El TSJC anul·la l'ús preferent del català a les diputacions de Girona i Lleida

També tomba el requisit que els ciutadans hagin d'explicitar amb una petició formal la seva opció lingüística

El tribunal estima en part un recurs de Convivència Cívica Catalana contra els reglaments lingüístics de les dues administracions en base a la jurisprudència creada per la sentència contra l'Estatut

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat part dels reglaments lingüístics de les diputacions de Lleida i Girona. El tribunal ha estimat parcialment un recurs presentat per Convivencia Cívica Catalana (CCC) i ha decidit anul·lar que el català sigui llengua “preferent” en aquestes dues administracions. El tribunal també ha tombat el requisit els ciutadans hagin d'explicitar la seva opció lingüística mitjançant un petició formal expressa.

El TSJC ja havia suspès cautelarment diverses parts d'aquests reglaments mentre no resolia els recursos presentats, cosa que ha fet amb dues sentències amb data del 6 de març. En les seves sentències la sala contenciosa-administrativa es remet a jurisprudències com ara la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'Estatut de l'any 2010 o bé la sentència contra el reglament lingüístic de l'Ajuntament de Barcelona, que va anar en la mateixa línia.

El TSJC considera d'aquesta manera que la posició de les dues llengües oficials és de “paritat jurídica” als poders públics de Catalunya. Així, el tribunal determina que les administracions estan obligades a respectar l'elecció de llengua que faci el ciutadà, “de manera que queden en una posició de disponibilitat lingüística”. A més, afegeix que la jurisprudència constitucional admet la qualificació del català com a llengua d'ús normal a les administracions “mentre no comporti imposició”, i que la sala contenciosa-administrativa del TSJC considera que la configuració del català com a llengua pròpia i d'ús normal “no afecta ni exclou el castellà com a llengua igualment oficial”.

En el cas de la Diputació de Girona, s'ha anul·lat l'article 2 que estableix el català com a llengua d'ús preferent, així com els articles 5.2, 6.1, 6.2, 7 i 13. Entre d'altres qüestions, aquests articles establien que l'expedient de documents es farà en català o bé en català i castellà si el sol·licitant ho demana; que els impresos s'han d'oferir en la versió catalana, mentre que les versions en castellà es posaran a disposició sempre que els interessats ho demanin; que només es faran impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho requereixi; que el personal de la diputació farà servir el català en les comunicacions administratives orals, llevat que l'administrat demani ser atès en català; o bé que les disposicions de la diputació s'han de publicar en català.

Pel que fa a la Diputació de Lleida, també s'ha anul·lat l'article 2 –en el que es diu que el català ha de ser llengua d'ús preferent en aquesta administració–, així com els 5.2, el 5.3, el 7, el 8 i el 14. Entre d'altres, es tomba la norma que estableix que el ciutadà hagi d'explicitar la seva opció lingüística mitjançant una petició formal expressa.

Convivencia Cívica Catalana ha celebrat en un comunicat les sentències del TSJC que han estimat parcialment els recursos que va presentar perquè, al seu parer, “confirmen el respecte al bilingüisme a què està obligada l'administració”.

Les sentències no són fermes i les parts poden presentar un recurs de cassació davant de la sala contenciosa del Tribunal Suprem.

Fonte: Avui