Des del secretariat de la Carta europea per les llengües regionals o minoritàries es parla d'“història d'èxit”
Amb tot, la presència del català és “dèbil” en el camp de la justícia i en l'administració de l'Estat a Catalunya
“La situació de la llengua catalana no té precedents a Europa”. Aquesta és l'opinió de Simone Klinge, membre del secretariat de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, un organisme vinculat al Consell d'Europa. Segons Klinge, el català representa “una història d'èxit única des del punt de vista de la revitalització i la promoció”. “Totes les llengües minoritàries són úniques, però el català està en una situació excepcional”, defensa Klinge, i afegeix: “És una llengua molt forta.”
L'experta precisa que la llengua pròpia de Catalunya és “la més parlada” de totes les minoritàries d'Europa. Segons aquesta representant de la Carta, el català és una “llengua molt vital” a Catalunya perquè es pot utilitzar “a gairebé tots els dominis de la vida pública”. Amb tot, alerta que encara hi ha reptes, com la seva “presència dèbil en el camp de la justícia” i en l'administració de l'Estat a Catalunya.
Per a Klinge, el català té bona salut perquè, entre d'altres raons, “es parla en àrees urbanes, mentre que altres llengües regionals o minoritàries majoritàriament es parlen al camp”. A més, el català rep el suport de “l'elit intel·lectual i política” del país, un element que “augmenta el prestigi de la llengua, i demostra que és desitjable parlar-la i aprendre-la”.
La immersió lingüística
Simon Klinge ha explicat que el comitè d'experts de la Carta està elaborant el nou informe sobre la situació de les llengües minoritàries dins de l'Estat espanyol. Normalment, diu Klinge, “el comitè d'experts ha felicitat Espanya per l'alt reconeixement i el grau de protecció que s'ofereix en principi a les llengües regionals i minoritàries”.
Klinge ha avançat que qüestions com el debat sobre la immersió lingüística o el de la tercera hora en castellà només formaran part de les conclusions del nou informe, previst per la primavera del 2012.
En el darrer informe, del 2008, el comitè d'experts va observar “clars progressos” en l'ús del català com a llengua vehicular en l'educació primària a Catalunya, tot i que la situació no es va veure de manera tant favorable a secundària. En general, però, es va concloure que l'ús del català a l'educació estava “estès uniformement”.
Fonte: Avui
claro que ye mui fuerte(y sobre too comparándola col asturianu y otres llingües) pesie a que munchos nun-yos presta y si fora por ellos desaniciarianla de la Tierra.
ResponderEliminar¿nun dixera la UNESCO que taba en peligru?
Asina tuviera l'asturianu.
Cómo ye esto: "...el comitè d'experts ha felicitat Espanya per l'alt reconeixement i el grau de protecció que s'ofereix en principi a les llengües regionals i minoritàries..." pero esti "comité" son incompetentes o qué??? Claro, y les llingües que nun son "oficiales" pero sí "regionales i mioritàries" que-yos dean, non? Tanto UNESCO y comités de llingües rexonales, pero l'asturianu ta visto que-yos da igual. Una vergüenza...
ResponderEliminarhome,los primeros a los que nun-yos esmolez la llingua(nenguna que non seya la suya) ye al gobiernu asturianu y l'español que firmó la Carta de les Llingües Minoritaries.
ResponderEliminarja, ja, ja, entós l'asturianu ¿qué? esto ye de risa...
ResponderEliminarL situació actual del català a Catalunya no l'havien somiat molts fa anys i és que els ha anat regularment bé la política de l'obligatorietat de la lengua catalana, és a dir como a llengua única o monollingüisme anticonstitucional obligatori i persecutori en l'ensenyamente i en àltres ambits socials com la retolació obligatòria en comerços i negocis en català sota penes i multes o tancaments, etc, etc, etc. impostos per uns pocs radicals (ERC y uns pocs amics ultres plens de mala llet) en contra del pensar y del sentir general de la mojoria de la població catalana que no desitja ni sentir ni parlar d'asquesta guerra que no és la seva.
ResponderEliminarPer "clars progressos" en l'ús del catalá com a llengua vehicular a Cataluña s'entén que des de fa anys s'obliga materialment a estudiar en català a les escoles, ni més ni menys, ¿exemple a seguir en algunes autonomies com Asturies?
ResponderEliminarPerò ¡ull! perquè tot que és imposat per la força bruta acaba malament i més d'hora que tard es desinfla i mor. La història està plena de casos.
Totalment d'acord.
ResponderEliminarUn dels casos més coneguts de llengua imposada per la força bruta i que avui està desinflada i mor és el castellà a Catalunya o, entre els indígenes, al Perú, Xile o Mèxic.
Amb el ressurgiment de les llengües pròpies i la pressió de les llengües franques internacionals, la llengua imposada, com bé dius, es desinfla.
Ara només falta que els asturians us poseu les piles.
ni sentir ni parlar d'aquesta guerra:
ResponderEliminarNo sabes que también se ponen multas por NO rotular en castellano. Y si hay una ley que obliga a PONERLO COMO MÍNIMO en catalán, hay mas de 200 con la obligatoriedad del castellano.
Con la inmersión lingüística todos los niños salen sabiendo las dos lenguas perfectamente. Tu prefieren que se creen guetos lingüísticos y que hayà fractura social.
Será mejor la inexistente inmersión lingüística del asturiano dondo todos los niños salen sabienso castellanu y ninguno sabiendo asturiano.
Dime el artículo de la CE donde diga que el catalán ) o otra lengua) no puedan ser lenguas vehiculares en la enseñanza.
Ignasi:lo único impuesto por la fuerza bruta ya sabes lo que fue.El modelo catalán de enseñanza, aparte de ser aprobado por los representantes del pueblo catalán en el Parlament es un ejemplo a seguir para otras lenguas que no tuvieron tanta suerte historicopolítica y son ahora lenguas minorizadas.
David, crec que no em vas entendre, m'estic referint al cas de la imposició del català en l'ensenyament.
ResponderEliminarJo crec que en David et va entendre perfectament.
ResponderEliminarPresumpte Ignasi, doncs en això també hi estic d'acord.
ResponderEliminarÉs una vergonya passar pel costat d'un col·legi i sentir els professors cridar "parla en cristià, porc espanyol" o "el pipí es demana en català" o "la vostra mare és tonta si no sap parlar com els catalans". I a la Catalunya francesa està ple de cartells que diuen "sigueu nets, parleu català". Repeteixo, em fa vergonya ser català.