Imaxe de la concentración del llunes énte la Casa Conceyu de Lérida pa vindicar la inmersión llingüísticaEl Tribunal resoldrà abans el recurs presentat pel Govern contra l'obligació d'incloure, en un termini de dos mesos, el castellà com a llengua vehicular
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va suspendre ahir d'ofici el termini de dos mesos que es va donar a la conselleria d'Ensenyament per complir la sentència del Tribunal Suprem sobre la immersió lingüística fins que es resolgui el recurs interposat per la Generalitat. Així, l'efectivitat de la interlocutòria dictada el 28 de juliol pel TSJC, en què establia un termini de dos mesos per incloure el castellà com a llengua vehicular en el sistema educatiu català, ha quedat sense efecte fins que es resolgui el recurs.
Segons va informar el TSJC en un comunicat, aquesta suspensió del termini no s'ha d'interpretar "com un indici de la futura resolució del tribunal al recurs presentat per la Generalitat".
Les dos famílies que de moment han demanat al TSJC l'execució de la sentència del Suprem han estat informades de la suspensió, i tenen ara un termini de cinc dies per a recórrer-la.
En la interlocutòria, l'execució de la qual ha quedat ara suspesa momentàniament, el TSJC estima que la nova jurisprudència del Tribunal Constitucional estableix el castellà "com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya juntament amb el català". En aquest sentit, demana a la conselleria que adopti les mesures necessàries per al seu compliment i que informi d'aquestes.
Aquesta interlocutòria coincideix amb les sentències del TS del passat mes de maig, en què donava la raó a dos famílies catalanes que reclamaven el dret a l'escolarització en castellà, representades per Convivència Cívica Catalana (CCC).
El Govern va presentar el dia 7 el recurs i va recordar que la sentència del TC sobre l'Estatut no va tombar el model educatiu ni tampoc altres sentències anteriors de l'alt tribunal. També al·legava que a Catalunya és vigent la llei d'educació de Catalunya (LEC) que avala aquest model, així com que els nivells de coneixement del castellà a Catalunya estan per sobre en relació amb altres comunitats autònomes on no hi ha immersió lingüística.
Després de conèixer la suspensió, el Govern va valorar la decisió del tribunal amb "prudència". Per la seua part, Convivència Cívica Catalana va criticar l'actitud del TSJC a l'entendre que, amb la suspensió de l'ultimàtum, "premia el desacatament del Govern".
Segons va informar el TSJC en un comunicat, aquesta suspensió del termini no s'ha d'interpretar "com un indici de la futura resolució del tribunal al recurs presentat per la Generalitat".
Les dos famílies que de moment han demanat al TSJC l'execució de la sentència del Suprem han estat informades de la suspensió, i tenen ara un termini de cinc dies per a recórrer-la.
En la interlocutòria, l'execució de la qual ha quedat ara suspesa momentàniament, el TSJC estima que la nova jurisprudència del Tribunal Constitucional estableix el castellà "com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya juntament amb el català". En aquest sentit, demana a la conselleria que adopti les mesures necessàries per al seu compliment i que informi d'aquestes.
Aquesta interlocutòria coincideix amb les sentències del TS del passat mes de maig, en què donava la raó a dos famílies catalanes que reclamaven el dret a l'escolarització en castellà, representades per Convivència Cívica Catalana (CCC).
El Govern va presentar el dia 7 el recurs i va recordar que la sentència del TC sobre l'Estatut no va tombar el model educatiu ni tampoc altres sentències anteriors de l'alt tribunal. També al·legava que a Catalunya és vigent la llei d'educació de Catalunya (LEC) que avala aquest model, així com que els nivells de coneixement del castellà a Catalunya estan per sobre en relació amb altres comunitats autònomes on no hi ha immersió lingüística.
Després de conèixer la suspensió, el Govern va valorar la decisió del tribunal amb "prudència". Per la seua part, Convivència Cívica Catalana va criticar l'actitud del TSJC a l'entendre que, amb la suspensió de l'ultimàtum, "premia el desacatament del Govern".
Fonte: diari Segre
Por llei, por llóxica, por sentío común y por necesidá nuna España plural, pero España al fin y al cabo, el billingüismu auténticu ye: catalán y castellano o castellanu y catalán al 50% y nun hai que buscar tres pies al gatu porque no los tien ni buscar la gresca ensin sentíu.
ResponderEliminarPues va a ser verdad que todos los indicios son de que el TSJC va a tender a premiar el desacato del Gobierno de la Generalitat, lo que es una gran incongruencia y contrasentido.
ResponderEliminarPer llei, per lògica, per sentit comú i per necessitat el bilingüisme autèntic és català llengua vehicular i assignatura de 2 hores de castellà. Durant 30 anys, amb aquest sistema, han sortit el 100% dels estudiants sabent català i castellà.
ResponderEliminarQuin percentatge d'estudiants surten de les escoles asturianes sabent asturià?
La Generalitat no pot desacatar res perquè la sentència no obliga a res en concret. Només a un vague "poner los medios necesarios".
Aquesta sentència i la posterior interlocutòria us sortiran cares als espanyolistes.
Por llóxica, sentíu común,.. habría der ser como ye agora porque hai mayoría de falantes de catalán o que tienen al catalán como llingua materna. Por sentíu común habría ser como ta agora porque col mesmu númberu de falantes ye la llingua d'Europa con menos proteición. Por sentíu común ya igualdá porque hai más de 600 disposiciones normatives qu'obliguen a usar el castellanu. Por llóxica pa nun crear "brecha" social porque col esti sistema los catalanoparlants deprenden el castellanu y los fíos de los emigrantes puen deprender el catalán y no crear guetos llingüísticos.
ResponderEliminarAmás nuna España plural de verdá nun habría esta mena d'alderiques y l'asturianu(y toles demás llingües) taría presente en toles estayes de la sociedá y non arrequexáu y nuna situación d'alegalidá.
ResponderEliminarPresentéme a unes oposiciones en Cataluña y echáronme patrás pol dichusu catalán, pero varios catalanes presentáronse equí n'Oviéu y pudieron facelu ensin problemes y unu sacó plaza el restu falló na ortografía, pero ¿ye xustu? Ye una ventaxa más pa ellos y todo son ventaxes, munches ventaxes de too tipu económiques y sociales y tá bien. Equí nun hai oficialidá y somos ciudadanos de segunda, aprovéchanse los catalanes, vascos y gallegos. Cataluña tien que ser billingüe castellano-catalana, pa toos por igual por llei y por constitución. Ya tá biende aprovechase, home.
ResponderEliminarno home non "de ventaxes" el problema nun ye de los gallegos(y vascos y catalanes) que faen les oposiciones enantes que los territorios MEC(como Asturies)y los que nun aprueben vienen a Asturies y tienen otra posibilidá d'aprobar(como equí nun pidimos l'asturianu...) y ye por eso que hai munchos profesores gallegos n'Asturies.El problema ye de los putos políticos asturiano,que nun piden eses competencies y nun acaben de declararar la oficialidá.Los opositores gallegos que suspenden ellí yá seya por nun saber la materia o por nun pasar la prueba de gallegu vienen a Asturies onde nun pidimos el gallegu...... y como nun pidimos el gallegu(nin otres llingües) nin l'asturianu pos hai agraviu comparativu pa con los asturianos porque si queremos presentanos en Galicia pidennos el gallegu(como ye normal).
ResponderEliminarSi pidieramos l'asturianu, más asturianos aprobarían n'Asturies.Pero nun somos nin a atalantar esto.
Igualdá de drechos y deberes pa toos, igualdá d'oporunidaes na vida y na llingua (castellán=catalán o catalán=castellán), non a les imposiciones y sí a la llibre elleción de l'enseñu nuna de lels dos llingües oficiales, en resume ¡¡¡LLIBERTÁ!!! d'una vegada y non dictadura nin imposiciones irrespetuoses. y en Asturies oficialidá yá paque asturianu=castellán o castellán=asturianu.
ResponderEliminartu has de tener un complexu o una manía col catalán.... o col sentíu común.
ResponderEliminarNamás glayo pola llibertá en toos los sentíos hasta nel llingüísticu y escontra toes les imposiciones y n'especial les polítiques.
ResponderEliminarEstic d'acord amb "Llibertá".
ResponderEliminarJo em vaig presentar a unes oposicions a Alemanya i, podeu creure que em van expulsar (no suspendre, no; he dit expulsar) perquè vaig demanar l'examen en castellà? Són uns dictadors que imposen a tothom l'alemany, una llengua minoritària que no parlen 500 milions de persones...
Pero qué llistín yes, rapaz...
ResponderEliminarSí, de tan llistu que ye va pasase...
ResponderEliminarMuncho meteivos con el probe David, non ye pa tanto, home.
ResponderEliminarllibertá, la llibertá d'espresión haila.Les imposiciones polítiques y xurídiques hai años que vienen dende'l mesmu sitiu.
ResponderEliminarYe raro que se defenda qu'una llingua propia seya vehicular nel so territoriu.