El president del Consell de la Llengua Corsa espera
una "majoria forta" a favor · El text preveu l'ús del cors a les escoles i en
les relacions amb l'administració pública · El projecte admet que la
cooficialitat només podrà ser implementada si s'esmena la Constitució
francesa
L'Assemblea de Còrsega votarà la setmana que ve una proposta que podria donar
estatus cooficial a la llengua corsa, malgrat que també caldria una reforma de
la Constitució francesa perquè la cooficialitat pugui entrar en vigor. Els
diputats corsos votaran sobre la qüestió dijous 25, durant la propera sessió de l'Assemblea.
El text que es presentarà als diputats ha estat preparat per Pierre Ghionga, president del Consell de la Llengua Corsa. El projecte preveu que "el francès i el cors són les llengües oficials de Còrsega" i que ambdós idiomes puguin ser usats per qualsevol ciutadà en les seves relacions amb l'administració pública. El text vol que el cors sigui usat com a llengua vehicular a les escoles, i estableix un objectiu clar: a la fi de l'escolarització, tots els alumnes han de tenir un bon domini del cors i del francès.
La proposta corsa és una novetat a França, on el francès és l'única llengua oficial, tal com prescriu la seva Constitució. Aquest és el motiu pel qual els impulsors de l'estatut de cooficialitat subratllen que aquest només podrà ser implementat si França accepta d'esmenar la seva Carta Magna. En una entrevista a Corse Net Infos, Ghionga diu que precisament aquesta és la raó per la qual és tan important que els diputats corsos donin un "vot massiu" a favor de la cooficialitat: "Hem de tenir una posició democràtica. [...] No veig com la República Francesa es podria oposar a la voluntat democràtica d'una regió", argumenta.
Dels 51 diputats corsos, és previsible que tots 15 que pertanyen als partits nacionalistes corsos hi donin suport. Dels altres 36, Ghionga espera que un bon nombre també voti a favor: "Espero una majoria forta" per la cooficialitat, ha dit. El president del Consell de la Llengua Corsa recorda que, fa dos anys, 36 diputats van votar una moció que es manifestava favorable a un eventual estatus de cooficialitat per al cors.
El canvi, però, té l'oposició de diputats de dretes i d'esquerres, així com també d'algunes associacions centralistes. Entre les més destacades, explica Corse-Matin, hi ha Corse-France. Segons els seus membres, el cors només s'hauria d'aprendre i parlar "voluntàriament" i "a la família".
El 2009, diputats independentistes van presentar una moció a favor de declarar l'oficialitat del cors. La proposta va ser derrotada per 19 vots a favor i 28 en contra.
Més informació:
El text que es presentarà als diputats ha estat preparat per Pierre Ghionga, president del Consell de la Llengua Corsa. El projecte preveu que "el francès i el cors són les llengües oficials de Còrsega" i que ambdós idiomes puguin ser usats per qualsevol ciutadà en les seves relacions amb l'administració pública. El text vol que el cors sigui usat com a llengua vehicular a les escoles, i estableix un objectiu clar: a la fi de l'escolarització, tots els alumnes han de tenir un bon domini del cors i del francès.
La proposta corsa és una novetat a França, on el francès és l'única llengua oficial, tal com prescriu la seva Constitució. Aquest és el motiu pel qual els impulsors de l'estatut de cooficialitat subratllen que aquest només podrà ser implementat si França accepta d'esmenar la seva Carta Magna. En una entrevista a Corse Net Infos, Ghionga diu que precisament aquesta és la raó per la qual és tan important que els diputats corsos donin un "vot massiu" a favor de la cooficialitat: "Hem de tenir una posició democràtica. [...] No veig com la República Francesa es podria oposar a la voluntat democràtica d'una regió", argumenta.
Dels 51 diputats corsos, és previsible que tots 15 que pertanyen als partits nacionalistes corsos hi donin suport. Dels altres 36, Ghionga espera que un bon nombre també voti a favor: "Espero una majoria forta" per la cooficialitat, ha dit. El president del Consell de la Llengua Corsa recorda que, fa dos anys, 36 diputats van votar una moció que es manifestava favorable a un eventual estatus de cooficialitat per al cors.
El canvi, però, té l'oposició de diputats de dretes i d'esquerres, així com també d'algunes associacions centralistes. Entre les més destacades, explica Corse-Matin, hi ha Corse-France. Segons els seus membres, el cors només s'hauria d'aprendre i parlar "voluntàriament" i "a la família".
El 2009, diputats independentistes van presentar una moció a favor de declarar l'oficialitat del cors. La proposta va ser derrotada per 19 vots a favor i 28 en contra.
Més informació:
- Corse Net Infos: Langue corse : 90 % des Corses sont pour le bilinguisme
Fonte: Nationalia
Després de llegir el text enllaçat al final (90 % des Corses sont pour le bilinguisme), cal reconèixer que van millorant. Fins ara a França no es podien fer enquestes preguntant sobre llengües perquè es considerava contrari al principi d'igualtat. No m'ho invento, és cert; cínic però cert.
ResponderEliminar