1/6/17

Toc d'alerta per la caiguda de l'ús del català a la Franja

Preocupació entre els filòlegs per la disminució de l'ús del català a l'Aragó en l'àmbit particular i social. Segons les conclusions de l'Enquesta dels Usos Lingüístics en la Franja de les comarques catalanoparlants de l'Aragó, el català cada vegada es parla menys a la Franja, mentre el castellà s'imposa dominant al territori. 
Els aragonesos que reconeixen parlar català no arriben al 50% i, segons l'estudi, hi ha dos motius clars: la presència de més residents estrangers a la comunitat i, també, el descens de la transmissió de la llengua de pares a fills. Però, també, el factor que no sigui una llengua cooficial, ni d'obligat estudi a les escoles, està comportant que aquells que realment tenen interès per aprendre'l es llancin a la lectura i escriptura en català. Molts d'ells, acaben venint a estudiar a Catalunya.
L'investigador Javier Giralt, professor titular de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa, posa damunt la taula en aquest sentit que "ve a ser el mateix" que a Catalunya o Balears si es fa referència a "l'ús real de la llengua", el problema és que en aquesta comunitat "no és cooficial", ni és llengua d'ensenyament obligada a les escoles.

Canviar el rumb

Precisament per això, Giralt ha reclamat "un reforç institucional perquè tot pogués funcionar d'una altra manera", però, tot i així, ha mostrat la seva preocupació per la situació del català a l'Aragó d'aquí a 10 anys. El filòleg, però, no ha estat l'únic a demanar un reforç en aquest sentit.
La directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, ha posat de manifest que "si troba la manera d'atorgar a la llengua que és pròpia d'aquest territori l'estatus jurídic que li correspon com a llengua pròpia, com a mínim també oficial, seria bo per al territori i per al conjunt del domini lingüístic". Domini lingüístic que, ha opinat, és millor que sigui de dues llengües o més, que no només d'una.
Les llengües "mai s'exclouen entre elles" i poder dominar dos és sempre millor que dominar només una. "Aquí hi ha moltes persones que poden parlar català i algunes que no poden encara", ha dit.
Més política
Franquesa, al contrari que Giralt, s'ha mostrat "optimista" respecte al resultat d'aquest estudi, que dona "molt bons resultats en relació amb el coneixement de la llengua" en la Franja i ha valorat la percepció existent que es parla "una única llengua" que rep diferents noms segons el territori, però que comparteix amb Catalunya, País Valencià i Illes Balears.

I ha explicat que les crítiques realitzades per plataformes o partits polítics que consideren que s'imposa el català "van més enllà de la política lingüística i són més política" quan el que es pretén és "la cooperació perquè la llengua tingui un present i un futur més sòlid i més fort", que "no té res a veure amb la catalanitat que un sent ni amb sentiments identitaris".

En resposta a la possibilitat llançada per Franquesa que el català sigui cooficial a l'Aragó, el director general de Política Lingüística de l'executiu aragonès, José Ignacio López Susín, ha asseverat que "l'Aragó té el seu propi govern i la seva pròpia direcció general" i qui porta a terme la política lingüística en aquesta comunitat "és el Govern de l'Aragó".
Fonte: ElNacional.cat

9 comentarios:

  1. Esto ye ir a menos, y agora en tolos sentíos, llingüísticos, estratéxicos, de llibertaes, económicos, y políticos. Ye un pasu atrás. Hai que replantease el porqué.

    ResponderEliminar
  2. Podría ser la despoblación de la zona.

    ResponderEliminar
  3. L'explicació la dóna el mateix article: "el problema és que en aquesta comunitat no és cooficial, ni és llengua d'ensenyament obligada a les escoles." Que és exactament la mateixa explicació que hi ha per a l'asturià.

    El despoblament es va donar els anys 40, 50 i 60. Actualment, la població està estabilitzada i, si de cas, reben immigració. Com Lleida o les Terres de l'Ebre.

    ResponderEliminar
  4. El diagnósticu espuestu na entrada ye perfeutu.

    ResponderEliminar
  5. Pa Melina: el meyor diagnósticu llingüísticu ye la llibertá d'espresión de la xente de la franxa aragonesa.

    ResponderEliminar
  6. Llla llingua propia d'Aragón ye'l aragonés y non el catalán.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. El catalán tamién ye llingua própia d'Aragón.

      Eliminar
  7. porque Cataluña, y el condado de Barcelona polo tanto la llingua catalana, siempre tuvo sometida a la corona d'Aragón.

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.