Alderique entamáu ayeri pol Conselh Generau sobro'l recursu del Gobiernu central escontra la llei del aranésDebat organitzat ahir pel Conselh Generau sobre el recurs del Govern central contra la llei de l'aranès.
El síndic d'Aran, Carlos Barrera, va assegurar ahir a Vielha que el recurs d'inconstitucionalitat que va presentar el Govern espanyol contra la llei de l'aranès obre la possibilitat al Conselh Generau de liderar el desenvolupament i la projecció de la llengua occitana a tot Europa. Barrera va presidir un debat en què van participar Josep Lluís Carod-Rovira, Francés Boya, Carme Vidal, Maria Àngels Cabasés i Francesc Pané, tots cinc ponents de la llei de l'aranès quan es va tramitar al Parlament. El síndic va parlar de les conseqüències negatives del recurs d'inconstitucionalitat contra quatre articles de la llei, però també va destacar les positives, com, per exemple, que "ara hi ha molta gent a Catalunya, i també a la resta d'Espanya, que saben que hi ha un petit país que s'anomena Aran que té una llengua pròpia i que la defensen". "Barrera també va anunciar la seua participació el pròxim 31 de març a Tolosa en una manifestació, juntament amb representants del Parlament, sota el lema Aném óc! Per la llengua occitània. Per la seua part, Carod-Rovira va destacar que la llei de l'aranès "és fruit de l'autogovern de Catalunya i no de la democràcia espanyola" i va assegurar que "la diversitat sempre ha sigut una riquesa a Catalunya que no pot fer-nos por". Francés Boya va assenyalar que "les llengües pròpies han de ser preferents i han de ser ajudades i utilitzades pels governs".
Així mateix, Carme Vidal va assegurar que "la raó de fons del recurs del Govern espanyol és que es tracta d'un conflicte polític". Francesc Pané va indicar que "la llengua d'un país ha de ser reconeguda com a llengua preferent" i Maria Àngels Cabasés va recordar que el recurs també afecta l'aranès a l'escola o un futur Institut d'Estudis Aranesos.
El síndic d'Aran, Carlos Barrera, va assegurar ahir a Vielha que el recurs d'inconstitucionalitat que va presentar el Govern espanyol contra la llei de l'aranès obre la possibilitat al Conselh Generau de liderar el desenvolupament i la projecció de la llengua occitana a tot Europa. Barrera va presidir un debat en què van participar Josep Lluís Carod-Rovira, Francés Boya, Carme Vidal, Maria Àngels Cabasés i Francesc Pané, tots cinc ponents de la llei de l'aranès quan es va tramitar al Parlament. El síndic va parlar de les conseqüències negatives del recurs d'inconstitucionalitat contra quatre articles de la llei, però també va destacar les positives, com, per exemple, que "ara hi ha molta gent a Catalunya, i també a la resta d'Espanya, que saben que hi ha un petit país que s'anomena Aran que té una llengua pròpia i que la defensen". "Barrera també va anunciar la seua participació el pròxim 31 de març a Tolosa en una manifestació, juntament amb representants del Parlament, sota el lema Aném óc! Per la llengua occitània. Per la seua part, Carod-Rovira va destacar que la llei de l'aranès "és fruit de l'autogovern de Catalunya i no de la democràcia espanyola" i va assegurar que "la diversitat sempre ha sigut una riquesa a Catalunya que no pot fer-nos por". Francés Boya va assenyalar que "les llengües pròpies han de ser preferents i han de ser ajudades i utilitzades pels governs".
Així mateix, Carme Vidal va assegurar que "la raó de fons del recurs del Govern espanyol és que es tracta d'un conflicte polític". Francesc Pané va indicar que "la llengua d'un país ha de ser reconeguda com a llengua preferent" i Maria Àngels Cabasés va recordar que el recurs també afecta l'aranès a l'escola o un futur Institut d'Estudis Aranesos.
Fonte: diari Segre
Tot el tema aquest del recurs contra la llei de l'aranès és un exemple perfecte de com, gràcies a la mentalitat castellanocèntrica, aconsegueixen que un territori, que fins ara no s'havia caracteritzat per ser ni nacionalista ni independentista ni res de similar, acaba engegant a dida [eufemisme per a "enviar a la merda"] l'estat espanyol.
ResponderEliminarnun yeren independentistes ni nada, pero sentiense y sientense solo araneses o como muncho occitanos.
ResponderEliminarExacte.
ResponderEliminarPerò això no entrava (fins ara) en contradicció amb el fet de ser espanyols i, tu ho saps molt bé, la Vall d'Aran era un territori nacionalment tebi.
Ara pot començar, per reacció, a ser incompatible sentir-se aranès, o occità com bé dius, i espanyol.
sí, això n'és el que fomenten des de va segles.
ResponderEliminarGràcies a aquests per esser com són.
Lo illegal ye illegal en tolos llaos inclusu en Cataluña.
ResponderEliminary lo normal ye normal y lo moral ye moral incluso aplicao a ti.
ResponderEliminarO tienes una bola de cristal o los dos güeyos de cristal porque entá nun hai sentencia que diga que ye illegal a nun ser que seyas un maxistráu del TC con votu de calidá.
Babayones y faltosos vós dos.
ResponderEliminarnon home non, babayu tu y adivinu
ResponderEliminarLes llaunes de sardines són llaunes de sardines a tot arreu, inclús a Catalunya.
ResponderEliminarJarri defentsa or ironikoki duzu zergatik? morivo ez baduzu, gizon.
ResponderEliminarIrain gutxiago asmatzen asi eta gaur egun lan gogorragoa gutxiengo hizkuntza, ironía eta lan falta denean.
ResponderEliminarNon sería posible que cando escribas en euskera facelas baixo a tradución, por exemplo en castelá? é que, se non tenemos coñecemento. Grazas anticipadamente.
ResponderEliminar