El ministeri de l'Interior recorda que els únics documents oficials vàlids són aquells escrits en francès · Alguns municipis bretons havien començat a emetre documents bilingües · Es confirma que el govern francès aparca la ratificació de la Carta Europea de les Llengües
El ministeri de l'Interior francès acaba d'invocar dues lleis de la Revolució Francesa per a negar validesa als llibres de família que alguns municipis bretons havien començat a difondre en versió bilingüe francesa-bretona. Com a resposta a una interpel·lació d'una diputada bretona, Guittet Chantal, el ministeri ha dit que els documents oficials només es poden emetre en francès i ha donat com a motiu que hi ha tres normes que ho especifiquen clarament. Una és l'actual Constitució, però les altres dues són una llei i un decret del període revolucionari francès, és a dir, normatives que es van escriure fa més de dos segles.
Així, la resposta del ministeri parla, literalment, de "la llei del 2 de termidor de l'any II" (és a dir, de 1794) i del "decret consultar del 24 de pradial de l'any XI" (1801). Les normatives especifiquen que "cap acte públic" de França podrà estar escrit en cap altra llengua que no sigui la francesa, fins i tot a les regions, explica la resposta del ministeri, on s'hagi acostumat a fer servir oficialment una altre idioma.
Un dels ajuntaments que havia emès els llibres de família en bretó i francès és el de Carhaix, on l'alcalde és Christian Troadec, portaveu i fundador del partit bretó Moviment Bretanya i Progrés (MBP) i conseller del departament de Finisterre. A banda d'aquests documents oficials, Troadec també ha aconseguit que el seu poble sigui el primer on l'oficina de correus local té la retolació bilingüe en bretó i francès.
S'aparca la ratificació de la Carta Europea de les Llengues
I mentre Interior cita textos de fa dos segles per impedir l'extensió del bilingüisme, aquesta setmana s'ha confirmat el que ja s'havia anat apuntant durant els darrers mesos. El president de França, François Hollande, ha aparcat la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (CELRM) després que el Consell d'Estat (ens consultiu del govern) ho hagi recomanat així.
Mentrestant, l'associació bretona Kevre Breizh ha dit que la decisió d'Hollande és "inacceptable" i que li fa perdre "tota la credibilitat", donat que, cal recordar-ho, l'actual president s'havia compromès en campanya electoral a ratificar la CELRM. La Carta és un instrument que obliga els estats a prendre mesures concretes per a la protecció i promoció de les llengües minoritzades.
Mentrestant, l'EBLUL/ELEN France, associació en defensa de les llengües minoritzades de França, ha dit en una nota enviada als mitjans de comunicació que els darrers moviments de l'Estat francès són "un insult als principis fonamentals dels drets humans"i ha acusat França de ser un país on es pateix "absència de democràcia" i d'"estat de dret".
Fonte: Nationalia
Da la impresión de qu'en tolos llugares cuencen fabones y en Francia con lleis de la Revolución Francesa nada menos, a la fina va a ser que pequí n'Asturies, con tolos problemes llingüísticos que nos toca sufrir y tornar, tamos daqué más adelantraos que que nel trubiecu de la revolución democrática moderna. Esto ye la repera.
ResponderEliminarEsto qué ye... ¿de goña o ye de vergoña?, paez de chiste o de chancia, ye como mexase de risa y nun echar nin gota.
ResponderEliminarPero la dura verdá ye la que ye, una llucha continua y en casi tolos países del mundu mundial polos drechos llingüísticos hasta nos más cultos y nomaos (a sigo mesmos) más demócrátas.
És que la repressió lingüística no té res a veure amb la democràcia o la dictadura (com alguns, jo mateix, crèiem fa 40 anys) sinó amb l'essència última de la nació que domina un territori.
ResponderEliminarInteresante puntu d'agüeye. Equí necesitamos anovar les teoríes sociollingüístiques. ¿Podíes esplayate daqué más? Gracies.
ResponderEliminarSi m'ho demanes a mi, això que dic no és cap novetat ni és cosa meva.
ResponderEliminarTots els territoris ocupats per una nació forastera, el primer que fa l'ocupant és apartar la llengua de l'ocupat. Es pot fer per repressió pura i dura, amb violència o amb lleis. O es pot fer per menyspreu i substitució de facto a traves de les altes instàncies: aristocràcia, església, burgesia...
I això ho han fet tots els pobles arreu del món. La diferència és si es va fer fa 500 anys, que aleshores ho acceptem com a fet consumat, o fa 10 mesos, que aleshores és una injustícia.
Amigu David, siempres nos quedará París, como na famosa peli.
ResponderEliminar¡eso!
ResponderEliminar