30/9/11

25 cursos de la UEU en Baiona, Eibar ya Iruña abordarán informática, salú y ciencies humanes


Los 25 cursos que pondrá en marcha este otoño la Udako Euskal Unibertsitatea (UEU) en Baiona, Eibar e Iruña/Pamplona abordarán la informática y nuevas tecnologías, la salud, las ciencias humanas y sociales y las ciencias de la vida.

Estos cursos han sido presentados este miércoles en la sede académica de la UEU, en el Palacio Markeskoa de Eibar, por la Gerente de UEU, Ane Sarasua, y la responsable de Markeskoa, Mari Karmen Menika.

En el caso de Eibar, este otoño se ofrecerán nueve cursos que tratarán la iniciación a Moodle 2.0, la Iniciación a Geogebra y las nuevas tecnologías e intimidad.

Asimismo, se impartirán cursos sobre trabajo de modelación con los alumnos que tienen falta de atención e hiperactividad, sobre el arte de la comunicación efectiva, sobre fotografía documental, historia del mundo actual y otro que abordará el Tantra, una puerta al amor. La genética de las enfermedades complejas será otro de los cursos que se ofrecerá.

Respecto a los cursos de Baiona que tendrán lugar en la Universidad IUT de Baiona, se ofrecerá un Taller sobre la capacidad personal de comunicación, al tiempo que otros cursos abordarán las consecuencias de trabajar la psicomotricidad en la enseñanza en el desarrollo del niño y las técnicas para impulsar la sensibilización del euskara y la motivación, así como estrategias para resolver los conflictos.

Por otra parte, se impartirán cursos sobre introducción al Wordfast 5, la traducción por ordenador sin MS Word y sobre estrés psicofisikoa.

El ciclo formativo de UEU para este otoño se completa con nueve cursos más programados en Pamplona. Estos cursos tendrán lugar en la ikastola Jaso y acogerán una taller cuentacuentos, abordarán la fotografía digital, las habilidades comunicativas para tener relaciones armónicas, la psicología infantil y escritos de expertos, entre otras cuestiones.

RESPUESTA A UNA DEMANDA SOCIAL

Mari Karmen Menika ha explicado que la UEU ha querido preparar una oferta amplia y adecuada a la sociedad, para lo que ha tenido en cuenta las demandas del alumnado percibidas en los últimos años.

Con la intención de ofrecer un servicio adecuado al público, UEU ha diseñado los cursos en distintos formatos. Los cursos son de corta duración, de entre 10 a 30 horas, y los horarios han sido pensados para adecuarse a las necesidades de la gente, hay cursos por la tarde y otros que se impartirán los sábados.

En todos estos cursos los profesores serán expertos que trabajan en esos temas. Los alumnos podrán conseguir créditos de libre elección para la universidad una vez participado en los cursos.

Asimismo, la UEU ofrece también cursos on line. Por ejemplo, el curso de Geogebra será completamente on line, es decir, sin clase presencial alguna, de manera que euskaldunes de todo el mundo podrán participar en el mismo.

Los ayuntamientos de Eibar y Elgoibar han anunciado ayudas económicas a los ciudadanos empadronados en tales municipios. Por otro lado, la UEU también ofrece precios especiales para los estudiantes, parados y jubilados.

Fonte: Europa Press

29/9/11

Primer película en catalán candidata a los Oscar: "Pa negre"


Villaronga: "Això que representem a Espanya amb una pel•lícula en una llengua que no és l'espanyol, això sí que és bonic".

"Em pensava que ja hi havia un seleccionat i que era Pedro Almodóvar", diu el director.
El director de Pa negre, Agustí Villaronga, ha assegurat, després de saber que la pel•lícula seleccionada pels Oscars seria La piel que habito que no s'ho esperava: "Jo no sé, però en els moments que li he dedicat a pensar això, reconec que no gaires, perquè et poses malament, la veritat és que pensava que hi havia ja un premiat, que era Pedro Almodóvar, un pes pesant que, a més, a Amèrica, té les portes obertes", ha dit. La notícia, però, l'ha fet sentir "molt més content" del que s'imaginava.

"Ahir pensava 'demà se sabrà, a veure què passa', però de veritat que me n'he alegrat moltíssim. Primer, perquè és la nostra pel•lícula: sento moltíssima responsabilitat de representar amb la meva pel•lícula a tota una cinematografia. I, després, també pel fet que sigui en català". El director ha manifestat que "sap" que "hi ha molta gent de Catalunya, dels Països Catalans, per als quals això és especialment bonic". Puntualitza i insisteix que "això que representem a Espanya amb una pel•lícula en una llengua que no és l'espanyol, això sí que és bonic".

Fonte: Ara

28/9/11

La XPDLA nun ve concreción nel gobiernu



A la vista de les comparecencies nestos dos díes últimos de los representantes de les conseyeríes de Cultura y d'Educación, la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana vieno acabante esti martes de facer delles reflexones, entamando por, a pesar d'apreciar un tonu xeneral positivu, nun "dexar d'echar en falta unos niveles de concreción más altos na definición de les llinies de trabayu inmediates. La ellaboración de planes de normalización, que puen ser ferramientes bien útiles pal desarrollu d'una política llingüística eficaz, desgraciadamente –como nos muestren esperiencies pasaes– ensin una voluntá clara na toma de midíes, acaben por convertise en referencies teóriques ensin llegar a tener aplicación na realidá".

La Xunta diz por eso que nun-yos queda otra qu'insistir "na necesidá de la puesta en marcha inmediata d'una política tresversal de visualización y usu del asturianu en tolos sectores, entes, departamentos y dependencies públiques. Al respeutive, paez-yos esmolecedor qu'en tola esposición "nun se ficiera nin una sola referencia a la situación de la llingua asturiana nel sistema educativu, teniendo en cuenta'l desastrosu entamu del cursu en Primaria y la llaceriosa situación que presenta la escolarización del idioma en Secundaria. Namái hebo referencies a estos temes cola interpelación de la diputada Emilia Vázquez, d'IX, y les contestaciones volvieron a ser evasives".

Polo tanto, la Xunta insta a la conseyería d'Educación a "l'aplicación inmediata de los preceutos llegales existentes, que tienen qu'asegurar el derechu al estudiu de la llingua asturiana n'igualdá de condiciones coles demás materies, como venimos esixendo dende hai años. Y eso supón, ente otres coses, la creyación de la especialidá de Llingua Asturiana y les garantíes pa que l'asignatura en Secundaria seya voluntaria y non optativa".

Fonte: Asturnews

27/9/11

El Govern tanca un acord per doblar més pel·lícules al català


Preveu arribar a l'11% de cinema en català el 2012. La Generalitat pagarà 1,4 milions

El Govern de la Generalitat ha tancat aquest dilluns un acord amb els exhibidors i els grans distribuïdors nord-americans per augmentar el nombre de pel·lícules doblades al català, de forma que la quota de mercat del cinema en català arribi a l’11% el 2012. Aquesta xifra està molt per sobre del 3,68% del 2010 (sumant-hi versió original catalana, doblatge i subtitulació), però també molt per sota del 50% de còpies de títols estrangers que s’han de doblar al català, segons la llei del Cinema. Una llei aprovada pel tripartit, a iniciativa d’ERC, i que el Govern d’Artur Mas vol deixar sense efecte, apostant, en canvi, per la via del pacte amb les ‘majors’. De fet, el propi conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha assegurat que amb aquest pacte s’arribarà a una quota de mercat de cinema en català més gran que amb la llei del Cinema. L’acord signat avui preveu augmentar progressivament el nombre de films doblats al català fins arribar a un 35% el 2017. També preveu seguir (i a diferència del que estableix la llei del Cinema) amb el model de subvencionar el doblatge: 1,4 milions anuals aportats per la Generalitat, 800.000 més que el que es pagava fins ara.

L’acord l’han tancat la conselleria de Cultura, el Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya i Fedicine (que agrupa les ‘majors’). Concretament, d’aquest 11% de quota de cinema en català que es calcula per a l’any que ve, un 7% consistirà en films de producció estrangera doblats o subtitulats. Fins ara, amb la llei del cinema sense aplicar-se i després d’un boicot de les distribuidores, la quota era d’un 1,26%. A aquesta xifra cal sumar-hi un prop de 3% de quota del cinema en versió original catalana, que el 2010 (l’última any amb dades publicades) era del 2.05%. El departament també hi suma un 1% de quota de les distribuïdores independents.

Fonte: eldebat.cat

26/9/11

Manifiestu pola documentación hestórica asturiana espoliada


La documentación tien que "ser devuelta y tar archivada n'Asturies, a dimposición de los hestoriadores y de los actores socio-culturales del País".
Esti llunes 26 de setiembre la Sé del Atenéu Obreru de Xixón (cai Cuadonga, 7) acueye, a partir de les siete la tarde, la presentación del Manifiestu pola documentación hestórica asturiana espoliada, una iniciativa que surde de l'asociación cultural N'Ast y que va xuntar a dellos organizaciones, coleutivos, asociaciones y entidaes na vindicación de que tola documentación asturiana espoliada na guerra civil torne al país. El manifiestu ye'l viniente:

MANIFIESTU
Con motivu de la noticia de la reivindicación catalana sobre los fondos documentales del tiempu de la Guerra Civil que, espoliados pola dictadura franquista nel so momentu al Centru Asturianu de Barcelona, anguaño alcontrábense archivaos nel Centru Documental de la Memoria Hestórica de Salamanca, dellos coleutivos, asociaciones y entidaes queremos comunicar lo viniente:

1) Que si bien ye llexítimu que'l Gobiernu de Cataluña y determinaos actores sociales d'esi territoriu quieran recuperar tola documentación qu'afeuta a la memoria hestórica del pueblu catalán, nun ye almitible qu'aprovechando la falta de compromisu cola hestoria propia de los Gobiernos autonómicos del PSOE n'Asturies agora quieran apoderase d'unos fondos que son hestoria viva d'otru pueblu: l'asturianu.
2) Los fondos afeutaos concretamente contienen tola documentación (llibros, fiches personales, espedientes, recibos de pagu, documentación de militantes y pertenecientes a partíos políticos y sindicatos) que dempués de la cayida del frente del Norte na Guerra Civil foi treslladada dende Asturies hasta Cataluña p'atopar acomodu nel Centru Asturianu de Barcelona. De fechu ente los años 1937 y 1939 el Centru Asturianu de Barcelona nun foi un simple centru d'emigrantes asturianos sinón que yera la institución que vertebraba tola población asturiana exiliada.
3) Yá nel añu 2008 la direición del Archivu Hestóricu d'Asturies sollertó a la Conseyería de Cultura de la posibilidá de qu'ente los fondos de Salamanca devueltos daquella a la Generalitat de Cataluña yá figuraren documentos prindaos en Barcelona pero pertenecientes al patrimoniu documental asturianu. Colo cual la situación actual amuesa bien cualu ye l'interés del PSOE na hestoria d'Asturies.
4) Toa esta documentación forma parte de la memoria del pueblu asturianu, teniendo amás un valir cultural incalculable, y polo tanto tien de ser devuelta y tar archivada n'Asturies, a dimposición de los hestoriadores y de los actores socio-culturales del País.
5) Igualmente queremos reclamar pa la sociedá asturiana fasta'l caberu documentu de procedencia asturiana qu'esista nel Centru Documental de la Memoria Hestórica de Salamanca. Concretamente los fondos espoliados illegalmente n'Asturies impliquen unes 700 caxes de documentación. Y nun se trata namái de documentación del Conseyu Soberanu o de les organizaciones de la dómina de la Guerra Civil sinón que tán incluyíos archivos del entamu del sieglu XX.
6) Tamién queremos denunciar que munchos d'estos documentos alcuéntrense en Salamanca tovía ensin microfilmar (archivu gráficu y prensa, especialmente), que dellos tán en mal estáu de caltenimientu, y que gran parte de les copies microfilmaes son d'escasa o nula calidá.

Fonte: Infoasturies

25/9/11

Idiomes y distancies


Lluís Xabel Álvarez
Igual qu’hai cuarenta años pillábemos la maleta pal viaxe máxicu y misteriosu que mos ponía en París o en Inglaterra agora los nuestros estudiantes tiren direuta y lliteralmente pa la China. Cambiaron les distancies: nun pues fiate de que te saquen d’apuros esi pariente o esa amistá que chapurrien los idiomes foriatos, agora si vas al Celeste Imperiu a estudiar tienes que dir con un nivel curiosu d’inglés, de la que deprendes el chinu mandarín y dalgo del chinu llocal de la provincia (pergrande) a la que llegues. De fechu paez que se vive en China un fenómenu llinguísticu de mases: el chinu oficial sigue cargáu d’arcaísmos y llugares comunes de la semántica maoísta mentes que crez un chinu xoven, alternativu y argullosu de garrar lo más posible de les formes y de la terminoloxía del inglés. Aparte de lo que cuenten les nuestres becaries y becarios esto dízlo l’autor Juan José Sebreli, que ye críticu y racionalista, asina que yo créolo. O seya que vamos a un ciertu billingüismu col inglés y eso nótase nes novedaes del enseñu universitariu: ta entamándose a cursar n’inglés dellos programes de títulos y llicenciatures. Qué bien. Col tiempu dalgo asemeyao pasará, digo yo, col otru billingüismu -el que cinca’l asturianu- cuando entama tamién na nuestra universidá esi famosu Minor d’enseñanza reglada de la llingua asturiana. Esi foi polo menos el camín de les otres llingües españoles, a traviés de la cooficialidá col castellán. Y eso llévame a la consideranza de les distancies nel casu concretu de la llingua desti país de nueso. El grupu activu y expertu del asturianismu atropó durante más de trenta y cincu años los elementos afayaízos pal llogru d’un estandar urbanu y técnicu de la llingua. Esi estandar ta fechu y preparáu pal usu oficial. La decisión ye ya puramente política. Nesti momentu, grosso modo , hai 23.000 escolinos de Primaria y d’Infantil que reciben clases d’asturianu y la cifra baxa a 5.000 na Secundaria y Bachilleratu. Nun hebo confianza de los poderes nin enfotu bastante de la base social pa más. ¿Camudarán les coses del próximu futuru? Les distancies equí comprometíes véoles yo nesti exemplu poéticu: al principiu diba de cola en cola del autobús a Pola d’Allande o a Cangas sintiendo de xemes en cuando con emoción antropolóxica un lloñe o un al debalu . Lejos y sin rumbo fijo, esto ye. Al final xubo a un avión que vien d’un destín cercanu, digamos Viena, y siéntome al llau d’una moza ventiañera cola que charro. Ella estudia una carrera científico-téunica y ye de Mieres. El menor acentu nel so castellán. Salme, ensin querer, una expresión asturiana y darréu la neña, ensin xigomencies, entama a falar l’asturianu que deprendió. Ye una neofalante. Una de les esperances de la supervivencia d’esta llingua y d'esti país.

Fonte: La Voz de Asturias

24/9/11

El multillingüismu como protagonista del 10u Día Européu de les Llingües



La Comisión Europea celebra el próximo día 26 de septiembre el X Día Europeo de las Lenguas, bajo el lema “Por cada idioma que hablas, vives una vida diferente; si solo sabes un idioma, solo vivirás una vez” tomado de una proverbio checo. En este día se celebrarán varias actividades con objeto de fomentar el estudio de otros idiomas en la UE.

El Día Europeo de las Lenguas celebra el 26 de septiembre su décima edición con el objetivo de fomentar el aprendizaje de lenguas y celebrar la diversidad lingüística de Europa, desde las veintitrés lenguas oficiales de la UE hasta sus muchas lenguas cooficiales, regionales y minoritarias, y todos sus dialectos. Ese día tendrán lugar eventos y actividades con este fin. Por otra parte, la Comisión se muestra comprometida con el aprendizaje de idiomas y las competencias lingüísticas, por lo que se propone doblar el número de becas Erasmus y de otros programas como Leonardo da Vinci (formación profesional) y Juventud en Acción (voluntariado/trabajo de jóvenes).

Asimismo la Comisaria europea de Educación, Cultura, Multilingüismo y Juventud, Androulla Vassilliou, firmará una declaración conjunta con el Secretario General del Consejo de Europa, Thorbjørn Jagland para reafirmar su compromiso con el multilingüismo. La Comisaria considera una enorme ventaja ser capaz de comunicar directamente con la población local, ya estemos trabajando en Alemania, estudiando en Francia o de vacaciones en Chipre. Para la Comisaria los idiomas abren la mente y amplían nuevos horizontes.

Dentro del marco de celebración de este día, la Comisión y la Presidencia polaca llevarán a cabo una conferencia sobre el aprendizaje de idiomas que tendrá lugar en Varsovia los días 28 y 29 de septiembre. Durante la conferencia, se premiarán las mejores iniciativas lingüísticas nacionales y europeas (Premios de los Proyectos del Sello Europeo de las lenguas, 28 de septiembre) y también se celebrará una comida para fomentar la idea de que los idiomas pueden crear oportunidades para las pequeñas empresas y sus trabajadores (29 de septiembre).

Fonte: Euroalert.net

23/9/11

ALSA comprométese a emplegar la toponimia n’asturianu



ALSA ta procediendo a adaptar el so sistema pa que n'alsa.es se reseñen los topónimos "en bable y en castellano".

El ciudadanu asturianu Vitor Suárez ta acabante de recibir un compromisu fitu, de la empresa de tresportes Grupo ALSA S.L.U. pal usu de la toponimia asturiana na so páxina web. Esti compromisu vien,"tres d'un mes d'unviu de correos a la empresa y de comunicación colos responsables de la páxina web, al traviés de les redes sociales", esplica Suárez, que, a la fin, tendrá qu'unviar el mesmu'l llistáu de topónimos pa que faigan los cambeos oportunos.
Concretamente'l mensaxe recibíu, asoleyáu nel blogue Fueya en blanco, del que ye responsable Vitor Suárez, foi'l siguiente:

Estimado Vítor:
Por medio de la presente, acusamos recibo de su atenta comunicación y le informamos que, ALSA está procediendo a adaptar su sistema al objeto de que en la web www.alsa.es, se reseñen los topónimos, en bable y en castellano, de las localidades pertenecientes a la Comunidad Autónoma del Principado de Asturias en las que las empresas de ALSA prestan servicios de transporte.
Sin otro particular, agradeciendo su interés.
Atentamente.


Victor Suarez amuésase allegre "pol avance que supón esti fechu pal idioma, yá que se trata d'una de les empreses de tresportes más usaes del país" pero tamién amuesa esmolición pol fechu "de qu'esti avance venga de mano de les quexes y el trabayu d'un usuariu particular y non de la xera d'una Direición de Política Llingüística, inesistente ya ineficaz".

Fonte: Infoasturies

22/9/11

La Filmoteca vasca remocica y edita en DVD les primeres películes feches n'eusquera


La Filmoteca Vasca ha restaurado tres de las primeras películas realizadas en euskara, filmadas por el cineasta vizcaíno Gotzon Elortza entre los años 1959 y 1962, y ha supervisado la edición en DVD de las mismas.

En concreto se trata de 'Ereagatik matxitxakora (1959), 'Aberria' (1961) y 'Elburua Gernika' (1962), las primeras películas "concebidas, rodadas y realizadas íntegramente en euskera", según ha indicado la Filmoteca que, "habida cuenta de su valor", decidió acometer su restauración.

Según ha apuntado, estas labores de restauración han sido posibles gracias a la financiación de la Diputación de Bizkaia, los ayuntamientos de Getxo, Bermeo y Gernika y la Mancomunidad de Uribe Kosta. Los trabajos se han llevado a cabo en los laboratorios Image Films de Barcelona y REC Estudioa.

Además, con la financiación de la Viceconsejería de Política Lingüística del Gobierno vasco se ha realizado una edición en DVD de estos títulos. Los DVD se distribuirán gratuitamente junto con el periódico Berria el domingo 25 de septiembre.

Fonte: Europa Press

21/9/11

Los idiomes nun son dengún pilancu


La mainada d'origen estranger escolaritzada a Catalunya acaba dominant el català i el castellà per regla general en un termini de sis anys, segons un estudi d'àmbit nacional elaborat per la Universitat de Girona (UdG). La dada és una de les més destacades d'un informe que posa de manifest diverses consideracions que avalen la immersió lingüística com a eina d'integració dels nens i nenes nouvinguts o fills de la immigració.

La situació no és homogènia, naturalment, i es detecten algunes variacions depenent de l'origen lingüístic dels alumnes, i també de l'entorn veïnal on viuen. Hi ha un seguit de conclusions que, tot i semblar òbvies o previsibles, ajuden a fixar amb dades objectives les evidències. Una és que la creació de bosses d'immigració desconnectades de l'entorn lingüístic autòcton fan més difícil l'aprenentatge. L'altra és que hi ha col·lectius determinats que tenen més dificultats per accedir amb solvència a la llengua del país. No hi ha dubte, en aquest sentit, sobre el pes decisiu de l'escola com a factor integrador i centre de transmissió d'una llengua vehicular comuna que permet relacionar-se nens i nenes amb diferents, en alguns casos molt diferents, idiomes materns. I l'altra és la necessitat de fomentar al carrer la desaparició dels guetos, autèntica barrera a la integració lingüística i social.

Una altra conclusió a tenir en compte és el fet que aquest estudi demostra que, al cap i a la fi, la llengua no és cap obstacle a l'hora d'adquirir coneixements, qüestió que es constata a partir del fet, per exemple, que la immersió lingüística en català no provoca un major fracàs escolar entre la mainada castellanoparlant. Les dades parlen clar.

Fonte: Avui

20/9/11

El Constitucional almite a trámite'l recursu del Gobiernu escontra la llei del aranés

Un plenu del Conselh Generau d'Aran



La normativa queda en suspens fins que, en un termini de cinc mesos, el tribunal es pronunciï

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern central contra quatre articles de la Llei de l'Occità, que va aprovar l'any passat el Parlament i que reconeix que l'aranès és la llengua d'"ús preferent" a la comarca de la Val d'Aran.Segons ha informat el TC en un comunicat, l'admissió del recurs d'inconstitucionalitat produeix la suspensió de la vigència i aplicació dels preceptes impugnats perquè el Govern ha invocat l'aplicació de l'article 161.2 de la Constitució espanyola, el que obliga el tribunal a pronunciar-se sobre aquesta suspensió en un termini de cinc mesos. El Govern ha recorregut els articles 2.3, 5.4, 5.7 i 6.5 de la Llei 35/2010 d'1 d'octubre de l'occità, aranès a AranEl Síndic d'Aran, Carlos Barrera, ja va advertir el passat mes de juliol que el recurs d'inconstitucionalitat del Govern representa un atac no solament a la llengua pròpia de la Val d'Aran, sinó també "a Catalunya i les seues institucions". Barrera, de Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès (CDA-PNA), va lamentar llavors la decisió del Consell de Ministres d'interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la Llei de l'Occità, que converteix l'aranès a la llengua d'"ús preferent" en la vall pirinenca d'Aran.El Parlament va aprovar aquesta llei l'any passat amb 117 vots a favor i 17 en contra, i reconeix una reivindicació històrica dels habitants de la Val d'Aran. Barrera va recordar que quan es va aprovar l'Estatut de Catalunya l'aranès va rebre el reconeixement de llengua oficial a Catalunya, al costat del català i al castellà. El Síndic va lamentar, en canvi, que l'Estat "mai no ha jugat a favor" de l'aranès, una llengua que ha "ignorat" durant molt temps, oblidant-se, assenyala Barrera, que l'occità ha de figurar també com una llengua oficial a Espanya, a més del castellà, el català, el gallec i el basc.


¿Sobren 5.800 llingües?


Magí Camps
Dice el profesor Jesús Tuson que cuando "los gruñones" quieren imponer una lengua, recurren a tres argumentos de peso: la suya es internacional –para ir por el mundo y entenderse, vaya–; es una lengua "de cultura" –como si la cultura fuera patrimonio de una lengua y no de la humanidad, expresada de mil maneras diversas–; y tiene muchos millones de hablantes –lenguas con más de cien millones hay nueve en el mundo: ¿tratamos de apañarnos sólo con estas?

A estos gruñones, siempre amparados por el rodillo del Estado, les molesta todo lo que no sea uniformizador y, en nombre de la comunicación y del pensamiento único, quieren aniquilar el universo social, cultural e histórico que albergan las lenguas no estatales, sean pobres o millonarias en hablantes. Son aquellos gruñones que, con el riñón lingüístico propio bien cubierto –a prueba de estados y de uniones europeas–, sueñan en "una religión, una ley, una lengua".

El profesor Tuson los llama gruñones porque, a pesar de tener la sartén por el mango, siempre quieren más, hasta el punto de que son capaces de cambiar los argumentos y presentarse como víctimas de los sistemas que las lenguas minorizadas establecen para poder sobrevivir en buena compañía con el todopoderoso hermano mayor. Ante pseudoargumentos como "estáis haciendo como en la dictadura, pero al revés", Tuson argumenta: "Sí: estamos haciendo exactamente al revés. Si antes se hacían esfuerzos por aniquilar la lengua, ahora los estamos haciendo para hacerla vivir, enderezarla, transmitirla en buenas condiciones (...) sin que haya que anular ninguna otra lengua".

Todo eso lo explica el profesor en su último libro: Quinze lliçons sobre el llenguatge (i algunes sortides de to) (Ara Llibres). Jubilado hace tres años, Jesús Tuson presenta una especie de memorias profesionales de cuarenta años de docencia. Ya tiene más libros en la cabeza: sobre los orígenes del lenguaje o el lenguaje políticamente correcto... Pero en este libro de transición se permite elucubrar sobre una humanidad sin lenguaje o sobre cómo sería el mundo con una sola lengua: unas "salidas de tono" de lectura apasionante.

La actual oleada de ataques a la inmersión lingüística encuentra reflexiones como esta: si hay dos centenares de estados y a cada estado le hubiera de corresponder una sola lengua, los lingüicidas estarían de enhorabuena: sobrarían 5.800 de las más de seis mil lenguas que hay en el mundo. Una nimiedad, equivalente a perder el 96,6% de la biodiversidad del planeta.

Fonte: La Vanguardia

19/9/11

70.000 persones na Setmana del Llibre en Català


Unes 70.000 persones han visitat entre el dia 9 de setembre i avui les casetes de la Setmana del Llibre en Català instal·lades al parc de la Ciutadella de Barcelona, on el títol més venut ha estat 'Jo confesso', de Jaume Cabré, segons informen els organitzadors en un comunicat.

La Setmana es tanca amb èxit de públic.
El president de la Setmana, Albert Pèlach, ha valorat positivament l'esdeveniment i ha considerat que els reptes per a una nova edició "passen per millorar aspectes qualitatius i que donin satisfacció al lector més exigent". Concebuda com "una ciutat de la lectura", durant aquests dies s'han difós llibres en català en 27 casetes gestionades conjuntament per llibreters i editors.

Pèlach, precisament, ha volgut agrair "als llibreters i expositors la seva participació i implicació en l'èxit de la Setmana". Respecte a l'activitat comercial, ha indicat que les vendes són semblants a les de l'any passat i, com és habitual, ha estat durant el cap de setmana que s'han generat unes millors transaccions comercials.
D'altra banda ha destacat el protagonisme de Joaquim Carbó, que ha rebut el reconeixement del Premi Trajectòria i ha mantingut trobades amb els seus lectors.

En total han estat unes 150 activitats, entre sopars literaris, nits musicals i de cinema, taules rodones o tallers, les organitzades durant deu dies.
Albert Pèlach ha remarcat l'èxit que han tingut els sopars literaris en què els lectors han pogut compartir taula amb autors com Màrius Serra, Gemma Lienas o Ramon Solsona.

La Setmana és un projecte cultural organitzat per l'Associació d'Editors en Llengua Catalana (AELLC) i compta amb la participació de llibreters, editors de llibres, de revistes i de partitures, biblioteques i altres entitats culturals.

Fonte: Ara

18/9/11

N'Ast denuncia l'ausencia de profesores d'asturianu en 22 colexos



Incapacidá del sistema educativu pa garantizar los drechos llingüísticos asturianos.

L'Asociación Cultural N'Ast améstase al colleutivu de profesores de llingua asturiana na so denuncia de "que la situación alministrativa d’anguañu implica qu’un total de 22 colexos de la Comunidá Autónoma nun van cuntar, al menos fasta’l díi 3 d’ochobre, con docentes qu’impartan esta asignatura".

L'asociación camienta que "una vegada más la llingua asturiana y la comunidá asturfalante tornen a ser marxinaos, yá que numberosos alumnos que deseyen estudiar l’asignatura d’asturianu nun van poder incorporase con normalidá a ésta nestos entamos del cursu escolar. Colo que un drechu fundamental como ye l’estudiu escolar de la llingua materna va ser negáu a munchos neños y neñes d’Asturies".

Pa finar, dende N'Ast valoren "qu’apura dignificar globalmente l’asignatura de llingua asturiana con toles consecuencies, dende la situación llaboral de los/es profesores, fasta los conteníos académicos, o la estabilidá y estensión de la so ufierta en tolos centros d’enseñu del País".

Fonte: Infoasturies

17/9/11

Monollingüismu en Xixón non


Ente’l cartelu de la izquierda y el de la drecha, hai un añu y mediu de diferencia…y unes eleiciones. Pasamos del billingüismu castellanu-asturianu de la mano d’un gobiernu con alerxa a lo asturiano, al monollingüismu n’inglés y topónimu español, de la mano del rexonalismu asturianu. Grande Moriyón, contigo más inglés y menos asturianu.

Modelu de quexa:

En 2010 anuncióse que diba usase la toponimia oficial nos llogotipos del campeonatu d’España y nesti mundial. Asina se fizo nel d’España, pero nesti veo que namás apaez la forma “Gijón”, frente a la oficial Gijón/Xixón.

L’usu de la toponimia oficial ye d’obligáu cumplimientu pa les instituciones, según s’establez nel Decretu 105/2006 de 20 de setiembre, que puede consultase nel BOPA.

Como ciudadanu, desíxo-yos la rectificación inmediata.

Gracies

Unviar a:

http://www.duathlongijon.org/contacto.php
Gracias a Inaciu por decatase

Fonte: Blogue Vítor Suárez (Fueya en blancu)

L'Academia de la Llingua afita que-y "toca" a la conseyera d'Educación puxar pola especialidá docente d'asturianu


La presidenta de l'Academia de la Llingua Asturiana, Ana Cano, reclamó esti vienres a la nueva conseyera d'Educación, Ana Isabel Álvarez, que dea pasos dende l'executivu autonómicu pa la "reconocencia de la especialidá de llingua asturiana al profesoráu qu'imparte esta materia nes distintes árees de la enseñanza non universitaria".

Mientres el pieslle de la Universidá de Branu (Uabra) de l'Academia de la Llingua, y l'actu d'entrega de diplomes a los cerca de 150 participantes nos cursos de Cangas, Cano refirióse a esti asuntu. Nel actu tuvo presente la conseyera, el reutor de la Universidá d'Uviéu, Vicente Gotor, y l'alcalde de Cangas, José Luis Fontaniella.

Nel so discursu, Cano considera qu'agora-y toca a la "conseyera", de quien destacó la so "sensibilidá escontra esta cuestión", "tomar les midíes afayadices pa qu'esti problema se resuelva ceo". Si nun se fai asina, la presidenta de l'Academia entiende que "se ta capacitando pa exercer un oficiu reguláu por llei, que s'exerza esi oficiu y, d'otra manera, a los profesionales que lu tán exerciendo nun se-yos reconoz".

Dende'l so puntu de vista, "ye un sinsentíu". Asina, comparó la situación cola del aranés, "pa una población de 10.000 habitantes, a los que correspuende un 22% de llingua materna aranesa, y 1.200 alumnos escolarizaos n'infantil, primaria y secundaria". "Asturies, tien más d'un millón d'habitantes y más de 130.000 alumnos na educación non universitaria", matizó la presidente de la institución.

La conseyera nun se refirió a esti asuntu na so intervención. Destacó, sicasí, "l'ésitu de la UBRA", y mostró l'interés del so gobiernu en siguir dando "pasos curtios pero seguros" en favor de la defensa de la llingua asturiana. Asina, mentó los casi 18.000 alumnos de primaria y casi 4.000 de secundaria que na presente temporada llectiva van cursar "llingua" asturiana.

El reutor, pela so parte, enumberó delles meyores universitaries en favor de la 'llingua' asturiana, como la creyación de la Comisión de Normalización Llingüística Universitaria, o l'almisión de tesis doctorales n'asturianu, aspeutos que formen parte, según el so discursu, del so "firme compromisu" cola defensa de la llingua asturiana.

L'alcalde, pela so parte, entamó la so intervención en 'fala' lleyendo unos versos de Berta Piñán, y apoyó "el trabayu dacuando inciertu en favor de la sobrevivencia de la nuesa llingua".

Antes de les intervenciones, toes n'asturianu, los alumnos participantes foron recoyendo los sos diplomes acreitativos, nos ocho cursos ufiertao esti añu: elemental, avanzáu, capacitación pa la traducción, aplicaciones d'internet, Xuegos y tradiciones populares, historia d'Asturies, Aniciu a la investigación toponímica y cursu de gallego-asturianu.

Fonte: Europa Press

16/9/11

El TSJC suspende l'ultimátum a la Generalitat pa qu'aplique la sentencia de la inmersión

Imaxe de la concentración del llunes énte la Casa Conceyu de Lérida pa vindicar la inmersión llingüística


El Tribunal resoldrà abans el recurs presentat pel Govern contra l'obligació d'incloure, en un termini de dos mesos, el castellà com a llengua vehicular

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va suspendre ahir d'ofici el termini de dos mesos que es va donar a la conselleria d'Ensenyament per complir la sentència del Tribunal Suprem sobre la immersió lingüística fins que es resolgui el recurs interposat per la Generalitat. Així, l'efectivitat de la interlocutòria dictada el 28 de juliol pel TSJC, en què establia un termini de dos mesos per incloure el castellà com a llengua vehicular en el sistema educatiu català, ha quedat sense efecte fins que es resolgui el recurs.
Segons va informar el TSJC en un comunicat, aquesta suspensió del termini no s'ha d'interpretar "com un indici de la futura resolució del tribunal al recurs presentat per la Generalitat".
Les dos famílies que de moment han demanat al TSJC l'execució de la sentència del Suprem han estat informades de la suspensió, i tenen ara un termini de cinc dies per a recórrer-la.
En la interlocutòria, l'execució de la qual ha quedat ara suspesa momentàniament, el TSJC estima que la nova jurisprudència del Tribunal Constitucional estableix el castellà "com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya juntament amb el català". En aquest sentit, demana a la conselleria que adopti les mesures necessàries per al seu compliment i que informi d'aquestes.
Aquesta interlocutòria coincideix amb les sentències del TS del passat mes de maig, en què donava la raó a dos famílies catalanes que reclamaven el dret a l'escolarització en castellà, representades per Convivència Cívica Catalana (CCC).
El Govern va presentar el dia 7 el recurs i va recordar que la sentència del TC sobre l'Estatut no va tombar el model educatiu ni tampoc altres sentències anteriors de l'alt tribunal. També al·legava que a Catalunya és vigent la llei d'educació de Catalunya (LEC) que avala aquest model, així com que els nivells de coneixement del castellà a Catalunya estan per sobre en relació amb altres comunitats autònomes on no hi ha immersió lingüística.
Després de conèixer la suspensió, el Govern va valorar la decisió del tribunal amb "prudència". Per la seua part, Convivència Cívica Catalana va criticar l'actitud del TSJC a l'entendre que, amb la suspensió de l'ultimàtum, "premia el desacatament del Govern".

El llaberintu belga


Bélgica es un Estado federal compuesto de tres Comunidades (francófona, flamenca y germanófona) y tres Regiones (valona, flamenca y bruselense), que se reparten las competencias.

Si para algunos Bélgica no es más que un "accidente histórico", que desde su creación en 1830 ha juntado en un mismo Estado distintas realidades socio-económicas e identidades culturales (germánica y románica), lo cierto es que Bélgica ha siempre conseguido encontrar soluciones pacíficas a los conflictos que surgen de esta diversidad, el compromiso necesario para mantener un equilibrio feliz.

El famoso "Compromiso a la Belga" ha llevado incluso a decir que "si Bélgica no existiera, Europa tendría que inventarla". Muchos analistas y políticos han recurrido y recurren aún al "modelo belga" para buscar soluciones a otros conflictos, como en el caso de Chipre o de los Balkanes, por citar sólo unos ejemplos.

Otros, sin embargo, ven en Bélgica un ejemplo a seguir para conseguir que una lengua inicialmente "minorizada" consiga convertirse en lengua oficial y equiparar sus derechos a los de la lengua dominante.

De hecho, la mayoría de los conflictos en Bélgica suelen estar íntimamente relacionados con las diferencias lingüísticas. El neerlandés tuvo que esperar hasta 1898 para equipararse legalmente con el francés. En el siglo XIX y en gran parte del siglo XX el francés fue la lengua dominante, la lengua de la elite dirigente, tanto en región valona como en la región flamenca, donde más del 90% hablaba sólo el neerlandés. Muchos años de lucha, en gran parte protagonizados por el Movimiento flamenco ("Vlaamse Beweging") fueron necesarios para conseguir que se cambiara esa situación y se respetara los derechos de los neerlandófonos. Una lucha lingüística, pero también económica y política.

En los años 60 el antagonismo entre francófonos y neerlandófonos se acentuó de forma radical y por razones económicas y se puso de manifiesto agria y acusadamente el carácter no-nacional de Bélgica. El centro de gravedad de la economía belga vino a asentarse en Flandes, que gozó de una mayor prosperidad económica.

Tanto los valones, que se sentían marginados, como los flamencos, que no se sentían muy animados a apoyar financieramente a Valonia, abogaron por una reforma profunda del Estado belga. Varias revisiones de la Constitución (en 1970, 1980, 1988 y 1993) pusieron punto final al estado nacional unitario belga para convertirlo en un Estado federal.

Bélgica es actualmente un Estado federal compuesto de tres Comunidades (francófona, flamenca y germanófona) y tres Regiones (valona, flamenca y bruselense), que se reparten las competencias. Cada cual dispone de órganos legislativos y ejecutivos propios. Esta ausencia de jerarquía y este reparto de competencias entre el Estado Federal, las Regiones y las Comunidades constituyen los fundamentos del federalismo belga.

Hay dos grandes comunidades lingüísticas, separadas por una frontera lingüística: los flamencos en el Norte de habla neerlandesa, y al sur los valones que hablan francés. Bruselas, compuesta por 19 municipios y enclave dentro de la Región flamenca, es bilingüe, aunque la mayoría de sus habitantes son francófonos. Al este de Bélgica se encuentra una tercera comunidad de habla alemán. Los neerlandófonos, los francófonos y los germanófonos forman las tres comunidades cada cual con su propia política lingüística y cultural.

Existen también algunos municipios con un régimen lingüístico especial destinados a proteger las minorías lingüísticas. Estos municipios, que lindan con otra región lingüística, son conocidos como "Municipios con facilidades", puesto que la ley autoriza el uso del otro idioma en las relaciones de los habitantes con la administración local.

Esos municipios tienen que ver con lo que se ha convertido últimamente en el órdago de la política belga: la famosa circunscripción electoral de "BHV" (Bruxelles-Hal-Vilvorde, o en neerlandés: Brussel-Halle-Vilvoorde). Esa circunscripción está formada por los 19 municipios de la región de Bruselas-Capital y por 35 municipios flamencos situados alrededor de la capital. Es la única circunscripción que está a caballo entre dos regiones. Si los 19 son bilingües, los 35 están en Flandes y son neerlandófonos.

No obstante, seis de ellos son "municipios con facilidades" y disfrutan de un estatuto especial, ofreciendo ciertas facilidades a sus habitantes francófonos. Esta circunscripción electoral ha sido objeto de críticas por parte de los partidos flamencos que consideran que atenta contra el unilingüismo de la región de Flandes, mientras que los partidos francófonos se oponen radicalmente contra cualquier escisión por intereses electorales.

En los municipios flamencos que no son bilingües el uso de la lengua francesa en la administración está prohibida. Los funcionarios (en los ayuntamientos, correos, educación, etc.) sólo pueden usar el neerlandés. La ley se aplica con más rigurosidad en los municipios más cercanos a la frontera lingüística, a menudo municipios donde una gran parte de la población es francófona.

Los flamencos están hartos de que los francófonos se resisten a aprender su idioma. Incluso el rey habla con mucha dificultad el neerlandés, a pesar de ser una de las lenguas oficiales del país. Los políticos flamencos saben todos expresarse en francés, sus homólogos francófonos, sin embargo, no se atreven con en el neerlandés.

En Flandes, el aprendizaje del francés es obligatorio, mientras que los alumnos valones pueden elegir entre el inglés y el neerlandés. A los flamencos les parece muy normal hablar en francés cuando están en Valonia, los valones sin embargo no suelen hacer ningún esfuerzo cuando están en Flandes. A pesar de todo, la mitad de los flamencos no apoyan la división de Bélgica, pero todos critican ese comportamiento de los francófonos en lo que ven una falta de respeto para su lengua.

Frederik Verbeke

Fonte: EiTB

15/9/11

La XPDLA aconceya col direutor xeneral de Política Llingüística


UVIÉU - La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana (XPDLA) aconceyaba, pela primer vegada, col nuevu direutor xeneral de Política Llingüística, Alfredo Álvarez Menéndez, esti miércoles 14 de setiembre. La plataforma de defensa de los drechos llingüísticos treslladó-y al responsable de Política Llingüística del Gobiernu de Foru Asturies delles reivindicaciones y, amás, tratáronse cuestiones sobre l’usu del asturianu nes Alministraciones públiques, la situación de los servicios de normalización nes entidaes municipales, la educación, los medios de comunicación y la toponimia. Según Carlos Pulgar, portavoz del coleutivu, Álvarez Menéndez «mostró una actitú positiva y reflexiva» en cuantes a les midíes necesaries pa la normalización.

La XDLA quixo sorrayar asuntos como la tresversalidá del usu del asturianu nel llabor cotidianu de los departamentos de l’Alministración pública, o la estabilidá y puesta en marcha efeutiva de la rede de normalización llingüística de los conceyos, «afitando y optimizando llabores y recursos, amás d'abrir, consolidar y ampliar los servicios, y facer siguimientu continuu y solucionar los problemes de los servicios qu’anguaño tán pesllaos por delles razones nos conceyos de Mieres, Corvera, Siero y Piloña». Asina mesmo, la organización treslladó a Alfredo Álvarez Menéndez el so esmolecimientu pola falta d’aplicación efeutiva de los topónimos que yá son oficiales por decretu nes Alministraciones tanto autonómica como estatal y nel Ente Públicu de Radiotelevisión, pal que tamién se reivindicó l’usu vehicular del asturianu nesta plataforma normalizadora fundamental pal futuru del idioma. Al respeutive de la enseñanza, asuntu yá tratáu más fondamente nel conceyu cola Conseyera d’Educación y Universidaes, mostróse la preocupación fonda de la organización pola situación «tristemente repetida tolos entamos de cursu na que la falta de dilixencia na axudicación y cobertura de places afecta gravemente al alumnáu, torgándo-y el so derechu básicu al estudiu».

Según la plataforma de defensa de los drechos llingüísticos, Álvarez Menéndez mostró una actitú «positiva y reflexiva» al respeutive de les midíes necesaries pa la normalización y comprometióse al «desarrollu positivu y non restrictivu de la Llei d’Usu y Promoción de la llingua asturiana». El Conseyeru de Cultura y Deportes, Emilio Marcos Vallaure, va esponer nuna comparecencia na Xunta Xeneral del Principáu d’Asturies nos próximos díes les llinies de trabayu en materia de política llingüística.

De toles maneres, la XDLA alvirtió de que va tar sollerte a la definición y cumplimientu del plan de trabayu del Gobiernu asturianu en materia llingüística. Sicasí, la organización de defensa de los drechos de los asturiano-falantes considera'l desenvolvimientu de les midíes anunciaes dientro del marcu actual como «un reblagu previu a la tutela efeutiva de los drechos llingüísticos de la ciudadanía que namás va poder garantizase cola oficialidá de la llingua asturiana».

Fonte: Les Noticies

14/9/11

Alcuerdu nel Congresu pa sofitar l'actual modelu llingüísticu catalán nes escueles


Toos grupos parllamentarios, nun siendo'l PP, alcordaron sofitar el vixente modelu llingüísticu nel sistema educativu catalán, "como garantía de cohesión social y de la plena igualdá d'oportunidaes, lo mesmo que de la plena competencia llingüística y aprovechamientu escolar de tol alumnáu, tanto en catalán como en castellán, a nivel oral y escritu, a lo último de la etapa educativa obligatoria (ESO), como demuestren los estudios comparativos qu'evalúen la calidá del sistema educativu catalán".

Trátase d'un alcuerdu algamáu ente tolos grupos parllamentarios, salvo'l PP, al traviés d'una enmienda transaccional, a la que tuvo accesu Europa Press, promovida por ERC na moción que va defender esta tarde sobre les midíes de reconocencia de la identidá y llingua catalana.

Nel testu de la enmienda los grupos parllamentarios sofitaron igualmente "el drechu a recibir la educación en catalán, acordies colo que dispón l'Estatut de Cataluña y les lleis, y a que s'utilice de normal el catalán como llingua vehicular y de deprendimientu".

APOYÁU POLA XURISPRUDENCIA
"Tal como establez la xurisprudencia constitucional, asina como la inmersión llingüística como recursu pedagóxicu nel ciclu inicial, como garantía de la conocencia con suficiencia oral y escrita del catalán y el castellán al acabar la ESO, en tou casu como quier la llingua habitual al incorporase al sistema educativu", reza'l testu pautáu.

Ye más, manifiesten el drechu del alumnáu catalán a que nun lu segreguen en centros nin en grupos distintos por razón de la so llingua habitual, acordies col modelu de conxunción llingüística, y a aquellos alumnos, que la so llingua habitual seya'l castellán, y que s'incorporen tardíamente al sistema educativu, gocien del drechu a recibir l'apoyu especial si asina lo requieren.

De la mesma manera, el testu pautáu puntualiza que'l drechu a la educación en Cataluña exércese nel marcu que los poderes públicos determinen nos currículos de los distintos niveles, ciclos y graos d'enseñanza, les enseñances mínimes y les árees o materies oxetu d'aprendizaxe, entamando coles mesmes el so desendolcu nos distintos centros docentes acordies cola so realidá sociollingüística.

Eso sí, sorraya que, acordies con lo dicho "reiteradamente" pol Tribunal Constitucional, ye "llexítimu dafechu que'l catalán seya'l centru de gravedá na escuela catalana, ensin esclusión del castellán, de forma que se garantice'l so conocimientu y usu en Cataluña".

Por tolo espuesto antes, los grupos del Congresu encamienten al Gobiernu defender el modelu llingüísticu vixente nel sistema educativu catalán, nel marcu de la lexislación vixente.

APOYU DE LOS GRUPOS
En rueda de prensa nel Congresu, tres la reunión de la Xunta de Voceros, el promotor de la iniciativa y voceru d'ERC nel Congresu, Joan Ridao, señaló que se trata d'un "alcuerdu hestóricu" porque, na so opinión, lleva l'apoyu "del conxuntu del catalanismu".

Asina, indicó que'l modelu catalán na escuela garantiza la igualdá d'oportunidaes, "penriba de la voluntá de dalgunos de dixebrar el país por razón de llingua".

Al so xuiciu, l'actual conflictu d'inmersión llingüística representa una agresión de "primer orde" amás d'un conflictu onde ta en xuegu una conceición supremacista de la "llingua" y "un intentu innoble" d'atacar la convivencia y la paz social de los catalanes. "Hasta agora foi un modelu d'éxitu compartíu cola XE y garantía de que cualquier neñu al términu de la ESO conoz dambes llingües", destacó.

Pela so parte, el voceru del PSOE nel Congresu, José Antonio Alonso, recordó la "posición tradicional" del partíu sobre un sistema d'inmersión llingüística que ta demostrando que funciona y que produz la igualdá ente'l castellán y el catalán. "Les midíes xudiciales tienen que cumplise y ye un mandatu de la Constitución", puntualizó.

Fonte: Europa Press

13/9/11

Programa Àgora de TV3 : ¿la inmersión llingüística taramiella?


La immersió lingüística trontolla?
Xavier Bosch analitza la polèmica del català amb Joaquim Arenas, mestre, pedagog i ideòleg de la immersió en català.


Fonte: programa de TV3 Àgora
Podcast del programa

Un monográficu sobre’l Cáucasu, primer númberu de la nueva coleición 'Naciografies', del CIEMEN


'El Caucas. Política i llengües' és una aproximació a aquesta regió a cavall d'Europa i Àsia, amb una mirada molt centrada en les nacions i els pobles sense estat • La publicació inclou textos inèdits d'experts en la matèria i recull articles publicats anteriorment a 'Europa de les Nacions'

El Caucas. Política i llengües és el primer número de la col•lecció Naciografies, una nova sèrie de publicacions digitals monogràfiques que el CIEMEN acaba d'encetar. Aquest volum inicial compta amb textos de tota una colla d'experts en la regió del Caucas d'arreu d'Europa. Així, destaquen les aportacions (amb textos inèdits) d'autors catalans com Marta Ter, especialista en l'actualitat de Txetxènia, o Francesc Serra, professor de Relacions Internacionals a la UAB. També hi han contribuït, igualment amb articles inèdits, Sophie Tournon, doctora en Lletres i Civilitzacions Orientals i investigadora del Centre de Recherches Russes et Euro Asiatiques (CREAA-INALCO) i especialista en la història i actualitat del poble meskhetià, i Arnau Flórez i David Forniès, periodistes i investigadors del CIEMEN. El monogràfic es completa amb un recull de textos publicats anteriorment a Europa de les Nacions i amb traduccions al català de textos publicats originalment en anglès en altres revistes.
Com és habitual en les publicacions del CIEMEN, El Caucas. Política i llengües aporta una mirada centrada en les realitats dels pobles i nacions sense estat d'aquella àrea del món. A banda d'articles sobre casos emblemàtics com els de Txetxènia, Abkhàzia o l'Alt Karabakh, el monogràfic també aborda temes relacionats amb pobles no sempre tan visibles, com els circassians, els balkars, els lesguians o els ja esmentats meskhetians. També s'hi inclou un apartat sobre les llengües del Caucas (una de les regions més diverses del món en aquest sentit) i un petit recull de documents polítics bàsics.
Com explica el president emèrit del CIEMEN, Aureli Argemí, en la introducció d'El Caucas. Política i llengües, la nova col•lecció Naciografies neix "amb el mateix esperit i objectius que donà vida a Altres Nacions", una col•lecció de monogràfics que va existir a la dècada de 1980 i que també publicava el CIEMEN. "El canvi de nom", explica Argemí, "indica que no es tracta d'una mera continuació, sinó d'una proposta renovada. D'una proposta renovada que vol tenir en compte que no ens hem quedat en el passat i que estem atents als canvis de circumstàncies que hi ha hagut també en el món de les nacions sense estat".
La publicació es pot descarregar gratuïtament en aquest enllaç en format PDF.

Fonte: Nationalia

12/9/11

Intervención de Màrius Serra na Diada de Cataluña

Màrius Serra: 'Català a l'atac! Visca la llengua viva!' 11/09/2011



Fonte: You Tube

Voceru de Somescola.cat: "Ye l'actu más importante nos caberos años en defensa del catalán"

Un alumnu, una mayestra y un pá lleen el manifestu a favor de la inmersión

Manifestación na plaza Sant Jaume

Segons el portaveu de Somescola.cat, Miquel Àngel Essomba, les protestes que aquest vespre s'han convocat arreu de Catalunya són "les més importants" dels últims anys en defensa del català

IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

Les protestes s'han convocat arreu de Catalunya amb l’objectiu de refermar el suport a l’escola catalana

Milers de persones han omplert aquest vespre la plaça Sant Jaume de Barcelona en la concentració convocada per Somescola.cat en defensa del model d'immersió lingüística. 'Per un país de tots, l'escola en català', aquest és el lema de la pancarta que s'ha estès a la plaça on s'han sentit crits d'independència i s'han pogut veure moltes estelades.

Una mestra, un pare i una nena, que han estat presentats pel periodista Xavier Grasset, han llegit un manifest en defensa de la immersió i la cohesió social. Els concentrats han cantat Els Segadors i han cridat consignes com "A Catalunya, escola en català". Segons el portaveu de Somescola.cat, Miquel Àngel Essomba, les protestes que aquest vespre s'han convocat arreu de Catalunya són "les més importants" dels últims anys en defensa del català

S'han pogut veure representants polítics com la portaveu d'ERC al Parlament de Catalunya, Anna Simó, que ha assegurat que la immersió "és un model d'èxit". "No podem tirar per terra el treball de tants anys, és un atac a la cohesió social", ha afegit.

No només hi ha manifestacions a Barcelona. Les concentracions s'han convocat arreu de Catalunya amb l’objectiu de refermar el suport a l’escola catalana i al model de cohesió social que aquesta representa. Les protestes arriben després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que amenaça el model d'immersió lingüística de l'escola catalana dels últims 30 anys.

A Girona, per exemple, més de 500 persones s'han concentrat a la plaça del Vi de Girona. El manifest per reivindicar el català com a llengua vehicular s'ha llegit a tres veus per part d'un alumne, un representant de les AMPA i un professor. El text fa una crida "a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la cultura i la cohesió social de Catalunya.

Fonte: ara.cat

La Casa Conceyu de Badalona aprueba una moción favoratible a la inmersión llingüística

escudu de Badalona

El govern municipal, del PP, es queda sol votant en contra del text, que s'ha aprovat amb els vots de tots els grups de l'oposició

El ple de l'Ajuntament de Badalona ha aprovat avui una moció en defensa del model d'immersió lingüística a les escoles, amb el vot en contra del PP, que governa la ciutat.

Els vots dels 16 regidors de l'oposició (9 del PSC, 4 de CiU, 3 d'ICV-EUiA) han sigut suficients per aprovar la declaració en favor de la immersió, contra els 11 vots del PP. El ple extraordinari d'avui s'ha convocat, a petició de l'oposició, per debatre la moció en defensa del català com a llengua vehicular als centres escolars.

L'alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol, ha argumentat que aquest no és una tema "prioritari" per al seu executiu, però ha assegurat que no és partidari de dividir els nens en aules de castellà i català. Avui mateix, de fet, la presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, ha demanat a tots els regidors i alcaldes del PP que votin en contra de les mocions sobre la immersió lingüística.

Fonte: ara.cat

Xicu Monteserín repasa en L'Arribada la so obra empobinada al públicu infantil


El escritor Xicu Monteserín, autor de las obras más pioneras de la literatura infantil en asturiano, es el protagonista de la presentación 'De cuentos, xuegos y cosadielles, un repasu a les obres pa neños', que tiene lugar este lunes en el patio del Antiguo Instituto, en el marco de las jornadas Vagamar 2011, organizadas por L'Arribada.

Xicu Monteserín es autor de 'Un ermitañu de nome Merlín' (1984) y '¿Xugamos a les cosadielles?' (1986), premiados en el Concurso de Llectures pa rapazos de la Academia la Llingua; también del relato 'Florín, el pescador de ballenes' (1993). En el año 1994 publicó el volumen de poemas 'Nunca caxa d'ágates'.

Se vinculó desde muy pronto al movimiento asturianista, militando en diversos colectivos nacionalistas y siendo uno de los miembros fundadores de la Liga Celta de Asturias. Su primeras cartas aparecen en el boletín de esta asociación celtista, Astor, en el de la Academia de la Llingua, Lletres Asturianes, y en la revista Orbayando, que él mismo codirigió. Fue tesorero de la asociación de Escritores y Traductores en Llingua Asturiana (Etlla).

Fonte: 20 minutos

L'ALLA asoleya'l númberu 135 de la coleición Toponimia



Dientro de la coleición "Toponimia”, l’Academia de la Llingua Asturiana, asoleya’l númberu 135 correspondiente al Conceyu de Santu Adrianu, parroquies de Llavares y Villanueva, del que ye autor Jesús Fernández Fernández.

Con esti númberu entamen los cartafueyos de toponimia dedicaos al conceyu de Santu Adrianu. Llavares asitiase nel estremu noroeste de conceyu , en llende con Palombar (La Ribera), Puertu (Uviéu), Tuñón (Santu Adrianu), Pedroveya (Quirós) y Peñerúes (Morcín). Villanueva ta nel estremu sur del conceyu y llenda con Llinares, Proaza y Villamexín (Proaza), Pedroveya (Quirós) y Tuñón y Castañeu'l Monte (Santu Adrianu).

Fonte: Asturnews

Información apurrida por Manuel

11/9/11

III Edición del Concursu d'Ensayu "Emilio Trabanco Trabanco"


La Sidra convoca la III Edición del Concursu d'Ensayu "Emilio Trabanco Trabanco".

El concursu, que persigue l"aumentar la conocencia y espardimientu de los estreamos aspeutos que conformen la cultura asturiana de la sidra, favoreciendo l'estudiu y la conocencia de la mesma, al empar que s'algama l'aniciu d'un corpus bibliográficu sidreru", ta dotáu con un premiu de 1.500 euros y la espublización de la obra premiada. El plazu pa presentar obres fina l’1 d'avientu de 2011, tienen que tener una estensión mínima de 65 páxines (TNR12, a doble espaciu) y tar escrites n'asturianu o en castellán.

Dende la organización sorráyase que na primer y segunda edición d'esti premiu pudo adicase comu esta convocatoria vien xenerando una cantidá d'información de gran calidá ya interés". y que la recoyida de material "de toa triba " venceyáu al mundu la sidra "ye perimportante a la hora d'evitar perdes inreparables del nuesu padrimoniu cultural, la implicación de profesionales normalmente ayenos al mundiu la sidre permite'l desendolque d'ensayos anovaores qu'aporten idegues nueves y puntos de vista orixinales pa la evolución del alrodiu sidreru".

Fonte: Asturnews

Información apurrida por Manuel

10/9/11

El primer diariu dixital xeneralista en llingua aragonesa



Saltu importante de la llingua aragonesa al mundu dixital. D’equí a dos díes, l’idioma propiu d’Aragón cuntarà col so primer diariu n’Internet, Arredol ("alredior", n’aragonés), gracies a un núcleu d’impulsores que supo texer una rede de collaboradores. Con esti proyeutu, una llingua amenazada gravemente y, pa dalgunos, estigmatitzada como daqué rural y del pasáu, amuésase como un vehículu d’espresión normal d’un diariu n’Internet.

El periodista Jorge Romance y autor del blogue Purnas ye ún de los impulsores del proyeutu. Romance desplica qu’Arredol ñaz pa contribuyir a facer del aragonés "una llingua d’usu normal", pa lo cual "un mediu de comunicación na nuesa llingua ye básicu. Ensin "denguna aportación económica pública nin privada", Romance desplica que l’apaición d’Arredol ye posible mercé d’una redaición de trés persones, "muncha collaboración esterna" y l’aprovechamientu de les teunoloxíes en llínia.

El fechu de querer normalizar l’usu de l’aragonès tamién tendrà’l so reflexu nel modelu de diariu que los lleutores alcontrarán al web al partir del día 19. "Queremos tener una mirada amplia sobro’l mundu, sobro’l país y sobro la realidá en xeneral. Les informaciones sedrán de tolos ámbitos", desplica Romance. Ye dicir: que nengún aspere un diariu de llocalismos y folclorismos, porque Arredol quier desplicar el mundu, y quier facelu nuna llingua milenaria que foi quedando arrequexada a los valles pirenaicos a causa de la progresiva castiellanización del país.

Ún de los aspeutos que marcó a la llingua a lu llargu de los 25 años caberos foi qué ortografia había d’emplegase pa escribila. El 1987, el Consello d’A Fabla Aragonesa organizó un congresu nel qu’aprobáronse unes normes qu’alloñaben al aragonès de la etimoloxía llatina y nel qu’adoptaben fuercia soluciones calcaes del castellán. Les normes nunca llegaron a tener el consensu de la comunidá aragonesófona, y el 2010 otra asociación, l’Acadèmia de l’Aragonès, va presentar unes normes remocicaes, munchu más respetuoses pa cola tradición llatina y tamién coles formes propies aragoneses medievales (por exemplu, recupérase’l dígrafu "ny" pa escribir lo que les normes de 1987 representaben con "ñ"). Pa Romance, les normes de l’Acadèmia tienen el valir de tener surdíu d’un procesu "cola participación de munchos falantes, munchos patrimoniales y la mayoría de les asociaciones" en defensa de la luenga. "La ortografia que propón", desplica l’impulsor d’Arredol, "intenta responder a los retos d’una llingua atomizada y entendemos que fáelu con coherencia".

Fonte: Aruelu.com

8/9/11

Immersió i cohesió


Quan feia pedagogia a la UB, a finals dels 70, hi havia eminents pedagogues catalanes que defensaven que l'aprenentatge de la lectoescriptura s'havia de fer en la llengua materna de cada nen. Ningú posava en qüestió la seva catalanitat. És evident que avui fins i tot els seus hereus pedagògics són partidaris de la immersió, la qual cosa demostra que la pràctica ha dissolt en el no-res les seves suspicàcies. El debat es reobre amb una intensitat emocional que la situació preelectoral en què ens trobem no ajuda a apaivagar. Convé, malgrat tot, no posar-se hiperbòlic, perquè com més transcendència donem a la immersió, més es posarà de manifest que els nostres resultats no segueixen les nostres proclames. Ens agradi o no, un percentatge gens menyspreable dels alumnes acaben l'escolaritat sent estrangers a la seva pròpia llengua. La catalana, esclar.

GREGORIO LURI
PEDAGOG

Fonte: Ara

Nel Día de la Nación Asturiana, SUATEA pide que l'asturianu seya llingua vehicular nel enseñu

SUATEA
Esti añu llegamos al Día d’Asturies cola novedá del cambiu de Gobiernu. Gobiernu que d’entrada amuesa bones intenciones na promoción y desarrollu de les nuestres señes d’identidá y cultura. Nel ermu de les actuaciones de los anteriores, el que’l nuevu conseyeru de cultura conteste n’Asturianu a una demanda fecha pola asociación Xuristes pol Asturianu pue consideráse hestórica y d’un cambiu d’actitú que toos y toes esperábemos. La promesa eleutoral fecha pol actual presidente del Gobiernu de desarrollar reglamentariamente la Llei d’Usu de 1998 supón un respiru y una xaguatadina d’agua na llarga travesía del desiertu.
La ciudadanía asturiano aguarda se respeten los sos drechos llingüísticos y se promueva y dignifique la so cultura, consciente del retrasu y diferencial de desarrollu hestóricu, en tolos ámbitos, que soporta en comparanza con otros territorios del estáu. Poro, ye menester d’equí a poco, concretar les declaraciones d’intenciones y promeses eleutorales en midíes urxentes necesaries que garanticen la sobrevivencia del nuesu patrimoniu llingüístico-cultural.

Cuando falamos de sobrevivencia facémoslo n’oposición al conceutu conservacionista-museístico-sentimental-folclorico-señaldosu al que yá mos teníen avezaos anteriores gobiernos y referímonos a la sobrevivencia nel sentíu ecolóxicu y evolutivu qu’asegure’l futuru de la nuesa llingua y cultura adaptándose al mediu actual y venideru.
Con esi envís ye col que SUATEA, nel nuesu ámbitu d’actuación sindical, esiximos:

• Que’l currículu d’Educación Infantil recueya la nuesa llingua y que, demientres nun lo faiga, s’atiendan toles demandes d’escolarización recoyíes polos centros tres la ufierta xeneralizada a tolos escolares d’esta etapa, que, per otru llau, ye considerada pedagóxicamente fundamental pal deprendimientu en xeneral y el llingüísticu-cultural en particular.

• Que s’eliminen les ratios mínimes d’alumnáu pa recibir clases de Llingua o Gallego-Asturiano en tolos niveles educativos y asina actuar acordies cola Llei d’Usu, acatando asina la reciente sentencia de Tribunal Superior de Xusticia d’Asturies.

• Que les places de Llingua Asturiana y Gallego-Asturiano pasen a formar parte de les plantiyes orgániques de los centros, la creyación inmediata de la especialidá y la convocatoria d’oposiciones, n’igualdá de condiciones de les otres especialidaes docentes.

• Que nos centros s’axeiten Planes Llingüísticos que dean un tratamientu integráu y coordináu de toles llingües que s’enseñen y onde la nuesa llingua seya vehicular en delles aries.

• Que s’ufierte y s’atienda la demanda en tola Formación Profesional, Escueles d’Adultos, Escueles d’Idiomes y Univerdá.

SUATEA tará sollerte pa que se dean toos estos pasos firmes y d’avance dientro del marcu normativu d’anguaño y venideru, pero ensin dexar de desixir la OFICIALIDÁ de la Llingua Asturiana y el Gallego-Asturiano, como única ferramienta llegal que garantiza’l respetu efectivu de los drechos llingüísticos de tolos asturianos y asturianes.

Fonte: Asturnews

5/9/11

Somescola.cat denuncia la persecución del modelu llingüísticu escolar catalán



La plataforma lamenta que la justícia avali idees de grups minoritaris. Somescola.cat rebutja la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte l’ús del castellà com a llengua vehicular a l’escola. La plataforma lamenta que la justícia "continuï avalant i donant cobertura a la persecució que un reduit nombre d’individus du a terme contra el model lingüístic escolar al nostre país".

Somescola.cat denuncia l’actitud "antidemocràtica i de manca de respecte d’aquest grup minoritari respecte el consens assolit per les grans majories socials en matèria de política lingüística". La plataforma també considera que, "malgrat que aquests individus estan fent un ús legítim del poder judicial, estan adoptant una actitud èticament reprovable per tal d’aconseguir objectius polítics que no tenen res a veure amb la convivència ni amb la cohesió social".

Somescola.cat espera que el govern català no faci ni un pas enrera en la defensa del català com a llengua vehicular i li reclama que no cedeixi a la pressió política i judicial espanyola.

La plataforma va néixer fa 8 mesos amb la voluntat de plantar cara a aquest tipus de fets socials. "La política lingüística de l’escola a Catalunya es decideix en el parlament, i no al carrer ni en els tribunals".

somescola.cat convida la societat catalana a afegir-se a la celebració dels actes que té previstos per al proper 26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües.

Fonte: Nació Digital

4/9/11

El catalán, otra vegada nel puntu de mira


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat un ultimàtum al govern perquè apliqui abans de dos mesos una sentència que insta a utilitzar també l'espanyol com a llengua vehicular en l'ensenyament obligatori. Una aplicació estricta d'aquest principi a les nostres escoles faria entrar en fallida el model d'immersió i normalització lingüística, que s'aplica des del 1983. El model garanteix que tot l'alumnat que surt de les escoles i instituts de Catalunya coneix i domina el català i l'espanyol.

No s'entén, per tant, la preocupació dels que, des del mateix moment que el Parlament va aprovar la llei de normalització lingüística, han estat combatent amb diferents noms i actors la seva aplicació. És igual si les famílies que demanen educació en espanyol (i que són ateses) són una ínfima minoria. Els tribunals dictaminen que el model s'ha de canviar, hi hagi demanda social o no. Una manera de fer que acostuma a fracassar... si no hi ha un interès polític al darrere.

La resolució del tribunal ha estat rebuda per la societat catalana com una altra agressió contra la seva llengua pròpia. Una aplicació estricta de la resolució provocaria la fractura de la societat catalana en dues comunitats lingüístiques, que és el que el model de normalització ha evitat. Només des de la ignorància o la mala fe es pot afirmar que l'espanyol està en una situació de debilitat a Catalunya. Si alguna llengua necessita ser protegida al seu propi país és la catalana. Per diverses raons, però sobretot perquè el català és l'essència de la nostra cultura. La societat catalana ha de rebutjar tots els intents de laminar la seva personalitat, que provenen del pensament únic.

Fonte: Avui

2/9/11

Carta abierta al Sr. Conseyeru de Cultura y Deporte


Cola nuesa consideranza:

La política llingüicida y clientelista de los gobiernos d’Areces obligaron-y al Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu a tener qu’amosar, de contino y per años, la so cara más combativa y fosca: la única posible cuando se llucha pola sobrevivencia.

Como exemplu, quiciás nun sobre refertar, porque la memoria ye davezu feble, qu’una cenciella fras escrita nun impresu oficial (“Día 7-3-07, a les 9:30 hores, pruebes cardiolóxiques n’Hospital Xeneral d’Asturies”) valió-y al gobiernu aquelli pa provocar una retafila pleitos qu’entá nun se zarró porque queden por resolver dos recursos d’amparu, l’ún énte’l Tribunal Européu de los Drechos Humanos y, l’otru, énte’l Tribunal Constitucional.

Por contra, al primer encamientu que-y ficiemos, el nuevu gobiernu arrespuende col testu darréu, escritu en llingua asturiana:

“Estimáu Sr.: Recibíu’l so escritu de fecha 5 d’agostu de 2011 nel que se fae’l pidimientu de que tolos impresos emplegaos davezu o n’asuntos concretos nes Conseyeríes del Principáu d’Asturies tengan redacción billingüe, castellán-asturianu, quiero treslladá-y que valoramos positivamente la so propuesta y que la estudiaremos ente les posibles llinies de trabayu na normalización llingüística del asturianu. Uviéu, a 17 d’agostu de 2011. El Conseyeru de Cultura y Deporte. Emilio Marcos Vallaure”.

Avezaos al tratu arispiu, cuando non direutamente a l’aición represiva, del vieyu gobiernu, les respetuoses pallabres de so suénenmos perbien y danmos pie a la esperanza de poder amosar la parte bonal de nós, la cara negociante y comprensiva. Eso sí, siempres que seya faciendo camín, dando pasos, midíos pero decidíos, p’haza una sociedá asturiana dafechamente tolerante pa colos drechos llingüísticos de tolos sos ciudadanos.

Con respetu y enfotu, reciba un saludu candial.

N’Uviéu a dos de setiembre de dos mil once.

Xurde Blanco. Secretariu del Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu.

Fonte: Infoasturies

1/9/11

VIII Concursu de Rellatos Mineros Curtios


Abiertu'l plazu de presentación de trabayos, n'asturianu o castellán, al VIII Concursu de Rellatos Mineros Curtios hasta'l 21 d'ochobre. El concursu, qu'entama la Fundación Juan Muñiz Zapico, tien un primer premiu d'ochocientos euros y trés accésit ( asturianu, Testimoniu Históricu y Mocedá). El fallu del xuráu daráse a conocer el 4 d'avientu coincidiendo cola fiesta minera de Santa Bárbola. Les bases del concursu son les que siguen:

Bases del concursu

1. Podrán presentase a esti concursu escritores de cualesquier nacionalidá, siempres y cuando que les obres presentaes tean escrites en castellanu o n'asturianu, seyan orixinales y ensin asoleyar y nun fueren premiaes enantes en nengún otru concursu. Pue presentase un máximu de dos microrrellatos por cada autor o autora.

2. El conteníu tendrá que falar necesariamente a dalgún aspeutu (motivos temáticos, personaxes, argumentu o ambientación) venceyáu col mundu de la minería de cualesquier país.

3. La estensión nun podrá perpasar les 40 llinies en lletra de cuerpu 12 y tipu Times New Roman o asemeyada, pudiendo ocupar el microrrellatu un máximu d'una páxina en formatu foliu o DIN-A4 por dambes cares.

4. Les obres hai que les unviar per corréu postal a: Fundación Juan Muñiz Zapico (Concursu de Rellatos Mineros Curtios "Manuel Nevado Madrid") c/ Santa Teresa 15, CP 33005 Uviéu.

5. Los concursantes tienen qu'unviar un sobre onde dientro apaecerá:


· El o los dos microrrellatos

· El sobre de la plica col alcuñu y títulu o títulos na so portada; amás dientro, tienen qu'apaecer tolos datos personales del autor o autora (nome y alcuñu, apellíos, señes, númberu del DNI o equivalente, títulu del microrrellatu o microrrellatos, teléfonu y, si tien, corréu lletrónicu).


6. El plazu d'entrega d'orixinales acaba'l día 21 d'ochobre de 2011.

7. La organización nomará al xuráu competente, presidíu pol caderalgu Benigno Delmiro Coto. El xuráu nun conocerá los nomes de los/les autores o autoras, namás el títulu de los rellatos y l'acuñu del autor.

8. Del fallu del xuráu, al que nun se podrá retrucar, daráse conocencia pública'l 4 d'avientu de 2011 coincidiendo cola fiesta minera de Santa Bárbola.

9. Premios:


· Primer Premiu 800 € (500 € en metálicu, más un llote de llibros y un grabáu de Manuel Calvo por un valor total de 300 €).

· Accésit asturianu 500 € (300 € en metálicu, más un llote de llibros por valor de 200 €), para obres presentaes en llingua asturiana.

· Accésit Testimoniu Históricu 250 € (100 € en metálicu más un llote de llibros por valor de 150 €), para obres que falen de fechos reales (biográficos, sindicales o sociopolíticos); siempre en rellación con conteníos históricos o acontecimientos socedíos nel entornu familiar o llaboral mineru.

· Accésit mocedá 250 € (100 € en metálicu más un llote de llibros por valor de 150 €), para obres presentaes por autores de menos de ventiséis años. Para presentase a esti Accésit, los menores de ventiséis años tendrán que lo mentar xunto al alcuñu del microrrellatu.

TOLOS MICRORELATOS QUE SE PRESENTEN CONCURSEN PAL PRIMER PREMIU, INDEPENDIENTEMENTE DE QUE TAMIÉN OPTEN A UN ACCÉSIT. Tolos y toles premiaos o premiaes van recibir un diploma conmemorativu onde va figurar el so microrrelatu impresu.

Fonte: Infoasturies