A l’Europa atlàntica, efervescència de les reivindicacions populars a favor dels drets lingüístics

Des de Galícia fins a Irlanda passant per Astúries, Gal·les i el País Basc, els moviments associatius prenen un impuls renovat per reclamar el reconeixement oficial de les llengües pròpies

La mobilització per l'irlandès a Belfast, maig de 2017. Autor/a: An Dream Dearg

Les mobilitzacions populars perquè es respectin i garanteixin els drets de les persones que parlen llengües minoritzades han atret, les darreres setmanes, força atenció en diversos indrets d’Europa. Es tracta de dinàmiques nacionals diferents, però amb un denominador geogràfic peculiar: moltes s’estan concentrant a l’Arc Atlàntic europeu, des de Galícia fins a Irlanda. Fins i tot la iniciativa paneuropea més recent a favor dels drets lingüístics —el Protocol de Donostia— té un impuls evident des del País Basc. Repassem aquesta geografia agitada i plena de reivindicacions.

Més drets per al gallec en l’àmbit socioeconòmic. La llengua és oficial des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, però les entitats en defensa de l’idioma consideren que no n’hi ha prou i que, en determinats àmbits, els drets lingüístics dels parlants de gallec no estan prou ben protegits. És així que la Mesa per la Normalització Lingüística recull signatures, des d’aquest març, amb l’objectiu de presentar al Parlament de Galícia una iniciativa legislativa popular (ILP) de “mesures per la garantia dels drets lingüístics en l’àmbit socioeconòmic”. Calen 10.000 signatures perquè la ILP sigui debatuda a la cambra parlamentària. La Mesa va aprofitar la manifestació a favor del gallec d’aquest 17 de maig per sumar més suports a la ILP, que es continuarà donant a conèixer arreu de Galícia en el marc de la campanya “Carrega’t de sentit comú” fins al 21 de setembre.

També en el marc de la campanya, l’entitat ha presentat un curtmetratge que escenifica els obstacles que els gallegòfons tenen diàriament per fer servir la seva llengua.

Nova iniciativa per declarar l’asturià llengua oficial. Just a l’est de Galícia, manifestacions i els concerts per l’oficialitat de l’asturià se celebren cada any amb la participació de milers de persones, però tot i així l’únic idioma oficial del país continua sent el castellà. La Junta per la Defensa de la Llengua Asturiana (XDLA) ha anunciat aquest mes en llançament de la iniciativa “Projecte 2018 per l’Oficialitat”, que es proposa de reformar l’Estatut d’Autonomia per incloure-hi el reconeixement de l’asturià com a llengua cooficial, al costat del castellà. La XDLA assegura que disposa del “compromís” de més del 25% dels diputats de la Junta General (Parlament asturià) per tirar endavant la proposta. Es tracta dels representants de Podem i d’Esquerra Unida, que sumen prou escons per iniciar el procediment de reforma. Ara bé, perquè aquesta s’aprovés, caldria el vot favorable del PSOE —que tradicionalment ha estat renuent a oficialitzar l’asturià. La Xunta, però, veu marge per negociar-ho amb el partit.

Igual com en el cas nord-irlandès, l’àmbit local va algunes passes per endavant, i diversos municipis han anat aprovant, els darrers anys, mocions que atorguen a l’asturià un ús oficial local. Una de les darreres ciutats a dotar-se d’un reglament així ha estat Mieres. Segons el PP, la mesura és anticonstitucional. També ha estat comentada, les darreres setmanes, la decisió del Reial Oviedo d’obrir una versió del seu web en llengua asturiana.

Manifestació per l'oficialitat de l'asturià. Oviedo, maig de 2017 / Imatge: Junta per la Defensa de la Llengua Asturiana (XDLA).

El Protocol de Donostia es va estenent arreu d’Europa. Continuant per ordre geogràfic s’arriba al País Basc, la nació que ha impulsat —vehiculada, sobretot, per Kontseilua— l’elaboració del Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics, també conegut com a Protocol de Donostia pel nom de la ciutat on es va presentar el text. El Protocol cerca de “reivindicar que la garantia de la diversitat lingüística i l'assegurament del desenvolupament de les llengües són puntals fonamentals per a la pau i la convivència”, “crear una eina efectiva per a la igualtat lingüística i el desenvolupament de les llengües en situació de desavantatge” i “presentar les comunitats lingüístiques com a subjectes dins d’aquest procés i reivindicar que en la societat sigui la garant d’aquesta gestió justa”.

És una eina que recull l’experiència de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, i està apadrinada per més de 100 entitats pertanyents a 26 àmbits lingüístics. És així que el Protocol es troba aquests primers mesos de l’any en fase de presentació per diversos territoris d’Europa on es parlen llengües minoritzades. Com a primer pas en l’àmbit institucional, el text ha estat presentat al Parlament de Navarra, al de Galícia i als responsables de Política Lingüística del Govern català.

Pressió a Macron perquè compleixi les seves promeses en relació amb les llengües. En ple camí cap a les eleccions legislatives, les entitats de les nacions sense estat de la República Francesa estan recordant al president Emmanuel Macron el fet que, en la campanya de les presidencials —i a petició de la Xarxa Europea per a la Igualitat Lingüística (ELEN), de la qual formen part moltes entitats de llengües minoritzades de França—, va assumir el compromís de ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i que va prometre l’aprenentatge de les llengües minoritzades seria “facilitat” a les escoles.

Un dels països on la promesa no ha passat inadvertida és, efectivament, la nació atlàntica de Bretanya, i no només per la implicació dels activistes bretons en la petició de l'ELEN —el 2016, 60 entitats bretones van demanar per carta una llei de llengües abans de 2018—, sinó també perquè la principal coalició autonomista (Oui la Bretagne) que es presenta a les legislatives ha decidit d'anar més enllà i proposa al seu programa una reforma constitucional en sentit federal que permeti l’oficialització del bretó.

A Gal·les, mobilització pels drets lingüístics al sector privat i a la TV. Les successives lleis i normatives a favor de la llengua gal·lesa han anat estenent tot un ventall de drets lingüístics que, sobretot, es poden exercir en el sector públic. Però fa anys que les entitats de defensa del gal·lès —amb Cymdeithas al capdavant— denuncien que la situació al sector privat és molt més precària. Cymdeithas, precisament, està organitzant accions de protesta davant de diversos supermercats amb l’objectiu de pressionar el govern gal·lès, perquè en la reforma de la llei lingüística que s’ha d’aprovar, s’incloguin els drets lingüístics dels parlants de gal·lès en l’àmbit del comerç.

Paral·lelament, una altra campanya demana que el Regne Unit transfereixi a l’Assemblea Nacional de Gal·les les competències de radiotelevisió. Una cinquantena d’activistes de Cymdeithas han decidit deixar de pagar el canon anual de televisió al Regne Unit —147 lliures esterlines— fins que les autoritats britàniques no s’avinguin a transferir aquestes competències. Els activistes diuen que només així Gal·les podrà dotar-se d’una oferta radiotelevisiva pública i diversa en llengua gal·lesa.

Nova xarxa d’activistes per la llengua a Irlanda del Nord. I tancant el repàs de l’Arc Atlàntic pel nord, cal referir-se —un cop més— a Irlanda. L’Acord de Sant Andreu (2006) preveia, entre d’altres mesures, l’aprovació d’una llei de la llengua irlandesa a Irlanda del Nord. Onze anys més tard, la llei —oposada ara i sempre pels partits unionistes— continua sense haver-se aprovat, i les organitzacions a favor de la llengua es mobilitzen per mirar d’aconseguir-ho. La mobilització més recent ha tingut lloc aquest mateix mes de maig, organitzada per An Dream Dearg —una xarxa d’activistes constituïda tot just fa uns mesos— que ha tingut èxit de treure milers de persones als carrers de Belfast exigint drets lingüístics per als irlandòfons. El Sinn Féin diu que l’aprovació d’una llei de l’irlandès és condició perquè el partit republicà s’avingui a formar un nou govern a Irlanda del Nord. El DUP —el partit unionista que ha de ser el seu soci de govern— sempre s’ha mostrat contrari a la mesura i fins i tot han sovintejat les mostres de menyspreu envers la llengua irlandesa. Tot i així, la seva líder Arlene Foster ha deixat entreveure que es podria arribar a un acord per aprovar una llei si aquesta també inclogués un reconeixement per al scots —llengua originària d’Escòcia implantada a l’Ulster sobretot a partir de l’arribada de milers de colons al segle XVII.

Al cens nord-irlandès de 2011, el 6% de la població va declarar que sabia parlar irlandès. Tot i així, només el 0,2% van dir que aquesta era la seva “llengua principal”, per sota d’anglès, polonès i lituà.

A escala local hi ha passes a favor de l’irlandès. Així, l’Ajuntament de la capital nord-irlandesa, Belfast, ha aprovat una proposició per crear la figura del Comissionat de la Llengua Irlandesa, com una mesura més d’una política local de promoció de la diversitat lingüística, incloent-hi l’irlandès, l’scots i les llengües de la migració recent. L’Ajuntament ha obert una web on la ciutadania pot aportar idees o esmenes a l’esborrany aprovat pels regidors. Els unionistes s’oposen al fet que l’irlandès tingui un comissionat específic, però estan en minoria al ple municipal —Sinn Féin, SDLP i el Partit de l’Aliança donen suport a la mesura.

Fonte: Nationalia