La Plataforma per la Llengua respon a les informacions falses publicades avui per un conegut diari de Madrid

Arran de la notícia publicada en un conegut diari generalista de Madrid, la Plataforma per la Llengua vol recordar que l'objectiu de l'InformeCAT, presentat fa menys d'una setmana, és mostrar les dades més significatives sobre la situació del català en diferents àmbits.

Evidentment, un àmbit molt important per a la plena normalització lingüística del català és el de l'empresa i el consum. En aquest sentit, l'InformeCAT 2013 no "delata" cap marca i encara menys per utilitzar el castellà, com apareix publicat a la notícia. Simplement posem de manifest l'incompliment sistemàtic de la Llei 22/2010 del Codi de Consum de Catalunya, que estableix l'ús de la llengua catalana, per part de la majoria d'empreses que distribueixen els seus productes dins l'àmbit territorial de Catalunya. Un aspecte que no apareix mencionat en la notícia, en canvi, és que hi ha més 200 disposicions lingüístiques que obliguen a etiquetar en castellà, que són acomplertes escrupolosament per les mateixes empreses.

De manera complementària, en el mateix InformeCAT també s'anomenen algunes empreses que són exemple de bones pràctiques o que sí que acompleixen la normativa catalana. Per exemple, s'assenyala que els cinc principals grups de distribució catalans ja incorporen el català en l'etiquetatge dels seus productes de marca blanca i que la meitat dels 10 principals fabricants mundials de smartphones ja incorporen el català en els seus dispositius.

D'altra banda, en relació a les anomenades multes lingüístiques mencionades també en la notícia publicada, la Plataforma per la Llengua vol recordar que entre 2009 i 2011 l'Agència Catalana del Consum va posar un total 114 multes a empreses que actuaven a Catalunya per no etiquetar en castellà. El nombre d'empreses sancionades per no etiquetar en català va ser 0.

Des de la Plataforma per la Llengua es vol posar èmfasi en el fet que totes les llengües amb un nombre de parlants similars al català estan plenament normalitzades en l'àmbit empresarial, que inclou la retolació comercial, l'atenció al client i l'etiquetatge, i que, per tant, la situació del català és una anomalia.

Com ja és habitual des de fa molts anys, en la notícia no podia faltar una referència a les subvencions públiques que rep l'entitat. És un intent de deslegitimar i desprestigiar la tasca que realitzem en favor de la llengua. Les dades que presentem parlen per si soles i la referència a les subvencions és un intent de desviar l'atenció. La Plataforma per la Llengua és una entitat de la societat civil transversal. Realitzem alguns dels nostres projectes col·laborant, però amb independència, amb diferents administracions i institucions públiques i privades. Tot i això l'activitat de la Plataforma per la Llengua se sustenta principalment gràcies a la quota dels seus socis i sòcies. Sense ells, l'entitat no portaria gairebé 20 anys treballant perquè la llengua catalana sigui una veritable eina d'inclusió i de cohesió social i esdevingui la llengua comuna de tots els catalans i catalanes.

És per aquest motiu que us convidem a fer-vos socis de la nostra entitat. Si compatiu els nostres objectius i penseu que és necessari que existeixi una entitat que des de la societat civil vetlli perquè la llengua catalana tingui la presència que li correspon en la nostra societat, el vostre suport econòmic és fonamental per garantir la independència i la qualitat de la feina feta per la Plataforma per la Llengua. Articles com el que avui s'ha publicat ens demostren que la nostra feina és important i que ara més que mai cal consolidar el nostre creixement en socis. Us necessitem!

Fonte: Plataforma per la llengua