La xifra és notablement inferior a la de l'any passat, quan hi va haver 106 peticions i demostra que la majoria de la població del país defensa i accepta el model d'immersió lingüística
Fracàs absolut de l’escolarització en castellà al Principat. La suposada demanda social que esgrimeixen entitats ultraespanyolistes com Convivencia Cívica Catalana i formacions com C’s i PP per reclamar el bilingüisme a l’educació pública del país s’ha demostrat que és una fal·làcia. La Generalitat només ha rebut durant aquest curs 17 sol·licituds de famílies que reclamen escolaritzar els seus fills en castellà, una xifra molt inferior a les 106 peticions que es van fer l’any passat. Així ho ha assegurat la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, en resposta a una pregunta parlamentària formulada pel portaveu parlamentari del PP, Enric Millo, segons ha publicat aquest dimecres el butlletí oficial del Parlament (BOPC).
Rigau ha concretat que, en compliment de les sentències judicials sobre el model d'immersió lingüística a Catalunya, la Conselleria ha dictat fins a cinc resolucions que ordenen als centres “reconèixer la situació jurídica individualitzada" dels fills de famílies que han reclamat l’ensenyament en espanyol. L’atenció implica l'ús del castellà en matèries no lingüístiques, el que suposa donar la informació oral i escrita de les assignatures a l'estudiant, examinar els alumnes en aquesta llengua i notificar a la família el progrés del menor i de l'activitat de l'escola. Les resolucions d’Ensenyament donen resposta a les sentències del Tribunal Suprem (TS), de desembre de 2010 i maig de 2011, que van reconèixer aquesta opció als fills de les famílies que van recórrer les sentències de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) al TS, i no "a un pronunciament general referent a l'ús del castellà com a llengua vehicular" en el sistema educatiu català.
La consellera recorda l'Estatut, que fixa que el català serà la llengua "normalment emprada" com a vehicular i en el sistema educatiu, que els alumnes no siguin separats per raó de llengua, i que es garanteixi el coneixement d’ambdós idiomes en finalitzar la ensenyament obligatori. Rigau també ha reiterat que el projecte lingüístic dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics ha d'incloure el tractament del català "com a llengua vehicular i d'aprenentatge", el procés d'ensenyament i aprenentatge del castellà, i les diverses opcions en relació a les llengües estrangeres. Tot plegat no fa sinó confirmar que les demandes de les formacions i entitats espanyolistes són fum i que el model d’immersió lingüística és defensat i acceptat per una aclaparadora majoria de la població catalana, com han demostrat les mobilitzacions massives, com la de la imatge, per rebutjar les amenaces sobre ell que han vingut del Govern espanyol (Llei Wert) o dels tribunals.
R. T.
Fonte: El Triangle
A ver qué faen equí los del psoeiu agora que la llei Wert delega n'ellos.
ResponderEliminarQué tontería acabo comentar! Pues nada. Yá se sabe.
Asturies y Cataluña son países estremaos. Con un paralelismu de cultures y llingües propies non estatales (la catalana mayoritaria ellí y l'asturiana minoritaria equí), énte'l mesmu deseyu de normalización llingüística espresáu nes encuestes, la voluntá y l'aición pa facelu realidá nun son iguales. Hai de sacar munches conclusiones sobre'l porqué.
ResponderEliminarSi solo son diecisiete families les que reclamen l'enseñanza en castellán a la m..... con elles, palu y tente tiesu que pa eso somos bien demócrates (al nuesu estilu... y al catalinsta), nun tienen derechu nengún de nada, pero ¿qué se creeríen, que tamos n'España?
ResponderEliminarPero home, eses xentes nun saben res de lo que ye la "democracia" catalana...
Vaya qué llistín yes Roca, equí solo val el "palu y tente tiesu" vese que yes un vieyu competitivu y tomasti bon nota d'aquellos timpos pasaos ¿nun vas ser un recalcitrante camisa vieya de los pocos qu'entá queden?, porque eso de la democracia y los drechos de les persones paez qu'entá nun t'entró nin a dellos otros pequí enrriba.
ResponderEliminarVamoso tener que volver a cantar aquel cantar de la transición ¡¡¡llibertái!!!
¿Disset? multiplicat per mil o per molt més, els números oficials no són bons son interessats i tu ho saps molt bé.
ResponderEliminarRoca, disset famílies han demanat que els seus fills rebin l'ensenyament en castellà i, en aplicació de la legislació catalana, els seus fills reben l'ensenyament en castellà. D'això se'n diu democràcia a Catalunya i al món civilitzat.
ResponderEliminarEl que no sé és si dins del món civilitzat i democràtic hi ha Asturies o no. Perquè jo no sé de cap família asturiana que tingui els seus fills rebent l'ensenyament en asturià. O potser és que teniu un sistema tan democràtic (al vuesu estilu) que no poden demanar-ho?
Toni, no poden ser 17.000 perquè Convivència Cívica Catalana, que suposo que tu deus considerar que diu la veritat, afirma que ells tenen constància de 500 famílies. O sigui que, si no creiem les xifres oficials (cosa que em sembla molt higiènica), parlem d'entre 17 i 500. Un gran èxit, suposo.
Vaya llíu coles postreres sentencies del TSJC qu'obliguen a enseñar en castellán nes aules onde haya alumnos que los sos padres solicitar xudicialmente.
ResponderEliminarDaquién puede dicime si agora tol sistema catalán d'inmersión llingüístca nes escueles va dir marcha atrás o qué va pasar nes escueles catalanes.
Fernando, no passarà res perquè el sistema d'immersió està implantat, provat, acceptat i volgut per tothom, especialment els immigrants o descendents d'immigrants. No és un tema del Parlament o dels jutges, és un tema de la societat catalana en el seu conjunt.
ResponderEliminarA més, els jutges no expliquen com el dret d'un sol nen passa per sobre del dret dels altres 29. Jurídicament la sentència deu ser perfecta però pràcticament no s'aguanta.