7/12/16

'Pulgarina' d'Alicia Álvarez en conciertu dientro del ciclu Escenines


Alicia Álvarez va presentar el so llibru-discu 'Pulgarina' na so versión n'asturianu'l Xueves 29 d'avientu nel Antiguu Institutu a les 19:00. 
PULGARINA ye un llibru-discu d'Alicia Álvarez (Pauline en la Playa) ilustráu por Alicia Varela.
El llibru -formatu tapa dura y de 23 x 27cm- va acompañáu por un CD con siete composiciones de pop intimista y melancólicu interpretaos y compuestos pola autora. La producción musical ye de Daniel Fletcher y el discu foi grabáu nos estudios Supersonic d'Asturies.
Esti llibru-discu cuenta tamién con versión en castellanu y va presentase en conciertu acústicu esti xueves 8 a les 12:30h. nel cafe La Revoltosa de Xixón, y el sábadu 10 a les 19:00h. na FNAC (Intu Asturias).
Fonte: YeXixón.com

6/12/16

Teatru del Norte y Cecilia Hopkins homenaxen a Lorca en La Pola


  La compañía sierense Teatru del Norte y l’actriz arxentina Cecilia Hopkins collaboren nuna coproducción que fai un sentíu homenaxe a Lorca y que se va poner n’escena esti martes 13 d’avientu, a les 20 hores, nel Teatru Auditoriu, con entrada llibre, llindada al aforu de la sala.
  1926: Llámome Federico García y vengo apurri-y esta obra qu’escribí pa usté. Llámase “Mariana Pineda”.  Y gustaríame enforma que pudiera lleela. 1936: Yo quedo ente los muertos, yo voi cantando’l mio cantar inmenso. Canto’l cantar de quien callen, de quien muerren. Quedo equí col mio cantar y col mio lloru. Non, non te quiero besar, Margarita, nun quiero pensar que nunca más te voi ver. Ente estos diez años trescurre la relación del poeta Federico García Lorca y la gran actriz Margarita Xirgu. Diez año de vida, d’amistá y de teatru. Diez año nos que Xirgu estrena dalguna de les obres más importantes de Lorca.
  Pero la sublevación del xeneral Franco rompió pa siempres esta relación teatral. Federico sumió pa siempres, por orde militar, de la mente de el españoles. Tamién pa siempres y por imperativu militar, Margarita perder nel inmensu continente suramericanu.
  Dos almes ximielgues perdíes na nada, pa siempres. Y de eso trata esti espectáculu. De los alcuentros imposibles en Bonos Aires ente Federico y Margarita. Alcuentros que nunca se producieron, pero qu’equí se quieren imaxinar y suañar.
. Dramaturxa y dirección: Etelvino Vázquez
. Intérpretes: Cecilia Hopkins y Etelvino Vázquez
. Coreografía: Cecilia Hopkins (Arxentina)
. Espaciu sonoru: Nicolás Cardoso (Arxentina)
. Vestuariu: Milena Machado (Arxentina)                                               Fonte. asturnews.com

La Escolina de Reciella abrirá grupu n'Uviéu

Na semeya, un momentu de l'actividá nel aula del CP Poeta Antón de Marirreguera.

'Reciella. Families pol Asturianu' ta trabayando en cuadrar horarios pa empezar coles clases nun centru escolar de la ciudá.
Tres les esperiencies perpositives en Xixón y Candás, La Escolina de Reciella aportará próximamente a Uviéu. La organización que trabaya pa garantizar la tresmisión xeneracional del idioma ta agora cuadrando horarios cola intención de comenzar cola actividá lo más pronto posible.
Anguaño hai cinco grupos furrulando de La Escolina de Reciella. A los dos del xixonés Colexu Públicu Xovellanos (2-3 y 4-5 años) y l'aula del candasín Poeta Antón de Marirreguera, sumarónse esti añu dos más nel xixonés García Lorca (2-3 y 4-5 años).
Fonte: asturies.com

5/12/16

García Oliva y Xuan Xosé Sánchez Vicente ganen nos Premios de la Crítica d’Asturies

Vicente García Oliva
 El 16 d’avientu van entregase n’Uviéu los XVI Premios de la Crítica d’Asturies, de los que yá se conocen los ganadores. Vicente García Oliva llevó’l gallardón de la estaya de narrativa n’asturianu con ‘La vida de siempre’, mentes que Xuan Xosé Sánchez Vicente fixo lo propio na de poesía con ‘De les hores y les memories’.
 La Asociación d’Escritores d’Asturies convoca estos premios cola intención de gallardonar a los meyores llibros del añu pasáu, nesti casu del 2015. Asina, convóquense cuatro estayes, narrativa n'asturianu y castellanu, y poesía n'asturianu y castellanu, a los que cualquier persona física o xurídica pueden presentar candidatures.
Xuan Xosé Sánchez Vicente
 Ente toles que se recibieron enantes del 30 de xunetu, dellos xuraos encargáronse de seleicionar les obres merecedores del Premiu de la Crítica. Asina, ‘La vida de siempre’ (Ediciones Trabe), una novela de xéneru escrita por García Oliva que s'adientra peles siempre negres cais de la inmigración, la prostitución y la trata de blanques, llevó’l de narrativa n’asturianu.
 Pela so parte, el de poesía n’asturianu foi pa ‘De les hores y les memories’ (Ediciones Trabe), primer trabayu de poesía de Sánchez Vicente en más d’una década nel que l’autor algama un gran altor llíricu y na que'l so yo poéticu s'amuesa rescamplante.
El XI Premiu de les Lletres, pa Beltrán
 Les obres ganadores en castellanu foron ‘Once voces humanes’, de Mirta Chamorro, en narrativa; y ‘Gregor Samsa frente a la ventana’, de Francisco Álvarez Velasco, en poesía. Mentes, el XI Premiu de les Lletres foron pa Fernando Beltrán.
 L’otru gallardón que completen estos reconocimientos, el Premiu a la Meyor Columna Periodística recayó en José Luis Argüelles, periodista de ‘La Nueva España de Gijón’.
Fonte: asturies.com

Viñetes d'Efrén d'Andrés: Fuga

FUGA
Fonte: asturies.com
L'humor asturianu y n'asturianu. Caún qu'interprete la viñeta al so llibre entender y antoxu, y-y dea los matices del tipu que meyor crea.

4/12/16

La llengua de la Vall d'Aran: l'aranès

L'aranès és una llengua oficial encara que minoritzada

Bandera del Vall d'Arán

  Segons la majoria dels lingüistes, entre les llengües d’Oc quedà comprès l’idioma romàntic sorgit en els antics dominis aquitans, el gascó. Tot i això, no faltaven veus que consideren el gascó com un tronc lingüístic propi, donades les seves marcades divergències amb la resta de les llengües occitanes.
  Aquesta singülaritat no passà desapercebuda pels poetes occitans medievals i, com a tal, quedà remarcada en lesLeys d’amor de Guilhèm Molinièr, trobador del segle XIV que titllà al gascó de llengüa estrangera.
  Sigui com sigui, la llengua aranesa és una variant del gascó. L’expansió del regne francès al segle XVII va suposar un progressiu retrocés per aquestes llengües occitanes, que quedaren relegades, primer, al seu ús privat, i més tard al medi rural.
  Tot i la seva antiguitat, l’anarès no es convertí en llengua literària fins a finals del segle XVII, amb el poeta de Canejan Joan Benosa, i sobretot gràcies al mossèn i poeta Josep Condò Sambeat, natural de Montcorbau, qui escriví, també, però en menor mesura, en català i castellà.
  Condò, autor de poemes, contes i obres dramàtiques, així com d’un vocabulari aranès (1915), guanyà els jocs florals de Tolosa de Llenguadoc (Toulouse) el 1912 amb el poemari Era Val d’Aran.
  Per la Llei d’Aran del 1990, la llengua aranesa fou declarada cooficial en el territori comarcal, juntament amb el català i el castellà, amb les que s’utilitza indistintament en totes les administracions, i s’ensenya a les ensenyances bàsiques.
  Segons dades oficials del 2001, quasi el 90% de la població de la vall entèn l’aranès i quasi un 60% el parla i llegeix, tot i això, el percentatge dels qui l’escriuen es redueix al 26,69% degut a les llargues dècades d’omissió institucional, durant les quals sobrevisqué com a llengua familiar i col·loquial.
  Juli Cèsar deixà escrit a De bello gallico que els pobladors de l’Aquitània, el territori comprès entre els Pirineus i el riu Garona, tenien una llengua diferent a la de la resta dels gals. La moderna lingüística atribueix a la llengua aquitana un origen autòcton, sent l’euskera l’última manifestació viva de la familia de llengües pirinenques a la que pertanyia, mentre que les llengües gal·les tenien arrels celtes.
  Aquesta diferència de substrats aportà influències peculiars al llatí vulgar generalitzat després de la conquesta romana.                                                              Fonte: valdaran.com

2/12/16

El govern espanyol dóna per perduda la guerra del castellà a l'escola

L'executiu de Rajoy, ja sense Wert, assumeix el fracàs de l'estratègia de fer pagar al Govern 6.000 euros per escolaritzar en castellà


Només han demanat formalment aquestes beques 154 famílies (40 aquest curs) sobre un total d'1,56 milions d'alumnes i se n'han concedit 50


L'Estat no intentarà "espanyolitzar" nens a Catalunya aquesta legislatura. Sense el seu ideòleg, la Llei Wert no té avaladors al si d'un executiu que ja no disposa del corró de la majoria absoluta i que necessita acords amb altres forces per sobreviure a l'aritmètica parlamentària. El titular d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, està disposat a apagar la LOMCE fase per fase –com va demostrar aquest dilluns enterrant les revàlides i tornant a la selectivitat- a canvi d'un Pacte per a l'Educació que garanteixi la pau social i substitueixi una de les lleis més discutides del primer mandat de Rajoy. Una voladura controlada.

El mateix ministre, a qui Rajoy ha situat com a portaveu i ariet dels pactes d'Estat, és el portaestendard de l'"operació Diàleg". La Moncloa no vol incendis col·laterals que dificultin encara més la normalització de les relacions amb la Generalitat. La prioritat és asseure de nou Catalunya a la taula de negociació i oferir una imatge de normalitat institucional malgrat la batalla als tribunals pel procés independentista. Méndez de Vigo aplana el camí, i ERC i PDECat participaran a la subcomissió que es va crear aquest dijous al Congrés per debatre la nova llei.

És el fracàs del mètode ideat per Wert per castigar la Generalitat pels incompliments reiterats de les sentències que l'obligaven a impartir classes amb el castellà com a llengua vehicular. El sistema establia que el govern català hauria de pagar 6.057 euros anuals per escolaritzar en un centre privat cada nen que demanés estudiar en castellà i no trobés oferta a l'escola pública. Objectiu: fer emergir la veu de la part de la societat catalana suposadament silenciada pel nacionalisme. El 2014, imbuït per la seva pròpia propaganda, el Ministeri preveia que s'hi acollirien milers de famílies fartes de la imposició del català.

Un diagnòstic erroni que el va portar a plantejar solucions equivocades. Wert no només va topar amb l'oposició frontal de la Generalitat, dels centres i de les famílies, sinó també amb una absoluta indiferència per part dels suposats beneficiaris de la mesura. Des que es va aprovar només han demanat formalment aquestes beques 154 famílies (40 aquest curs) sobre una població escolar d'1,56 milions d'alumnes. El Ministeri només n'ha acabat acceptant 50. La resta no complien requisits bàsics, com per exemple que el centre privat on aquestes famílies havien matriculat els fills oferís, efectivament, educació en castellà.

En vista dels resultats, i sense Wert al consell de ministres, l'executiu de Rajoy ja va rebaixar de cinc milions a un aquesta partida als pressupostos generals de l'Estat per al 2016. Una quantitat que podria quedar reduïda a una xifra pròxima a zero als pressupostos de l'Estat per al 2017. A més, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha disparat aquesta setmana el tret de gràcia a la mesura paralitzant la prestació a una família fins que el Tribunal Constitucional no resolgui el recurs que la Generalitat va presentar el 2014 i que –contràriament a la celeritat dels magistrats en qüestions relacionades amb el procés- encara no té sentència.

Amb tot, el Ministeri es resisteix a demolir el sistema, fet que desperta els recels del Govern. Méndez de Vigo es va negar dilluns a la petició de la consellera Ruiz de suspendre l'aplicació de la disposició addicional que regula el mecanisme mentre no s'aprovi una nova llei. Mirant de reüll C's, l'executiu espanyol prefereix, per ara, mantenir l'invent a la nevera, a l'espera de la resposta del TC.

Malgrat els rèdits en clau interna, el saldo final del mecanisme és nefast per a l'equip de Rajoy, que ha vist com la seva proposta estrella en matèria educativa –dissenyada per a temps de guerra- amenaça ara la credibilitat de l'"operació Diàleg". La prova de foc es pot produir en breu, perquè el govern espanyol ha de decidir si resta o no el preu de les matrícules d'aquestes 50 famílies de les transferències que farà amb la Generalitat.

Fonte: Nació Digital

Ex libris, Medio sol amarillo

DALGO MÁS QU’UNA GUERRA
Chimamanda Ngozi
 Vicente García Oliva, 1 avientu 2016
   Chimamanda Ngozi ye una escritoria ñacía en Abba, Enugu, n’actual Nixeria anque bien ceo se treslladó a los Estaos Xuníos con una beca, pa estudiar ciencies polítiques y comunicación. Ésta ye la so segunda novela y la primera que yo lleí de l’autora y prometo que nun será la última. Porque Medio sol amarillo ye una guapísima ya interesantísima novela que te garra dende l’aniciu tirando de ti hasta un final que va a coincidir col final de la guerra. Una guerra -la entamada ente Nixeria y Biafra- con cientos de miles de muertos y qu’atropó l’atención del mundu enteru allá pelos años finales de los sesenta. Yo recuerdo siendo chaval aquelles semeyes de los neños biafreños coles barriguines inflaes de la fame y la malnutrición que fueron referente pal tema de les grandes hambrunes d’África: “Paez un biafreñu”, dicíase cuando un neñu taba mui flacu.

  El mediu sol mariellu fai referencia a la bandera de Biafra, que tien esi símbolu, y la historia, anque la cunta un narrador en tercer persona, va siguiendo los pasos d’un mozu (Ugwu) qu’entra al serviciu d’un profesor de la Universidá Nsukka (Odenigbo) y de la so guapa esposa (Olanna). La novela desplica les razones de la guerra y el porqué los Igbos quieren independizase del restu de Nixeria y crear el nuevu estáu de Biafra. Y tamién sigui, en dalguna parte, el desendolcu de los combates, pero podría dicise qu’esi ye’l marcu onde asoceden los acontecimientos. Lo que daveres se cunta ye más social y más familiar: cómo ye la vida normal d’aquella xente, los sos temores y creyencies. La so cultura animista. Pero ello dende’l puntu de vista d’una familia intelectual, de clas media-alta, que viaxa al estranxeru y vive averada a la Universidá, y qu’organiza velades poétiques y tertulies polítiques nuna casa confortable. Pasu ente pasu vamos viendo cómo les circunstancies principien a cambiar, y a ónde los conduz esi intentu desesperáu de crear un estáu nuevu (el sol qu’amanez) onde los Igbos seyan respetaos y non perseguíos, y onde les llácares del colonialismu y l’ambición de les grandes potencies nun los algamen.
  La prosa de Chimamanda ye guapísima, tienra y efeutiva, dacuando demoledora. Y el trazu de los personaxes perfeutu. Ún, fina la llectura conociéndolos a toos y sabiendo lo que piensen y cómo van reaicionar en cada casu. Y cómo non enamorase de Kainene, la hermana ximielga d’Olanna y personaxe decisivu na novela. En fin, a  los qu’avezais a lleer esti blogue, vos recomiendo la llectura de Medio sol amarillo cola seguranza de que vais a esfrutar grandemente. Pese a lo terrible que foi aquella guerra.

. Autora:    Chimamanda Ngozi
. Títulu:     Medio sol amarillo     
. Editorial: Literatura Random House
. Torna:     Laura Rins Calahorra
. Añu:        2006                                                               Fonte: trabayudecampu.com