25/1/11

A favor de la radio en catalán en Perpiñán


La CE troba “lamentable” la reducció de l'oferta lingüística arran del tancament del Grup Flaix a la Catalunya del Nord.

La CE respon a Tremosa sobre el tancament de ràdios catalanes a la Catalunya del Nord.
“Des del punt de vista de la diversitat lingüística és lamentable que es redueixi l'oferta de llengües addicionals en les emissions de ràdio”. Amb aquesta contundència ha respost la Comissió Europea a una pregunta parlamentària de l'eurodiputat convergent Ramon Tremosa sobre les cadenes Flaix FM i Ràdio Flaixbac, que van haver de tancar les emissions a Perpinyà a la tardor, acusades d'interferir les emissions de cadenes franceses. L'executiu comunitari reconeix, tot i això, que aquestes emissores “no tenen assignada una freqüència en territori francès” i que les limitacions de l'espectre radiofònic en la banda FM poden portar les autoritats a tancar una emissora.

Des del setembre
Les emissores de ràdio Flaix FM, Ràdio Flaixbac i RM Ràdio van desaparèixer de les ones de Perpinyà el 20 de setembre. A sol·licitud del comitè tècnic regional de Tolosa de Llenguadoc, el Consell Superior de l'Audiovisual francès va adreçar una carta formal a l'Estat a l'estiu, en què s'ordenava a les cadenes que no emetessin en territori de l'Estat francès, ja que, al·legaven, interferien les emissions de Radio Nostalgie i Radio Catalogne Nord. De fet, destaca ara la Comissió Europea, aquestes cadenes “no han sol·licitat al CSA una autorització per transmetre a França”. I és que totes les ràdios del Principat captades al Rosselló –i uns 40 canals de TDT catalana i espanyola– emeten des del pic de les Salines, a Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), a menys d'un quilòmetre de la frontera.

Brussel·les “dóna suport a la diversitat lingüística i considera que els mitjans de comunicació poden vèncer les barreres lingüístiques i apropar als ciutadans la cada vegada major varietat de llengües i cultures presents a la UE”, explica en la resposta la comissària de Multilingüisme, Androulla Vassiliou, a Tremosa. “Els mitjans de comunicació poden ser també un instrument eficaç per a l'aprenentatge informal d'idiomes”, hi afegeix. Tot i això, la CE reconeix que les competències jurídiques sobre l'ús de les llengües als estats membres són “responsabilitat exclusiva” de cada estat.

Fonte: Avui

6 comentarios:

  1. Home, salvando as distancias, esto recórdame as queixas de más d'ún por qu'a TVG se vira nel Eo-Navia (parece ser qu'entre outras cousas interfería con TVE).

    É llamentable qu'el Esto francés quera impedir que nos territorios catalano falantes de Fracia se podan sintir emisoras en catalán (pode recordarnos tamén ás agresióis del Principao contra Radio Sele). El Estao francés quer eliminar del "hexágono" todas as llinguas que nun señan a francesa. Como con Radio Sele, as escusas de forma nun son más qu'escusas, el fondo é que molestan as llinguas minoritaras.

    ResponderEliminar
  2. Nun tien nin un res que ver cola TVG n'Asturies, siempres impulsada pol galleguismu. El casu catalán nun tien l'aquel d'imperialismu que conlleva'l casu de la tele gallega, na mio opinión.

    ResponderEliminar
  3. Tino y Luci Allande...27 de enero de 2011, 13:02

    El gallegu y la TVG tán perbién en Galicia, n'Asturies ye'l asturianu. Nun fai falta competencies desleales ni colonialismos improcedentes y a vegaes alevosos. Problema: el gobiernu del Principáu (barrigona y la so banda) nun solo nun miren pola política llingüística n'Asturies sino que están totalmente contra la llingua, y agora tamos nun puntu crucial n'el que precísase urxentemente la oficialidá pa too.

    ResponderEliminar
  4. Vamos ver, "el asturiano en Asturias"... ¿Na Veiga vas dicirme que se fala asturiano? Guste a quén guste y disguste a quén disguste hai asturianos que nun falamos asturiano precisamente...

    Lo del imperialismo... Nun vou acusar de nada a naide (entre outras cousas porque nun teño por qué xulgar proxectos políticos que desconozo), peró se nun m'equivoco nel proxecto político de els Païssos Catalans entra tamén Catalunya Nord, polo que reivindicación política sobre ese territorio esiste.

    Lo de a TPA y a oficialidá, completamente d'acordo.

    ResponderEliminar
  5. N'Asturies nun se fala gallegu por muncho que quieran el BNG y la TVG.

    ResponderEliminar
  6. ye normal, Cataluña Nord ye Cataluña.La Cataluña Vella(parte de la Cataluña Vella), podía dicise que más Cataluña o polo menos lleva más tiempu siendo Cataluña que la Cataluña Nova. Amás en Cataluña Nord falen catalán, sacante Fenolleda pero que ye una comarca históricamente occitana(y de fala occitana) magar que tea nel departamentu de los Pirineus Orientals(comarques: Rosselló,Conflent,Vallespir,Alta Cerdanya,Capcir y Fenolleda).
    D'otra miente nun voi dicir lo que falen n' A Veiga pero voi dicir lo que NUN falen: gallegu.

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.