Cent trenta anys després, La Vanguardia surt en català
El diari editat a Barcelona estrena avui la versió en català · No es va publicar en català ni en l'època de la República · L'edició catalana representarà el 60% de les vendes
La Vanguardia llança avui, per primera vegada en la seva història, cent trenta anys després d'haver-se fundat, la versió catalana. El diari ha fet una campanya de promoció de la nova versió, que conviurà amb l'espanyola, però que pot acabar representant el 60% de tots els exemplars venuts. Era l'últim diari en paper editat a Barcelona que es publicava exclusivament en castellà.
El projecte de fer-ne una versió catalana ja fa uns quants anys que s'estudiava, però fins a principi d'any no es va fer públic que sortiria aquesta primavera. De fet, l'editor Javier Godó va explicar que havien desestimat de sortir en català en temps del govern tripartit: 'És cert que no veia clar de fer-ho amb el tripartit. I això que els d’ERC pressionaven..., però no. L'època del tripartit no semblava la més convenient; ja saps, temps estranys... No era el moment.'
Godó explica la seva decisió pels canvis que viu el país: 'La Vanguardia s’ha adaptat a tots els moments de la història de Catalunya, i seria una falta de reflexos empresarial no prendre ara la decisió, perquè la realitat ha canviat i La Vanguardia sempre connecta amb la realitat.'
La capçalera de la família Godó ha fet una atapeïda campanya publicitària amb anuncis televisius i radiofònics i amb una ronda d'actes de presentació per tot el Principat en què han participat els principals col·laboradors del diari i que ha despertat una gran expectació.
El diari va néixer el 1881, fundat per dos empresaris d'Igualada, Carles i Bartomeu Godó, com a mitjà d'expressió d'una facció del Partit Liberal de Barcelona. Set anys després, trencava els vincles amb aquest partit i des de llavors ha sobreviscut a totes les circumstàncies com un dels diaris de referència de Catalunya. Sempre s'ha editat en castellà, fins i tot en els moments de més catalanitat de la república, els anys 30 del segle passat.
Ara, la història del diari no és pas exempta de polèmica, per fets tan notables com l'anomenat 'cas Galinsoga' (vídeo), una protesta contra Luis de Galinsoga, aleshores director del diari, que no amagava el seu menyspreu als catalans. La protesta va començar amb un pamflet escrit per un jove Jordi Pujol i va acabar amb la caiguda del director.
Sense traducció automàtica
La versió catalana no serà en aquest cas una traducció automàtica de la castellana. El sistema, preparat per a fer dues versions, permet a cada redactor de fer la primera versió en la llengua que desitgi, però és el mateix redactor qui haurà de revisar la traducció que en farà un programari específic. Un cop passats aquests dos filtres –màquina i redactor–, un equip de divuit correctors revisarà la versió definitiva que es publicarà.
El diari editat a Barcelona estrena avui la versió en català · No es va publicar en català ni en l'època de la República · L'edició catalana representarà el 60% de les vendes
La Vanguardia llança avui, per primera vegada en la seva història, cent trenta anys després d'haver-se fundat, la versió catalana. El diari ha fet una campanya de promoció de la nova versió, que conviurà amb l'espanyola, però que pot acabar representant el 60% de tots els exemplars venuts. Era l'últim diari en paper editat a Barcelona que es publicava exclusivament en castellà.
El projecte de fer-ne una versió catalana ja fa uns quants anys que s'estudiava, però fins a principi d'any no es va fer públic que sortiria aquesta primavera. De fet, l'editor Javier Godó va explicar que havien desestimat de sortir en català en temps del govern tripartit: 'És cert que no veia clar de fer-ho amb el tripartit. I això que els d’ERC pressionaven..., però no. L'època del tripartit no semblava la més convenient; ja saps, temps estranys... No era el moment.'
Godó explica la seva decisió pels canvis que viu el país: 'La Vanguardia s’ha adaptat a tots els moments de la història de Catalunya, i seria una falta de reflexos empresarial no prendre ara la decisió, perquè la realitat ha canviat i La Vanguardia sempre connecta amb la realitat.'
La capçalera de la família Godó ha fet una atapeïda campanya publicitària amb anuncis televisius i radiofònics i amb una ronda d'actes de presentació per tot el Principat en què han participat els principals col·laboradors del diari i que ha despertat una gran expectació.
El diari va néixer el 1881, fundat per dos empresaris d'Igualada, Carles i Bartomeu Godó, com a mitjà d'expressió d'una facció del Partit Liberal de Barcelona. Set anys després, trencava els vincles amb aquest partit i des de llavors ha sobreviscut a totes les circumstàncies com un dels diaris de referència de Catalunya. Sempre s'ha editat en castellà, fins i tot en els moments de més catalanitat de la república, els anys 30 del segle passat.
Ara, la història del diari no és pas exempta de polèmica, per fets tan notables com l'anomenat 'cas Galinsoga' (vídeo), una protesta contra Luis de Galinsoga, aleshores director del diari, que no amagava el seu menyspreu als catalans. La protesta va començar amb un pamflet escrit per un jove Jordi Pujol i va acabar amb la caiguda del director.
Sense traducció automàtica
La versió catalana no serà en aquest cas una traducció automàtica de la castellana. El sistema, preparat per a fer dues versions, permet a cada redactor de fer la primera versió en la llengua que desitgi, però és el mateix redactor qui haurà de revisar la traducció que en farà un programari específic. Un cop passats aquests dos filtres –màquina i redactor–, un equip de divuit correctors revisarà la versió definitiva que es publicarà.
Fonte: vilaweb
¡Felicidaes!. Ye como si saliere La Nueva España n'asturianu. A lo meyor dientro d'unes décades y cola oficialidá podía ser.
ResponderEliminar¡ca! esos prenden les máquines del periódicu enantes d'asoleyalu n'asturianu.
ResponderEliminarTamién podíen camudar el nome y dicir La Nueva como diz la xente...
ResponderEliminarEnforma reclamar La Nueva España n'asturianu... pero cuánta xente va manifestase güei n'Uviéu pola llingua anque llueva? vamos ver dientro d'un ratín. Por que entá nun lo sepan, paez que munchos y munches, La Nueva España ye un nombe perhistóricu cien por cien, foi'l primer nome de Méxicu como nación puestu por españoles (y dellos asturianos)que fai unos seis sieglos lu percorrieron por primer vegada. Toos a Uviéu tras la bandera de Llábana dende la estación a glayar pola llingua oficialidá yá, oficialidá darréu.
ResponderEliminarhome, foi parte de México(del México d'anguaño y de los EE.XX.d'anguaño). Y de la mesma manera que camudó'l nome del virreinatu por Nuevo México,California, Texas, Arizona,.... pue camudar tamién el nome del periódicu.
ResponderEliminarPor históricu que seya'l nome nun ye xida pa nun poder camudalu.