30/11/15

La iconografía del arte popular asturianu, de la mano d'Alvarez Peña

Na semeya, Bertu Álvarez Peña y Amadéu Benavente

  L'etnógrafu protagonizó la charra mensual d'Ástura nel Atenéu Obreru de Xixón.
  Los presentes pudieron conocer de la mano d'Alberto Álvarez Peña los símbolos que s'atopen n’horros, paneres, arcones, sobrepuertes de cases, cuernes de mecer, gaxapos o marcos de pan y quesu, ente otros, y lo sos significaos. Asina, cruces o custodies amiéstense con símbolos solares como hexapételes, radiales, tetrasqueles o esvástiques o culiebres, de calter proteutor na tradición non cristiana. Más allá de lo decorativu, no fondero trescala’l raigañu proteutor de la collecha, el ganáu y la vida.
  El tercer martes d'avientu, el día 15, va celebrase otra charra de calter ciéntificu y divulgativu de temática asturiana d'Ástura. Nesta ocasión va centrase finalmente nes novedaes de la escavación del castiellu de Gauzón, prevista en principio pa esti mes.
Fonte: asturies.com

Asturgram yá tien versión anovada


Asturgram yá tien versión anovada
Ente les novedaes qu’ufre la nueva versión alcuéntrense animaciones nueves y munches ameyores visuales, sofitu pa fustaxes nuevos, supergrupos, ameyoróse la compartición nes canales. Agora si’l to grupu aporta a los 200 miembros, pues anovalu a un supergrupu con xestión pente alministradores y capacidá d’espulsión.
Dende que torgaren l’aplicación de “Telegram n’ast” na Play Store tuvieron trabayando muncho pa xubir una nueva versión que camudara’l nome de l’aplicación pa que nun tuviere problemes de drechos d’autor pol so nome, convirtiéndose n’Asturgram.
Con Asturgram entama una domina nueva onde s’amiesta la posibilidá de poder usar los bots, un serviciu cenciellu pero mui potente; el rediseñu de la estaya «Axuntar», un reproductor integráu pa ver videos de YouTube, escuchar música de SoundCloud… etc ensin colar de l’aplicación; gueta de mensaxes nuna charra específica y toles carauterístiques de les versiones anteriores de «Telegram n’ast».
Fonte: Asturnews

29/11/15

Antón García gana con "Ferralla" el Premiu Xuan María Acebal de Poesía n'asturianu

Na semeya, Antón García 

  La ventésimu primer edición del Premiu Xuan María Acebal de Poesía n'asturianu recayó nel escritor Antón García, dotáu con 3.000 euros. El xuráu encargáu de valorar les ocho obres finalistes tuvo presidíu pol direutor xeneral de Planificación Llingüística y Nornmalización, Fernando Padilla Palici, ya integráu polos escritores Pablo X. Suárez, Elías Veiga, Esther Prieto y Ángeles Carvajal , amás del filólogu Xosé Miguel Suárez. A esti gallardón podíen presentase poemarios de tema, xéneru y estructura llibres escritos en llingua asturiana con una estensión mínima de quinientos versos, siempre que foren inéditos y non premiaos notros concursos.

  Ente les obres presentaes, el xuráo decidió por mayoría conceder el premiu al poemario tituláo "Ferralla", nel que, según esplica l'acta, "trátase un tópico poéticu como'l de la muerte usando una estructura orixinal, de gran fuercia espresiva y con referencies cultes y populares perfectamente engarzaes".
La obra presentóse baxo'l seudónimu La Vieya Zuna. Abierta la plica, l'autor ganador resultó ser Antón García.

  Antón García (Tuña, Tinéu, 1960) ye llicenciáu en Filoloxía Española pola Universidá d'Uviéu. La so obra poética arrincada cola edición en 1984 d'Estoriu y ta recoyida en 2007 nel volume La mirada aliella ( Poesía reunida 1981-2006), onde incluye los sos dos otros poemarios publicaos, Los díes repetíos y Tierra adientro, con un prólogu de José Luis Piquero. Nel 2011 publicóse una antoloxía amplia de la so obra n'edición billingüe baxo'l títulu La mirada atenta / La mirada aliella, con prólogu d'Araceli Iravedra.
La so obra poética ta traducida a delles llingües:  francés, catalán, gallegu, portugués, vascu, rusu, occitanu, alemán y bretón. Tradució al asturianu poesía de dellos poetes y llingües, destacando los volúmenes dedicaos a Eugénio de Andrade (Manes enceses, 2014) y a Joan Vinyoli (Xuegoa p'apostalgar la muerte, 2015).

  Antón García dirixe la revista de cultura Campo de los Patos y foi ganador en 2014 del premiu de novela Xosefa Xovellanos cola obra Crónica de la lluz y la solombra.             Fonte: europapress.es

El PAS noma de “camelu” los pautos IX-PSOE sobre l’asturianu

El PAS noma de “camelu” los pactos IX-PSOE sobre l’asturianu
Per otru llau, “agora, dempués de proclamar que diba haber recursos dinerarios mayores pal asturianu, enterámonos de que tola suba son 20.000 euros, en concretu el presupuestu pasa de los 1.552.684 € en 2015 a 1.570.664 €, una capitalina”.
Ocurriera ya satemente igual nel 2005, cuando IU gobernaba col PSOE, alienten los asturianistes: “el primer presupuestu d’aquel gobiernu seguía siendo mui inferior a los de 1997 y 1998 pautaos ente’l PAS y el Gobiernu Marqués. Camelu tres camelu, nada de nada, esa ye la traducción del les proclames d’IU sobre l’asturianu (y la de la presencia d’un “asturianista”, Genero Alonso, al frente del departamentu)“.
Fonte: Asturnews

28/11/15

"Right Now, Wrong Then", del coreanu Hong Sang-Soo, meyor llargumetraxe del Festival Xixón

Arturo Ripstein llévase'l galardón al meyor director pola película "La cai de l'amargura" y "La delgada llínea mariella" llogró'l premiu meyor guión y l'especial del xuráu
Esta nueche fina'l 53 Festival Internacional de Cine de Xixón

  EFE La película "Right Now, Wrong Then", del director coreanu Hong Sang-Soo llogró güei el premiu Principáu d'Asturies al meyor llargumetraxe de la edición númberu 53 del Festival Internacional de Cine de Xixón.

  El xuráu de la sección oficial, presidíu pola actriz Assumpta Serna, concedió al mexicanu Arturo Ripstein el galardón al meyor director pola película "La cai de l'amargura", estremada amás col premiu Gil Parrondo a la dirección artística.

  Otru filme mexicanu, tituláu "La delgada llínea mariella" llogró'l premiu meyor guión y l'especial del xuráu.                                                                                                                       Fonte: lne.es

Pablo Iglesias: "L'asturianu ye una llingua y debemos comprometenos cola defensa de toles llingües del Estáu"

La cuestión llingüística asturiana entró nel debate ente Pablo Iglesias y Albert Rivera que se celebró na Universidad Carlos III, asitiada en Madrid. El candidatu de Podemos comprometióse cola defensa del nuesu idioma.
Una moza del públicu foi la qu'elevó la entruga sobre la educación n'asturianu a los dos líderes que participaron nun debate al que tamién taben convidaos Marianos Rajoy y Pedro Sánchez, anque'l nin el PP nin el PSOE decidió acudir al mesmu. La rempuesta d'Iglesias a los estudiantes foi que "l''asturianu ye una llingua y debemos comprometenos cola defensa de toles llingües del Estáu". Rivera, mentes, nun entró nel tema y faló de nun enfrentar llingües.
Fonte: Asturies.com

27/11/15

Ana Martínez Sierra presenta “Mientres nos añen les agües”


  Esti sábadu 28 de payares de magar les 20:30 hores nel chigre-llibrería La Revoltosa (Cai Juan Alonso 12, Xixón) va presentase’l primer llibru d’Ana Martínez Sierra, “Mientres nos añen les agües”.
  El llibru axunta poesía y narrativa y ta asoleyáu por Saltadera Ediciones. Nel actu van participar l’autora, presentada pol periodista y presidente d’Iniciativa pol Asturianu, Inaciu Galán, cuntando amás con una llectura de pieces del llibru na voz de la propia autora. La presentación cuenta col sofitu d’Iniciativa pol Asturianu, que collabora cola organización del actu. Fonte: asturnews.com

La XDLA noma de “ridículu, insuficiente y decepcionante” el proyeutu de presupuestos


La XDLA noma de “ridículu, insuficiente y decepcionante” el proyectu de presupuestos
Depués de conocer el proyeutu de presupuestos pal 2016 pactáu pol PSOE y IX, la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana (XDLA) nun podía más que “amosar el so descontentu coles cifres pa la política llingüística. Un presupuestu que supón el 0.04% del total de les cuentes asturianes ye ridículu, insuficiente y decepcionante-0,2% si namás se tien en cuenta la partida de la Conseyería d’Educación y Cultura, que ye la segunda con más presupuestu-, sobre manera cuando se fala de desarrollar el Plan de Dignificación del Asturianu aprobáu pola Xunta Xeneral y nun ta contemplada nenguna dotación económica p’aplicalu”.
Pala Xunta, hai quien dirá qu’en tiempos de crisis hai otres prioridaes, como l’emplegu o la educación,” pero hai que recordar que l’asturianu, amás d’un patrimoniu cultural que tenemos la obligación de preservar, pue xenerar una industria vinculada a la cultura que tamién supón puestos de trabayu y que, sobre manera, crea una marca de calidá y una imaxe cola que vender el territoriu nel esterior. Nun valen yá sides como la de la crisis económica, porque en tiempos pasaos tampoco se fixo la inversión que facía falta. Prestaríanos saber cuándo va ser el tiempu del asturianu, porque llevamos 40 años esperando por esi momentu. Hai que volver repetilo: les comunidaes más prósperes son les que fixeron l’apueste por valorar la so llingua propia y la cultura fecha nella”.
L’exemplu que pon la organización asturianista ye’l de la industria del castellanu, que supón un 15% del PIB del Estáu, mientres que nel País Vascu l’idioma xenera yá un 6,3% del emplegu (56.142 puestos de trabayu) y supón el 4.2% del PIB. Mentanto, la industria cultural n’asturianu ta condergada a la marxinalidá y precariedá: “nesti proyeutu de presupuestos recibe 220.000 euros, migayes en comparanza, por poner namás un casu de la mesma conseyería, colos cuasi 3 millones que se dediquen al deporte estacional del esquí nes instalaciones de Valgrande-Payares (que la mesma Alministración reconoz como deficitaries)”.
A pesar de lo que s’anunció, el proyeutu de presupuestos pal asturianu ye, na opinión de la Xunta Pola, “continuista cola xestión nefasta d’Ana González, Alejandro Calvo y Ana Fueyo -anteriores responsables de la Conseyería, Viceconseyería y Dirección Xeneral, respectivamente-, que na llexislatura pasada foron recortando y esmantelando lo poco que s’algamara hasta la fecha. Y ye que les partíes actuales nun son más qu’un corta y apega de los presupuestos anteriores. Mesmamente, nún de los puntos fálase de cumplir col Plan de Normalización Social del Asturianu, un plan que tuvo en vigor ente 2005 y 2007. Cuando entra en detalles nes midíes, vemos con decepción que ye más de lo mesmo: dizse que se va “fomentar progresivamente” l’usu institucional y públicu del asturianu y del gallego-asturianu. Llevamos 20 años “fomentando progresivamente” y ye abondo con sentir cualquier intervención pública de los conseyeros -inclusive’l propiu conseyeru d’Educación- o prender la RTPA pa ver en qué se traduz esa “progresividá”. Pallabres bones y vacies en favor del idioma, pero sentir falar n’asturianu, non”.
Y si ye decepcionante que se sigan empleando pallabres bones y vacíes, qué dicir del presupuestu dedicáu a la música n’asturianu “cuando ye un seutor qu’en festivales como Lorient o’l Liet Asturies ponse nel mapa mundial. Sicasí, namás va tener una partida de subvenciones pal añu de 20.000 euros, que, pa facese una idea de la ruindá de la cantidá, ye trés veces menos de lo que cobra un direutor xeneral”.
La XDLA reconoz qu’hai partíes pa servicios de normalización nuevos, “pero la Rede de Normalización nos Conceyos sigue ensin esistir con entidá xurídica y nun hai partíes pa que puean facer campañes; tampoco nun vuelven les ayudes al audiovisual n’asturianu, condergando a los cineastes comprometíos col nuesu idioma a depender d’una RTPA dirixida por xente qu’agora diz ser “partidario” del asturianu, pero qu’en cuatro años nun fixo nada por ello. El resultáu pue vese na programación del Día d’Asturies del FICXixón, onde yá nun hai curtios o documentales rodaos n’asturianu, cuando hai años llegaben a ser mayoría”.
Especialmente grave ye, na consideración de la organización de defensa del idioma, “qu’en tol proyectu de presupuestos nun haya nenguna referencia a la educación, alfabetización, formación del profesoráu o tresmisión interxeneracional del asturianu, cosa que sí se fai col inglés. Nesi sentíu, nun se pue dexar de llau que pal deprendimientu de llingües estranxeres hai una partida de 5.651.786 euros, lo que s’esfrona colos 1.570.664 pa la “promoción” de les nueses “modalidades lingüísticas” (sic), como define’l proyeutu de presupuestos al asturianu, atentando escontra la llexislación vixente asturiana y europea. Tampoco nun paez esistir l’asturianu pa la Universidá d’Uviéu, porque namás se contemplen ayudes pa deprender inglés nel estranxeru. L’asturianu, la llingua que por llei tien qu’investigar, enseñar, protexer y divulgar, nun cuenta. Quier dicise, qu’a pesar d’haber un apartáu nos presupuestos dedicáu a la Direición Xeneral de Planificación Llingüística, el Gobiernu, el PSOE y IX faen como que l’asturianu nun esiste fuera d’esi requexu: nun hai tresversalidá, dalgo que sí hai, por exemplu, nes polítiques p’acabar col llinguaxe sexista. Ye evidente qu’hai qu’educar na igualdá, pero tamién nel apreciu a la llingua propia”.
La falta de tresversalidá pue vese tamién n’otres direiciones xenerales de la mesma Conseyería d’Educación y Cultura  y “nin falar yá d’otres partes de l’Alministración, que nin respeten la llegalidá vixente en materia toponímica”. Asina, na cartera que dirixe Genaro Alonso “hai 110.000 euros pa mercar fondos pa les biblioteques públiques, pero nun se cita en nengún sitiu la esistencia de la lliteratura n’asturianu. Mesmamente, pa la execución d’aiciones de fomentu de la llectura esisten dellos órganos d’execución, que van dende l’alministración local al Muséu de Grandas pasando pel RIDEA, pero ehí nun apaez l’Academia de la Llingua Asturiana nin nengún otru organismu rellacionáu cola nuesa lliteratura. Hai que destacar tamién que, al revés de lo que pasa con otros organismos públicos como’l RIDEA (185.000 euros), la OSPA (5.000.000 euros), el Conseyu de la Mocedá -renomáu nos presupuestos como “Consejo de la Juventud”- (354.000 euros) o’l Conseyu Económicu y Social (758.000 euros) -consideraos nel proyeutu de presupuestu como entidaes autónomes con unos oxetivos marcaos-, l’Academia de la Llingua Asturiana (180.000 euros) sigue nun llimbu xurídicu y depende económicamente del presupuestu de la Direición Xeneral de Planificación Llingüística, cola mesma figura alministrativa, por exemplu, que’l Serviciu de Normalización de Llanera”.
Al empar, nel apartáu dedicáu al apoyu a les industries creatives, “fálase de les artes escéniques, de ciclos de cine, d’eventos culturales, del fomentu de la llectura, de danza, d’equipamientos nuevos… Too ello ensin facer referencia a la esistencia de la llingua asturiana y de l’actividá que xenera, polo que, siguiendo pel camín marcáu nos años anteriores, va actuase como si Asturies fora un país monollingüe, una provincia castellana más. Ta claro que nesti Gobiernu y na so Conseyería d’Educación y Cultura, una cosa ye la cultura, que ye dalgo tresversal, en castellanu, y que merez el compromisu de tol Executivu, y otra cosa ye l’asturianu y les sos cosines, que yá tien una Direición Xeneral pa entretienese neso”.
El comunicáu de la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana nun pue más qu’insistir en que “la dotación presupuestaria pa la normalización del asturianu ye ridícula, insuficiente y decepcionante. Nun sería tan ridícula si hubiera tresversalidá, si les aiciones normalizadores tuvieren presentes en toles conseyeríes, pero yelo porque lo del asturianu sigue siendo cosa namás de la Direición Xeneral. Ye insuficiente porque con eses cantidaes, básicamente les mesmes de la llexislatura anterior, poca incidencia va haber na sociedá y na industria cultural n’asturianu. Y ye decepcionante porque depués del pautu PSOE-IX anunciárense aumentos sustanciales y compromisu presupuestariu… pero vemos qu’al final fíxose caldu. Con estos presupuestos tan probes, va tener qu’haber muncha planificación, pero normalización va haber bien poco“.
Fonte: Asturnews

26/11/15

La Fundación Caveda y Nava disuélvese al considerar que'l so oxetivu ta cumplíu

Semeya: blog de Lluis Portal

  El próximu martes día 1 d'avientu va reunise'l Patronatu de la Fundación nuna reunión na que la directiva va proponer a votación la disolución de Fundación

  Según la comunicación unviada pol so presidente, Ramón d'Andrés, a patronos y socios collaboradores "por diverses causes que sería llargo precisar, la directiva entiende que'l llabor intermediador y pedagóxicu de la Fundación, desarrolláu estos cuasi 14 años, cuayó nos diversos sectores de la sociedá asturiana". D'Andrés considera que "la misión --que tuvo plenu sentíu va unos años-- ta cumplida a día de güei".

  Nel mesmu escritu el presidente de la Fundación espresa que "queda en manes de la sociedá asturiana y la so representación política afondar na defensa de la llingua asturiana en tolos niveles".

Cuasi 14 años de trabayu     La Fundación Caveda y Nava, que defende un consensu social de mínimos a favor del reconocimientu social y llegal de la llingua asturiana, ígüenla dende l'añu 2002 personalidaes de relevancia na sociedá asturiana. Ente los sos patronos d'honor tan Emilio Marcos Vallaure, director del Muséu de Belles Artes d'Asturies, l'antiguu arzobispu d'Uviéu, Gabino Díaz Merchán, los diputaos na Xunta Xeneral Paloma Uría (IX) Faustino Álvarez (PSOE), la Cronista Oficial d'Uviéu, Carmen Ruiz Tilve, el rector de la Universidá d'Uviéu, Vicente Gotor, el futbolista Enrique Castro «Quini», l'ex director de la Fundación Príncipe d'Asturies Graciano García, o la presidenta del PP de Xixón Pilar Fernández Pardo.                                                                  Fonte: asturies.com

Educación saca bolses d’interinos pa llingua asturiana y gallego-asturiano

Educación saca bolses d’interinos pa llingua asturiana y gallego-asturiano
Un día después de que SUATEA denunciara la falta de profesoráu, apaez la convocatoria de bolses d’interinos ente les que s’inclúi l’asturianu y el gallego-asturianu.
La Conseyería d’Educación del Principáu, al traviés de la so web institucional educastur, vieno acabante d'espublizar les bolses d’interinos de les especialidaes de llingua asturiana y de gallego-asturiano. La contratación de docentes d’estes especialidaes pol sistema avezáu de llistes yera una reivindicación de coleutivos d’interinos y sindicatos que nun se viere algarada hasta l’añu 2006.
La resolución del departamentu de Recursos Humanos de la Conseyería lleva fecha de 25 de payares y abre un plaza hasta’l 10 d’avientu tanto pa profesores d’Educación Secundaria como pal cuerpu de maestros, especialistes en llingua asturiana y en gallego-asturianu.
Hasta 2006 Educación discriminaba a los interinos d’estes especialidaes con un sistema distintu al siguíu pal restu de les contrataciones y un grupu d’interinos organizáu en coleutivu llevo a fechu diverses protestes pa reivindicar l’apertura de llistes específiques. Les caberes vegas que s’abriera una bolsa d’estes especialidaes foi en 2011 y 2013.
Les irregularidaes na ufierta de l’asignatura en Secundaria, la non cobertura de baxes de Gallego-Asturiano dende hai más d’un mes nes escueles de Tapia y la illegalidá de la xuntanza de grupos con ratios d’alumnáu de más de 25 alumnos en Primaria foron delles de les denuncies qu’esta mesma selmana facía’l sindicatu SUATEA y que lu facía reclamar un cambiu de rumbu urxente en política llingüística. Son casos como los de les Escueles Llerón-Clarín y Aniceto Sela de Mieres, onde l’alumnáu d’Educación Infantil (E.I.) venía recibiendo clases d’Asturianu dende hai cuantayá (nel Llerón-Clarín yá foi centru pilotu na implantación de l’asignatura d’asturianu nel añu 1984) y esti cursu tovía nun les reciben.
SUATEA y la Comunidá Educativa d’estos centros lleven reclamando dende primeros de cursu que s’ampliara’l contratu del profesor d’Asturianu a xornada completa nesi centru y que s’iguara’l casu del Colexu La Vallina de Lluanco onde un profesor d’Asturianu, contratáu a media xornada, imparte clases nun grupu de primeru y otru de terceru de Primaria con 30 alumnos y alumnes, consecuencia de la xuntanza de dos del mesmu nivel. Lo mesmo pasa con otru grupu de sestu con 28 alumnos.
Fonte: Asturnews

25/11/15

Presentat el Full de Ruta per a la Diversitat Lingüística perquè "Europa doni cabuda a totes les seves llengües"


La xarxa NPLD destaca el valor de tots els idiomes per a la cohesió social i el desenvolupament, i demana a la UE que doni suport actiu a les llengües "més vulnerables" · La Comissió recorda que la regulació lingüística és competència dels estats 

Un instant de la presentació.
Un instant de la presentació. Autor/a: Govern de Catalunya
"Europa ha de donar cabuda a totes les seves llengües, no només a 24", deia ahir Patxi Baztarrika, president de la xarxa NPLD, a la presentació de la versió definitiva del Full de Ruta per a la Diversitat Lingüística. Aquest document a favor de la igualtat de les llengües es va llançar oficialment ahir a Brussel·les amb l'objectiu que la Unió Europea l'assumeixi. Però de la intervenció de la representant de la Comissió no se n'extreu precisament un optimisme encomanador.

El Full de Ruta ha estat el fruit de quatre anys de treballs d'aquesta xarxa, quereuneix governs i parlaments subestatals, entitats i organismes del món acadèmic, favorables a la promoció de les llengües minoritzades d'Europa. Entre aquests hi ha el govern de Catalunya i, des d'aquest any, també el del País Valencià. També hi són representats Gal·les, Bretanya, el País Basc, Galícia, Frísia i el Friül, entre d'altres. A la presentació d'ahir també hi van acudir, a donar el seu suport al Full de Ruta, eurodiputats d'aquesta legislatura -Jordi Sebastià, Kinga Gal- i de l'anterior -François Alfonsi.

El document argumenta que totes les llengües "juguen un paper determinant en la cohesió social i en el desenvolupament personal, social i econòmic, així com en la mobilitat" al continent. Per aquest motiu, diu el Full de Ruta, la UE hauria de defensar totes les llengües que s'hi parlen i donar un suport actiu "a les llengües més vulnerables d'Europa, les llengües regionals, minoritàries i amenaçades".

"Les institucions europees s'haurien de posar al capdavant del foment del multilingüisme real i divers", va dir Baztarrika, que va citar Amin Maalouf per a recordar que el projecte comú europeu "només pot construir-se sobre la seva diversitat".

"Només el 3% de les llengües del món són autòctones d'Europa", va recordar el director de la NPLD, Meirion Prys Jones, "i la UE ha de fer alguna cosa per a aquest 3%. Per això aquesta idea de dissenyar un Full de Ruta per la Diversitat Lingüística".

La Comissió Europea: bones paraules però pocs compromisos

"Heu apuntat, correctament, que el respecte per als parlants de totes les llengües és important", va dir Sophie Beernaerts, cap d'unitat d'Escoles, Educadors i Multilingüisme de la Comissió Europea. "Però la protecció de les llengües més petites s'ha de garantir a escala nacional, regional i local, perquè la Unió Europea no té cap competència per a regular les llengües", va advertir. És a dir: qui vulgui oficialitat i drets lingüístics, que els vagi a reclamar a la capital del seu estat corresponent. Tot i així, Beernaerts va afegir que la Comissió farà "el que estigui a les nostres mans per a promoure aquesta visió holística" propugnada al Full de Ruta.

"És cert que l'oficialitat de les llengües és competència dels estats, però també ho és que la Comissió Europea pot fer força coses", va replicar Markus Österlund, secretari general del Folktinget, el Parlament de la minoria sueca de Finlàndia. "Aquest Full de Ruta pot conduir a [implementar] accions. Per exemple, a aprovar resolucions vinculants al Parlament Europeu que la Comissió Europea pugui assumir", va dir. Fonte: Nationalia

24/11/15

SUATEA esixe un cambiu de rumbu urxente en política llingüística

SUATEA esixe a la Conseyería d’Educacón y cultura la dignificación llingüística y nin desanicie l’asturianu de la Educación infantil nin consienta ratios de 30 alumnos en Primaria.
Como fai alcordanza SUATEA nun comunicáu asoleyáu esti martes, el pasáu mes d’ochobre, el Parlamentu asturianu aprobó una Proposición non de Llei pola dignificación de la llingua asturianacol apoyu del PSOE, Podemos, IX y Foro y “nella, ínstase al Conseyu de Gobiernu a diseñar un plan de dignificación y normalización llingüística enantes del próximu periodu de sesiones”.
Y amás el conseyeru d’Educación y Cultura, Genaro Alonso, nes sos comparecencies públiques y nos conceyos realizaos a primeros de cursu con tolos sindicatos presentes na Xunta de Personal Docente, “comprometióse a meyorar el desarrollu de la Llei d’Usu y Promoción del asturianu y el so reforzamientu nel ámbitu educativu”. De la mesma manera, el Director Xeneral de Planificación lingüística, “mostróse comprometíu con estos principios y con dar solución a les reclamaciones que se-y treslladaron sobre tola riestra d’irregularidaes detectaes a los primero del cursu”.
Pero sigún denuncia SUATEA “estes intenciones y declaraciones concrétense na realidá nuna política continuista cola de gobiernos anteriores del PSOE y que consiste nel desaniciu de la enseñanza del Asturianu y del Gallego-Asturiano na Educación Infantil, la falta de siguimientu per parte de la inspección educativa d’irregularidaes na ufierta de l’asignatura en Secundaria, la non cobertura de baxes de Gallego-Asturiano dende hai más d’un mes nes escueles de Tapia y la illegalidá de la xuntanza de grupos con ratios d’alumnáu de más de 25 alumnos en Primaria”.
Son casos como los de les Escueles Llerón-Clarín y Aniceto Sela de Mieres, onde l’alumnáu d’Educación Infantil (E.I.) venía recibiendo clases d’Asturianu dende hai cuantayá (nel Llerón-Clarín yá fue centru pilotu na implantación de l’asignatura d’asturianu nel añu 1984) y esti cursu tovía nun les reciben.
SUATEA y la Comunidá Educativa d’estos centros lleven reclamando dende primeros de cursu que s’amplie’l contratu del profesor d’Asturianu a xornada completa pa poder siguir impartiendo esta asignatura n’E.I: “Sangrante ya illegal (la llexislación vixente establez una ratio máxima de 25 alumnos pa grupos de Primaria), ye tamién el casu del Colexu La Vallina de Lluanco onde un profesor d’Asturianu, contratáu a media xornada, imparte clases nun grupu de primeru y otru de terceru de Primaria con 30 alumnos y alumnes, consecuencia de la xuntanza de dos del mesmu nivel. Lo mesmo pasa con otru grupu de sestu con 28 alumnos. La Dirección del centru, igual qu’esti sindicatu, pidieron cuantayá l’ampliación a xornada completa del profesor pa poder desdoblar estos grupos y atender, cola calidá a la que tien derechu, a esti alumnáu”.
Asina, en viendo “la inacción flagrante de la Conseyería d’Educación y Cultura, del Serviciu de Planificación Llingüística y del Gobiernu del PSOE énte estos fechos acontecíos al entamu del supuestu camín de la Normalización Llingüística nel ámbitu educativu, nun mos queda otra que pidir un cambiu de rumbu de 180 graos si se quier cumplir col mandáu de la Xunta Xeneral del Principáu y colos derechos llingüísticos del alumnáu”.                                                                     Fonte: asturnews.com

El presupuestu pal asturianu plantega un gastu y aiciones asemeyaes a 2015


El presupuestu pasa de los 1.552.684  en 2015 a 1.570.664 €, un 1'2% d'aumentu - Les aiciones propuestes son les mesmes qu'en 2015, anque s'amiesten dos oxetivos rellacioaos cola RTPA y el Plan de Dignificación
La descripción de la política llingüística que se va llevar alantre y les aiciones que se van poner en marcha (9 puntos) son les mesmes qu'en 2016, según el testu presentáu pol gobiernu que sigue al pie de la lletra nestos apartaos el de 2015.
No que toca a los oxetivos, a los cinco puntos qu'incluyía'l presupuestu de 2015 améstense dos: ún que fala de "iniciar la elaboración del plan de Dignificación Lingüística" y otru referíu al incrementu del usu del asturianu de forma normalizada na RTPA.
El presupuestu ye mui asemeyáu al de 2015, pasando de los 1.552.684  en 2015 a los 1.570.664 € que conseña'l proyectu presentáu, ye dicir un aumentu d'alredor del 1'2%.
Fonte: Asturies.com

23/11/15

García Oliva gana'l VIII María Xosefa Canellada col últimu episodiu de la so triloxía 'Fontenebrosa'

Na semeya Vicente García Oliva, académicu de númberu de l'ALLA

 L'escritor Vicente García Oliva ye'l ganador de la edición 2015 del premiu de lliteratura infantil y xuvenil n'asturianu María Xosefa Canellada, que convoca la Conseyería de Cultura del Gobiernu asturianu. Consiguiólo cola so obra 'Fontenebrosa III: el final', capítulu caberu de la so triloxía sobre aquel país imaxinariu pobláu por races y seres mitolóxicos, implicaos en continuos conflictos ente'l bien y el mal. 
 Nesti últimu episodiu de la triloxía, descríbese una Fontenobra degradada, invadida por nuevos y perversos seres, mientres los sos pobladores orixinarios, sobreviven arrequexaos y escondíos. Esti nuevu trabayu premiáu llega 31 años dempués del primer capítulu, 'Fontenebrosa: el reinu de los silentes', publicáu en 1984, y seis dempués del segundu, 'Fontenebrosa II: la rebelión de los homosaurios', ganador del premiu Montesín de narrativa Infantil y Xuvenil.
 L'autor aseguró que yá nun habrá una cuarta parte, pues el filu narrativu de les trés histories, el personaxe de la xana Ermesinda, ta ya mayor y atristayada "a ver cómo s'esbarrumba'l so pueblu".
 Preguntáu por si inclúi estes tres obres dientro de la narrativa épica fantástica, potenciada nel so día cola versión cinematográfica de 'El señor de los anillos' y de moda otra vuelta cola serie 'Canción de hielo y fuego', l'escritor respondió afirmativamente, pero matizando: "son histories d'aventures, guerreros, valientes, amores, pero siempre col conflictu de valores de fondu, la llucha ente'l bien y el mal". Un mal representáu en Fontenebrosa, principalmente, pola raza de los güercos, palabra mitolóxica asturiana que l'autor utilizada pa dar nome a la so versión de los 'orcos'.
 A esti gallardón, dotáu con 3.000 euros, podíen presentase obres de lliteratura infantil o xuvenil, con independencia de que se tratara de noveles, compilaciones de cuentos, obres de teatru o poemarios, siempre que los testos fueren inéditos y tuvieren una estensión mínima de doscientos cincuenta versos pa la poesía y de trenta páxines a espaciu doble pa los demás xéneros.
 El xuráu encargáu de valorar los ocho trabayos presentaos tuvo formáu polos escritores y especialistes en lliteratura infantil y xuvenil Lourdes Álvarez García, María Teresa González, José Luis Remis y María Xosé Rodríguez; l'alcalde de Cabranes, Gerardo Fabián, y Alonso Zamora, fíu de la escritora María Josefa Canellada.   Fonte: asturias24.es

La IX Amuesa de Teatru Amateur llega a la so recta final coles obres “El Tíu Antonín” y “Acorada2″

   Nel Teatru del Centru Cultural Los Canapés
   Esti llunes 23, el grupu de teatru xixonés Telón de Fondu va representar nel Teatru del Centru Cultural Los Canapés “El Tíu Antonín”, una adaptación n’asturianu del "Tíu Vania” de Chejov. L’amuesa va llegar al so fin el próximu sábadu 28 cola compañía convidada, nesti casu la estremeña Maramba Teatru, que va llevar a escena la obra “Acorada2″.
   El Teatru del Centru Cultural Los Canapés va acoyer mientres la próxima selmana los dos últimes representaciones de la novena edición de l’Amuesa de Teatru Amateur d’Avilés.  Tratar de les obres “El Tíu Antonín”, representada por Telón de Fondu, y “Acorada2″, que va llegar de la mano de la compañía convidada a esta amuesa, Maramba Teatru.
Cartelu de “El Tíu Antonín”
    Esti llunes, 23 de noviembre, el grupu xixonés Telón de Fondu va representar la obra “El Tíu Antonín”, una adaptación n’asturianu al cargu de Lluis Antón González del Tíu Vania” de Chejov, dirixida por Sara García Rodríguez. Nesta ocasión, la obra trescurre nos años 30, nel interior d’una casona asturiana na que vive’l tíu Antonín cola so madre y la so sobrina Sonia. Les sos seles vides vense alteriaes pola visita d’un matrimoniu conflictivu.
    Per otru llau, el sábadu 28 de noviembre va tener llugar la representación al cargu de la compañía convidada, que nesti casu ye la cacereña Maramba Teatru. Van Llevar a les tables de Los Canapés la obra “Acorada2″, de Manel Nofuentes, ganadora del X Premiu de Testos Teatrales Raúl Moreno. So la dirección de Pedro A. Pencu, los actores Xema González y Javier Gutiérrez van dar vida a unos personaxes que les sos vides cruciar tres un estresante día marcáu por una nube d’iviernu.
    Dambes representaciones van arrincar a les 19:00 hores, y l’entrada ye gratuita y llibre hasta completar aforu.
    La XI Amuesa de Teatru Amateur d’Avilés yá cuntó nesta edición cola participación d’otros ocho compañíes: Santa Bárbara Teatru, con Paraísu Fiscal”, Teatru Traslluz, con “Baillando baxo el orbayu”, Compañía Asturiana de Comedies, con “L’Ayerana”, Grupu Teatru Carbayín, con “La to, Yo, y el vecín”, Teatru L’Horru, con “Nun-y busques trés pies al alcalde”, -yos Filanderes, con “Les Aeróbicas”, La Capacha, con “Metá y Metá”, y Teatru Kumen, con “Cena pa dos”.                                                                          Fonte: asturnews

Esther García narra qu’ella taba ellí


Esther García narra qu’ella taba ellí
“Yo taba ellí” ye’l nuevu volume d’Esther García López conformáu por ventiún rellatos de distinta factura y temática, a los qu’aune’l mesmu filu: la presencia de quien narra nel sitiu o llugar nel que trescurre l’aición: ella taba ellí, yo taba ellí.
Escritos cuando n’asturianu estándar, cuando na variante occidental, que ye la llingua materna de l’autora, aquellos rellatos que retraten la vida na Asturies rural, lo más d’ella yá perdida pero que tovía se caltién viva na memoria de quien narra y de la xente del llugar, son los qu’algamen mayor fondura sicolóxica y maña descriptiva.
María Esther García López (La Degol.lada, Valdés), escritora n’asturianu y castellanu, tien gran númberu d’obres publicaes d’estremaos xéneros: didáutiques y pedagóxiques, etnográfiques y llingüístiques, llibros de testu ya infantiles. Na so obra poética rescamplen los poemarios L.luribaga (2003), Zamparrampa (2004), Tiempu d’iviernu (2005), Faraguyas (Haikus) (2007) o Pisadas (2008). En narrativa destaquen El tatuaxe (1998), Historias de vida ya señas de muerte (2005) y A la gueta l’amor (2010). Tou esti llabor lliterariu valió-y p’algamar dellos premios, tanto en narrativa como en poesía. Dalgunos de los sos poemes tán musicalizaos por Ernesto Paredano y espublizaos nel discu Alebrix (2007).
El volume de cuentos d’Esther García ye la primera de les novedaes de les que fai anuncia pa esta seronda la editorial Trabe y que presentó darréu en dellos llugares d’Asturies. Fonte: Asturnews

22/11/15

Protestes perquè el projecte de llei sobre la radiotelevisió italiana discrimina el friülà i el sard

Les dues llengües minoritzades més parlades a la República Italiana, excloses de l'articulat de la norma · El projecte, però, preveu emissions en llengües oficials d'estats veïns com el francès, l'alemany o l'eslovè 

Una seu de la RAI.
Una seu de la RAI. Autor/a: Sailko
  Les llengües minoritzades surten malparades del projecte de llei de reforma de la radiotelevisió pública, la RAI, que està sent discutit al Parlament italià. L'articulat preveu la inclusió d'emissions en a certes llengües minoritzades dins de l'Estat italià, com són el francès, l'alemany, l'eslovè i el ladí, però ignora totes les altres, algunes de les quals amb centenars de milers de parlants, com el sard i el friülà. Precisament des del Friül i Sardenya s'alça la contestació a la norma.

  Crida l'atenció, de fet, que de les quatre llengües reconegudes pel projecte de llei, tres -francès, alemany i eslovè- siguin oficials en diversos estats veïns d'Itàlia. I en canvi, les llengües que no tenen oficialitat als estats fronterers -cas del friülà, del sard o del català- no apareixen en l'articulat de la llei. 

  Les crítiques des del Friül estan capitanejades pel president de la província d'Udine, Pietro Fontanini. Les ha expressades amb paraules dures contra el primer ministre, el socialista Matteo Renzi: “Sobre el friülà a la RAI ha arribat per enèsima vegada la presa de pèl del govern Renzi”. Ho ha afirmat després que hagi transcendit que el govern italià no hagi admès una proposta de la diputada friülana del mateix partit del govern, Gianna Malinasi, d'incloure en el nou ordenament de la RAI l'ús de la llengua friülana.

  Davant d'aquesta discriminació, Fontanini ha demanat que tots els diputats i senadors friülans que pressionin per a introduir en l'articulat de la llei una referència al friülà, en sintonia amb allò previst per la llei 482/99, que reconeix el friulà i les altres llengües minoritzades d'Itàlia.

  En cas que ni així es doni la correcció al projecte de llei, Fontanini es reserva el dret de recórrer a l'alt comissari europeu per a les minories i al Tribunal Constitucional, tot al·legant que el projecte de llei és una violació de l'article 6 de la Constitució italiana i dels tractats internacionals als quals està subscrit l'Estat italià.

Denúncies d'associacions i diputats sards       Pel que fa a l'omissió del sard, associacions com l'Institut Camillo Bellieni i la Coordinació d'Operadors de Llengua i Cultura Sarda han publicat denúncies similars, com també ho ha fet el diputat Luciano Uras (Esquerra Ecologia Llibertat), que el juliol va intentar esmenar la norma per a introduir-hi una referència al sard i no se'n va sortir. Uras va dir llavors que els sards "volen ser iguals entre els iguals. Això té a veure també amb la consciència de cadascú de nosaltres, la sensibilitat de cadascú de nosaltres, envers la comunitat que massa sovint és discriminada”.

  A les crítiques d'Uras s'hi va afegir un altre diputat, Roberto Cotti (Moviment 5 Estrelles), qui no sabia explicar-se per quin motiu el sard, “potser la llengua no italiana més parlada a Itàlia, era exclosa" de l'articulat.                                         Fonte: nationalia.cat