Lleemos en catalán, pero... ¿lleemos?

He vist aquests dies una notícia que diu que Osona és la comarca del país on es llegeix més en català. No en dubtava, Osona ha demostrat que és capdavantera en moltes coses que toquen la sensibilitat de país, de cultura, de llengua. Enhorabona.

Vaig més enllà, però, i em demano si llegim. No, no és un contrasentit. Quan agafem un llibre, el triem en català, d'acord. Però... quan l'agafem, el llibre? Aquesta és la qüestió i aquest és el problema. Ara que s'ha acabat Sant Jordi, feu l'exercici d'entrar en una llibreria, només per curiositat, i veureu que us hi trobareu sols o gairebé. Al maig, com al febrer, una llibreria és un desert.

He observat per estadístiques i també per comentaris al meu entorn, que hi ha gent que compra un llibre per Sant Jordi i un altre a l'estiu i un altre per Nadal i prou. I encara pitjor: hi ha gent que només compra un llibre per Sant Jordi. I aquest llibre el llegeix a l'estiu o quan fa vacances. El llibre comprat, doncs, deu ser el llibre de l'any. Només li deu faltar una etiqueta que digui “El llibre del 2011” a l'hora de posar-lo al prestatge.

No vull forçar ningú a llegir si no en té ganes, però que consti que crec que això de la lectura és bàsicament una qüestió de costums i no pas de tenir temps: els pocs lectors empedreïts que conec són també dels que tenen menys temps per a l'oci, dels que ningú no s'explica com és que poden fer tantes coses a la vegada. Entre ells, hi ha els que els passa el que també em passa a mi: que no podem tancar els ulls a la nit sense haver llegit almenys quatre línies.

Això, com us deia, és un costum, i sovint s'adopta quan tens una edat curta, però també t'hi pots acostumar de gran, com ens acostumem a tantes altres coses. Lluny de semblar un esforç mental, quan treballes fent servir el cap tot el dia, els deu minuts o dues hores de lectura nocturna -va segons el dia, segons el llibre, segons la son- es converteixen en un relax per al cervell, en un obrir-lo una estona perquè algú altre que s'ha esforçat escrivint tot un llibre, ens regali un món que ja està creat i al qual nosaltres només hi hem de posar les ganes d'imaginar i de canviar de tema; les ganes de deixar de banda les preocupacions i de preparar-nos per entrar al món dels somnis; en un món dels somnis que comença a través del llibre que llegim.

I tant de bo el somni continués l'endemà veient com hi ha força gent que entra a les llibreries al maig. Però ja penso que, ara per ara, això és demanar massa.

Fonte: Nació Digital