Rètol en anglès, inuktitut i francès/Imatge: Zanna Lyons16/06/2011
El ministeri considera que la mesura pot contribuir a aturar el 75% d'absentisme escolar actual · El Govern de Nunavut, a l'Àrtic canadenc, impulsa des del 2004 una estratègia lingüística per impulsar la llengua inuktitut · El canvi climàtic és el principal perill per a la supervivència del poble inuit, que també lluita perquè la seva cultura recuperi espais perduts
El ministre d'Afers Aborígens del Canadà, John Duncan, presentarà un nou informe al Parlament del Canadà on demana una nova estratègia per tal que els infants inuits rebin l'educació infantil en la seva llengua, a més de francès o anglès. Segons l'informe que es presentarà, la proposta vol ser una eina per intentar eradicar el 75% d'absentisme escolar que afecta als infants inuits. Per la seva banda, la presidenta de l'organització nacional Inuit Tapirisat Kanatami, Mary Simon, es va alegrar de la notícia i va declarar que "la proposta és una estratègia per al segle XXI, amb deu recomanacions, on la de la llengua és la primera i més important".
Situació similar al Quebec
De fet, l'ensenyament en inuktitut (la llengua dels inuits del Canadà) fa anys que està sent debatut i ja es va impulsar des del govern de Nunavut, entre els anys 2004-2008, una estratègia d'educació bilingüe en el qual es contemplaven tres models per adoptar. En primer lloc, la immersió lingüística en zones on la llengua inuit està en clara recessió i on s'alternarà amb l'educació en anglès amb el batxillerat. En segon lloc, hi hauria un model per a les comunitats amb una forta presència de l'inuktitut, on s'ensenyaria a l'alumnat a escriure i a llegir en la seva llengua, però també amb una forta presència de l'anglès. Finalment, el tercer model on les dues llengües s'intercalarien sense problemes.
Nunavut és un territori autònom dins del Canadà des de l'any 1999. Abans, estava adscrit als Territoris del Nord-oest. Dins del Quebec també hi ha una regió de majoria inuit, Nunavik, on algunes veus també demanen que es doni a l'inuktitut el mateix tracte que el Quebec dispensa al francès en la seva educació.
Un poble en perill
La població inuit que està sota l'administració del Canadà està vivint un revifament de la cultura pròpia d'ençà dels anys 60 del segle passat. Des dels anys 80 té un cert grau d'autonomia política. Tot i així, les dificultats socials que envolten el poble inuit com a conseqüència dels anys de desculturalització són diverses, com l'alcoholisme, el desarrelament, una elevada taxa de suïcidis, l'absentisme escolar... A tots aquests problemes cal afegir el més perillós actualment: el canvi climàtic, el qual està canviant dràsticament l'entorn dels inuits, cosa que podria portar molts inuits a ser refugiats climàtics. En un apunt del seu bloc, Mary Simon s'hi refereix, i alerta que les terres, cases i infraestructures inuits corren el risc de desaparèixer en els propers anys.
El ministeri considera que la mesura pot contribuir a aturar el 75% d'absentisme escolar actual · El Govern de Nunavut, a l'Àrtic canadenc, impulsa des del 2004 una estratègia lingüística per impulsar la llengua inuktitut · El canvi climàtic és el principal perill per a la supervivència del poble inuit, que també lluita perquè la seva cultura recuperi espais perduts
El ministre d'Afers Aborígens del Canadà, John Duncan, presentarà un nou informe al Parlament del Canadà on demana una nova estratègia per tal que els infants inuits rebin l'educació infantil en la seva llengua, a més de francès o anglès. Segons l'informe que es presentarà, la proposta vol ser una eina per intentar eradicar el 75% d'absentisme escolar que afecta als infants inuits. Per la seva banda, la presidenta de l'organització nacional Inuit Tapirisat Kanatami, Mary Simon, es va alegrar de la notícia i va declarar que "la proposta és una estratègia per al segle XXI, amb deu recomanacions, on la de la llengua és la primera i més important".
Situació similar al Quebec
De fet, l'ensenyament en inuktitut (la llengua dels inuits del Canadà) fa anys que està sent debatut i ja es va impulsar des del govern de Nunavut, entre els anys 2004-2008, una estratègia d'educació bilingüe en el qual es contemplaven tres models per adoptar. En primer lloc, la immersió lingüística en zones on la llengua inuit està en clara recessió i on s'alternarà amb l'educació en anglès amb el batxillerat. En segon lloc, hi hauria un model per a les comunitats amb una forta presència de l'inuktitut, on s'ensenyaria a l'alumnat a escriure i a llegir en la seva llengua, però també amb una forta presència de l'anglès. Finalment, el tercer model on les dues llengües s'intercalarien sense problemes.
Nunavut és un territori autònom dins del Canadà des de l'any 1999. Abans, estava adscrit als Territoris del Nord-oest. Dins del Quebec també hi ha una regió de majoria inuit, Nunavik, on algunes veus també demanen que es doni a l'inuktitut el mateix tracte que el Quebec dispensa al francès en la seva educació.
Un poble en perill
La població inuit que està sota l'administració del Canadà està vivint un revifament de la cultura pròpia d'ençà dels anys 60 del segle passat. Des dels anys 80 té un cert grau d'autonomia política. Tot i així, les dificultats socials que envolten el poble inuit com a conseqüència dels anys de desculturalització són diverses, com l'alcoholisme, el desarrelament, una elevada taxa de suïcidis, l'absentisme escolar... A tots aquests problemes cal afegir el més perillós actualment: el canvi climàtic, el qual està canviant dràsticament l'entorn dels inuits, cosa que podria portar molts inuits a ser refugiats climàtics. En un apunt del seu bloc, Mary Simon s'hi refereix, i alerta que les terres, cases i infraestructures inuits corren el risc de desaparèixer en els propers anys.
Fonte: Nationalia
Molt interessant aquesta notìcia sobretot el de reconèixer com a refugiats climàtics als inuits.
ResponderEliminarYe una idega del tou razonable.
ResponderEliminar