiro, Ánxel Fole, Martin Codax o el último autor homenajeado en la Letras Galegas, Uxío Novoneyra.

Las editoriales
En este proyecto colaboran conjuntamente las editoriales Galaxia y Xerais que harán llegar a más de 3.000 centros de diversos ámbitos de todo el mundo como universidades, centros de estudios, bibliotecas o ferias internaciones.
Por su parte, el director xeral de Edicións Xerais de Galicia, Manuel Bragado, resaltó como "un hito histórico" este proyecto que remarcó como un proyecto de "indudable trascendencia" para la promoción de la literatura gallega.
En este sentido, apuntó que existen "pocos precedentes de esfuerzo de este tipo", que a su juicio responden a un ejercicio de "autoestima y responsabilidad".
Asimismo, el director xeral de la Editorial Galaxia, Víctor Freixanes, señaló como "una apuesta estratégica de futuro" esta iniciativa, y valoró el hecho de que Galicia ya sea reconocida a nivel mundial por parte de otras literaturas. "No somos un país de segunda división", resaltó Freixanes sobre la realidad de la cultura gallega.

El autor
Jonathan Dunne es editor, ensayista, y autor de libros como 'Even though that'. Así como traductor al inglés de libros de Manuel Rivas o Enrique Vila-Matas. Estudió filología inglesa en la Universidad de Oxford y pasó más de un lustro en tierras gallegas.
Dunne, quien hoy no pudo estar presente en la rueda de prensa, mostró --a través de una carta leída por Manuel Bragado-- su "orgullo" por haber participado en este proyecto. Según subrayó "ya era hora" de que Galicia tuviese a su disposición "una traducción literaria diga de algunos de sus autores más importantes".
Junto a esto, expresó que los libros "siempre deben ir un poco contra corriente", y a su juicio, "muestran el lado bueno del ser humano", así como "su incansable fe y voluntad de ser mejor".

Fonte: Europa Press

7/6/10

Campaña mediu ambiental n'asturianu en Llaviana


Llaviana fai una campaña de sensibilización ambiental n’asturianu.

La Conceyalía de Mediu Ambiente y la Oficina de Normalización Llingüística del Conceyu de Llaviana entamen una campaña de sensibilización por cuenta de la cellebración del Día Mundial del Mediu Ambiente. Con esta iniciativa lo que se quier ye concienciar a la ciudadanía del pelligru que suponen les acumulaciones illegales de basura, y de la necesidá de respetar y cudiar la natura.


La campaña va desenvolvese n'asturianu, col aquel de garantizar qu’esta llingua tea presente en tolos ámbitos, faciendo por que nun quede arrequexada nel ámbitu cultural. Quier treslladase a los y les llavianeses que l'asturianu ye una llingua válida pa cualquier temática y situación comunicativa y que, lo mesmo que'l paisaxe asturianu, necesita de respetu y proteición pa que nun se pierda.El proyeutu que se va poner en marcha consiste, nesta primer fase, na colocación de carteles informativos, anque yá ta previsto siguir cola campaña nos meses vinientes col diseñu de midíes complementaries.
Fonte: RTPA-Estaya d'asturianu

6/6/10

Denuncien l'incumplimientu de la Carta Europea de les Llingües Minoritaries, pola Xunta de Castiella y Lleón

La comunidad no ha realizado acción alguna para proteger el leonés allí donde aún es el idioma vehicular.

El Consejo de Europa ha recibido un completo informe de más de cien páginas en el que se denuncia el incumplimiento total de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias por parte de la Junta de Castilla y León, pese a que en el artículo 5.2 del reformado estatuto de autonomía se contempla expresamente que el leonés será objeto de «protección, uso y promoción», un artículo que automáticamente obliga a la comunidad a cumplir con la Carta Europea firmada por España el 5 de noviembre de 1992.

Han sido cuatro asociaciones culturales (El Teixu, La Caleya, Furmientu y Facendera pola Llingua) las que han elaborado y enviado este informe a la Secretaría para la Carta Europea de las Lenguas Regionales, dependiente del Consejo de Europa, informando de la «falta de iniciativas de la administración autonómica de Castilla y León para la protección y promoción de esta lengua en León y Zamora», según han informado las citadas asociaciones.

A pesar del acuerdo europeo y del mandato de la propia norma autonómica, así como de las diferentes peticiones que para desarrollar el artículo 5.2 se han cursado ante el Procurador del Común, el informe recoge «cómo la respuesta de la administración castellana y leonesa ha sido la inactividad, sin realizar ninguna de las medidas recomendadas por las instituciones europeas para salvaguardar la existencia de las lenguas minorizadas», explican.
«En este sentido, el reciente apoyo unánime de las Cortes de Castilla y León a la regulación de la protección y el uso de la lengua asturleonesa puede significar un avance en la situación de este idioma considerado por la Unesco en peligro de extinción, aunque el informe enviado al Consejo de Europa recoge también cómo otras declaraciones de apoyo acabaron quedando en simple retórica», continúan.

Fonte: Diario de Leon.es