15/3/13

L'atenció en català, punt feble de moltes empreses privades


Hasbro Ibérica, Gas Natural, Tripadvisor, Orange i IKEA són les que més denúncies   denúncies acumulen pel poc ús de la llengua catalana


Els incompliments en l'etiquetatge i la manca de disponibilitat lingüística en català en comerços, empreses i establiments són les principals deficiències en l'àmbit lingüístic que es troben els usuaris en el seu dia a dia, segons un informe de Consum Català i Plataforma per la Llengua. De fet, de les 501 queixes rebudes, un 60% de les queixes són per mancances en la disponibilitat lingüística i un 17% per incompliments dels drets del consumidor en l'etiquetatge. Les cinc empreses privades amb més denúncies són Hasbro Ibérica, Gas Natural, Tripadvisor, Orange i IKEA. Arran de gestions derivades de les queixes, s'han aconseguit progressos amb empreses com Google Maps, Microsoft, Ryanair i Ikea. L'informe de queixes lingüístiques que cada any elaboren les dues entitats analitza 501 queixes rebudes, de les quals un 60% són per mancances en la disponibilitat lingüística i un 17% per incompliments dels drets del consumidor en l'etiquetatge.

Així es desprèn de l'edició d'enguany de l'informe de la Plataforma per la Llengua i Consum Català. Es van rebre 501 queixes lingüístiques el 2012 sobre dèficits d'ús del català i vulneració dels drets lingüístics. Entre els casos rebuts, el principal motiu de queixa, amb un 60% de les queixes tramitades (302), és el de la disponibilitat lingüística, seguit del gruix de queixes relacionades amb incompliments del drets del consumidor en matèria d'etiquetatge, amb un 17% del total (85).

L'informe també desgrana altres dades, com el fet que el comerç minorista és el sector que més queixes rep (un 25% del total, amb 124 queixes). El segueixen les empreses productores (un 19%, amb 95 queixes) i el sector de la restauració i hostaleria (un 16%, amb 79 queixes).

Destaquen també les denúncies a empreses productores de joguines per no incorporar el català en l'etiquetatge de productes, incomplint així l'actual llei del Codi de consum de Catalunya. Les queixes en aquest àmbit afecten empreses del sector tant conegudes com Hasbro Ibérica (especialment els jocs de taula), Playmobil, Lego, Mattel (Disney, Barbie, Fisher-Price, MonsterHigh, Matchbox...), Famosa (especialment nines) o Bandai.

També han rebut queixes empreses com el RACC, Endesa o La Caixa, per mancances en l'atenció oral en català. Gas Natural també n'acumula per fullets i publicitat.

Molt més evidents són les mancances que afecten les empreses de telefonia: aquí els incompliments legals, no només per no atendre, sinó també per no entendre el català, són continus. Hi ha hagut queixes a Jazztel, Movistar, Orange, Vodafone i Yoigo.

En alguns casos, les queixes que han arribat descriuen situacions violentes, com penjar el telèfon a l'usuari a mitja conversa per fer ús del seu dret de parlar en català. Les actituds violentes vers el català estan reflectides també en casos com el de Ryanair a Palma: un usuari va perdre l'avió, perquè l'assistent li posava com a condició per pujar l'avió que s'hi adrecés en castellà. El reclamant s'hi va negar i no va poder agafar el vol.

Cal destacar que 57 de les queixes rebudes són vers administracions públiques, entitats i institucions. Entre aquestes queixes hi ha diversos casos que afecten a la Policia Nacional espanyola i a la Guàrdia Civil: no només per manca d'atenció al ciutadà quan aquest s'hi adreçava en català, sinó també per casos flagrants de discriminació, menyspreu i burla del ciutadà i de la llengua catalana.

També s'han rebut queixes per manca d'activitat en fer acomplir la llei i per incompliments legals propis. Aquest és el cas de Renfe i el Metro de Barcelona, per retolació i atenció oral, o bé el de diversos organismes de l'administració que tenen empreses contractades amb bars, restaurants o màquines expenedores que serveixen productes no etiquetats en català, malgrat que des de l'any 1993 cal que això sigui un requisit del contracte.

Fonte: Nació Digital

5 comentarios:

  1. Trátase de empreses que pola so propia naturaleza tienden a la globalización universal llingüística y nun tienen porqué llindase al catalán por obligación imperativa d'unos pocos ciegos y ciegos políticos radicales.

    ResponderEliminar
  2. Robertu tas perbién acertáu.
    Estos radicales catalanistes tan cegararatos y nun ven la lóxica nin lo normal nun mundu globalizáu, estensu y pergrande; nun ven nin s'enteren de lo que significa LLIBERTÁ con mayúscules.
    Tanta llucha, tanto sufrimientu, tantu sangre dende la Revolución Francesa hasta agora para nada.
    Eso ye, dalgunos radicales tán ciegos y sordos, anque non mudos porque tán falando y faciendo bien de tropelíes n'especial últimamente.
    Esta xente nun lleó enxamás nada d'hestoria universal, solo la que cínicamente manipoliada y tracamundiada punxéronlos delantre unos malintencionaos politiqueros comenenciudos.

    ResponderEliminar
  3. A lo que paez tamos nun mal momentu en tolos sentíos, collacios.

    ResponderEliminar
  4. Todo non ye tan prietu como los pintes, compañeru.

    ResponderEliminar
  5. Sí, Canga, tens raó.

    Jo, afortunadament, vaig estudiar durant el franquisme i sí que vaig llegir la Història Universal, vaig aprendre a llegir i escriure perfectament una llengua tan universal com el castellà, vaig estudiar Ciències Socials de veritat i també Matemàtiques, Física i Química com ha de ser: en castellà i amb un currículum escolar dirigit i pensat directament des de Madrid. Res de "malintencionaos politiqueros comenenciudos".

    Per això a mi, com a tu, no em manipulen.

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.