Diputació, Paeria, Conselh d'Aran i UdL, amb el suport de la Generalitat
La Diputació de Lleida, la Paeria, el Conselh Generau d'Aran i la Universitat de Lleida, amb el suport de la Generalitat, impulsen una càtedra d'estudis occitans (aranès a la Val d'Aran) amb l'objectiu de desenvolupar els estudis, la investigació i les activitats relacionades amb la llengua, la cultura, el territori i la societat occitanes. La càtedra dependria orgànicament del rector de la UdL i, per a la seua gestió i funcionament administratiu, s'articularia amb el departament de Filologia Catalana i Comunicació.
Entre altres funcions i activitats, aquesta càtedra participaria en el desenvolupament de la llei de l'occità (aranès a Aran); promouria l'estudi, el coneixement i la difusió de la cultura occitana; dinamitzaria els contactes, relacions i acords entre les autoritats, organismes i institucions d'Occitània amb els de Catalunya; participaria amb iniciatives pròpies en les universitats d'estiu del territori occità; lideraria des de Lleida i la UdL els estudis de llengua i cultures occitanes en l'àrea catalana, i atrauria cap a la UdL l'interès dels estudiosos del món occità a través d'acords amb universitats, així com institucions, entitats i organismes de la societat occitana.
La participació econòmica de les institucions en el finançament de la càtedra -segons fixa l'avantprojecte- s'ha establert amb els percentatges següents: el 40%, a càrrec de la Diputació; un altre 40%, aportat per la Paeria, i el 20% restant, pel Conselh Generau. Així, per a aquest any 2011, l'aportació global quedaria fixada en 50.000 euros (20.000 de la Diputació, 20.000 de la Paeria i 10.000 del Conselh).
A més, tant la Diputació com la Paeria adscriurien una persona per al funcionament de la càtedra.
Per la seua part, la Universitat de Lleida es comprometria a aportar els espais per a la ubicació de la càtedra i el seu personal, a més de fer front a les despeses de caràcter ordinari i extraordinari que s'aprovin en els programes d'activitats.
La Universitat de Lleida nombrará al director del nuevo organismo
Fonte: diari Segre
En tolos llugares sofiten lo suyu. Exemplu: en Cataluña a pesar de tener grandes necesidaes n'infraestructures como'l tresporte públicu y la enerxía gasten grandes cantidaes que nun tien (vienden los sos votos al gobiernu de ZP pa sacar perres extra y entá asina tienen grandes deldes) empeñar hasta les ceyes pa sofitar el catalán, l'occitanu, les embaxaes nel estranxeru, etc. etc. N'Asturies sicasí los nuesos políticos de pacotilla suburdien la llingua y la cultura asturiana pa salir na semeya ¿Hasta cuándo? El domingu 22 ¿toca abstención xeneral absoluta pa da-yos una merecida llección? si non ¿qué partíu políticu ye de fiar nel asuntu de la oficialidá del asturianu?... que daquién lo diga. Ooficialidá yá.
ResponderEliminarHai trés opciones pal votu asturianu:
ResponderEliminarPAS-URAS, BA-UNA y Conceyu Abiertu
Bufff, ¡qué pouco me gusta prantiar el tema da oficialidá y os votos! Entre outras cousas porque nun sólo os partidos soberanistas apoyan a oficialidá (poderíamos falar d'IU, que tamén apoya a oficialidá, del PCPE ou, se nun m'equivoco, d'Izquierda Anticapitalista (que tán metidos nel CPUX) que creo que tamén apoya a oficialidá. Quero dicir que fora del independentismo/nacionalismo/soberanismo/rexonalismo tamén hai xente que trabaya polas nosas llinguas.
ResponderEliminarPolo qu'é a noticia da cátedra d'occitano, é evidente que Cataluña nun é Asturias, el trabayo y el aceptación masiva da llingua catalana pouco tén que ver cua situación en Asturias...
Sí, ye verdá que nun tien na que ver la situación de Cataluña cola d'Asturies, equí nun hai sofitu abondu y la xente pasa de too, de lo que s'aprovechen los politicastros del psoe y los sos adláteres de ixunía, una pena. Un partíu perfiable pa los intereses del asurianu ye BA-UNA nel que tá integráu dalgún profesor de llingua.
ResponderEliminarAquest gran esforç economic per mantenir la càtedra d'estudis occitans (prioritzant sobre altres necessitats socials molt importans per a la societat catalana) producte d'acords entre diverses entitats polítiques, podria ser un exemple a seguir per part dels grups polítics asturians per reconèixer i oficialitzar la llengua asturiana assumpte que tant reclama una part de la població de la pàtria de Jovellanos, en cara que sembla que els socialistes en el poder no estan per la feina i una parte siginificativa del poble asturià no dóna suport a la idea, o no exigeix l'oficialitat de la seva llengua, o el que és pitjor ni tan sols mostra interés.
ResponderEliminarA Bertu y cía pal domingu astención xeneral, nun merecen otra cosa esta banda.
ResponderEliminarQuan no hi ha diners l'essencial és el és a dir atendre les necessitats del poble catalá: transports públics normals, xarxa elèctrica sanejada i capaç... i després vindran les ambaixades, les càtedres i suports extraordinaris al catalá... i l'arameu. Aixi no haurem de ser tan pildolaires ni recollir les engrunes de la taula de ZP a Madrid com fem sempre perquè no ens diguin pesseters ni venuts. Visca Catalunya.
ResponderEliminarMaría ye llarga y llista, primero son les persones y les sos necesidaes y dempués les perambicioses idegues polítiques dalgunos.
ResponderEliminartamién s'ha d'aplicar a los Institutos Cervantes de la bonita lengua castellana
ResponderEliminar