UN BLOGUE PA FALAR DE LES LLINGÜES MINORIZAES Y ESFRUTAR DE LA LLECTURA ----------------------------------------------- "Nel idioma ta l'árbol xenealóxicu d'una nación" Samuel Johnson------------------------------
20/4/16
La falta d'oficialidá amenaza la nuesa llibertá
15/2/15
OFICIALIDÁ, SÍ O SÍ
24/3/12
III Premiu d'Investigación “Amparu de Drechos y Llibertaes”

La Universidá d'Uviéu convoca l'III Premiu d'Investigación “Amparu de Drechos y Llibertaes”. El premiu, que va poder ser declaráu desiertu, ta dotáu cola cantidá de 4.000 euros y va otorgase a un trabayu d'investigación que tenga por oxetu l'estudiu, dende una perspeutiva xurídica, sociolóxica o politolóxica, de la situación nel estáu español de los coleutivos vulnerables en rellación a la proteición de los sos drechos. Puen presentase obres en toles llingües oficiales del estáu, y n’asturianu.
Los trabayos, han ser monografíes orixinales ya inédites, van tener una estensión mínima de 100 páxines y máxima de 150 páxines per una sola cara, entendida bibliografía, anexos y cuanta información adicional pueda acompañase, con interlliniáu 1,5 y tipu de lletra Arial 12 pal testu principal y 11 pa les notes a pie de páxina. Podrán redautase en castellán y n'otres llingües oficiales, distintes al castellán, acompañándose nesti casu de la correspondiente traducción. Va ser tamién almitible, de conformidá cola normativa d'aplicación, la presentación de los trabayos n’asturianu.
Nos trabayos namás va constar el títulu del mesmu, ensin referencia dalguna al so autor. van acompañar d'un sobre zarráu nel que figure'l títulu del trabayu y nel so interior los datos y señes del autor.
De los trabayos y nel so casu de la so traducción, van presentase cinco exemplares en papel y una versión del mesmu en soporte informáticu, formatu Word. Los trabayaos van presentar na sede de la Procuradora Xeneral del Principáu d'Asturies, na Plaza de Riego 6, 33003, Uviéu-Asturies. Nel sobre va constar el nome “Cátedra Amparu de Drechos y Llibertaes”, la denomación del Premiu y en nengún casu, la identidá del autor.
El plazu de presentación de los trabayos entama'l día 3 de setiembre y remata’l día 3 d'ochobre de 2012.El Xuráu ta compuestu pola Procuradora Xeneral del Principáu d'Asturies y los miembros del Conseyu de Direición de la Cátedra d'Amparu de Drechos y Llibertaes. El premiu va otorgar al trabayu que llogre la mayoría de votos de los miembros (presentes) del Xuráu. En casu d'empate, va decidir el votu calidable de la Procuradora Xeneral. Correspuende al Xuráu la llibre interpretación de les presentes bases.
El fallu del xuráu, que va ser inapellable, va faese públicu na web de la Procuradora Xeneral enantes del día 15 de payares apurriéndose’l premiu nun actu públicu na sede d'esta institución.
Fonte: Asturnews
7/8/11
L'Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu pide la dimisión del Alcalde Noreña por nun permitir escritos n'asturianu
Xurde Blanco Puente, na so condición de Secretariu del Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu vieno acabante unviar una instancia a los conceyales del Ayuntamientu de Noreña onde-yos pidi que faigan dimitir al Alcalde pola so pergrave decisión de refugar la moción d’un conceyal por dir escrita n’asturianu.
Na instancia firmada por Xurde Blanco dizse que "pente medies del presente escritu la Xunta Direutiva del Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu quier tresmitir a tolos conceyales del Ayuntamientu de Noreña la so indignación énte’l despreciu que l’entá alcalde amosó pa cola llingua asturiana nel fechu de refugar la moción d’un conceyal por dir escrita n’asturianu. Da vergoña ayena refiertar a un cargu públicu, a estes altures del sieglu XXI, que la Constitución entama afitando que “La Nación española, naguando por asitiar la xusticia, la llibertá y la seguridá y promover el bien de los que nella s’inxerten, n’usu de la so soberanía, proclama la so voluntá de: ... Protexer a tolos españoles y pueblos d’España nel exerciciu de los derechos humanos, les sos cultures y tradiciones, llingües ya instituciones”; que l’artículu 9.2 de la mesma Constitución obliga a los poderes públicos “a facer los posibles pa que la llibertá y la igualdá del individuu y de los grupos nos que s’inxer seyan reales y efeutives”; que cola ratificación de la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries (BOPA de 15 de setiembre de 2001), l’Estáu español obligóse a la “facilitación y/o el fomentu del emplegu oral y escritu de les llingües rexonales o minoritaries na vida pública”; o que los artículos 3 y 4 de la Llei 1/1998, d’usu y promoción del bable/asturianu declaren, afiten y emparen el derechu de tolos ciudadanos al llibre usu de la llingua del país".
Sigún l'Aconceyamientu esta "Indignación y vergoña que mos torguen dafechu l’empobinamos al desagradecíu ciudadán –y llamentablemente alcalde de un conceyu asturianu- que paga la hospitalidá qu’esti país-y dio con un xestu perdespreciatible escontra la primera seña d’identidá del pueblu asturianu: la so llingua".
Darréu de too ello, l'Aconceyamientu encamienta a los conceyales de Noreña " qu’adopten les resoluciones afayadices pa desaposiar darréu del cargu d’alcalde a un suxetu que, a lo que tresciende a la opinión pública, namás s’esmuela pel sueldu y dietes que nagua por cobrar y que, a poco que-y rasquen, amuesa con xeitu autoritariu’l so enclín ideolóxicu preconstitucional.
Fonte: asturnews
Más info: lne, escritu d'Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu
27/7/11
El catalán va dexar de ser un requisitu nel accesu a la función pública

Imatge de la capçalera de la manifestació a favor del català del passat 8 de juny Foto: ACN.
SEGÚN EL PSM-IV-ExM
"Ye intolerable'l misil llanzáu pol Gobiernu balear p'arrequexar al catalán"
El grupu parlamentariu del PSM-IniciativaVerds-Entesa y Més Menorca consideró "intolerable" el misil llanzáu pol Gobiernu balear al entamar los trámites pa que'l catalán dexe de ser un requisitu nel accesu a la función pública, y criticó que, d'esta manera, pretendan "arrequexar" l'idioma, al nun da-y "el rangu de llingua oficial".
El diputáu del grupu Antoni Alorda tachó esta midida del Executivu lideráu por José Ramón Bauzá de "atentáu contra la oficialidá" de la llingua catalana. Amás, criticó que'l primer proyectu de llei del Gobiernu balear nun seya pa resolver l'actual situación de crisis económica, sinón pa "crear una división social".
Fonte: europapress n'asturianu
Más info: avui.cat1, avui.cat2
26/7/11
Confírmase la sentencia al guardia civil que-y pegó a un mozu por falar catalán nel Aeropuertu de Palma
L'agent va recórrer la condemna però finalment haurà de pagar 1.200 euros per una falta de lesionsLa Secció Segona de l'Audiència de les Illes Balears ha confirmat la condemna al guàrdia civil que va agredir un jove a l'aeroport de Palma per parlar en català. Tal com explica el Diari de Balears, els fets van succeir el 7 d'agost de 2009 quan un agent va sol·licitar la documentació a Ivan Cortès, aquest li va respondre en català, acte seguit dos agents el van conduir a una habitació de l'aeroport de Palma i el van colpejar. Al seu dia, el titular del Jutjat d'Instrucció número 8, Antoni Rotger, ja va condemnar l'agent al pagament de 1.200 euros de multa -20 euros diaris durant dos mesos-, aquest va presentar un recurs que apel·lava a la parcialitat del jutge i ara s'ha confirmant la sentència que considera que hi ha una falta de lesions.
25/7/11
Superdictáu y concursu d'Scrabble: primeros Xuegos de Llingua en Sabadell
Superdictat i concurs d'Scrabble: primers Jocs de Llengua a SabadellTots dos Jocs de Llengua estan oberts a participants de més de 14 anys, que s'hauran d'inscriure. Tant els participants com els primers classificats rebran premis i regals relacionats amb la llengua. Les places són limitades. Tothom qui s'hi vulgui apuntar pot fer-ho per telèfon, al 654 516 703, o mitjançant aquesta adreça electrònica.
En l'activitat hi col·laboren l'Ajuntament de Sabadell, la Federació Internacional d'Scrabble en català, Abacus i Mattel. L'Animació anirà a càrrec del Grup de Teatre Sant Vicenç.
20/6/11
N’ast felicita a los cargos eleutos que xuraron n’asturianu nes investidures
Nes pasaes selmanes xuraron o prometieron el so cargu n’asturianu cargos a lo llargo de toa Asturies. Nel casu de Noreña, los conceyales Inaciu Iglesias (FAC) y Pablo Pérez (Conceyu Abiertu), en Xixón, José Ramón Tuero, hasta agora Conceyal de Deportes FSA-PSOE; Carlos Rubiera, de Foru Asturies, y Jorge Espina, cabeza de llista d'Izquierda Xunida-Los Verdes nel conceyu; en L.lena, Ramón Argüelles, xuró’l cargu de conceyal n'asturianu y el cargu d'Alcalde en castellán; Rolando Díaz d'Izquierda Xunida-Los Verdes, y Agripino Pérez, de Bloque Por Asturies-UNA, tamién xuraron n'asturianu. En Casu Felix González Noriega de FAC tamién xuró n’asturianu, y estos son namás unos pocos exemplos.
Na Xunta Xeneral: María Pilar Alonso Alonso, númberu 7 de la llista de la FSA-PSOE y Emilia Vázquez Menéndez d'Izquierda Xunida, xuraron dambes dos cola fórmula "Faigo promesa". Unos fechos que pa N’ast son perimportantes “yá qu'un futuru dignu pal idioma asturianu pasa pol so usu ensin complexos en tou tipu de situaciones y contestos".
16/6/11
El ministru Asuntos Aboríxenes del Canadá pide que s'introduza l'enseñu billíngüe pa los inuits
Rètol en anglès, inuktitut i francès/Imatge: Zanna LyonsEl ministeri considera que la mesura pot contribuir a aturar el 75% d'absentisme escolar actual · El Govern de Nunavut, a l'Àrtic canadenc, impulsa des del 2004 una estratègia lingüística per impulsar la llengua inuktitut · El canvi climàtic és el principal perill per a la supervivència del poble inuit, que també lluita perquè la seva cultura recuperi espais perduts
El ministre d'Afers Aborígens del Canadà, John Duncan, presentarà un nou informe al Parlament del Canadà on demana una nova estratègia per tal que els infants inuits rebin l'educació infantil en la seva llengua, a més de francès o anglès. Segons l'informe que es presentarà, la proposta vol ser una eina per intentar eradicar el 75% d'absentisme escolar que afecta als infants inuits. Per la seva banda, la presidenta de l'organització nacional Inuit Tapirisat Kanatami, Mary Simon, es va alegrar de la notícia i va declarar que "la proposta és una estratègia per al segle XXI, amb deu recomanacions, on la de la llengua és la primera i més important".
Situació similar al Quebec
De fet, l'ensenyament en inuktitut (la llengua dels inuits del Canadà) fa anys que està sent debatut i ja es va impulsar des del govern de Nunavut, entre els anys 2004-2008, una estratègia d'educació bilingüe en el qual es contemplaven tres models per adoptar. En primer lloc, la immersió lingüística en zones on la llengua inuit està en clara recessió i on s'alternarà amb l'educació en anglès amb el batxillerat. En segon lloc, hi hauria un model per a les comunitats amb una forta presència de l'inuktitut, on s'ensenyaria a l'alumnat a escriure i a llegir en la seva llengua, però també amb una forta presència de l'anglès. Finalment, el tercer model on les dues llengües s'intercalarien sense problemes.
Nunavut és un territori autònom dins del Canadà des de l'any 1999. Abans, estava adscrit als Territoris del Nord-oest. Dins del Quebec també hi ha una regió de majoria inuit, Nunavik, on algunes veus també demanen que es doni a l'inuktitut el mateix tracte que el Quebec dispensa al francès en la seva educació.
Un poble en perill
La població inuit que està sota l'administració del Canadà està vivint un revifament de la cultura pròpia d'ençà dels anys 60 del segle passat. Des dels anys 80 té un cert grau d'autonomia política. Tot i així, les dificultats socials que envolten el poble inuit com a conseqüència dels anys de desculturalització són diverses, com l'alcoholisme, el desarrelament, una elevada taxa de suïcidis, l'absentisme escolar... A tots aquests problemes cal afegir el més perillós actualment: el canvi climàtic, el qual està canviant dràsticament l'entorn dels inuits, cosa que podria portar molts inuits a ser refugiats climàtics. En un apunt del seu bloc, Mary Simon s'hi refereix, i alerta que les terres, cases i infraestructures inuits corren el risc de desaparèixer en els propers anys.
12/6/11
Campaña firmes pa pidir que Facebook tea en más llingües

Podeís sofitar esta campaña de firmes pa pidir a Facebook que tea n'asturianu:
Equí ta la páxina
El formulariu
Equí podeís ver el númberu de firmes que van
Y equí los firmantes y les llingües que piden
Fontes: vilo nel Twitter:Petition to have more languages added to Facebook, Twitter
20/5/11
El TSJC cualifica de falta "grave" les resoluciones del xuez de Lérida que ye críticu col catalán
Lleida ciutat - Societat Dijous 19, Maig de 2011 16:12
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha qualificat de falta "greu o molt greu" l'expedient obert contra el titular del Jutjat Contenciós número 1 de Lleida, fonamentalment arran del contingut de diverses de les seves resolucions, crítiques amb el català, i ha acordat elevar-ho a la comissió disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Segons han explicat en un comunicat, el TSJC tenia obert un expedient informatiu des de principis d'abril per estudiar les resolucions del jutge, ja que el president de l'Audiència de Lleida havia informat per carta de la preocupació generada per l'activitat del magistrat, segons ell, "no ajustada a una correcta praxi professional".
Després de l'anàlisi de la documentació, el TSJC considera que les actuacions d'aquest jutge podrien ser faltes greus o molt greus, castigades amb sancions disciplinàries que van des d'una multa a la separació del servei.
Fonte: diari bon dia
Edición impresa del Bon Dia, pue vese nes páxines 1 y 11
9/5/11
Un mosso d'esquadra denuncia a dos municipales pol catalán
El van aturar a Barcelona i s'haurien negat a adreçar-s'hi en l'idioma dient “això és Espanya i et parlo en espanyol”El motorista, que anava a 90 km/h, va ser interceptat al carrer Comte d'Urgell, i els agents li van explicar en castellà el motiu del control. L'home, que es va identificar com a mosso fora de servei, els va contestar que ell només parlava en català, i un dels urbans, segons l'atestat, va contestar-li “sense cap falta de respecte” que havia parlat en castellà, perquè li havia sortit de “manera espontània”. Segons la denúncia del mosso, en canvi, l'urbà li va dir amb menyspreu: “No en tinc cap obligació; això és Espanya i et parlo en espanyol”.
El mosso, segons la versió dels urbans, es va mostrar alterat i va contestar: “Ets un feixista i estàs fent repressió lingüística al català”. El denunciant, que va donar negatiu en la prova d'alcoholèmia, assegura que va tornar-se a identificar com a mosso per fer veure a l'agent que la seva negativa era “il·legal”. Després va trucar al 112 per avisar els seus superiors. Al lloc es van presentar un sergent, un inspector dels Mossos i un cap de la Guàrdia Urbana, que van tenir “una actitud de retret” cap al mosso, segons consta en la denúncia.
El judici de faltes per aquests fets se celebrarà el proper 28 de juny.
24/3/11
La Generalitat propone en Madrid un plan para aprender todas las lenguas del Estado
Consellera d'Educació Irene RigauBARCELONA, 23 Mar. (EUROPA PRESS)
La Conselleria de Enseñanza de la Generalitat ha propuesto este miércoles la elaboración de un plan plurilingüe de conocimiento de todas las lenguas oficiales del Estado.
En la Conferencia Sectorial de Educación, la consellera Irene Rigau ha defendido este plan como una fórmula de conocimiento y comprensión de la realidad lingüística estatal argumentando que el 40 por ciento de la población española reside en una comunidad con lenguas propias diferentes al castellano.
Para Rigau, el sistema educativo español debería garantizar el conocimiento de la realidad y de las lenguas vecinas geográficamente hablando, lo que ayudaría a crear "cohesión social, respeto y estima".
Fonte: europapress
El Govern propone que se estudie catalán en el resto del Estado
Irene Rigau cree que permitiría favorecer la "cohesión, la relación y el entendimiento"
La consejera de Educación, Irene Rigau, ha propuesto al Ministerio de Educación la creación de un plan de "plurilingüismo vecinal" para que en la escuela estén presente las lenguas cooficiales distintas del castellano, según informa la ACN. Rigau cree que en un estado donde un 40% de los habitantes habla una lengua que no es el castellano, hay que potenciar el resto.La consejera quiere que los niños "hablen las otras lenguas del Estado y que estuvieran presentes en la escuela". Según la consejera, esta iniciativa permitiría favorecer la "cohesión, la relación y el entendimiento" en el Estado. Rigau no ha querido aclarar cuáles han sido los comentarios del resto de comunidades autónomas para que en esta Conferencia Sectorial "quien responde es el ministro y sólo puedo comentar su respuesta". Ángel Gabilondo, ha dicho la consejera, ha reconocido que era "un tema interesante" que está "pendiente de debate".En la Conferencia Sectorial, Ángel Gabilondo ha explicado los detalles del Plan Integral de Aprendizaje de Lenguas Extranjeras 2010-2020, con la convicción de que fomentar el conocimiento de lenguas extranjeras entre los ciudadanos es una de las grandes necesidades de la educación. A este plan se destinarán 119 millones de euros en 2011, un 37% más que en 2010.
Fonte: e-notícies
17/11/10
Artur Mas buscará la reconciliación con la industria del cine sin renunciar al catalán

El candidato de Convergència i Unió a la presidencia de la Generalitat, Artur Mas, afirmó ayer que si gobierna intentará reconciliar a la industria del cine con el Govern, sin renunciar a la aplicación de las cuotas de lengua catalana previstas en la ley del cine aprobada en esta legislatura en el Parlament.
En un acto electoral ante unas 300 personas del mundo de la cultura, Mas reconoció que en el proceso de elaboración de la ley, por parte del tripartito, “faltó diálogo con el sector” del cine, que en general mostró su oposición a las cuotas lingüísticas.
Fonte: diari la manyana
14/11/10
Llengües Enverinades
El passat 26 d'octubre (el mateix dia que, paradoxes del destí, ens deixava Joan Solà, un dels lingüístes més importants que mai s'hagin dedicat a posar ordre al batibull de la sintaxi catalana i un dels homes que, darrerament, havien parlat amb més lucidesa del fet que la situació del català no es resoldrà sense un cop de timó polític soberanista), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictava una funesta sentència en contra de la normalitat de la nostra llengua. Aprofitant les escletxes que s'han reobert arran de les retallades del Tribunal Constitucional a un Estatut de per si prou prim, el TSJC va decretar una suspensió cautelar dels reglaments d'ús del català de l'ajuntament de Barcelona i de la diputación de Lleida. Es veu que el català no pot ser una llengua preferent.Mai. Ni tan sols en aquells casos en què s'intenta compensar, en uns àmbits (com les administracions més properes), la presència predominant del castellà en uns altres àmbits (premsa, televisió, esport, exèrcit, cinema o el mateix món judicial).
Aquesta suspensió cautelar és una nova demostració del ferm pròposit d'alguns (o de molts) d'impedir que el català pugui recuperar ni un pam del terreny perdut al llarg d l'últim segle. Amb la disfressa de defensors d'una causa tan noble com la d'impedir que el castellà desaparegui de Catalunya, els grups polítics i les associacions que hi ha al darrere de la denúncia que ha propiciat la suspensió cautelar per part del TSJC actuen, una vegada més, amb voluntat de tergiversar la realitat per afavorir el seu autèntic objectiu: que el castellà acabi imposant-se, d'una vegada i per totes, relegant la llengua pròpia catalana a un reducte folklòric que causarà admiració als amants de l'antropologia però que ja no trindrà cap mena de vitalitat social.
Un simple cop d'ull al nostre entorn demostra que si hi ha una llengua que no té cap mena de problema de supervivència a casa nostra és el castellà. Plantegeu-vos, si no, aquesta qüestió: si el català fos una llengua prou normalitzada entre els nostres conciutadans, creieu que els empresaris de les sales de cinema s'oposarien amb tanta vehemència a la nova llei que regula la paritat en el doblatge, argüint que l'exhibició de pel.licules en català els restarà espectadors? O aquesta altra: si fos cert, com afirmen alguns, que les escoles catalanes són una fàbrica de nacionalistes monolingües que no entenen la llengua de Cervantes perquè, maquiavèlics com som, els impedim aprendre-la, com és que la majoria dels anuncis de joguines que passen a TV3 són en castellà? Que potser els fabricants no en volen vendre? Més aviat és que ja saben que tots els nostres infants entenen a la perfecció una llengua que alguns encara tenen la barra de dir que està en perill.
Article De Reüll per Llorenç Capdevila
Suplement Dominical LECTURA, diari Segre, 14/XI/2010
25/10/10
Correllengua pola llingua catalana

Un moment de la cercavila amb actuacions davant de la Paeria de Lleida
La capital del Segrià va acollir dissabte 23 d'octubre el Correllengua, una iniciativa reivindicativa a favor de la llengua i cultura catalanes que recorri tots els territoris de parla catalana -des de Fraga(Baix Cinca) a Maó(Menorca) i des de Salses(Rosselló) a Guardamar del Segura(Baix Segura)- i que sota l'organització de 13 entitats de la ciutat de Lérida aquest any va homenatjar la figura del poeta Màrius Torres. Els actes van començar amb la inauguració a l'Ateneu Popular de Ponent de l'exposició Estrictament personal: la literatura de Pedrolo vista a través de l'objectiu, que es pot visitar fins al pròxim 29 d'octubre. A la tarda va ser el torn del Bocamoll de Ponent, que va donar pas a la cercavila de grups de cultura popular lleidatans des de la plaça de l'Auditori fins al Pati de les Comèdies, al costat de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, que va servir d'escenari per a una mostra de cultura popular. Un concert de Republika Ska va clausurar el Correllengua després del manifest a càrrec d'Adelais de Pedrolo i una exhibició de sardanes.
Más Info:Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana
Fonte: diari Segre
9/10/10
Presentación de la llei del occitanu

La UdL,Universidad de Lérida acoge el acto de presentación pública de la Llei de l’occità, aranés a l’Aran.
Carod defiende la Catalunya trilingüe ante los momolingües que imponen el bilingüismo.
Lérida. Gerard del Castillo
El intectual Pièrre Bèc recibirá el primer Premi Robert Lafont, creado este año por la Generalidad de Cataluña para reconocer la defensa de la lengua y la cultura occitana, en el marco de la entrega de los Premis Pompeu Fabra.
Así lo anunció el pasado miércoles día 6 de octubre el vipresidente del Govern, Josep Lluís Carod Rovira, durante el acto de presentación pública de la nueva llei de l’occità, aranès a l’Aran, celebrado el día 6 de octubre en la sala Victor Siurana de la Universidad de Lérida(UdL).Carod también avanzó el nombre del ganador de uno de los premios Pompeu Fabra, el occitanu Bernat Lesfargues, traductor al francés de obras cumbres de la literatuta catalana.
El acto del miércoles (6 de octubre) en la UdL, en el que participaron, además del Síndic d’Aran, Francesc Boya, los ponentes de los grupos parlamentarios que dieron apoyo a la ley de CiU, ERC e ICV, Carme Vidal, Maria Àngels Cabasés y Francesc Pané, respectivamente, así como el rector de la UdL, Joan Viñas.
Durante su discurso, Carod Rovira destacó el hecho que Cataluña, ”pese a ser un país no estatal” es, junto a Luxemburgo, el único territorio de la Unión Europea con un sistema de triple oficialidad lingüística en un mismo territorio.
“Este hecho llama más la atención cuando se tiene en cuenta que Cataluña forma parte de España, un país que comparte con Grecia la característica de ser los dos estados de la Unión Europea en los que hay más ciudadanos monolingües. Carod añadió que nunca le ha dejado de sorprender “que aquellos que hacen tantos halagos a favor del bilingüismo sean justamente los más monolingües de todos”.
El vicepresidente recordó que la nueva ley convierte a Cataluña “en un referente internacional de promoción y protección” de la lengua occitana y que debe ser un toque de atención para estados como el francés, donde viven la mayoría de sus hablantes, para que defienda la lengua.
Lérida, G.C.
El Síndic d’Aran, Francesc Boya, calificó el de ayer como un día histórico y de celebración para todos los occitanos y aprovechó su presencia en la Universidad de Lérida para expresar su deseo de que ésta se convierta en la facultad de referencia del occitano para todos los territorios en los que se habla esta lengua. La UdL imparte actualmente el grado de català-occità y en el futuro podría acoger la cátedra del occitano.
Fonte:La Manyana
8/7/10
La situación del asturianu tratada ayeri nel programa Banda Ampla de TV3

Podcast del programa
TV3
11/6/10
El catalán yá ye oficial nel conceyu de Perpiñán

L'Ajuntament de Perpinyà proclama el català llengua cooficial juntament amb el francès
El català ja és llengua cooficial amb el francès a l'Ajuntament de Perpinyà. Ho ha decidit el ple municipal de la ciutat per unanimitat. La decisió té l'objectiu de garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana, i assegurar la seva presència en els diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà. Ara els grups que defensen la llengua a la Catalunya del Nord volen que l'acord no es quedi en paper mullat.
Oficialitat del català a Perpinyà
Tot i que només una minoria culta s'adreci als seus fills en català, és principalment l'entramat de relacions familiars (encara que els matrimonis endogàmics hagin disminuït molt al llarg dels darrers anys) i el cercle d'amistats qui asseguren la transmissió i l'aprenentatge del català. Així, la gran majoria de la població catalanoparlant (prop del 90%) no ha decidit mai aprendre el català: ho han fet "naturalment". No obstant això, els parlants indiquen que el fet de saber parlar català continua tenint connotacions negatives des del punt de vista de l'estatus social.
Pel que fa a la religió, la llengua d'ús majoritària és el francès, excepte si els interessats ho demanen als casaments i als enterraments. Des del punt de vista lingüístic i cultural, l'Església ha tingut un paper tradicionalment ambigu: d'una banda, ha conservat la llengua catalana (sermons, cants corals, etc.) i ha contribuït al manteniment o a la recuperació de les manifestacions religioses en català, tot participant d'altra banda activament al procés d'aculturació a través de les escoles religioses i de les classes de catecisme. L'Ajuntament de Perpinyà accepta l'oficialitat dels casaments civils en català.
Quant a la vitalitat lingüística, l'opinió general de la població és més aviat pessimista: una proporció important de persones considera que l'ús del català és en regressió constant, tot i que 50% diu estar molt lligat a la seva llengua. De més a més, molt pocs joves no-autòctons demostren interès per aprendre el català.
17/3/10
Carta d’un alumnu CATALAN a TELEMADRID.Tamién ye d’aplicación a otres llingües



