Centenars de manifestants exigeixen a Barcelona que el català sigui l'única llengua vehicular.
L'Associació Escola en Català recull 100.000 firmes a favor de la seva proposta i lidera la protesta davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Barcelona (EUROPA PRESS).- Centenars de manifestants han assistit aquest migdia a la concentració organitzada per l’Associació Escola en Català davant del Tribunal Superior de Justícia de Catunya (TSJC) en el qual han exigit que el català sigui l’única llengua vehicular a les escoles de Catalunya. La portaveu de l’associació, Mercè Escarrà, ha dit que "fan falta més mobilitzacions per protegir la llengua catalana", i ha avançat que promouran l’una proposició de llei en el Parlament.
L’associació ha comunicat que ha recollit 100.000 ferms a favor de la seva proposta, i ha confiat que els partits vegin que aquesta petició compta amb el suport d’una part de la ciutadania catalana. Escarrà ha considerat els polítics espanyols "com a enemics del català", i els ha acusat de marginar la llengua i de posar en perill el model d’immersió lingüística a Catalunya.
La portaveu també ha exigit als partits catalans que "siguin valents, plantin cara i es neguin a introduir el castellà com a llengua vehicular". També ha advertit que, si el castellà i el català són llengües vehiculars, es produiran dues vies en l’enseñamiento que separarien els nens entre qui parlen un idioma o un altre.
La portaveu ha demanat a CiU i ERC que se sumin a SI i basin la seva proposta per blindar el català com a única llengua vehicular en l’ensenyament malgrat les sentències del Tribunal Constitucional (TC) i Tribunal Suprem (TS) que reclamen el contrari.
La proposició està subscrita per escriptors catalans com Jaume Cabré, Isabel Clara-Simó i Victor Alexandre, l’editor Quim Torra, el lingüista Màrius Serra, així com diverses entitats catalanistes.
Fonte: La Vanguardia
Terrible erru y equivocación que van tener que llamentar en cortiu espaciu de tiempu, namás que los güei nenos, y en cortiu aspirantes al mundu llaboral, tengan que salir de d'ende buscándose un curru. Entós van llamentar en forma nun dedicar munchu más tiempu a estudiar idiomes mayoritarios europeos y nun dedicar tantu tiempu al catalán que solo ¿va sirvir pa trabayar... ? en Cataluña namás. Erru mayúsculu.
ResponderEliminarApocalíptic i benintencionat amic Tensi: t'informo que el terrible error de la immersió lingüística en català va començar amb la primera llei de normalització del 1983 i, els nens que començaven EGB aquell any, és a dir que tenien 6 anys en aquell moment, ja van rebre tota la seva escolarització en català.
ResponderEliminarAquells nens de 6 anys del 1983 avui tenen 35 anys.
Un d'ells és aquest pobre desgraciat que tota la seva vida estarà condemnat a no poder sortir de Catalunya pel sol fet d'haver rebut l'educació nacionalpueblerina només en català, demostració de com n'és d'equivocada la línia educativa i de com pagarem de cars els "errus":
http://www.igualada.cat/cat/Igualada-al-Dia/Noticies/Un-investigador-oncologic-igualadi-premiat-per-l-AECC
Si vols en tinc més.
Muncho meyor lo nueso que de momentu l'asturianu nun sirve nin pa trabayar n'Asturies.
ResponderEliminarYe que Tensi cree que toos son como él. Que estudiar/saber un idioma magar que seya'l to propiu idioma ocupa sitiu(muncho) nel cerebru y t'impide deprender idiomes mayoritarios europeos.
Nun se pue desixir, sí aconseyar.
ResponderEliminarlo mesmo qu'aconseyaron pa meter el castellanu per dayures
ResponderEliminarSuposo que "aconseyar" és el que feu a Asturies amb l'asturià.
ResponderEliminarNo és oficial però sou tots molt ben educats i en comptes de "desixir", "aconseyáis".
Nin siquier aconseyamos.Más qu'educaos, somos "dexaos".¿qué pensaran de nosotros? dicen dalgunos.Nun podemos ser como los catalanes,dicen otros.
ResponderEliminarNada home, ye meyor tar como tamos ensin desixir lo que ye un drechu en cualisquier sitiu y un drechu reconocíu en cualisquier sitiu civilizáu.
Asina mos va.
Creo que persiguen o van detrás de un gran error porque hoy en día hay que ir de lo pequeño y particular a lo grande y general como medida de supervivencia que luego lleva adosada o aparejada la idea por la que se manifestaron estos colegas catalanes.
ResponderEliminarye'l pasu qu'adelantemos n'Asturies. Pasemos direutamente a la midia de supervivencia entamando polo grande y xeneral.
ResponderEliminarResultáu: mínima y mala escolarización n'asturianu.Plena, bona y 100% escolarización en castellanu.
Ye por eso qu'enantes los paisanos/es nun sobrevivien por nun saber "lo grande".
¿Oficialidá de l'asturianu, yá!
ResponderEliminar