Intenten eliminar tota referència del català a la Franja Els promotors de la campanya diuen que a la Franja es parla “aragonès oriental”
Un sector del Partit Aragonès Regionalista (PAR), que governa Aragó en coalició amb el PP, ha posat en marxa una intensa ofensiva política per canviar la llei de llengües d'Aragó aprovada la legislatura passada i eliminar-ne tota referència a la llengua catalana, parlada per unes cinquanta mil persones a la Franja de Ponent, segons informa el Punt AVUI. Des de la tardor, diversos comitès locals del PAR (Fraga, Benavarri, Calaceit i d'altres municipis de la Franja) han aprovat una declaració en què s'exigeix al govern d'Aragó que “deixi enrere les seves pors i complexos i aprovi una nova llei de llengües” en la qual no es reconegui l'existència del català sinó tan sols de l'espanyol i l'aragonès, que divideixen en l'altaragonès, al nord, i l'aragonès oriental, dividit en diverses parles locals com ara el fragatí o el lliterà.
Els promotors de la campanya pressionen així la direcció del seu partit perquè, juntament amb el PP, inicien a les Corts d'Aragó els tràmits per reformar la llei de llengües.
El PP i el PAR governen Aragó en coalició. La presidenta, Luisa Fernanda Rudi (PP), ja va dir en la campanya electoral que no li agradava la llei de llengües i que la reformaria, però encara no ho ha fet. La denominació de català fa coïssor en els sectors més anticatalans de la política aragonesa, especialment a Saragossa.
Al territori, la situació és més complexa. Hi ha alcaldes del PAR que han fet campanya per la recepció de TV3 i d'altres de totalment contraris al català.
A Mequinensa, el PAR va presentar Jaume Borbon com a cap de llista. Borbon va ser president de l'Institut Cultural de la Franja de Ponent i impulsor, l'any 1984, d'un històric manifest d'alcaldes de la Franja a favor del català.
Els promotors de la campanya pressionen així la direcció del seu partit perquè, juntament amb el PP, inicien a les Corts d'Aragó els tràmits per reformar la llei de llengües.
El PP i el PAR governen Aragó en coalició. La presidenta, Luisa Fernanda Rudi (PP), ja va dir en la campanya electoral que no li agradava la llei de llengües i que la reformaria, però encara no ho ha fet. La denominació de català fa coïssor en els sectors més anticatalans de la política aragonesa, especialment a Saragossa.
Al territori, la situació és més complexa. Hi ha alcaldes del PAR que han fet campanya per la recepció de TV3 i d'altres de totalment contraris al català.
A Mequinensa, el PAR va presentar Jaume Borbon com a cap de llista. Borbon va ser president de l'Institut Cultural de la Franja de Ponent i impulsor, l'any 1984, d'un històric manifest d'alcaldes de la Franja a favor del català.
Una plataforma en contra del català
La "Plataforma Aragonesa No Hablemos Catalán" que ha protagonitzat diverses mobilitzacions contra el català a la Franja, ara ha anunciat una congelació de la concentració que tenia previst organitzar el proper mes de març per exigir el reconeixement de l'aragonès i la supressió de qualsevol referència de la llengua catalana en la Llei de Llengües com a conseqüència del bon enteniment que està havent-hi amb Partit Popular, Partit Aragonés i la major part d'associacions aragoneses pel que fa a la modificació de la Llei de Llengües.
El català, reconegut però no oficial
La llei de llengües, que reconeix l'aragonès i el català però que no els fa oficials, es va aprovar la legislatura passada amb els vots del PSOE i la Chunta Aragonesista. El PP i el PAR s'hi van oposar per la denominació de català a la llengua, i IU s'hi va oposar pel contrari: perquè no protegeix prou els drets dels parlants del català i l'aragonès. La llei va dividir el govern. El PSOE de Marcel·lí Iglesias governava en coalició amb el PAR. La Chunta, tot i considerar que la llei era insuficient, va donar un cop de mà al PSOE.
L'Ajuntament de Tamarit de Llitera, un dels pobles de la Franja
Fonte: llibertat.cat
Más info: diari Avui
Y esti ye'l Twitter que-y unviaron los de la Plataforma No Hablamos Catalán a El Follonero Jordi Évole per Twitter:
ResponderEliminar@jordievole Nos encataría un salvados con las otras lenguas minoritarias: aranés, aragonés oriental, gallegoasturiano...
Coi, jo també anava a copiar un twit que no té desperdici:
ResponderEliminarPlataformaNHC Nos complace el reconocimiento oficial del aranés en la ley de lenguas catalana. Esperemos que se haga lo mismo con el aragonés oriental.
Algú els hauria d'explicar que el que reconeix la llei de política lingüística del 1998, la llei de l'occità del 2010 i l'Estatut del 2006 és l'occità, denominat aranès a l'Aran.
Vaja, que els occitans també deuen ser uns imperialistes que ens han obligat a canviar-li el nom al que tothom sap que és el "català nord-occidental".
Ah, i s'estimen tant l'aragonès (occidental i oriental) que escriuen tot, tot, tot... en castellà.
sí,l'aranés ye catalán noroccidental central de la mesma forma que lo de la Franja ye aragonés oriental.
ResponderEliminarNun sé de qué vos espantáis, amigos. Estos segregacionistes llingüísticos del oriente d'Aragón faen col catalán lo mesmo que la mayoría del asturianismu fai col gallegu que se fala n'occidente d'Asturies: negación del nome, negación de la unidá de la llingua, propuestes ortográfiques segregacionistes, etc. etc. Lo mesmo lo mesmo, cagao y pintao.
ResponderEliminarpero ta nidio que eso ye catalán y ta por ver que lo del Navia-Eo seya gallegu.
ResponderEliminarY na Franja del Eo-Navia ¿qué? tamos na espera del reconocimientu al gallegu-asturianu, pegues y más pegues pero ensin soluciones práutiques.
ResponderEliminarNa Fastera del Eo-Navia, lo mesmo que na Fastera del Navia-Deva y tamién na fastera Cabu Peñes-Puertu Payares.... tamos a la espera de la reconocencia de la oficialidá del asturianu.
ResponderEliminarEl casu asturianu ye estremáu del de les otres nacionalidaes, onde por exemplu'l catalán trespasa les llendes de Cataluña. Equí produzse esti añu elleutoral un auténticu desembarcu gallegu en tierra asturiana, per mil años.
ResponderEliminarigual el casu del Navia-Eo nun tien porqué ser como'l catalán de la Franja de Ponent.Podría ser como los casos del grausenc(Baixa Ribagorça)o del benasquès(Alta Ribagorça) que son fales de trensición y nun son catalán lo mesmo que A Fala pue que nun seya gallegu.
ResponderEliminar