Namái un 3% de les películes tán en catalán, poro la Plataforma pola Llingua punxo en marcha una campaña pa defender l’usu del catalán.
Pidir la reconocencia política del catalán. Esti ye l’oxetivu cimeru de la campaña "El catalán suma", impulsada pola Plataforma pola Llingua coincidiendo col so decimoquintu aniversariu. La campaña parte de la base de que’l catalán ta lloñe de la reconocencia que tienen otres llingües col mesmu pesu demográficu na Xunión Europea, quier dar a conocer una serie de datos pa dibuxar el diagnósticu de la so situación en Cataluña y amás quier difundir el mensaxe de que pa meyorala, fai falta la implicación de tol mundiu.
La campaña estructúrase en cuatro ámbitos ya inclúi actividades estremaes. El primeru sedrá’l cine."Ep!" ye’l llema col que la Plataforma pola Llingua quier llamar l’atención sobre una serie de cifres y mensaxes que ponen de manifiestu la vitalidá y el pesu del catalán en munchos seutores económicos y culturales, y la discriminación que tovía carez. La campaña visualízase gráficamente cola metáfora d’una construcción de Lego pa desplicar que la llingua se construí pieza a pieza y facer un llamáu a la participación ciudadana.Según la Plataforma pola Llingua, solo hai un 3% de películes nesta llingua pesia que Cataluña ye’l segundu mercáu européu de cine. La organización diz que "los intereses mercantiles ponen torgues a la distribución del cine en catalán, que tien un 30,9% de espeutadores énte’l 28,1% de públicu que ve películes en castellanu".
Sobre aquest tema tinc una teoria, basada en xifres que he anat observant i recollint: el problema no és que el mercat català sigui poc rendible sinó que el mercat en castellà, si li treus el mercat català, deixa de ser econòmicament interessant per a les grans distribuïdores de cinema (americà, lamentablement).
ResponderEliminarI això per tres motius:
a) en la revista Vanity Fair vaig llegir un cop que el mercat català era el 7è més important d'Europa;
b) les pel·lícules estrangeres es doblen al castellà europeu però també al castellà americà perquè son dues pronunciacions incompatibles per a l'espectador, arribant a l'extrem que hi ha pel·lícules mexicanes, per exemple, que aquí o bé se subtitulen (les més honestes) o bé es doblen a un mexicà d'imitació, i
c) que les seus de les distribuïdores a l'estat són a... Madrid.