Torna al nuesu idioma del sistema operativu.
Según informo'l coleutivu Softastur, la llingua asturiana atópase anguaño ente les tres primeres llingües del mundu nel aspeutu de la torna al nuesu idioma, sólo per detrás de llingües como'l brasileñu y l'eslovenu y xusto per delantre de llingües tan importantes a nivel mundial como l'inglés, castellán, rusu, francés o italianu, qu'en bona parte de los casos entá nun algamaren la torna dafechu.
La clasificación correspuéndese cola cabera versión del sistema operativu de códigu llibre más conocíu, Ubuntu, que gracies al coleutivu Softastur cunta con una versión na nuesa llingua que puede ser instalada por toes aquelles persones interesaes nes distintes xornaes que periódicamente organiza'l coleutivu pal espardimientu del sistema operativu llibre y de la nuesa llingua na fastera informática
Fonte: Infoasturies
ye la tercera en cuanto a la traducción del sistema operativu o ye la tercera en númberu d'usuarios?
ResponderEliminarPer otru llau, ¿qué llingua ye'l brasileñu?
Evidentemente'l brasileñu ye'l portugués faláu en Brasil. Igual separtaron la categoría na clasificación, pero la llingua ye portuguesa.
ResponderEliminarYe la tercer llingua no que cinca a que la torna ye del 100% del sistema operativu.
ResponderEliminarHome la xente de SoftAstur tan faciendo un perbon llabor, poro, igual tendríen que revisar les tornes feches porque mamina hai cada cosa (por exemplu: en cuentes de "crear carpeta" ponen "criar carpeta") Yo tengolo en castellanu porque niégome a tener que parir una carpetina dende ñeña y dir criandola hasta que me valga pa meter documentos.
ResponderEliminarTa perclara la perbona llabor y xestión de SoftAstur que ye muncho meyor que dedicase a poner pegues por pixadines.
ResponderEliminarsele Domingo, tómate una tila anda
ResponderEliminarYe que domingo yo hai bien de tiempu que dexe eso de los tabuses pa prau y soi críticu hasta con mio ma y esa Asturies talibán onde nun se pue dicir nada nun me va. Y si te paez pih.aines confundir "crear" con "criar" ye que nun vivimos nel mesmu planeta.
ResponderEliminarNel miu tien un significau bien distintu.
No sóc ningú per a opinar d'això però crec que és més criar que crear, en asturià. En català, per exemple, que sí que diferenciem entre crear i criar, com en castellà, de fet és una diferenciació semàntica del mateix ètim llatí "creare". No vegis talibans, home, que ta muy feo.
ResponderEliminarDel DGLA:
crear.
v. criar.
criar.
1. Crear [JH]. Crear de la nada [Ri]. 2. Criar [Pa. Cb. Ac. Tb. Sm. Cd. Pr]: Hai que criar los nenos [Tb]: El nenu tar ta bien criáu [Tb]. Criar, alimentar a los pequeños [Ay. Ri. Tb. PSil]: Al nenu criánonlu ente’l tíu ya la hermana [Tb]. Nutrir la madre al hijo [Md]. Nutrir, instruir [Sr. Ay. Md]: Hai que criar el neñu [Sr]. Crecer (sic) [Md. Pr]. 3. Producir, desarrollarse algo [Lln. Tb]. Salir un fruto [Ri]. 4. Formarse pus en alguna parte del cuerpo [Ri. Tb. Sm. Cv. Cd]: El brazu ta criando [Tb]. Infectarse una herida [Lln. Llg. Tb. PSil]: Crióme la dea por cuenta’l zapatu [Llg]: Yá va una semana que cría [Tb]. Infectar [Cñ]. 5. Producir [Cd. Pr]. Producir posos, sedimentos [Tb]: Esa sidra cría [Tb].
Frases hechas y locuciones: -se ‘desarrollarse, crecer’ [Lln. Tb]: Crióuse bien esa nena [Tb]. //Criar cazuetos ‘formarse gorullos al cocer la harina’ [Sm]. //Criar ganes ‘criar fuerzas o ganas para hacer algo’ [Llg]. //Criar nata ‘formarse nata sobre la leche’ [Sm]. //Criar pates ‘desaparecer’ [Pa]. //Ser como Dios lu crió ‘ser de cortos alcances’ [LC].
Dichos, refranes y textos de literatura oral: El que nun cría pía ‘quien no cría animales padece necesidad’ [Ll]. En xineru y en febreru críase’l payeru [LC]. La carne carne cría y el pescáu el agua fría [LC]. Quien planta y cría tien alegría [LC].
Documentación literaria: Como quien cría materia [Entierro CR 97].
David los diccionarios nun son más que cementerios de pallabres y como tal nun-y doi especial usu. Fálote de lo que diz la xente y lo qu'entiende la xente por "criar" y por "crear". Que n'asturianu tamién tien diferencia nun vaigas pensar.
ResponderEliminarYo nun niego que pa dalguna zona'l pais se diga criar como crear, poro, nun ye lo más estendío.
Per otru lláu no que mos apurres del DGLA la mayoría de les frases feches por exemplu "criar" ye sinónimu de desarrollase de crecer y non de "Crear". Lo que se face munches vegaes nes tornes ye buscar l'acepción más estremada del castellanu y asina mos va. ¿Nun valdría más facer una torna en castellano estandar, el de l'ALLA pa normalizar l'idioma? ¿Tovía tamos con estes discusiones?
Tamién dicite David, que sorpréndeme l'usu que faces del diccionariu esi y non del d'ALLA que pon "criar" como sinónimu de "crear" na octava acepción.
Ye que n'esti pais de risa onde me toco nacer hasta l'usu d'un u otru diccionariu ye una cuestión política.
Como diría Obelix: tan llocos estos asturianos y catalanes (ejjejeje).
Lo que ta feo nun ye dicir taliban, lo que ye feo ye selo. Y lo que ye más feo ye nun poder apuntar una crítica respetuosa pa cola xente de SoftAstur. Amás, si tamos falando de coses cibernétiques como nun vamos criticalo pela rede.
Voi dicite más David, a mi dame igual que pongan "criar" en cuentes de "crear" yo sigo col ubuntu en castellanu onde nun tengo que pensar nin dir al diccionariu pa entender les coses.
Anònim, amb això de què els diccionaris són cementiris de paraules, m'has fet riure molt. Gràcies.
ResponderEliminarSuposo que, clar, el que és un cementiri, és el diccionari d'asturià, mai el de castellà. Perquè si penses el mateix dels diccionaris de castellà, posa't els programes en anglès. Estic cansat de veure traduccions al castellà incorrectes i, alerta!, entrades al diccionari de la RAE que no es corresponen amb "lo que diz la xente".
En fi, gràcies per la broma.
Per cert, faig servir aquest diccionari (que no contradiu el de l'ALLA) perquè em dóna informació sobre la distribució territorial i la pronunciació del mot. Vaja, que és molt més complet i ric, per a mi que no parlo asturià com a llengua materna.
ResponderEliminarPerò, vaja, ets molt lliure de seguir amb el castellà fins que la traducció de l'Ubuntu a l'asturià no sigui tan pura com la llengua que tu parles.
I si vols criticar, estic segur que SoftAstur tindrà els canals adequats perquè ho facis d'una forma més productiva que en un fòrum que parla d'altres coses i no de traduccions.
De nada mah.u. Por cierto ¿cuala ye la llingua que yo falo?
ResponderEliminarTa guapo eso de falar de llingues en función de lo que diz un llibru y non de lo que dicen los falantes.
De risa ye qu'un catalán digame lo qu'entendemos n'Asturies por "criar" y por "crear" apuntandome unes llinies d'un diccionariu. Esto si que ye fololoxía científica y cibernética. El campu pa prau.
Y p'acabar, ¿sabes si-y lo tengo dicho a los de softastur?
crear: v. Facer qu’esista [daqué o daquién qu’antes nun esistía].
ResponderEliminarcriar: v. Reproducise, tener [un animal una o más críes]. Cuando críe’l mio perru, regálote un perrín. 2 Producir [daqué] de manera natural. La fariña crió cazuetos al cocelo. 3 Producir [pus o materia una parte del cuerpu, una mancadura al infestase]. 4 Cuidar [plantes, animales, p’aprovechalos como alimentu, pa emplegalos nun trabayu]. Equí críen los caballos pa les carreres. 5 Cuidar [a un neñu, a un animal atendiendo les sos necesidaes mientres ye pequeñu]. 6 Dar de mamar. Tiva dexó de criar al neñu a los tres meses. 7 Sirvir de sitiu [un bichu, un animal] pa crecer, pa reproducise, p’alimentase. El perru crió pulgues. El xamón cría careses por tar mal salao. 8 Crear. 9 prnl. Ser alimentáu [un neñu, un animal nuevu mientres ye pequeñu]. El xatu crióse a mamona. Los xatos criáronse con esta otra vaca. 10 prnl. Crecer, desarrollase [una persona, una planta, un animal]. Cola calor d’esti cuartu críense mui bien les plantes. || Como Dios lu crió, fam. poco espabiláu, de poca intelixencia. 2 Desnudu, ensin ropa puesto. || Correr que se cría, dir mui apriesa. Corrieron que se criaben pela cuesta arriba. || Criar carnes, engordar. || Criar pates, fam. desapaecer [daqué]. El bolígrafu crió pates y nun lu alcontramos. 2 Marchar [daquién].
Home yo nunca nun senti criar col sentiu de crear tampoco
ResponderEliminarDel meu primer comentari: "No sóc ningú per a opinar d'això". Com pots veure he començat per afirmar la meva humulitat.
ResponderEliminarSegona: si de cas, el que crec és que qualsevol llengua necessita una autoritat i que aquesta autoritat s'expressa a través del diccionari.
Tercera: els dos diccionaris de què hem parlat, coincideixen en què tant "crear" com "criar" són sinònims, com a mínim dialectalment. A més, t'he il·luminat en aclarir-te que etimològicament també són sinònims i que, si en d'altres llengües han perdut la sinonímia, és perquè han evolucionat diferent que l'asturià.
Quart: ni jo ni tu som ningú per a dir quina és la llengua que parles ni quin nom té. Entre d'altres motius perquè jo no sóc filòleg romanista i, perquè després de llegir les teves "reflexions", tu encara estàs més lluny que jo de ser filòleg romanista.
Cinquè: sí, els llibres diuen més de les llengües i són més autoritat que els "falantes", per si no ho sabies.
Sisè: repeteixo que hem sembla que ets molt escrupulòs amb l'asturià... i massa poc amb el castellà. Malament defenses la teva llengua si, davant de la primera discrepància DIALECTAL, et passes a la "lengua del imperio". O "lengua común", com us agrada dir ara.
Setè: si ja has parlat amb SoftAstur, què t'han contestat? I en qualsevol cas, per què repeteixes la teva queixa en un lloc que no servirà per a res?
L'erru de los asturianos, en casos de duldes, ye tornar del diccionariu de la RAE.
ResponderEliminarLo correctu sedría tornar directamente del catalán al asturianu ¿a que sí?
Lla llabor de Softastur nun tien preciu.
ResponderEliminar