Un plenu del Conselh Generau d'Aran
La normativa queda en suspens fins que, en un termini de cinc mesos, el tribunal es pronunciï
El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern central contra quatre articles de la Llei de l'Occità, que va aprovar l'any passat el Parlament i que reconeix que l'aranès és la llengua d'"ús preferent" a la comarca de la Val d'Aran.Segons ha informat el TC en un comunicat, l'admissió del recurs d'inconstitucionalitat produeix la suspensió de la vigència i aplicació dels preceptes impugnats perquè el Govern ha invocat l'aplicació de l'article 161.2 de la Constitució espanyola, el que obliga el tribunal a pronunciar-se sobre aquesta suspensió en un termini de cinc mesos. El Govern ha recorregut els articles 2.3, 5.4, 5.7 i 6.5 de la Llei 35/2010 d'1 d'octubre de l'occità, aranès a AranEl Síndic d'Aran, Carlos Barrera, ja va advertir el passat mes de juliol que el recurs d'inconstitucionalitat del Govern representa un atac no solament a la llengua pròpia de la Val d'Aran, sinó també "a Catalunya i les seues institucions". Barrera, de Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès (CDA-PNA), va lamentar llavors la decisió del Consell de Ministres d'interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la Llei de l'Occità, que converteix l'aranès a la llengua d'"ús preferent" en la vall pirinenca d'Aran.El Parlament va aprovar aquesta llei l'any passat amb 117 vots a favor i 17 en contra, i reconeix una reivindicació històrica dels habitants de la Val d'Aran. Barrera va recordar que quan es va aprovar l'Estatut de Catalunya l'aranès va rebre el reconeixement de llengua oficial a Catalunya, al costat del català i al castellà. El Síndic va lamentar, en canvi, que l'Estat "mai no ha jugat a favor" de l'aranès, una llengua que ha "ignorat" durant molt temps, oblidant-se, assenyala Barrera, que l'occità ha de figurar també com una llengua oficial a Espanya, a més del castellà, el català, el gallec i el basc.
Fonte: diari Segre
L'aranés, l'aragonés y l'asturianu ameriten la so reconocencia dafechu como llingües oficiales de plenu drechu.
ResponderEliminarOficialidá dafechu pal asturianu ¡yá!
ResponderEliminarVan presentar recursu la Generalitat y el Conselh Generau d'Aran énte la suspensión de la normativa.
ResponderEliminarY porqué ye, ¿por que l'aranés ye minoritariu? paez que nun tien sentíu.
ResponderEliminarhasta l'aranés que lu falen 4000 persones-yos molesta..... ¿por qué va a ser?
ResponderEliminarAlbentestate, perquè 300.000.000 - 4.000 = 299.996.000 i s'angoixen.
ResponderEliminarporque va escontra la so conceición MONOlítica de la so nación-estáu.Lo d'ellos ye afogar tolo que nun seya lo d'ellos, tolo diferente.Tolos requexos que puean -según ellos- atentar escontra la unidá sagrada dende Hispania polo menos y eterna.
ResponderEliminarN'és el seu tarannà.