El partit d'Andrés Herzog vol una llei que elimini la immersió lingüística i posi fi a les llengües cooficials al Senat
El grup parlamentari UPyD al Congrés forçarà una votació per garantir l'ús del castellà com a llengua comuna de tots els espanyols i així recuperar els topònims en castellà, assegurar l'ensenyament en castellà a les comunitats bilingües, posar fi a la feina de les llengües cooficials al Senat i acabar amb les multes lingüístiques en comunitats com Catalunya, entre d'altres qüestions. La formació magenta començarà aquest dimecres interpel·lant el Govern durant el ple del Congrés sobre aquests aspectes, un debat que precedirà la votació de la subsegüent moció la pròxima setmana, quan es preveu que es faci l'última sessió plenària de la present legislatura.
El líder nacional d'UPyD, Andrés Herzog, i la seva portaveu parlamentària, Rosa Díez, ja van presentar fa poc la seva pròpia proposició de llei per assegurar el castellà per tot el país i acabar amb el corralito lingüístic que, segons la seva opinió, existeix en algunes comunitats autònomes com Catalunya o País Basc, on, "per desgràcia", no són infreqüents les discriminacions per raons lingüístiques.
Com a exemple, el partit magenta cita la impossibilitat d'elegir el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament, la imposició d'"aberrants" multes lingüístiques, la desaparició dels topònims i les denominacions oficials en castellà, la cooficialitat al Senat i l'absència de l'ús del castellà als mitjans de comunicació públics.
Impulsar una llei que blindi el castellà
Amb aquesta iniciativa, UPyD pretén impulsar una regulació clara del castellà perquè, segons la seva opinió, no semblaria lògic que cada llengua d'àmbit autonòmic disposés d'una regulació expressa en el marc de les competències de les comunitats autònomes i no existís una norma estatal sobre l'ús de "la llengua comuna i pròpia del conjunt dels ciutadans espanyols".
A més de la interpel·lació, UPyD també té previst preguntar dimecres que ve al ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, si s'està garantint el dret dels nens castellanoparlants a l'escolarització en la seva llengua materna a les comunitats autònomes bilingües.
Fonte: Nació Digital
Esi partíu va esapaecer nes prósimes eleiciones.
ResponderEliminarEl fechu d'acabar coles multes llingüístiques ye lo correcto y lo lóxico, ye l'usu billingüe de los dos idiomes oficiales esto ye l'español y el catalán. Lo demás ye un abusu discriminatoriu nuna sola dirección.
ResponderEliminarNesti casu UPyD vaya a desparecer o non como diz Xuacu nesti casu tien bastante razón, anque non toa. Pero lleva bastante razón por casu na obligación de retular en catalán, interesáu porque si ye en rusu o en chinu, ¡anda! nun fai falta ponelo en catalán, pero si ye solo ye castellanu sí, o multa al cantar. Abusivu ya irracional a les clares
ResponderEliminarN'España hai una llingua oficial común que tol mundu tien el derechu y l'obligación de conocer y falar: el españo. En Cataluña amás hai otra llingua oficial: el catalán. Fenomenal tener dos lengua oficiales. Lo correcto, llegal, y de derechu ye usar dambes llibremente. Pero nunca enxamás multar por retular solo na primera, por eso precisamente, pol fechu de ser cooficial.
ResponderEliminarTa cantáu qu'UPyD va sumir del espectru políticu nes próximes elecciones, anque mientres estos años lluchó por ameyorar la democracia y sobremanera contra la corrupción política.
ResponderEliminarUsar los topónimos en catalán paezme bien correctu y lo mesmo digo pa los topónimos asturianos, porque suelen ser los nomes que s'usaron siempres, sacante unos pocos (snobs) de nuevu cuñu. Agora bien, el multar por retular solo en castellán ensin incluyilo obligatorianmente tamién en catalán paezme de tipu y usu mafiosu sicilianu, desaxeradamente abusivu ya incongruente. De fechu solo múltase pal castellán y non pa otros idiomes estranxeros.
ResponderEliminarEl partíu de Rosa Diez ye l'únicu que na historia de la democracia asturiana, presentóse a les eleiciones refugando dafechu la oficialidá nel so programa. Recordáilo.
ResponderEliminarA veure, que veig que aneu molt perduts i no sabeu de què parleu.
ResponderEliminarA Catalunya mai no s'ha multat per retolar en castellà. La llei de Normalització Lingüística de 1999 imposa multes per NO retolar en català. A més, aquesta llei es va aprovar després de 20 anys de subvencionar al 100% la substitució de rètols que incloguessin com a mínim el català. I encara va donar 5 anys més de marge per a la normalització, durant els que es va subvencionar el 50% del cost.
Independentment d'això, a Catalunya només s'ha sancionat per NO retolar en català durant el període del 2004, primer any d'entrada en vigor de la llei, fins al 2010, darrer any del govern Tripartit.
Però, només per NO retolar en català? Doncs no, il·lusos amics meus. Durant l’any 2009 la Generalitat va expedientar 152 empreses i particulars per no retolar en català i va expedientar-ne 205 per NO retolar en castellà. Més informació (imparcial) a http://elpais.com/diario/2010/10/23/espana/1287784812_850215.html
Des del 2010 només es multa a Catalunya per NO retolar en castellà, ja que la Generalitat té transferides les competències de consum i les lleis de protecció del castellà són d'obligat compliment, com sabeu perfectament a Asturies.
Recomano que mireu per Internet alguna altra opinió que l'expressada per totes les television, ràdios i diaris espanyols. Per higiene informativa.
Que us creieu tot el que us diuen. Especialment si és que els catalans som pèrfids, malvats i avariciosos.
UPyD nun almite la oficialidá nin la cooficialidá del asturianu pero nun ye problema porque n'avientu sume del tou.
ResponderEliminar