Preveu arribar a l'11% de cinema en català el 2012. La Generalitat pagarà 1,4 milions
El Govern de la Generalitat ha tancat aquest dilluns un acord amb els exhibidors i els grans distribuïdors nord-americans per augmentar el nombre de pel·lícules doblades al català, de forma que la quota de mercat del cinema en català arribi a l’11% el 2012. Aquesta xifra està molt per sobre del 3,68% del 2010 (sumant-hi versió original catalana, doblatge i subtitulació), però també molt per sota del 50% de còpies de títols estrangers que s’han de doblar al català, segons la llei del Cinema. Una llei aprovada pel tripartit, a iniciativa d’ERC, i que el Govern d’Artur Mas vol deixar sense efecte, apostant, en canvi, per la via del pacte amb les ‘majors’. De fet, el propi conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha assegurat que amb aquest pacte s’arribarà a una quota de mercat de cinema en català més gran que amb la llei del Cinema. L’acord signat avui preveu augmentar progressivament el nombre de films doblats al català fins arribar a un 35% el 2017. També preveu seguir (i a diferència del que estableix la llei del Cinema) amb el model de subvencionar el doblatge: 1,4 milions anuals aportats per la Generalitat, 800.000 més que el que es pagava fins ara.
L’acord l’han tancat la conselleria de Cultura, el Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya i Fedicine (que agrupa les ‘majors’). Concretament, d’aquest 11% de quota de cinema en català que es calcula per a l’any que ve, un 7% consistirà en films de producció estrangera doblats o subtitulats. Fins ara, amb la llei del cinema sense aplicar-se i després d’un boicot de les distribuidores, la quota era d’un 1,26%. A aquesta xifra cal sumar-hi un prop de 3% de quota del cinema en versió original catalana, que el 2010 (l’última any amb dades publicades) era del 2.05%. El departament també hi suma un 1% de quota de les distribuïdores independents.
Fonte: eldebat.cat
Y eso que tán arruinaos, llueu caen na ruina económica y la bancarrota ¿pero non hai una llista de prioridaes sociales pa los catalanes que tán pernecesitaos de perres?
ResponderEliminarSí haila, pero los nacionalistas tien que prometer l'oro y el moro pa engañar les probes xentes necesitaes y cegarates pa que yos voten otra vegada, tien que gastar lo que non tien n'"embaxades" nel estranxeru percares ya inútiles, na la llei del catalán monollingüe nes escueles escontra 'l castellán, etc. pa ver si piquen munchos inorantes. Pero pa les necesidaes perurxentes na sanidá (cierren centro de salú por la falta perres derrochaes), de transporte (trenes rexionales)y infraestrucutres elléctriques que se quemen poro vieyes e incapaces, nun tien mayor importancia pa naide ni pa na. Eso sí: viva la llingua catalana n'esclusividá nes escuelas y na cai y les multes persecutories pa la no rotulación en catalán.
ResponderEliminary esto dícenlo estos acomplexaos (o esti acomplexáu)cuando España ye l'únicu estáu que dobla les películes y toes non una parte. D'ehí'l nivel d'inglés qu'hai.
ResponderEliminar¿y los Institutos Cervantes, cuanto cuesten?.
Y tienen el morru de falar d'ignorancia y falen de multes por rotular en catalán. Ye igual que se-yos diga milenta veces que nun hai nengua llei qu'obligue a rotular n'asturianu(igual esto ye meyor) y qu'hai más de 600 que sí obliguen en castellanu.
Los acomplexaos son los que necesiten lleis pa obligar a los nenos y a la xente a deprender la so llingua dende la escuela y na cai pola fuerza y a la trágala.
ResponderEliminartu en Cataluña vese que nunca tuvisti.
ResponderEliminarPa lleis qu'obliguen y obligaron les del castellanu.
Pa lleis que nun obliguen y asina vamos, les del asturianu.
A la trágala ye lo que deprendisti tu a la fuerza na escuela.
Oseya,l'acomplexáu yes tu.
Apertura de miras universales e inhalación urgente y masiva de oxígeno culturo-social así como unos viajes para ver muchas cosas y muchas personas necesitáis algunos, sois muy cerrados muy cerrados en todos los sentidos.
ResponderEliminarsí, y el que más tu. Antes cuando el catalán estaba prohibido,los catalanes lo aprendieron pese a que no había medios de comunicación en catalán ni educación etc... Ahora no es lo mismo pero al revés porque el castellano no está prohibido, hay medios de comunicación en castellano y todo un Estado detrás con todos los medios, Internet,... ¿me vas a decir que los castellanohablantes no son capaces de aprender su lengua materna porque la educación es en catalán? ¿padeceran de alguna tara cognitiva? ?O sin embargo es la histórica sinrazón española que se opone a todo lo que no sea el castellano y lo español?
ResponderEliminarSi algún niño catalán va a vivir a Madrid, ¿recibiría clases de catalán, 1 o 2 a la semana o las que sean?
ja, ja, ja, el que se pica ajos come ¿porqué será que algunos se pican tanto?
ResponderEliminarvale Teófilo, será porque abominan de la sinrazón, de las injusticias y desigualdades.
ResponderEliminarTodo lo contrario a ti al que las verdades joden.
Nun ye correutu lo que diz Teófilo pero ye verdá que munchos pícanse dafechu y ensín razones categóriques pa facelu.
ResponderEliminarA catergoríes le digo que no hay mayor ciego que aquel que no quiere ver, no te esfuerces.
ResponderEliminarentós si nun ye correutu lo de lo Teofilo sedrá incourreutu y si ye incourreutu él si que nun tien razones "categóriques"
ResponderEliminarcategoríes,venga Manu, yá tas colos ciegos que nun quieren ver.Venga hasta la prósima na qu'entres coles tos proclames intolerantes.
ResponderEliminarsí, pero si nun hai pal serviciu de salú, nunhai pa na porque derrochóse muncho pol tripartito y pol PSC nos últimos años, agora CiU tien que recortar poro tolos llaos. ¿Aún queden perres pa los doblaxes de las pelis al catalán?
ResponderEliminarTrancho i tots els altres: el tema de les "perres" està mal plantejat o explicat (m'és igual) i el problema és d'ordre, no de diners.
ResponderEliminarQuan arriba una pel·lícula a Catalunya, arriba en versió doblada al castellà generalment i es projecta als cinemes doblada al castellà.
Quan surt als videoclubs (als pocs que queden), es ven i es lloga la mateixa versió doblada al castellà.
Però quan es projecta per TV3, es fa el doblatge al català i s'emet en català.
Posteriorment, totes les emissores que la volen emetre, poden optar per la versió doblada al castellà o la doblada al català perquè el doblatge de TV3, com que és una TV pública, passa a ser de domini públic.
Aquí el que fa anys que es vol és canviar l'ordre: que es faci el doblatge al català i posteriorment es projecti als cinemes, es distribueixi als videoclubs i s'emeti per les televisions.
Per tant, estem parlant dels mateixos diners que acaberm pagant però aplicats més racionalment.
Hori da arazo bera planteatu Euskadi, horrek dut uste dugu ebatzi izango da laster.
ResponderEliminarmande?
ResponderEliminar