UN BLOGUE PA FALAR DE LES LLINGÜES MINORIZAES Y ESFRUTAR DE LA LLECTURA ----------------------------------------------- "Nel idioma ta l'árbol xenealóxicu d'una nación" Samuel Johnson------------------------------
13/7/17
Iniciativa pol Asturianu denuncia nueves presiones pa evitar la matriculación en Llingua Asturiana
29/6/17
La escolarización salva al asturianu
La alfabetización en la escuela compensa el relevo generacional. El apoyo a la oficialidad cae siete puntos respecto a la anterior encuesta
17/2/14
En defensa de l'escola de Catalunya
4/11/13
El casu del neñu d'Uviéu ensin profesor d'asturianu atopa solución
10/10/13
Iniciativa pol Asturianu collabora con una familia pa reclamar al Gobiernu que’l so fíu tenga profesor d’asturianu
2/10/13
Iniciativa pol Asturianu súmase a les quexes escontra Educación por impidir que s'enseñe llingua asturiana
29/12/11
L'asturianu pierde 17.000 alumnos del colexu al institutu

La Xunta pola Defensa revisará y actualizará la política lingüística en Asturias
JAVIER G. CASO, OVIEDO
Aportar medidas que permitan superar la sangría de alumnado que se produce entre Primaria y Secundaria, un puente en el que la llingua asturiana pierde 17.000 estudiantes. Este será uno de los objetivos que se plantea la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana que lo largo de los dos próximos meses acometerá la revisión del Llibru blancu de la recuperación y normalización llingüística del asturianu , cuando se cumplen quince años de su publicación. “Defendemos la presencia del asturianu en todos los niveles de la enseñanza tal y como recoge la ley de uso del año 1998”, comentó ayer Carlos Pulgar, portavoz de la Xunta, quien lamentó que si en Primaria estudian asturiano 20.000 escolares, esa cifra caiga hasta los 3.000 cuando llegan a Secundaria.
La situación de la enseñanza del asturiano se abordará el próximo 19 de enero en Gijón en una mesa redonda, a la que seguirán otros tres encuentros sobre la situación de la llingua en los medios de comunicación, la consolidación y expansión de los servicios de normalización lingüística y la situación social y política del asturiano.
Fonte: La Voz de Asturias
26/1/11
Defenden el modelu d'escuela catalán
Representants d’entitats cíviques i educatives s’han reunit aquest vespre al Palau de la Generalitat amb el president de la Generalitat, Artur Mas, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, per traslladar al Govern l’ampli suport del món social i educatiu al model d’immersió lingüística, així com la necessitat de treballar conjuntament per un model d’escola propi, eina clau per a la cohesió social.
En representació de les entitats adherides a la plataforma han assistit a la trobada Imma Fuyà, presidenta de FAPAC, Raül Manzano, president de la Federació dels Moviments de Renovació Pedagògica, Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, Carme Arenas del PEN Català, Teresa Casals, responsable de temes educatius de Plataforma per la Llengua, Miquel Àngel Essomba, director d’Unescocat, i Josep M. Cervelló, en representació del sindicat USTEC.
Aquestes entiats, i la resta (vegeu llista) que integren la plataforma, van signar el 22 de desembre un manifest de rebuig a les sentències del Tribunal Suprem. Les recent sentència del Tribunal Suprem sobre la immersió lingüística a l’escola posava en qüestió un model d’escola àmpliament reconegut i aplaudit, tant aquí com a Europa. És per això que en aquell moment, diverses entitats cíviques i educatives, entre les quals Òmnium, van iniciar una acció ‘conjunta i coordinada’ que permetés reaccionar davant d’aquests fets d’una forma, ‘serena i ferma’ tal com apuntava Muriel Casals.
El representants de la plataforma han demanat al Govern que detalli les accions de prevenció que portarà a terme la Generalitat per a la preservació, sense fissures, del model d’immersió lingüística vigent, implantat amb èxit des de fa tres dècades. Tal com va exposar Miquel Àngel Essomba, en nom de totes les entitats, ‘veníem a expressar la nostra preocupació i a buscar complicitats’, deixant clar que ‘a l’escola no hi ha cap conflicte’ i que es defensarà el model de l'escola catalana.
Tal com ha expressat la presidenta d'Òmnium, des del dia 22 de desembre cal fer força i seguir des de la unitat: ‘s’està generant un conflicte per motiu de llengua on realment no existeix’. Cal afegir que la gran majoria de la societat catalana, i experts i organismes internacionals unànimement, avalen un model d'escola catalana que demostra que funciona des de fa tres dècades. Hem d'explicar en veu alta que els que volen trencar el model, i en conseqüència la convivència, són grups minoritaris poc representatius.
Llista d’entitats que integren la plataforma:
Xarxa Escoles UnescoUGT de Catalunya
Plataforma per la llengua
USTEC- STES
FAPAES
Plataforma dret decidir (PDD)
Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL)
Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya
Agrupació Escola Catalana AEC
Institució Escola CIC
Òmnium Cultural
Centre Unesco Catalunya
PEN Català
Fundació Escola Cristiana de Catalunya
Federació Moviments Renovació Pedagògica de Catalunya
Rosa Sensat
Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans
Federació d'Organitzacions per la Llengua
FAPAC
Intersindical - CSC
Federació Ensenyament USOC
CCOO de Catalunya
Fonte: Òmnium Cultural
15/9/09
Cuasi 2.000 volumes educativos editaos en gallegu

L’Asociación Nacional de Editores de Libros y Material de Enseñanza desglosa la estadística de volumes espublizaos en función d’a quiénes van empobinaos los testos y el so conteníu. Asina, ente los llibros editaos en gallegu, 758 títulos son pal alumnu; 58, pal profesor; 490 correspuenden a cuadernos de trabayu; 44, a material complementariu; y el restu, 504, a otros recursos educativos.
L’informe de l’asociación d’editores pa esti cursu fai fincapié na correllación ente la venta de llibros y el númberu d’alumnos por comunidá, per un llau, y ente la venta y la población de cada comunidá, per otru llau. Comunidaes con llingua oficial, una vegada más.
14/9/09
Récord de matriculaciones n'euskera

El xorrecimientu la natalidá apurre 8.000 escolinos más respeutu al cursu anterior.
Fai malpenes dos décades, namái’l 16% de les families optaba por que los sos fíos estudiasen n’euskera. Esi porcentaxe xorreció añu tres añu fasta superar esti cursu tolos ratios anteriores y tornase na opción de más de dos tercios de los escolinos. Los datos de matriculación asina lo confirmen. Un total de 20.620 neños de 3 años accederán la próxima selmana al sistema educativu vascu. D’ellos, 14.667 fadránlo nel modelu D. Ye dicir, el 71,1% de los alumnos qu’entrarán n’Infantil recibirá un enseñu íntegru n’euskera, énte’l 69,9% del exerciciu anterior, lo que supón un nuevu récord. Namái dende 2001, esta opción medró diez puntos nes estadístiques.
Pol contrariu, el modelu B -billingüe- caltiénse práuticamente estable al pasar de 4.983 matriculaciones a 4.926, con un porcentaxe de solicitúes del 23,9%. La situación de la llínea A -en castellanu, col euskera como asignatura- ye enforma más complexa al prosiguir la so cayida y concentrar el 5% de los neños qu’entamen Infantil, seyes décimes menos que l’añu anterior. Namái 1.027 families escoyeron escolarizar a los sos fíos nesti sistema. Anque na práutica malpenes suponen 100 menos que l’exerciciu pasáu, de siguir esta tendencia numberoses aules d’esti modelu veríanse abocaes al pieslle.