20/9/11

El Constitucional almite a trámite'l recursu del Gobiernu escontra la llei del aranés

Un plenu del Conselh Generau d'Aran



La normativa queda en suspens fins que, en un termini de cinc mesos, el tribunal es pronunciï

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern central contra quatre articles de la Llei de l'Occità, que va aprovar l'any passat el Parlament i que reconeix que l'aranès és la llengua d'"ús preferent" a la comarca de la Val d'Aran.Segons ha informat el TC en un comunicat, l'admissió del recurs d'inconstitucionalitat produeix la suspensió de la vigència i aplicació dels preceptes impugnats perquè el Govern ha invocat l'aplicació de l'article 161.2 de la Constitució espanyola, el que obliga el tribunal a pronunciar-se sobre aquesta suspensió en un termini de cinc mesos. El Govern ha recorregut els articles 2.3, 5.4, 5.7 i 6.5 de la Llei 35/2010 d'1 d'octubre de l'occità, aranès a AranEl Síndic d'Aran, Carlos Barrera, ja va advertir el passat mes de juliol que el recurs d'inconstitucionalitat del Govern representa un atac no solament a la llengua pròpia de la Val d'Aran, sinó també "a Catalunya i les seues institucions". Barrera, de Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès (CDA-PNA), va lamentar llavors la decisió del Consell de Ministres d'interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la Llei de l'Occità, que converteix l'aranès a la llengua d'"ús preferent" en la vall pirinenca d'Aran.El Parlament va aprovar aquesta llei l'any passat amb 117 vots a favor i 17 en contra, i reconeix una reivindicació històrica dels habitants de la Val d'Aran. Barrera va recordar que quan es va aprovar l'Estatut de Catalunya l'aranès va rebre el reconeixement de llengua oficial a Catalunya, al costat del català i al castellà. El Síndic va lamentar, en canvi, que l'Estat "mai no ha jugat a favor" de l'aranès, una llengua que ha "ignorat" durant molt temps, oblidant-se, assenyala Barrera, que l'occità ha de figurar també com una llengua oficial a Espanya, a més del castellà, el català, el gallec i el basc.


7 comentarios:

  1. L'aranés, l'aragonés y l'asturianu ameriten la so reconocencia dafechu como llingües oficiales de plenu drechu.

    ResponderEliminar
  2. Oficialidá dafechu pal asturianu ¡yá!

    ResponderEliminar
  3. Van presentar recursu la Generalitat y el Conselh Generau d'Aran énte la suspensión de la normativa.

    ResponderEliminar
  4. Y porqué ye, ¿por que l'aranés ye minoritariu? paez que nun tien sentíu.

    ResponderEliminar
  5. hasta l'aranés que lu falen 4000 persones-yos molesta..... ¿por qué va a ser?

    ResponderEliminar
  6. Albentestate, perquè 300.000.000 - 4.000 = 299.996.000 i s'angoixen.

    ResponderEliminar
  7. porque va escontra la so conceición MONOlítica de la so nación-estáu.Lo d'ellos ye afogar tolo que nun seya lo d'ellos, tolo diferente.Tolos requexos que puean -según ellos- atentar escontra la unidá sagrada dende Hispania polo menos y eterna.
    N'és el seu tarannà.

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.