El Festival Arcu Atlánticu transforma Xixón en Un Mar de llingues

La programación cultural del Festival Arcu Atlánticu, que se celebrará en la ciudad del 25 al 30 de julio próximos, nos propone este año descubrir el variado mapa lingüístico de la costa Atlántica

 Asturies forma parte del corpus cultural e histórico Atlántico, mar que siempre ha sido su principal vía de comunicación con otros pueblos, con los que además comparte profundas raíces. Las barreras geográficas y culturales con las civilizaciones del interior volcaron a estos pueblos hacia el mar, generando un intercambio y una comunicación constante que permite identificarlos, aún hoy en día, como una unidad.

 Dedicando cada día a una lengua o familia de ellas el Festival Arcu Atlánticu propone un acercamiento a los territorios y a las situaciones que viven las Un Mar de llingues europeas atlánticas, que conviven con las grandes lenguas de comunicación internacional como el francés o el inglés, sobreviviendo  a siglos de homogeneización cultural y lingüística. Se quiere resaltar así la especificidad cultural del Arco Atlántico, así como la de cada uno de los territorios que lo componen, cuyo elemento más destacado es precisamente la existencia de lenguas propias.

 

Llingües europees

 Lenguas como el bretón, el occitano, el euskera, el Gallego, el frisón holandés, el bajo sajón alemán, el galés, el gaélico escocés o el gaélico irlandés  comparten problemática con el asturiano. Muchas de ellas, como ocurre con nuestro idioma, son lenguas minorizadas; todas son como mínimo “minoritarias”  pero perviven en sus respectivas nacionalidades gracias al sentimiento identitario de sus hablantes, que luchan por mantener su cultura y raíces.

 El Festival Arcu Atlánticu de Xixón es un evento cultural que nace en 2012 y que aspira a ser un proyecto integrador y polifacético que aúne las diferentes áreas culturales y creativas, con la finalidad de establecer una cooperación estable y sostenible con otros territorios del Arcu Atlánticu.                                                             Fonte: infoasturies.com

Xulgáu un activista de la llingua bretona por una aición nel Festival Interceltique de Lorient

El militante del coleutivu de defensa del bretón Ai'ta! tuvo qu'acudir el martes al tribunal correicional de Gwened.

L'aición tuvo llugar na edición última del Festival Interceltique de Lorient, cuando un grupu d'activistes d'Ai'ta!, coleutivu cívicu que trabaya na defensa de la llingua bretona, acudió al stand de la Université de Bretagne-Sud pa protestar pola retirada de la opción 'Bretón y civilización celta' de la institución y pol peligru que cuerre tamién la de 'Llingua bretona'. L'actu simbólicu consistió nel tresporte d'unos paneles de la universidá asitiada en Gwened hasta An Oriant, el despliegue d'una pancarta y la colocación de delles pegatines.

Ún de los militantes bretones enfréntase agora a l'acusación de robu de dichos paneles pa celebrar esta aición reivindicativa que, como se pue comprobar nel videu incluyíu al final de la noticia, foi pacífica dafechu.

Fonte: asturies.com

La cursa pel bretó Ar Redadeg tanca l'edició de 2014

Es transferiran 125.000 euros a les escoles immersives Diwan i a un conjunt d'iniciatives a favor de la llengua · La direcció d'Ar Redadeg destaca la "millor participació" d'empreses i administració pública · Obert el termini per a proposar candidatures a acollir l'inici i el final de la cursa de 2016

Els responsables d'Ar Redadeg, la cursa biennal que s'organitza a Bretanya per a recaptar fons a favor de la llengua bretona, ha tancat l'edició de 2014 amb un balanç positiu de 165.000 euros. D'aquests diners, informa Le Télégramme, 62.500 aniran destinats a ajudar les escoles associatives immersives en bretó (Diwan), mentre que 62.500 més serviran per a finançar projectes de teatre, ensenyament de bretó per a adults i lúdics, entre d'altres. Els altres 40.000 euros queden per als preparatius de la cursa de 2016.

Segons el copresident d'Ar Redadeg, Mael Thepaut, tots els quilòmetres de la cursa de 2014 han estat venuts i hi ha hagut una "millor participació de col·lectivitats, representants polítics i empreses" que en edicions anteriors.

No obstant això, el resultat ha quedat una mica per sota del que es proposava l'organització: transferir 134.000 euros a Diwan i als projectes -la suma transferida finalment ha estat de 125.000.

L'Ar Redadeg es finança precisament amb la compra de quilòmetres, ja sigui per part de particulars, d'empreses o d'administracions públiques. En el cas de la cursa de 2014, s'han venut 1.508 quilòmetres.

Propostes per a la cursa de 2016

D'altra banda, la direcció d'Ar Redadeg ha anunciat que està obert el termini per a proposar candidatures per a esdevenir ciutat d'inici i ciutat de final de la cursa de 2016. Les propostes es poden presentar fins al 15 de desembre. Un cop triats els punts d'inici i final, es definirà el recorregut concret de l'edició de 2016.

Fonte: Nationalia

La langue bretonne s’implante à New York

Il ne manquait plus que ça à BZH New York (NY), l’association des Bretons de New York fondée en 2006. Renommée aux États-Unis et en Bretagne pour ses organisations de fest-noz, de cours de danse celtique et d’expositions consacrées à la culture bretonne, BZH NY a organisé conjointement avec l’Alliance des Langues En-danger (ELA en américain) des classes hebdomadaires de breton à l’attention de débutants d’avril à juin 2013. Une suite logique pour BZH NY et son président Pour Charles Kergaravat, jeune président de l’association bretonne, cette activité s’inscrit dans la continuité de son action : « Après avoir organisé sur Manhattan début 2012 une session d’introduction à la langue bretonne animée par Aï’ta puis une conférence avec Hervé Lossec sur les bretonnismes, BZH NY souhaitait faire quelquechose d’encore plus grand ici à New York City (NYC) » « Puis nous nous sommes demandé : combien de personnes pourraient être intéressées par des cours des breton à NYC ? » Et là, surprise : en moins de 2 semaines, 15 personnes avaient déjà confirmé leurs participations. Le groupe d’inscrits réunira finalement 25 débutants, dont un noyau dur d’une quinzaine de ‘students’. Deux groupes d’élèves se mélangent alors pendant les classes dispensées dans la langue de Kerouac : une moitié américaine relativement âgée, dont plusieurs parlent le gaélique, l’autre moitié composée de jeunes bretons désireux d’apprendre la langue de leurs grands-parents. Tous ont un but commun, comme le souligne Walter, descendant d’Irlandais : « la prochaine fois que nous irons en Bretagne, essayons de parler breton plutôt que le français ou l’anglais. » Des classes orientées vers l’oral Cette remarque fait sens dans un cours essentiellement basé sur l’apprentissage oral, comme convenu avec Daniel Kaufman, président de l’ELA et éminent linguiste : « je sais qu’en France vous êtes plutôt en faveur de cours magistraux, même pour les langues. New York est une bonne occasion pour tester une autre approche, plus participative. » Perrine, une jeune participante, appuie cette décision : « On a plus de temps pour construire nos propres phrases et d’échanger entre nous. » Moins de deux mois après le début des classes, les étudiants du noyaux dur étaient capables de formuler eux-mêmes leurs propres phrases simples, sur des thèmes de la vie de tous les jours, comme se présenter ou décrire une action. Les néo-bretonnants ayant participé à un examen final seront même sanctionné d’un certificat d’aptitude attesté par l’ELA. BZH NY sous les projecteurs Ces classes sont également une belle opportunité pour accroître la renommée des Bretons de New York dans un nouveau domaine d’activité. « Nous avons eu la visite de représentants des Ecoles Diwan au cours d’un échange très apprécié par les élèves ainsi que de la présidente de l’association Dihun, Chantal Clément » se félicite Erwan Le Bihan, membre actif et « Breton teacher » de BZH NY. « L’organisation peu académique des classes m’a permis d’introduire d’autres sujets complémentaires à l’apprentissage de notre langue, comme le tourisme ou la gastronomie » ajoute-t-il. Des anciens de l’association et brittophones de naissance ont d’ailleurs partagé leurs connaissances, qu’ils soient du Léon ou de Basse Cornouaille. Une langue vivante Sans oublier d’aborder des points pour détendre l’ambiance de la classe : « Je sais jurer par autre chose que gast ou mallozh an doue ! » s’exclame Julien. « Est-ce que les cours reprennent en septembre ? » demande Charlène, dont l’enthousiasme est partagé par Timothy : « Le Breton m’a permis de revisiter ma propre langue, le gaélique. » BZH NY continue donc de promouvoir et surtout de défendre la langue bretonne, non seulement via des cours de breton mais aussi lors d’événements comme l’Endangered Language Fair, mise en place par l’ELA à NYC. Fonte: 7Seizh

París invoca lleis de la Revolució Francesa per a negar-se a admetre llibres de família en bretó

El ministeri de l'Interior recorda que els únics documents oficials vàlids són aquells escrits en francès · Alguns municipis bretons havien començat a emetre documents bilingües · Es confirma que el govern francès aparca la ratificació de la Carta Europea de les Llengües

El ministeri de l'Interior francès acaba d'invocar dues lleis de la Revolució Francesa per a negar validesa als llibres de família que alguns municipis bretons havien començat a difondre en versió bilingüe francesa-bretona. Com a resposta a una interpel·lació d'una diputada bretona, Guittet Chantal, el ministeri ha dit que els documents oficials només es poden emetre en francès i ha donat com a motiu que hi ha tres normes que ho especifiquen clarament. Una és l'actual Constitució, però les altres dues són una llei i un decret del període revolucionari francès, és a dir, normatives que es van escriure fa més de dos segles.

Així, la resposta del ministeri parla, literalment, de "la llei del 2 de termidor de l'any II" (és a dir, de 1794) i del "decret consultar del 24 de pradial de l'any XI" (1801). Les normatives especifiquen que "cap acte públic" de França podrà estar escrit en cap altra llengua que no sigui la francesa, fins i tot a les regions, explica la resposta del ministeri, on s'hagi acostumat a fer servir oficialment una altre idioma.

Un dels ajuntaments que havia emès els llibres de família en bretó i francès és el de Carhaix, on l'alcalde és Christian Troadec, portaveu i fundador del partit bretó Moviment Bretanya i Progrés (MBP) i conseller del departament de Finisterre. A banda d'aquests documents oficials, Troadec també ha aconseguit que el seu poble sigui el primer on l'oficina de correus local té la retolació bilingüe en bretó i francès.

S'aparca la ratificació de la Carta Europea de les Llengues

I mentre Interior cita textos de fa dos segles per impedir l'extensió del bilingüisme, aquesta setmana s'ha confirmat el que ja s'havia anat apuntant durant els darrers mesos. El president de França, François Hollande, ha aparcat la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (CELRM) després que el Consell d'Estat (ens consultiu del govern) ho hagi recomanat així.

Mentrestant, l'associació bretona Kevre Breizh ha dit que la decisió d'Hollande és "inacceptable" i que li fa perdre "tota la credibilitat", donat que, cal recordar-ho, l'actual president s'havia compromès en campanya electoral a ratificar la CELRM. La Carta és un instrument que obliga els estats a prendre mesures concretes per a la protecció i promoció de les llengües minoritzades.

Mentrestant, l'EBLUL/ELEN France, associació en defensa de les llengües minoritzades de França, ha dit en una nota enviada als mitjans de comunicació que els darrers moviments de l'Estat francès són "un insult als principis fonamentals dels drets humans"i ha acusat França de ser un país on es pateix "absència de democràcia" i d'"estat de dret".

Fonte: Nationalia

Redadeg evit ar brezhoneg : parler du breton en courant

Rostrenen. « Redadeg evit ar brezhoneg » est une course à pied de 1 500 km, en relais, qui se courra du 12 au 19 mai 2012 sur l'ensemble de la Bretagne. Elle partira de Brest, lundi 12, à 16 h et terminera son périple à Douarnenez, lundi 19, à 17 h. En longeant la côte nord, la course passera à Saint-Malo, descendra sur Rennes, Redon et Nantes, poursuivra sa route par Vannes et Lorient, remontera par Pontivy, Rostrenen et Carhaix. À Rostrenen la course passera, samedi 17, à 19 h 40.

Les objectifs
Il s'agit d'abord de soutenir et de promouvoir la langue bretonne, élément de notre patrimoine à transmettre aux jeunes générations. Les participants courent aussi pour le plaisir d'être ensemble. Leur passage dans les bourgs rappelle que l'enseignement du breton existe et que les fonds recueillis au fil des kilomètres permettront de financer sept projets originaux qui profiteront au plus grand nombre.

Passage à Rostrenen et organisation
Les organisateurs souhaitent créer la fête autour du passage de la course dans les bourgs. Pour parvenir à donner un caractère festif au passage de la course dans les bourgs, les organisateurs s'efforcent d'associer le plus grand nombre d'acteurs locaux, clubs sportifs, associations, écoles, entreprises, collectivités. Contact au 06 87 70 01 92

Fonte: Ouest-France.fr

El movimientu llingüísticu bretón na tertulia Enrique García Rendueles

Esti xueves 1 d'avientu, la tertulia Enrique García Rendueles va falar sobre'l movimientu nacional Bretón. La charra entamarála Xesús Nel García, trabayador del metal, músicu, estudiante d'antropoloxía y militante de Conceyu Abiertu por Xixón, que fadrá una introducción al tema, pa darréu aldericar colos asistentes.

Trátase d'un averamientu a la realidá hestórica, llingüística y política de Bretaña. Diferencies y similitúes ente los movimientos nacionalistes de Bretaña y Asturies.

L'actu entamará a les 20:30 nel C.C L'Ayalga de Xixón (Prendes Pando 11. baxu) y la entrada ye llibre.

Fonte: ASTURNEWS

Presenten l’Atles Breizh

Mikaël Bodlore Penlaez, coauteur avec Divi Kervella de « Atlas de Bretagne-Atlas Breizh », à l'initiative de l'association Brezhoneg e Plouzane, est venu présenter son ouvrage ainsi que l'exposition associée, samedi au centre Mitterrand.

Un atlas de Bretagne n'avait pas été édité depuis vingt ans et il y avait un manque en la matière. C'est pour cette raison que les auteurs en deux ans de travail ont réuni toutes les informations nécessaires pour éditer un atlas de Bretagne. Il devait, pour les auteurs, répondre à cinq critères : prendre en compte la géographie de la Bretagne sous tous ses aspects ; être écrit dans les langues de la Bretagne, c'est donc un ouvrage bilingue breton-français ; aborder les thèmes de la culture, du sport, de la gastronomie, de l'histoire, de l'économie avec une visiin large et ouverte à tous ; être beau de part les cartes qu'il propose et entrer dans la démarche militante en mettant le breton au même niveau que le français, côte à côte sur chaque page.

Le pari est tenu puisque le livre édité à 3 550 exemplaires vient d'être réédité à 2 500 exemplaires. Les participants à la matinée ont été satisfaits des échanges bilingues en breton et français.

Fonte: Ouestfrance.fr

La Diwan de Karaez, segundu meyor institutu de Francia

La Diwan de Karaez, el segon millor institut de tot França segons Le Figaro.
BREUS. Una escola associativa d'immersió lingüística en bretó obté la medalla de plata al rànquing dels resultats dels alumnes de batxillerat.

El centre Diwan de Karaez-Plougêr (Carhaix-Plouguer, en francès) ha obtingut enguany la segona millor nota d'entre totes les escoles de secundària (lycées) de l'Estat, segons el llistat que elabora anualment el diari francès Le Figaro. Les escoles Diwan són centres educatius associatius, laics i gratuïts que fan immersió lingüística en bretó. És destacable que, a la França que ni tan sols reconeix l'oficialitat d'aquesta llengua, un estudi que analitza els resultats dels alumnes de 1.930 centres educatius de secundària premiï una Diwan amb la posició número dos del conjunt de l'Estat.

Aquest estudi s'elabora a partir de les xifres donades pel ministeri d'Educació, i analitza l'eficàcia dels institut. La puntuació destaca sobretot la capacitat del centre educatiu a "acompanyar els alumnes i fer-los progressar".

Fonte: Nationalia

Entamó l'Ar Redadeg, la folixa de la llingua bretona

Una cursa de relleus recorrerà durant sis dies més de 1.200 quilòmetres al llarg de Bretanya per reivindicar la llengua i la cultura bretona · La iniciativa s'inspira en la tradicional Korrika que se celebra al País Basc des de fa anys.

Just abans que acabi el Correlingua gallec, una altra llengua minoritzada europea agafa el relleu i celebra la seva festa anual en forma de cursa popular. Ar Redadeg ("la cursa", literalment) és una prova no competitiva, oberta a totes les edats, que durant sis dies i cinc nits porta un relleu de mà en mà al llarg de 1.200 quilòmetres de la geografia bretona, com a metàfora de la necessària transmissió ininterrompuda de la llengua.

Ar Redadeg no és només una iniciativa per reivindicar l'ús de la llengua de Bretanya, sinó que serveix a més de campanya econòmica. Cadascun dels quilòmetres que recorre la cursa es pot comprar simbòlicament per 100€, els quals són destinats a projectes de promoció d'aquesta llengua cèltica, i molt especialment per a les escoles Diwan, els únics centres educatius, de caràcter comunitari, que ofereixen programes d'immersió en llengua bretona. Se n'han venut 1.022, i en aquesta edició la meitat dels guanys es destinaran a la xarxa Diwan, i l'altra meitat es donaran a les emissores de ràdio bretones Radio Kerne, Arvorig FM, Radio Kreiz Breizh i Radio Bro Gwened, a la revista Al Liamm i al comitè de Gouren (lluita bretona) de Côtes-d'Armor, entre d'altres projectes.

La cursa ha començat aquest dilluns a Roazhon (Rennes) i acabarà el 16 de maig a Pondi (Pontivy). A banda dels donants anònims, l'esdeveniment té el suport del Consell General de Finistère, Ofis ar brezhoneg (Oficina de la Llengua Bretona), la regió de Bretanya i l'ajuntament de Rennes, entre d'altres.

Fonte: Nationalia

Niniad, la nueva revista lliteraria en bretón

Nidiad la nueva revista lliteraria en bretón acabante de salir.

Fonte : Nidiad

Pallabra: Hoel Mahé

NAONED — El 1u de xineru de 2010 salió’l primer númberu del Nidiad. ¡Un periódicu lliterariu imaxináu y creyáu hai un añu por un grupu de xente mozo qu’escribe en bretón dafechu!. De los poemes, de les noticies, de los artículos d’estudios y de filosofía, tanto de creyaciones que podrá alcontrase nesta nueva revista (4 númberos per añu). « Nidiad » Significa « el que creya », el creyador de mundios y d’obres. Queremos amosar nidiamente y de manera significativa’l pesu y el poder de la creyación y tentar de ponela n’obra. Seyamos los « Nidiaded » de güei pa construyir la nuesa llingua y el mundiu de mañana que l’arrodia… Dieubomp ar spered ha dieubet e vo pep tra… “Lliberamos l’espíritu y cada cosa sedrá lliberada...”

Nidiad Breizh 33 rue de Lorraine 44000 Naoned/Nantes

nidiad.gwe @ gmail.com

Gwendal Piégais, Malo Adeux, Hoel Mahe

Fonte Agence Bretagne Presse

Una llei pal enseñu billingüe bretón

Enseñu bretón. Una llei esperada pal billingüismu. El desendolcu del bretón en mediu escolar nun ye un llargu ríu tranquilu. Una llei tendría que ver el día en 2010. «El bretón ye una llingua amenazada, dizlo la UNESCO». Pal conseyeru rexonal, DidierLeBuhan, la salvación vendrá ensin denguna dubia del desendolcu del enseñu. «Constátase un adelantu del 8% no que va d’añu na afiliación billingüe, lo que representa 5.400 alumnos en tola Bretaña. Un adelantu continuu y regular con una demanda que nun apara», pero la cifra necesaria de 20.000 niños escolarizaos, de la maternal al lliceu, «pa volver les tornes» y asina consolidar el llugar de la llingua. Los defensores del billinguismu pónense a esperar una llei qu’obligará el municipiu de residencia «a reconocer nes families el drechu al enseñu billingüe (francés-llingua rexonal)». Anque’l so reclutamientu seya teóricamente cantonal, de los alcaldes nieguen a ver a los neños del so municipiu inscribise nuna escuela d’otra llocalidá. Y, financiación obliga, ciertos alcaldes de municipios de receición nieguen a preinscribir a los neños que vienen d’otru llugar. Per agora les inscripciones faense por derogación. «Nun hai obligación xurídica, eso queda na propiedá de les posibilidaes, llamenta PaulMolac, presidente rexonal de Div Yezh Breizh (asociación de parientes d’alumnos pal enseñu del bretón na escuela pública). Tamién, esto son los niños, los parientes que paguen, y el bretón al cabu de la cuenta».

Volontarismu de los elleutos

Pero la famosa llei esperada tendría que ver el día en 2010. «Un proyeutu foi bien depositáu na estaya parllamentaria. Propuestu por un másimu de diputaos del intergrupu de les llingües rexonales, toles tendencies confundíes», nota Paul Molac. «Ye una reconocencia constitucional rellanzada dempués de múltiples avatares», allégrase DidierLeBuhan. Qu’evoca un votu na unanimidá nesti sen, dende 2004, y recuerda que la Rexón desbloqueó, no que va d’añu, 7M€, una cifra que a más que duplicáu dende esta época. Un voluntarismu que se concretó tamién, no que va d’añu, pol dispositivu Skoazell, una bolsa específica concedida a los futuros mayestros de llingua bretona.

Marie-Hélène Clam

Fonte: Le Telegramme

La Wikipedia en bretón algama 30.000 artículos

La versión en bretón de Wikipedia algamó 30 000 artículos el 25/10/2009, lo que la posiciona nel rangu 51 sobre más de 250 llingües partícipes. Esto ye un proyeutu d’enciclopedia coleutiva establecida sobre Internet, universal, multillingüe. Wikipedia tiene como oxetivu ufiertar un conteníiu llibre, neutru y verificable que caún pue editar y meyorar. Wikipedia n’inglés foi fundada’l 15 de xineru de 2001 por Jimmy Wales, la versión en bretón surdió’l 22 de xunu de 2004. Nel llicéu Diwan de Karaez, tán cinco participantes dende va dos años nun club Wikipedia. Equí tán les rempuestes de Gwenn y Yves-Marie.

«Quién contribúi a Wikipedia bretón?» - Los qu’escriben en Wikipedia son de los lliceos, universitarios y profesores de bretón. Los redautores investiguen informaciones sobre otres bases de datos, coles sos conocencies personales, o tovía con llibros, de los documentos, y nun copien si hai un copyright.

«Que vos aporta tou esti tiempu pasáu énte’l vuesu computador p’alimentar Wikipedia bretón?» - Toi motiváu, porque ye un mou de facer adelantrar la llingua bretona con esta triba d’“escaparate” qu’eso podría ser. Deprendí muncho escribiendo estos artículos. Pero tamién en cuanto al bretón, porque nun soi perfeutu y toi contentu cuando los collaboradores me despliquen riegles, cómo escribir ciertes pallabres, etc ... - Pa min, yes cuasi un relaxu cuando trescurre tanto tiempu de trabayar al llicéu demientres la selmana! Ye que motiva porque depréndese muncho tornando los pasaxes, y amás, faense coses pa que’l bretón avance!

«Qué conseyos prudentes daríais- a los qu’entá nun tuvieren na Wikipedia ?» - Nun ye enxamás demasiáu sero, ye fácil de deprender y si sabéis escribir bretón podéis escribir na Wikipedia. Pasaréis un pocoñín de tiempu pa deprendere tolos códigos, ye too. -Los asuntos s’escueyen dependiendo de les propiedaes que presten a los contribuyentes: nós por exemplu, tenemos un especialista de los animales, otru d’Hestoria, otru d’Alemaña, otru puestu n’Informática. Wikipedia ta abierta a toos. Ye una triba de comunidá, un llugar que foi fechu pa los intercambios y cada usuariu tien una páxina onde pue plantegar cuestiones a los demás. El mio conseyu: lleer bien les primeres páxines pa los qu’entamen (desplica too) y nun tener llercia de plantegar cuestiones.

Fanny Chauffin

Fonte: Agence Bretagne Presse

Ouessant dixo sí a la llingua bretona

Enez Eusa e brezhoneg !
« Nós, ye nel detalle que cada día se llucha». Ye por un d’estes fórmules cuyo secretu ye que Jean-Yves Cozan comentarara la robla de la carta «Ya de ar brezhoneg» pola municipalidá de la so islla preferida : Ouessant. Mas enantes, habíase felicitao que la islla seya l’ayuntamientu 110 en comprometese abiertamente pola llingua bretona.

Pel so llau Denis Palluel, l’alcalde, dempués de tener afitao que «una llingua nun s’usa si se nun se fala », invitara a los sos homólogos bretones de l’asociación de les islles de Ponant a roblar la carta.

La presidenta de la Oficina de la llingua bretona, Lena Louarn, dempués de tener saludao a Jean-Yves Cozan pola so aición a favor de la llingua y sobremanera pola creación de la Oficina de la llingua bretona recordó que si Ouessant ye ún de los llugares más sagraos d’Occidente, fala tamién bretón dende fai 1 500 años.

Un poco más sero, sobre’l sitiu del Salón Internacional del Llibru Insular, la presidenta d’honor, Isabelle el Bal y Joël Richard, el presidente n’exerciciu de la manifestación na so 11 edición, comprometíense igualmente de mou oficial a favor del bretón.

Primer biblioteca en llingua bretona dafechu

El més pasáu abrió la primer biblioteca en llingua bretona en Kawan (Côtes-d'Armor). Esta biblioteca ye unica en Bretaña. Nun ye una biblioteca temática más sobre Bretaña, sinon una biblioteca en llingua bretona abierta a toos. Nella alcuéntrense llibros, discos, revistes y documentos d’archivos d’escritores en bretón. Son de la Bibliothèque des Côtes-d'Armor, de Levraoueg Breizh (llibros), de Dastum (informatica, discos) y de numberoses donaciones privaes.
El testu más antiguu nesta llingua consta de seyes o siete llínies qu’apaecen nun manuscritu llatinu del sieglu XIV. A lo llargo del sieglu XX dióse a conocer la obra de nuevos autores bretones en diverses espublizaciones, como Gwalarn (Noroeste, 1925-1944); Liamm (Venceyu, dende 1946). “La Nuesa Señora del Carme” (1942), de Youenn Drezen, ta considerada una de les meyores noveles bretones modernes. Ente los poetes modernos tán Jean Pierre Colloc'h, autor de poesía relixosa, y Roperzh Er Mason, autor d’una poesía de la natura. El teatru ye popular en Bretaña dende la edá media y Tanguey Malmanche, figura ente los fundadores de la escuela de teatru moderna.
Camentamos que ye un bon exemplu a siguir n’Asturies onde entá nun hai denguna institución d’estes carauterístiques.

Caberos censos del bretón

El bretón ye una llingua indoeuropea, céltica y britónica.
El so númberu de falantes ta ente 208.000 (estimación de la campaña Ya d’ar brezhoneg, 2008) y 263.000 (estimación de l’INSEE, 1999)
El bretón ye l’únicu idioma de la rama céltica que se fala en territoriu non insular. Nun ye llingua oficial. Anque, la robla de la Carta Cultural Bretona (1977) permitió l’inxerimientu del so enseñu nel sistema escolar. L’añu 2004 el Conseyu Rexonal de Bretaña reconoció al bretón, xunto col galu, como llingua propia del país.
La Oficina de la Llingua Bretona, establecida nel 1999 pol Conseyu Bretón, trabaya pola promoción del usu del idioma per aciu la prestación de servicios llingüísticos. Según esta institución l’añu 2007 el númberu d’alumnos escolarizaos en clases billingües francés-bretón xubía a 11.732. Tamién según datos de la Oficina, el mesmu añu, al rodiu de 3.000 adultos matriculáronse nos cursos de bretón.
El bretón ta na categoría de “seriamente en pelligru” nel Atles de les Llingües Amenazaes de la UNESCO asoleyáu de recién.