5/12/12

El borrador nuevu de la Llei Wert rebaxa l'asturianu a cuarta llingua nes escueles


Tamién torga la posibilidá de que seya llingua vehicular.

El borrador de la Llei de Meyora de Calidá Educativa (LOMCE), qu'esti martes 4 d'avientu van estudiar el Gobiernu central y les Comunidaes Autónomes na Conferencia Sectorial d'Educación, establez tres categoríes de materies en Primaria y Secundaria: les troncales -castellanu, la primer llingua estranxera y ciencies-, les asignatures específiques -la segunda llingua estranxera, educación física, relixón y educación artística- y n'últimu puestu les d'especialidá, onde s'atoparíen les llingües cooficiales. Asina, l'asturianu quedaría tovía peor que los idiomes oficiales y pasaría de tener el tratamientu d'una segunda llingua estranxera a quedar per baxu de l'asignatura de llingua francesa. Mesmamente, el testu rebaxa la situación de les llingües oficiales autonómiques, que pasen de ser troncales a asignatura d'especialidá. Ello supón que, según el borrador nuevu, un alumnu d'ESO va tener qu'examinase de toles troncales, de dalgunes específiques, pero namás d'una especialidá.


Otra manera, señala que nes autonomíes que tengan llingua oficial, les alministraciones educatives van tener que garantizar en toles etapes educatives obligatories qu'eses llingües cooficiales sían ufiertaes nes distintes asignatures «en proporciones equilibraes nel númberu d'hores lectives», de manera que se procure'l dominiu de dambes llingües oficiales polos alumnos, ensin perxuiciu de la posibilidá d'incluir llingües estranxeres. Asina, la posibilidá de que'l nuestru idioma pudiera pasar a ser vehicular en dalgunes materíes -propuesta qu'entra dientro de la Llei d'Usu y que yá fixeron dalgunos centros qu'esperen el vistu bono de la Conseyería- podría quedar torgada, al quedar esplicitáu que namás son idiomes vehiculares los oficiales y los estranxeros -inglés o francés-.

Amás, el testu nuevu recueye, na disposición adicional llingua castellana y llingua vehicular de la enseñanza, qu'«les alministraciones educatives van garantizar el derechu de los alumnos a recibir les enseñances en castellanu, llingua vehicular de la enseñanza» y establez que la llingua castellana y la so lliteratura van tener el tratamientu necesario pa que tolos alumnos puedan entender y espresase nella con corrección, de forma oral y per escritu, al acabar la enseñanza básica. Otra manera, el testu fala d'una prueba de evaluación estatal al final de la Primaria que se pueda realizar na «llingua materna» de los escolinos, anque too parez indicar que l'Estáu nun va tener en cuenta a les persones que tienen como idioma maternu l'asturianu, tampoco nun parez que lo vaiga facer colos que vienen de families estranxeres y qu'utilicen otra fala nes sos cases.

Per otru llau, l'Estáu va afitar los conteníos y l'horariu mínimu de les materies instrumentales, esto ye, les troncales, que son Llingua, Matemátiques, Llingua Estranxera, Ciencies Sociales, Bioloxía y Xeoloxía, Física y Química, Xeografía y Historia, ente otres, ensin determinar los porcentaxes. Estos porcentaxes sí que foron yá afitaos nun borrador anterior -75% nel casu d'Asturies al nun tener idioma oficial-. Otra manera, según el borrador nuevu, les asignatures troncales van tener qu'ocupar a lo menos el 50% del horariu. Pal restu d'asignatures, como Plástica, Relixón, Música o Educación Física, les autonomíes y los centros escolares van tener mayor flexibilidá p'afitar los conteníos y los horarios.

Amás, añade que correspuende a les autonomíes determinar la proporción que proceda nel usu del castellanu y la llingua cooficial como llingües vehiculares nel sistema educativu, n'atención al estáu de normalización llingüística. Otra manera, especifica que van poder otorgar, en función del estáu de normalización llingüística nos sos territorios, un tratu diferenciáu a la llingua cooficial respecto al castellanu nuna «proporción razonable», ensin qu'en nengún casu pueda suponer la esclusión del castellanu. Tamién esixe a les autonomíes el pagu d'una plaza nun centru priváu a aquellos padres que soliciten la educación en castellanu cuando esta comunidá nun pueda ufierta-y esta posibilidá nun centru públicu o concertáu, siempre y cuando nun s'estableciera una «proporción razonable» de dambes llingües.

Amás, desapaez del testu l'asignatura d'Educación pa la Ciudadanía y inclúi una alternativa obligatoria a l'asignatura de Relixón en Primaria y la ESO. Asina, los alumnos de Primaria van tener qu'optar ente Relixón o la so alternativa, denominada Valores Sociales o Culturales, a elección de los padres o tutores. Na ESO tamién va ser obligatoriu cursar o bien Relixón o bien Valores Éticos, dientro de les asignatures específiques. En función de la regulación y de la programación de la ufierta educativa qu'estableza cada Alministración educativa y de la ufierta de los centros docentes, los alumnos tamién van poder escoyer l'asignatura de Relixón ente les materies específiques de primeru y segundu de Bachilleratu.

Fonte: Les Noticies

6 comentarios:

  1. Tamién torga la posibilidá de que seya llingua vehicular, pero pa eso hai qu'esixir con bien de ganes la oficialidá.

    ResponderEliminar
  2. La oficialidá depende de l'ambición que pongan nello los asturianos y de la so necesidá de llingua vehicular oficial que manifiesten, no depende de nadie más.

    ResponderEliminar
  3. El titular desta noticia o entrada paezme daqué prematuru, agoreru y tamién daqué pelegrín porque entá ye llueu pa sabelu.

    ResponderEliminar
  4. El ministru sabe bien lo que diz y lo que fai tratando de remediar y d'evitar l'esmadre y la pésima calidá de la enseñanza que tenemos nestos momentos. Ta bien claru.

    ResponderEliminar
  5. L'asturianu ta fora del circuitu de les llingües oficiales del país pol asuntu de la no oficialidá.

    ResponderEliminar
  6. Anxelu: el ministre està fent campanya per a ascendir dins del PP. No vol solucionar res, només vol fer mèrits perquè aquest esborrany de projecte de llei avui ja se l'està menjant amb patates.

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.