La Carta Europea de les Llengües a França: a l'enèsima va la vençuda?

INFORME. El primer ministre francès ha anunciat que la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRM) a França serà debatut en seu parlamentària l'any vinent. És un nou intent que passarà a la llarga llista d'incompliments, o ha arribat l'hora de la veritat? El primer ministre, Jean-Marc Ayrault, ha dit que la via per a ratificar la Carta serà la proposició de llei constitucional que la majoria socialista va introduir la setmana passada a l'Assemblea Nacional francesa. El que proposa el PS és introduir un nou article a la Constitució que digui: "La República pot ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries adoptada a Estrasburg el 5 de novembre de 1992, completada per la seva declaració interpretativa". El redactat dels socialistes és exactament el mateix que va proposar un grup de diputats encapçalat per l'autonomista bretó Paul Molac el mes passat. La modificació donaria concreció a un altre article de la Carta Magna francesa, el 75.1, que diu que "les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França". La llengua francesa, no obstant això, continuaria sent l'única oficial. Per què vol ratificar el govern francès la Carta? La ratificació de la CELRM era una de les promeses electorals de l'actual president de la República, François Hollande. El moviment de la setmana passada, per tant, va en la direcció de donar compliment al compromís electoral d'Hollande. Experts en dret havien advertit l'any passat que abans calia canviar la Constitució. Poc temps després, el president de l'Assemblea Francesa, Claude Bertolone, admetia que els socialistes no podrien sumar tres cinquenes parts dels diputats per a modificar la Carta Magna i que, per tant, aquesta via estava enterrada. Ara, per contra, Ayrault anuncia que reprèn un camí que semblava descartat. Per què? L'únic eurodiputat francès que no forma part d'un partit d'àmbit estatal (François Alfonsi, del Partit de la Nació Corsa) considera que el govern francès s'ha sentit molt pressionat darrerament per a prendre mesures. Per un costat, diu Alfonsi, el Parlament Europeu va aprovar el setembre -per molt àmplia majoria- una moció a favor de les llengües amenaçades, moció que reclamava a tots els estats membres de la UE que no ho haguessin fet encara la ratificació de la CELRM. Per l'altre, les mobilitzacions dels bonnets rouges a Bretanya i la petició de l'Assemblea de Còrsega per a oficialitzar la llengua corsa. També els bascos han dut a terme diverses mobilitzacions enguany a favor d'un estatut de cooficialitat per a l'èuscar. Altres fonts consultades per Nationalia també apunten a la tesi de l'efecte de la mobilització bretona, i afegeixen que el context podria ser propici. En efecte, aquestes fonts recorden que el proper març hi ha eleccions locals a França i que el govern francès necessita que les coses "es calmin". La recuperació del compromís de ratificació podria ser una basa del govern davant de l'opinió pública bretona, corsa o basca i, alhora, traslladaria als diputats de l'oposició la responsabilitat de fer fracassar l'adopció de la CELRM. És el primer cop que França diu que assumirà la Carta? En absolut. En primer lloc, cal recordar que des de la dècada de 1980, diversos dirigents francesos -gairebé sempre de l'esquerra- han anat prometent reconeixements per a les llengües minoritzades. Les promeses, però, han estat incomplertes en nombroses ocasions. Es va haver d'esperar fins al 2008 per al seu reconeixement constitucional, i fins a enguany perquè una llei reconegués explícitament l'ensenyament bilingüe. El 1997, el socialista Lionel Jospin va comprometre's -també durant la campanya electoral- a fer-ho. Jospin va aconseguir el càrrec de primer ministre i, el 1999, va signar la Carta. Signar-la i ratificar-la, però, no és el mateix, i només quan es ratifica es considera que l'instrument té vigència. Jospin va intentar arribar a la presidència de França el 2002 -potser des d'aquella posició hauria pogut impulsar la ratificació-, però en una campanya terrible per als seus interessos va ser derrotat en primera volta per Jacques Chirac i Jean-Marie Le Pen. La ratificació de la CELRM va quedar desada en un calaix, tant durant el mandat de Chirac com durant el del seu successor, Nicolas Sarkozy. Per a la dreta francesa -i per a una part de l'esquerra, també-, la ratificació de la Carta és inassumible, perquè segons la seva visió això trencaria el principi d'igualtat republicana i d'indivisibilitat de la nació francesa. Els socialistes, en canvi, tenen una posició més matisada: entenen que es poden atorgar alguns espais a les llengües minoritzades sempre i quan quedi clar que l'única llengua oficial continuï sent el francès. Quins avantatges atorga la Carta a les llengües minoritzades? La CELRM és un instrument del Consell d'Europa aprovat el 1992 i que, d'ençà, ha estat ratificat per 25 estats. Cada estat pot escollir quin grau de protecció atorga a cadascuna dels idiomes que es parlen en el seu territori. Entre les mesures contingudes hi ha la introducció de les llengües minoritzades al sistema educatiu i als tribunals, el seu ús a l'administració i l'impuls als mitjans de comunicació i a les manifestacions culturals en aquelles llengües. Igualment, la Carta també preveu que els estats afavoreixin els contactes entre els grups lingüístics que parlen una mateixa llengua però que estan dividits per una frontera estatal. Si França acabés ratificant la Carta -i assumís aquest punt-, això seria aplicable a llengües com el basc, el català i l'occità, donat que Espanya també l'ha ratificada. Fonte: Nationalia