Ayuntamientu
La Sociedá Asturgalaica d'Amigos del País acutó esti Vienres Santu pa una cita bien especial colos cuatro llingües que se dan cita a veres del Eo -l'asturianu, el castellán, el gallegu y el gallego-asturianu o fala-, cola celebración de los II Alcuentros de poesía “La Bendición de Babel”.Estos alcuentros van tener llugar esti 29 de marzu na Casa Cultura de Castropol, a les 18,30 h., y van cuntar cola participación de destacaes voces representatives de la creación poética nestes llingües: María do Cebreiro Rábade, Vanessa Gutiérrez, Aurora García Rivas, Héctor Acebo y Luis Muñiz.
Castropol
Xuntu col recital poéticu, nel actu daráse llectura tamién a la obra ganadora del I Concursu de Poesía Nueva Babel” y va celebrase una mesa redonda abierta a la participación del públicu asistente, que va tener la suerte d'esfrutar del alcuentru, la sonoridá y los matices d'esi Babel de llingües. Fonte: Asturnews.
La midida tomada pola Sociedá Asturgalaica d'Amigos del País en Castropol ye tou un aciertu por axuntar les llingües como son el castellán, l'asturianu, el gallego-asturianu (fala), y el gallego, que sía un éxitu.
ResponderEliminarNa fastera del Eo esto ye un gran acontecimientu, gracies a la organización pola sesión de hermanamientu de les llingúes hermanes como nun podía ser otra manera.
ResponderEliminarHoxe é o gran día da reunión entre as linguas, as seis e media en Castropol,temos que ir,imos atopar,imos recitar e ler.
ResponderEliminarTa bien invitar a la llingua de los vecinos ensin escaecer que nun ye de la nuesa tierra, como anecien dellos imperiaistes galleguistes.
ResponderEliminarDellos imperialistes gallegos, munchos otros que nun son imperialistes, y amás munchos asturianos y la comunidá científica internacional. A ver si nun contamos la realidá a medies. Nun nos pasemos de "blaveiros".
ResponderEliminarBlaverisme non, nin valencianu nin asturianu.
Dicho esto, l'actu parezme tan ridículu como si s'organizara un recital de poesía en catalán, valencianu y rosellonés. Y el que quiera entender qu'entienda.
A ver cuándo vemos un actu asemeyáu en Ribadeo, por exemplu. Y el secesionismu llingüísticu vien de parte de Galicia, o seya que de balverismu nin un res.
ResponderEliminarDe blaverismu todo, Rolo. ¿O ves tu que los del "gallego-asturiano" xueguen la baza de la integración llingüística? Al revés: son re-secesionistes.
ResponderEliminarPrestábame conocer la opinión que tienen d'esta cuestión los catalanofalantes que frecuenten esta páxina. Porque ellos sí tienen perspectiva pa entendelo bien. O polo menos meyor que los asturianistes de chigre celta que nun salen de Xixón o Uviéu.
Meyor vos diba igüando los munchos problemes que teneis na vuesa tierra y dexando de xugar a colonialistes d’un territoriu asturianu como ye l'eonaviegu.
ResponderEliminar¿Na vuesa tierra? Ah, perdona, pensé que yeres asturianu. Agora entiendo meyor el desconocimientu dende'l que fales.
ResponderEliminarEl gallego-asturianu ye una escusa cola que dellos quieren establecer un constructu "blaveru", segregacionista del espaciu llingüísticu gallego-portugués. Ta tan claro que da muncha vergüeña. Y n'Asturies somos abondos los que nos negamos a xugar a esos esperimentos disgregadores y glotocides.
La nuesa tierra ye Asturies dende va milenta años y nella nun pintais nada los "galleguistes de fala portuguesa".
ResponderEliminarNa fronteira de Asturias galego é falado mestura especial que é a proba natural que o occidente asturiano tira máis a oeste e de Galiza é cada vez máis ¿si ou si? quizais debido á maior atención dada a os seus veciños e da prensa, tv, radio, medios e servizos de todo tipo, é natural e irreversible...
ResponderEliminarNon te preocupes e facer as cosas naturalmente e estudar o porqué das cosas. Leira é certo, e reconhecidamente sen escrúpulos e abertamente. Tamén aínda non posúen status oficial ou á súa lingua asturiana, o que quere?
ResponderEliminarL'influxu de lo gallego na fala de transición eonaviega enxamás aportará a la oficialidá del gallegu como nagüa dalgunu dende la comunidá vecina. Lo qu'aportará, previsiblemente, ye la oficialidá del asturianu pa toa Asturies y la del asturgalaicu pa la fastera del Navia-Eo. Pero eso ye competencia esclusiva de los asturianos, sobremanera de l'ALLA y del Gobiernu.
ResponderEliminarSí que ye asina, pero l'ALLA paez ausente nesti tema y otros munchos.
ResponderEliminarNun entren nestes cuestiones vanales y mundanes solo nos premios, prebendes y subvenciones.
ResponderEliminarEgobarro, perdona si contesto tard.
ResponderEliminarEn totes les llengües, especialment si són minoritzades, hi ha problemes de delimitació.
En català tenim el cas del benasquès, que generalment es considera aragonès de transició al català però hi ha qui discuteix si és català de transició a l'aragonès. També hi ha el ribagorçà, que es considera català de transició a l'aragonès o molt influït per aquest, o el pallarès, que és un subdialecte català amb molta influència de l'occità, o el rossellonès, que també té molta influència de l'occità (i no del francès, com erròniament alguns diuen).
També vull recordar que fins al 1923 no va ser demostrat i acceptat per la comunitat científica que el català era una llengua independent i no un dels dialectes de l'occità.
Què vull dir amb això? Doncs que aquests temes haurien de ser motiu de debat acadèmic entre els romanistes i no hauria de sortir del seu àmbit.
El que és important és que a mi el que em preocupa i el que defenso és que jo, els benasquesos, els ribagorçans, els pallaresos, els rossellonesos, els occitans, els aragonesos o els asturians puguem parlar les nostres llengües amb llibertat i total normalitat, tinguin l'etiqueta que tinguin: català, aragonès, occità, asturià o com vulguin anomenar-les les persones que s'han dedicat tota la seva vida a estudiar-les i que saben del tema.
Jo parlaria la meva llengua igual i amb la mateixa estima si tingués el nom d'occità.
Afegeixo que també tenim el cas del panotxo, dialecte castellà de transició al català parlat a Cartagena per, entre d'altres, els meus avis. Avui és pràcticament desaparegut gràcies al desinterès del govern regional. O sigui, que ja veieu el que pot passar en 100 anys.
ResponderEliminar