20/8/16

Iniciativa pol Asturianu va tar presente en Miranda nun alcuentru de blogueros

Baxo'l nome de 'Buolta al Praino' celébrase esta edición del alcuentru al qu'acude la organización asturiana col oxetivu de "siguir afondando nes rellaciones positives ente toles comunidaes de falantes del dominiu llingüíticu asturlleonés". D'esta forma van poder compartir esperiencies con blogueros de Miranda de l Douro y d'otros territorio de fala asturlleonesa.
Ente los coleutivos que tienen anunciada la so presencia tán Faceira, El Teixu o l' Associação de Língua Mirandesa. Les actividaes van principiar a les 9.30 hores y van allargase mientres tol día.
Fonte: Asturies.com

15/8/16

Softastur asoleya un 'Diccionariu' d'asturianu nuevu más completu p'Android


La consulta de pallabres asturianes al traviés de dispositivos móviles y tabletes tórnase más afayadiza gracies al 'Diccionariu' nuevu que ta acabante de presentar Softastur. Ésti amás inclúi correutor ortográficu, traductor en llinia y conxugador.
Softastur yá desendolcara hai años un 'Diccionariu', qu'agora vese sustituyíu por esta aplicación nueva de mesmu nome programada por Matthew Stuckwisch. La ferramienta usa les definiciones del Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana y ufre traducción gracies al proyeutu Apertium/Eslema.
Tamién tien capacidá de conxugación, pa lo que Softastur desendolcó un conxugador propiu tomando como referencia OSLIN. 'Diccionariu' permite d'igual forma usar el correutor ortográficu y amestar a favoritos les pallabres que más preste al usuariu pa revisales n'otru momentu o como recordatoriu.
Esta versión, que yá se pue descargar en Google Play, ta entovía en fase preliminar, anque funciona correutamente.                                                                                                                                 Fonte: Asturies.com

9/8/16

L'asturianu tuvo presente na ufrienda floral a Xovellanos


La estatua de Gaspar Melchor de Xovellanos acoyó esti sábadu, 6 d'agostu, la tradicional ufrienda floral al ilustráu xixonés coincidiendo col 125 aniversariu de la inauguración del monumentu. Como aquel día del 1891, l'asturianu tuvo presente nel actu a propuesta del Conseyu Asesor de la Llingua.
Naquella xornada del sieglu XIX, la ciudá amosaba los sos respetos a Xovellanos coincidiendo cola fecha na que tornara a Xixón tres diez años fuera depués del so periodu en prisión y representar a Asturies na Xunta Central, con unos Xuegos Florales nos qu'hubo un exemplu del plurillingüismu y de la tolerancia llingüística representada pol xixonés na so vida y obra. Asina, recitáronse poemes que lu emponderaben en llingua castellana, asturiana, vasca, gallega, catalana y alemana. Col pasu los años, el nuesu idioma quedo relegáu, siendo la so presencia nesti actu añal nula y desendolcándose en castellanu dafechu.
Esta dinámica camudó esti sábadu, yá que la llingua asturiana tuvo presencia na ufrienda floral, llegando a intervenir nel nuesu idioma la propia alcaldesa de la ciudá, Carmen Moriyón. Asina lleéronse discursos intercalaos en castellanu y n'asturianu. Amás, el Conseyu Asesor de la Llingua, que propunxo que l'actu se desendolcara nes dos llingües, foi una de les 26 entidaes que llevó ramu al eventu.
Fonte: Asturies.com

4/8/16

La llingua asturiana yá ta presente en CLDR como un idioma más

Tres cinco años de trámites col Proyeutu CLDR (Common Locale Data Repository), finalmente l'asturianu ta incluyíu nesta base de datos llingüísticu que naz d'un consorciu de les empreses con más pesu nel terrén informáticu y que ye "la infraestructura qu’usen Google, Libreoffice, Apple, Windows, IBM, Twitter, ente otres empreses, nel so software". Sicasí, esto nun significa que, por exemplu, Windows incorpore'l nuesu idioma nes sos versiones nueves, yá qu'esta decisión depende de Microsoft, anque sí facilita a la llingua asturiana tar presente en munchos productos, programes y aplicaciones.
"Nun ye fácil dar esti pasu, que ye tan importante como lo foi consiguir el locale 'ast', yá que los responsables del Proyeutu CLDR son mui esixentes", espliquen dende Softastur, que pon como exemplu'l problema que tuvieron hai cuatro años col alfabetu. "Mandamos-yos de l'A a la Z, incluyendo la h aspirada y la che vaqueira, y ellos respondiéronnos que nun esistíen tomando como referencia un llibru vieyu de Xuan Xosé Sánchez Vicente. Tuvimos que ponenos en contautu con elli pa que-yos unviara un escritu n'inglés nel que-yos esplicaba que la normativa cambiara nesti tiempu y que dambes lletres sí yeren correutes", espliquen.
Amás, el procesu pa incorporase a la base de datos ábrese cada seis meses, lo que ralentiza'l mesmu. Finalmente, ésti yá terminó y l'asturianu ye una llingua más nesta base de datos qu'incorpora'l nome de la llingua, del territoriu, los díes de la selmana, mes, añu, periodu del día completu y abreviáu, nomes de los fusos horarios, estayes xeográfiques, les divises, patrones de data y d’hora y conxuntos de caráuteres usaos pa la escritura de la llingua, ente otros. "Evidentemente, esto uniformiza una bayura de términos, como por exemplu los nomes de capitales, países, etc.", apunten dende Softastur.
Asturianizador de Windows
Ún de los próximos avances que podría tener el nuesu idioma gracies a esta incorporación al CLDR podría ser un 'Asturianizador' pa Windows gracies a la collaboración de Softastur con Softcatalà, coleutivu que tien desendolcáu un 'Catalanitzador'. Ésta ye una ferramienta mui cenciella que, nel casu de nun tener Windows en catalán, permite al usuariu cambiar el sistema operativu a esti idioma y tolos programes y aplicaciones esistentes en llingua catalana usando un asistente.
Semeya de Josep M, de Softcatalà.                                                                                                 Fonte: Asturies.com

31/7/16

Compromís proposa crear una Oficina de Drets Lingüístics

L'òrgan s'encarregaria del compliment de la normativa i legislació en temes d'ús i drets lingüístic

El diputat de Compromís, Josep Nadal, ha presentat una iniciativa parlamentària a les Corts per a instar al Consell a crear una Oficina de Drets Lingüístics (ODL) que garantisca al País Valencià la possibilitat de qualsevol persona a dirigir-se en les dues llengües oficials en qualsevol àmbit. Segons la proposta de Nadal, l’Oficina de Drets Lingüístics s’encarregaria del compliment de la normativa i legislació en temes d’ús i drets lingüístics, resolent qüestions d’ús de les dues llengües oficials al territori valencià que puga plantejar la ciutadania i de facilitar l’accés a la informació i serveis relacionats amb la llengua, com ja ocorre a altres territoris.
‘Crear una oficina d’aquestes característiques és una necessitat perquè totes les persones al País Valencià puguen exercir els seus drets lingüístics sense por a ser menystingudes’, explica Nadal.
L’ODL seguiria la línia de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, aprovada com a convenció internacional pel Consell d’Europa l’any 1992 i ratificada per l’estat espanyol i en vigor des del 2001.
En aquest sentit, Nadal diu que ‘al cap i a la fi amb aquesta iniciativa no estem fent més que complir convencions europees, manaments de la constitució espanyola, l’estatut d’autonomia i la llei d’ús i ensenyament del valencià; totes, coses que ja s’haurien d’haver fet’.
‘Creguem que en la línia de l’actual Conselleria d’Educació i Cultura pel que fa al multilingüisme, hem aportat una iniciativa interessant per a garantir els drets de les persones valencianoparlants i, també, dels castellanoparlants, encara que la realitat demostra que els casos per discriminació lingüística estan recaient en el valencià. La legislació garanteix la protecció de tothom i el respecte a totes les opcions personals, incloent-hi la llengua en què cadascú s’expressa i es relaciona amb l’administració i per descomptat també dels castellanoparlants’.
Des de Compromís es recorda que l’estatut d’autonomia estableix que la Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dues llengües, i adoptarà les mesures necessàries per a assegurar el seu coneixement, així mateix la LUEV diu que l’administració adoptarà les mesures que calguen per a impedir la discriminació de ciutadans o activitats pel fet d’usar qualsevol de les dues llengües oficials, així com per a garantir l’ús normal, la promoció i el coneixement del valencià.
En aquest sentit Nadal explica que ‘no ens interessen les disputes en què ens volen fer caure sobre si valencià o castellà, el cas és que tenim l’obligació legal de garantir les dues llengües i la moral de protegir la llengua pròpia, davant d’aquesta tessitura treballem per a garantir els drets de les persones, de totes’.
Fonte: Vilaweb.cat