Nova sentència en contra del català. El Tribunal Suprem va fer pública ahir una resolució en virtut de la qual anul·la una convocatòria d'oposicions perquè es requeria el coneixement de la llengua catalana als que s'hi presentessin. Les proves, de l'any 2009, eren del Departament de Governació i Administracions Públiques per seleccionar funcionaris per als ajuntaments. El Suprem s'agafa al fet que, malgrat que són promogudes per la Generalitat, les oposicions eren per elegir empleats públics –interventors, secretaris...– amb condició estatal.
Amb la sentència, l'alt tribunal estima el recurs de cassació que el Consell General de Col·legis Oficials de Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local va presentar en contra d'una resolució anterior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que havia desestimat la seva petició d'anul·lar les oposicions. El Suprem argumenta que la convocatòria, tot i ser organitzada per la Generalitat, era per elegir funcionaris estatals i, per tant, considera que no hi ha “justificació raonable” per incorporar en el procés de selecció el coneixement del català. L'exigència de la llengua, afirma el Suprem, col·locaria en “injustificada desigualtat” les persones de la resta de l'Estat que poguessin presentar-se a les oposicions. Ho troba una “exigència desproporcionada”.
Desmuntada
El Suprem deixa en no res la sentència del TSJC que veia “indispensable el coneixement del català per a l'exercici de les funcions reservades als funcionaris habilitats estatals a Catalunya”. També valorava que no era “sense raó ni desproporcionat” exigir el coneixement als candidats, ja que, tot i que es tracta de funcionaris estatals, treballarien en administracions locals catalanes.
La sentència del Suprem afegeix més llenya al foc en un moment de gran malestar a Catalunya per les resolucions judicials contra el català. Algunes d'elles, del TSJC, contra la immersió lingüística.
Fonte: Avui
Llegim la Constitució Espanyola que ens vam tots com necessària i imprescindible regla de joc i convivència, i en la redacció intervenir de ple CiU amb molt protagonisme i vehèmencia per cert -el pare de la Constitució senyor Roca Junyent- i així arribarem a entendre moltes coses.
ResponderEliminarEs tracta de d'un bon consell per a molts que tenen els ulls molt tancats a l'evidència, encara que no és culpa d'ells sinó la llarga tasca de polítics egoístes molt interessats.
Incontestable y perbien atinada l'argumentación de Toni Font. Disti na diana collaciu, meyor imposible, ¡bingo!
ResponderEliminarO.K.
ResponderEliminarLa CE yera pa la dómina que yera y pa un Estáu ensin tradición democrática. La CE agora si ye que ye inamovible ta penrriba la democracia y nenguna llei nin constitución puen tar penrriba la democrácia.
ResponderEliminarClaro que sí, pero la democracia pa ser democracia tien que tar regulada por unes normes aceptaes y consensuades por toos, sinon sería la anarquía, y eso pal pueblu español (incluída Cataluña, el país vascu, y toes les autonomíes españoles) ye precisamente la constitución.
ResponderEliminarUna CE que ye fía del franquismu, del "atado y bien atado" y que pa faer la transición dende la dictadura hacia una pseudodemocrácia ye lo único que podia consensuase. Nun estáu modernu, civilizáu y que se llame democráticu había de derogase o modificase.
ResponderEliminarNo sé per què perden el temps en sentències si la constitució que aplicarem en pocs mesos no serà l'espanyola sinó la catalana.
ResponderEliminarToni, si et vols fer passar per català, aprèn a escriure en català... o a cometre les faltes que cometem els catalans.
Nun taría nada mal Ayuso, pero per desgracia nun lu van poder ver los tos güeyos.
ResponderEliminar... nin los míos nin los de naide ¡qué pena!
ResponderEliminar@ Dalmaciu, nun veo n asnu a trés pasinos porque nes ciudaes nun hai. Pela cueta hai inorantes tres de los teclaos d'un ordenador. Tu vivisti en dictadura y aprovechesti bien les clases de Formación del Espiritu Nacional de la enseñanza nacionalcatólica.LLei más y teclea pa guetar más en Google, d'Historia y de Política.
ResponderEliminar¿Nun lo van ver los sos güeyos nin los vuesos porque nun vos prestaria velo, porque nun quereís que se pregunte a la xente o sencillamente porque tais en contra de la másima expresión de la democrácia como ye pregunta-y a la xente?
ResponderEliminarDavid.No hace falta ser catalán para escribir en catalán como no hace falta ser asturiano para escribir en asturano. Igual es que no es catalán.
ResponderEliminarasturiano no asturano
ResponderEliminarLes llingües nun son esclusiva de naide nin pa naide ¿non? ... ¿o sí pa unos pocos?
ResponderEliminarToñu, el problema no és ser o no català o asturià o escriure en català o en asturià; el problema és voler passar per català o per asturià, intentant atacar els catalans o els asturians. Això és molt lleig.
ResponderEliminarDalgunos creen ven pantasmes por tolos llaos menos pol suyu y eso sí que ye realmente grave, paezme.
ResponderEliminarP. C. eso diraslo por ti ¿non?
ResponderEliminar@Dalmaciu, amigu y bien nueva son dos alxetivos que nun concuerden en xéneru. Has de decidite home: o masculín o femenín.
ResponderEliminarSí David, eso de faese pasar por una cosa que nun ye col envís d'atacar ta feu.Pero ¿en qué te bases pa dicir que nun ye catalán?
ResponderEliminarAvui hem declarat la independència de la Garrotxa!
ResponderEliminarSerem un nou principat pirinenc! Tornarem a ser rics i plens!
Visca la Garrotxa! Visca Andorra! Visca Cartagena!
Si sois un nuevu Principat,¿quién ye'l vuesu príncipe? ¿Ye la Garrotxa un suxetu políticu pa votar eso? Y lo más raro de too¿dieronvos permisu en Madrí?
ResponderEliminarLa Garrotxa és subjecte polític, és clar que sí. Com, si no, hem fet això?
ResponderEliminarMadrid no té res a dir en aquesta història: nosaltres hem declarat la independència i prou.
El príncep (o la princesa) serà escollit per votació democràtica, universal i secreta a Facebook.
Y la escisión que ye d'España,de Cataluña, de la provincia de Girona, de los Pirineos o de los volcanes qu'hai en La Garrotxa.
ResponderEliminarLa mi comunidá de vecinos nun ye suxetu políticu y tamién vota y esbilla presidente/a, secretariu/a,...
¿el principe será Felipin? Dígolo porque como ye príncipe de Girona qu'igual tien drechu al tronu.
Preguntar a Ayuso que sabe enforma sobre l'asuntu independentista.
ResponderEliminarLo mesmo q sabes tu de la independencia'l to país,, que diga Estáu.
ResponderEliminarTranqui ¡hom!, non te alteries rapaz que tampoco ye pa ponese asina. Tu caltien siempres l'aselu.
ResponderEliminarToñu, cap català no diu "encara que no és culpa d'ells" sinó "encara que no és culpa seva", per exemple. Torno a dir que els catalans comentem uns errors i els castellans, d'altres. Com jo, quan em decideixi a escriure en asturià, cometré unes faltes que no seran les faltes que cometeu els asturians.
ResponderEliminar"..... per a molts que tenen els ulls molt tancats a l'evidència, encara que no és culpa d'ells sinó la llarga tasca de polítics egoístes molt interessats."
ResponderEliminarNun toi d'alcuerdu porque con "encara que no és culpa d'ells" refierse a los que diz él que tienen los güeyos mui zarraos, non a los catalanes en xeneral.
Otra manera, ¿qué ye eso de que los catalanes cometen unos errores y los castellanos otros?
¿ye que solo esisten estos dos?¿nun pue haber p.e. andaluces o extremeños o ingleses? Por dicir algunos.
Y nun vengas con eso de que los andaluces y los extremeños falen castellanu.
Ye que pa dalgún y dalgunos (y no nomo a naide)tou lo que non ye o güel a catalán ye castellanu o sea qu'España ye Castiella, a seques ensin más.
ResponderEliminarTerrible lignorancia la dalgunu y ye que hai que viaxar y ye qu'hai que salir del terruñu "patriu" ensin nengún mieu pa ver, conocer, comparar y aprender tamién de los demás.
Ye la zuna que tienen.
ResponderEliminarEt refereixes a David?
ResponderEliminarToñu, ets molt avorrit.
ResponderEliminarSí, el mesmu.
ResponderEliminar¿Trátase d'Ayuso "el colonizador catalanista" entós?
ResponderEliminarClaro, sicasí tu yes mui graciosu coles babayaes que dices. Soi mui aburríu pero sé más que tu. Y si separtes ente catalanes y castellanos nesi contestu ye que-y das a Toni Font 'la categoria' de catalán, eso sí castellanohablante,que foi lo d'hablante lo que escaeciste. Tienes razón pueo aburrite tolo que quieras.
ResponderEliminarJoan non ye asina esactamente, trátase de Kalíkatres el sapientísimu aquel que tou lo sabe tamién nomáu'l el sieteciencies prodixosu y alies el correxidor llegáu de lonxanos llugares.
ResponderEliminarGimeno Ayuso ye bien radical el rapaz pero claro, ¡ah! yo non soy castellán soy asturianu y de la cuenca minera pa más señes ¿entendíu? ¿ta clarín?
ResponderEliminarA veure, polinòmin habitual de sexe indecís:
ResponderEliminarEl registre literari admet moltes formes que en el registre oral i col·loquial mai no es donaran de manera natural. Per tant, l'exemple que dónes és una absoluta carallotada i digne d'algú que no sap res de llengua i, no cal dir-ho, de català.
Els castellans no són els nascuts a Castella sinó els que penseu en castellà, per exemple tu, en qualsevol dels comentaris que has publicat sota diferents noms.
I, si no fossis un ignorant absolut amb més fums que un gall de panses, sabries que, efectivament, tots els parlants cometem uns errors identificables segons la nostra llengua materna.
Mineru: tu ets un castellà assimilat que encara creu que parla asturià. Ta clarín, muy clarín.