14/7/11

Cellebración de los 50 años d’Òmnium Cultural

Discurs de Muriel Casals a l'acte de celebració dels 50 anys d'Òmnium Cultural
[..................................................................................]
Assolir la independència cultural.
La cultura, cal recordar constantement, contribueix sobretot a augmentar el capital social i simbòlic d’una col•lectivitat. És un bé públic en el que la inversió té un retorn molt alt, des de tots els punts de vista, però que sobretot és especialment important per a la cohesió social i per a l’emancipació individual i col•lectiva. La cultura ha estat, és i serà el nostre àmbit de treball.En aquesta línia pensem que el dret d’accés i de participació a la cultura sols es pot garantir, en societats avançades com la nostra, a través de l’educació i de politiques que permetin l’intercanvi d’experiències i l’impuls d’iniciatives de cohesió i de creixement, individual i col•lectiu. L’existència i el manteniment d’entitats, com Òmnium hi pot fer un gran servei.
D’altra banda, avui estem topant amb amenaces en àmbits que semblaven intocables, com ara la immersió lingüística a les escoles. En lloc d’encallar-nos en la queixa, ara hem de fer un pas endavant i trobar una solució digna i definitiva als nostres drets culturals.
El model educatiu i el mecanisme d’immersió no poden patir més atacs ni poden perillar per accions particulars. La nostra llengua ha de ser llengua vehicular a l’escola i a tots els espais socials. Des d’Òmnium marquem com a prioritat la defensa davant de qualsevol atac a la nostra llengua. L’entitat es personarà en totes aquelles instàncies necessàries, adoptarà les mesures que calgui i instarà aquelles actuacions judicials que estimi convenients per defensar el nostre model educatiu contra els forts atacs que d’un temps ençà està patint.
D’altra banda ens cal trobar l’estratègia definitiva per fixar el català com a llengua comuna. Els darrers 50 anys molta gent anònima ha lluitat tenaçment per mantenir-la viva. L’ha donada, com un bé preuat, a tots aquells que, arribats del nord o del sud, d’Andalusia o de Galícia, han volgut fer seva aquesta terra. I parlant la llengua que sigui, s’han sumat al projecte col•lectiu de país. I l’han fet gran. Perquè han adoptat el català com la seva nova llengua pròpia, i la dels seus fills. I l’han defensada al carrer i a l’escola. I han enriquit la cultura comuna amb una nova mirada. I han sortit al carrer, l’any 77 o el 10J, perquè són part d’aquesta nació i també volen decidir.
Avui milers de persones vingudes d’arreu, del Paquistan, del Marroc, de l’Equador, de l’Índia o de Romania han escollit aquest país com l’indret on materialitzar els seus somnis i els dels seus fills. I ara tenim l’oportunitat, la responsabilitat de construir plegats la Catalunya del segle XXI; un país que ha de seguir sent obert, dinàmic, generós, acollidor; una Catalunya on es parlin centenars de llengües i on el català, amb accents i matisos diversos, ha de ser el punt de trobada. És per tot això que des d’Òmnium impulsarem un pacte nacional pel foment de l’ús social del català.
Ens cal una estratègia conjunta, que uneixi esforços i de llarg termini perquè la nostra llengua sigui la llengua comuna de tots els ciutadans i ciutadanes. Un element de cohesió social i nacional.
Discursu de Muriel Casals
Òmnium Cultural
Fonte: Òmnium Cultural

19 comentarios:

  1. Joan Vingut a Girona.14 de julio de 2011, 11:56

    La independència llingüística i... la independència total que ès el que es persegueix. Cal diri les coses clares i en cristià d'una vegada i amb responsabilitat.

    ResponderEliminar
  2. Ye la verdá y hai que dicilu too como ye. Búscase la independencia d'España y ya ta, ye asina ¿no, Joan?

    ResponderEliminar
  3. Has de comprendre que Catalunya i una nació amb llengua pròpia , personalitat molt definida i diferent de la resta d'Espanya, i amb moltes ganes d'expansionar i créixer a nivell mundial i això només ho pot fer sense lligams de cap classe a un país molt diferent, que la rebreca econòmicament i l'ha oprimit durant segles.

    ResponderEliminar
  4. X. Morán el tarabiellu16 de julio de 2011, 12:55

    ¡Ya! ...y entrúgome pola esperiencia de munchos años vivíos y comprobaos ¿y nun va ser xustu al aviesu? munches "embaxaes" y munchos gastos de luxos perestraordinarios y de zancadielles continues escontra la man que-y da de manera solidaria y altruísta... ¿nun va ser que Cataluña sigue sacando y estrumiendu les coraes al restu d'españoles, siempres solidarios y amás tontinos por confiaos, ellos?
    Bien llistinos paecen dalgunos d'equí enriba como perbonos "catalinos" que son y ...exercen.

    ResponderEliminar
  5. A culpa é de quem raza corvos... Galego vello vai dicindo e creo que tamén universal "corvos peck van sous ollos e".

    ResponderEliminar
  6. Amb la necessitat de diners que té Catalunya (...és bona si la bossa sona) perquè no estalviem més i gastem menys en pijades com les inútils ambaixades per exemple, sense necssitat de munyir als altres? A més tindríem molta millor imatge exterior.

    ResponderEliminar
  7. Arcadi Poblet, paez que'l casu de Cataluña:llingua própia,personalidá mui definida,diferent a la resta d'España,.... ye únicu nel mundiu. Menos mirar l'emebeligu que ye lo que vos pierde. Asina como tais vós hai más naciones oprimíes.Eso sí la so economía y les ganes d'espansionar tan clares.... y que son los que más dan al Estáu tamién y tamién ye verdá que ensin el puxu económicu de Cataluña,el alcuñu pigs(Portugal,Irlanda,Grecia y Spain)daríase dafechu.
    Aleix, repasa tolos Institutos Cervantes qu'hai perdayures....
    Les embaixades son embaixades culturales del I. Ramon Llull y qu'agora cola crisi solo seran representaciones económiques.

    ResponderEliminar
  8. Joan, Eugeni, Arcadi, Morán, Corvos, Aleix: no heu entès res.

    Però continueu parlant tranquil·lament d'embaixades, del que us robem els catalans, de la persecució del castellà o de la immersió lingüística. El dia menys pensat us trobareu una pàtria una mica més petita.

    ResponderEliminar
  9. ¿tamos mal informaos?17 de julio de 2011, 0:06

    ¿Y quién tien la culpa del mal qu'abasnen el catalanes per toos llaos? ¿porqué ye? y lo de peseteros, insolidarios e independentistes ¿son lleendes urbanes? por favor esplícamelo, David. Alcuérdate del que conduz pola autovía en sentíu contrariu a toos y diz que ye l'únicu que va correctu, que toos van mal sacante él.
    Tema pa cavilgar adulces: munches vegaes una patria más pequena pero fecha con xente solidario, bien avenida, y satisfecha de selo funciona muncho meyor.

    ResponderEliminar
  10. sí,tas mal informáu17 de julio de 2011, 0:34

    la culpa ye la envidia y el desconocimientu.
    Y va ser que ser independetistes ye un defectu o tara.Lo bono y lo que manda Dios ye tar siempre xuníos.El que va en sentíu democráticu escontra direición ye esi españolismu centraliegu y ranciu.
    O alcuerdate de les mosques que nun ye una la que va a la mierda, que son munches. Y si quieren ser independientes nun-yos falta'l drechu nin la razón magar que'l restu d'España nun lo quiera porque ellos son los que han de decidir lo que quieren,y si-yos va mal, polo menos intentaronlo y decidieron por ellos y non tolos coches que dices tu que van bien pola autovia.

    ResponderEliminar
  11. Informació:

    http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/loadFile?fileId=18990&fileType=1

    Mira la resposta a la P39.

    De res.

    ResponderEliminar
  12. Per cert, m'alegro que estiguem d'acord en això de la "patria más pequena".

    ResponderEliminar
  13. Diz un refrán perantiguu, esto ye un retazu de filosofía o cultura popular acuñada mientres sieglos "pal enemigu que fuxe ponte de plata"

    ResponderEliminar
  14. nun hai más ciegu que'l que nun quier ver17 de julio de 2011, 13:41

    el to problema ye que ves enemigos onde solo hai drechos democráticos y aspiraciones llexítimes pa cualiquier sitiu del mundu.

    ResponderEliminar
  15. ¡solidaridá! ¡collaboración! ¡unidá! ye lo hai de tener y nun ser un exemplu de insolidaridá, de no collaboración col restu, de desunión, ...ni chupoptería interesada cada vegada que hai votaciones nel Congresu. Y eso namás ¡SOLIDARIDÁ! Hai qu'aprender a ser altruístes (nun solo col mesmu bolsu d'unu mesmu)

    ResponderEliminar
  16. ye fácil criticar18 de julio de 2011, 14:16

    val Natalia, pos critíca tamién a Coalición Canaria y al PNV y a tolos partíos que miren polos sos intereses......Como Asturies nun tien representación asturiana(de partíos asturianos que miren y pidan p'Asturies) nun puen tirar p'Asturies.

    ResponderEliminar
  17. Hai dellos que paez que falen con inquina y más coses rares... De toes maneres a quienes nun deseyen en vivir nin collaborar col grupu, o no lu entienden, y nun quieren ser españoles, hai que da-yos facilidaes pa que llarguen a ver qué qué tal yos va.
    Aquí vien perbien lo del ponte de plata pa esta ocasión.

    ResponderEliminar
  18. Natalia carbayona II21 de julio de 2011, 21:04

    Si que ties razón, también CC y PNV -como CiU- son pelligrosos insectos necrófagos y chupasangres nel Congresu los Diputaos y en munches otres ocasiones disfrazándolu de interés nacional? y de gobernabilidá ¡cuánta hipocresía!

    ResponderEliminar
  19. Nati culu moyáu I22 de julio de 2011, 12:58

    hipocresia? ¿y que diríes si foran partíos asturianos(esto ye una hipótesis) los que pidieran p'Asturies? Entós taría perbién....¿non?
    Ponte de plata ye pa los enemigos,pero querer ser ún mesmu y rexise por ún mesmu ye de ser enemigu? O más bien ye de ser intolerante ya irrespetuosu ver eso como una enemistá?

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.