El català irromp en el ple del Senat amb normalitat.
Els populars renuncien a fer servir les llengües oficials.
PSOE, PSC, CiU, PNB i BNG expressen la seva emoció per l'estrena.
Els populars renuncien a fer servir les llengües oficials.
PSOE, PSC, CiU, PNB i BNG expressen la seva emoció per l'estrena.
El català, en les seves diferents varietats, es va poder escoltar ahir amb total normalitat al Senat, on l'ús de les llengües de l'Estat es va fer efectiu per primer cop a les sessions plenàries. A partir d'ara, podrà fer-se servir sense cap mena d'entrebanc en els debats entre grups, és a dir, en les mocions i les proposicions no de llei. Encara hi ha certes limitacions, tot i que s'amplia més enllà de la comissió general de comunitats autònomes, on era l'únic indret on es podia usar fins ahir.
Amb una iniciativa per combatre el fracàs escolar, el senador del PSC Ramon Aleu, com a portaveu del grup de l'Entesa, va ser l'encarregat d'encetar la nova fase d'implantació de les llengües. Els diferents senadors territorials van procurar expressar-se en català, euskara i gallec aprofitant els primers moments de la intervenció per destacar la seva “emoció” pel fet de poder usar la seva llengua materna a la cambra estatal. A més d'Aleu, en aquesta iniciativa es van expressar en català Ramon Alturo, de CiU, l'independent per Eivissa, Pedro Torres, i el senador del PSOE per Castelló, Jaume Cardona. Miren Leanizbarrutia, del PNB, va donar veu a l'euskara, sent la parlamentària que més temps de la seva intervenció va dedicar a expressar la seva emoció pel fet inèdit de poder parlar en la seva llengua. En una segona moció que ahir es va discutir a la cambra sobre sanitat es va escoltar el gallec en la intervenció del portaveu del BNG, Xosé Manuel Pérez Bouza. De fet, la ministra Leire Pajín, que parla català perquè va estudiar al País València i entén l'euskara perquè va viure al País Basc, va ser l'únic membre del govern espanyol que era present al Senat el dia de l'estrena del ple multilingüe.
Traductor simultani
La normalitat, però, no va evitar durant tot el dia d'ahir que el PP dediqués dures crítiques a aquesta iniciativa i fos l'únic grup que explícitament va renunciar a fer ús de cap més llengua que no fos el castellà adduint que és “l'idioma comú de tots els membres de la cambra”. Així, doncs, la direcció del partit va aprofitar l'estrena per denunciar que mentre els ciutadans perden la feina, el PSOE i els grups minoritaris de la cambra decideixen gastar-se 12.000 euros perquè la sessió d'ahir es pogués celebrar en català, euskara i gallec. El president del PP, Mariano Rajoy, va arribar a assegurar que en un país “normal” no passa “que la gent treballi amb traductor simultani”. De fet, dels pocs senadors del PP que ahir van ser presents a la cambra alta durant el debat gairebé cap va usar els auriculars per escoltar les diferents intervencions.
Escàs interès
Però tampoc en els bancs del PSOE, tot i defensar l'ús de les llengües oficials, no es va veure als senadors gaire pendents de tenir cura de l'aparell que els oferia la traducció simultània, i dels quals se n'han distribuït gairebé 400 amb un cost superior als 4.000 euros.
Per la seva banda, la presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, que sí va assistir a tota la sessió, va avisar que quan li toqui intervenir en el ple només farà servir el castellà emparant-se també en la tesi que suposa un excés de despesa.
El senador d'ERC, Miquel Bofill, va criticar el fet que el PP utilitzi el pretext de la crisi per carregar contra la iniciativa com una demostració de la seva manca d'arguments.
Fonte: Avui
Estamos ante otra innecesaria bajada más de pantalones de este ilustre gobierno sin ninguna autoridad ni personalidad, otro puyazo más a las maltrechísimas arcas del estado ¿para intentar demostrar qué?. Solo sabe que dar a cambio de nada, conceder sin ton ni son, regalar por miedo a algunos por ej. a los catalanes, cambiar cromos para salir en la foto como (falsos) grandes demócratas. Una auténtica pena, cuando lo dejen quedarán jirones de lo que fuimos hace muy pocos años. Pero claro, con varios ministros/as sin ninguna preparación académica ni estudios catalogados, salvo méritos en el partido, y un presidente son pajolera idea de economía porque jamás la tuvo y encima echado para delante en esa materia... ¿qué esperábamos? A ver cuál es la próxima ¿con qué nuevo esperpento nos sorprenderán estos socialistos?
ResponderEliminarVaya negativu que yes rapaz o rapaza, ver tou prietu, esto ye un llogru llargamente esperáu enforma tiempu por muncha xente. Agora solo falta que l'asturianu tamién figure ente les llingües oficales del Senáu tres la so reconocencia, asuntu que pertenez-y al gobiernu asturianu al que esíxese yá la oficialidá darréu na cai la xente, nos medios de comunicación y d'espresión, nos círculos académcos y na universidá d'Uviéu.
ResponderEliminar¿Por qué l'asturianu nun tuvo como una llingua cooficial más nel Senáu?. ¿Somos menos que los demás?.¡¡¡Oficialidá yá!!!
ResponderEliminarPal fin del final: nun hai problema nel Senáu ni n'Asturies pala oficialidá de la llingua porque tamos viviendo nun país superricu, hai perres a partir pa tou y pa toos (bono, pa dalgunos namás)Traductores, pinganillos y de too, viva la bayura, tou consiste en asitiar más deuda pública a intereses astronómicos y daquién va pagar dientro de munchos, munchos años ¿los españolitos que vienen...?
ResponderEliminarTamién toi d'alcuerdu qu'habiendo una llingua común y xeneral pa toa España nunfaen falta traductores nin pinganillos, nin un Senáu percaru ya inútil. Pero nesta situación o toos o nenguno: l'asturianu llingua oficial yá. Paez que solo hai que tener contentos a los que dan guerra y quebraeros de cabeza a toes hores; pa esos hai de too, perres, lengua oficiales, ayudes, prebendes y concesiones pollítiques anque d'algunes sían claramente illegales llamemos les coses pol so nome. Pa los pacíficos, pa los trabayaores callaos y tranquilos como los asturianos nada de nada, palos en focicu y a siblar a la vía. Compañeros y compañeres pa les prósimes elecciones y les siguientes astención xeneral que ye lo que se merecen toos ellos ensin esceición.
ResponderEliminar¿¿Llingua común? Non, el castellano é úa llingua más d'España, que conocerá más ou menos xente, pero úa llingua más. Ou asina lo entendemos os que cremos que todas as llinguas son iguales. Os que falan de llingua común sencillamente nun reconocen qu'os falantes de llinguas que nun son el castellano somos iguales qu'os falantes de castellano.
ResponderEliminar¿Gasto? É demagóxico prantiar el gasto (que nun é tanto) que conlleva as traduccióis y nun prantiar outros gastos. ¿Sabedes cónto gasta el Estao español en promocionar el castellano en países como EEUU, a través del Instituto Cervantes? Quédome cuas palabras d'Anasagasti (que nun é que seña santo da mía devoción), outras cousas gastan más y se fala menos d'ellas (como a Corona). Al final el tema da crisis sólo vale pra limitar os servicios qu'el Estao uferta a os ciudadanos, y pra recortar el Estao del benestar y de dereto. Porque el plurilingüísmo é úa custión d'Estao de dereto.
É úa custión de reconocemento. Vamos ver, ¿aceptamos qu'España é un estao plurilingüe y multicultural ou non? Por outro llao, os traductores tamén tein dereto a cumer.
Lástima qu'os que nun falamos llinguas oficiales quedemos fora.
Polo demás, dicir namás que nun entendo que xente que fala asturiano poda prantiar estas custióis, xa qu'al final tamos falando dos nosos deretos.
ResponderEliminarOxetividá Moiso no te dexes cegar pola pasión, que toos escorremos la oficialidá de la llingua. El castellán o español ye la llingua base o madre, porque ye la que falen, saben y conocen toos y toes n'España y bien de millones nel mundu mundial. Cites entá un suxetu d'escasa o nula credibilidá que presume de demócrata pero falta ensin piedá al más pintáu y a tou lo que nun sía nacionalismu vascu a la so manera estremista y tendenciosa, feu asuntu y mal testigu escoyisti pal mio gustu Moiso, nun val. Oxetivamente falando l'asuntu nun tien que ver cola proteición, la defensa y l'allampada oficialidá de la llingua que toos escorremos con urxencia, nin cola serena oxetividá y pernecesaria xusticia que se riquir.
ResponderEliminarNun país normal esto nun sedría estraordinariu sinón normal.Amás los "pinganillos" vas quedar ehí y van amortizase. Sobro'l coste de los traductores ye muncho menos de los sueldos y dietes de los senadores/diputaos,N'otra entrada d'esti blogue David Gimeno yá fixere les cuentes.
ResponderEliminarEquí ta les cuentes del coste de la traducción simultánea ---> http://falarylleer.blogspot.com/2010/11/el-congresu-refuga-desaniciar-los.html#comments
ResponderEliminar