Mostrando entradas con la etiqueta Plataforma per la Llengua. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Plataforma per la Llengua. Mostrar todas las entradas

12/5/17

L’ús del català millora però segueix “legalment desprotegit” segons Plataforma per la Llengua

La situació del català millora lentament als territoris de la seva parla però malgrat la seva vitalitat continua "legalment desprotegit", ha explicat el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació aquest divendres de l'InformeCat 2017.

BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS)
La situació del català millora lentament als territoris de la seva parla però malgrat la seva vitalitat continua “legalment desprotegit”, ha explicat el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació aquest divendres de l’InformeCat 2017.
Ha sostingut que el català està en una situació de franca anomalia, millorant en tots els àmbits, en tots els territoris de parla catalana i sense cap conflicte, però amb “els drets lingüístics restringits” en l’Estat.
Ha assegurat que la tendència és bona, ja que en els últims deu anys ha guanyat 1,5 milions de parlants, però té el “handicap de no tenir estat propi i de tenir dos estats en contra”, i ha remarcat que Espanya no compleix amb la Carta europea de llengües a la qual es va adherir voluntàriament.
Escuder ha remarcat que s’ha de ser optimista davant la situació del català, encara que segueix presentant “llacunes importants” com en la justícia o l’etiquetaje dels productes.
L’InformeCat 2017 presenta 50 dades sobre la llengua catalana, la majoria relatius al 2015, entre les quals figuren l’augment del coneixement dels habitants de la Comunitat Valenciana, l’augment del nombre de parlants en el sud de França i a Balears i que el 88,2% dels habitants de L’Alguer (Itàlia) ho entén.
En espectacles, ha destacat l’augment de 8 punts en el consum d’espectacles en català, l’increment de facturació de llibres en català i el creixement de pel·lícules en català o subtitulades en català en el Festival de Sitges.
Escuder ha criticat que en etiquetaje el 90% dels productes que es venen en Catalunya són “lingüísticament il·legals”, i ha demanat una millora en l’aplicació de la llei.
L’InformeCat destaca que el programa català per a l’acolliment de refugiats preveu mentors lingüístics, el 54% dels centres educatius valencians escullen el model que dóna major pes al català i se superen els 6.000 estudiants de llengua i cultura catalanes a les universitats estrangeres.
JUSTÍCIA
Un àmbit en el qual el català no millora és el judicial, i la Plataforma subratlla que el 2015 va haver-hi un 8,4% de sentències en català, “mínim històric”, i que el Senat va rebutjar una moció que demanava protegir els drets lingüístics en la justícia.
La Plataforma per la Llengua ha criticat que el Govern central en funcions de Mariano Rajoy va aprovar 52 normatives que “imposen el castellà” durant 2016, ha lamentat que Hisenda hagi eliminat les versions en català de diversos formularis i que TripAdvisor no permeti l’ús del català en els comentaris.
En l’àmbit de les noves tecnologies, ha celebrat que nou de les deu webs més visitades tingui versió en català, i Escuder ha assegurat que parlaran amb l’única que no la té –Amazon– perquè la faci ara que realitza diverses inversions a Catalunya.
La Plataforma per la Llengua ha llançat una web ‘Estimo el català’ on proposa diverses preguntes per conscienciar sobre el coneixement de la situació del català.
Fonte: Europa Press

8/3/17

La Comunitat Sikh de Catalunya guanya el Premi Martí Gasull i Roig

L’escriptor, gramàtic i traductor Albert Jané ha rebut el Premi Especial del Jurat per la construcció d'un imaginari col•lectiu infantil en català

ACN Barcelona .- La Comunitat Sikh de Catalunya ha guanyat el 4at Premi Martí Gasull i Roig, impulsat per la Plataforma per la Llengua i que reconeix la trajectòria i les accions que han fet persones i entitats en la defensa i la promoció de la llengua catalana. El guanyador s’ha escollit a través d’una votació popular que ha rebut 8.219 vots. El president de la Plataforma, Òscar Escuder, ha destacat que la Comunitat Sikh “representa la gent que ha vingut amb voluntat d’integrar-se i la capacitat de la nostra societat d’acollir tothom que ha vingut”. L’escriptor, gramàtic i traductor Albert Jané ha rebut el Premi Especial del Jurat per la construcció d'un imaginari col·lectiu infantil en català.

La Comunitat Sikh de Catalunya procedeix del Panjab, la regió dels cinc rius del nordest de l’Índia, i rep cursos d’aprenentatge de català per arrelar-se a la societat catalana. Els seus membres són fàcils de reconèixer per la barba llarga que porten els homes i pel seu característic turbant. Tant homes com dones també porten un braçalet al canell dret que els distingeix com a tals. La comunitat considera que aprendre la llengua pròpia de Catalunya és molt important per mantenir la cohesió entre tots nosaltres.


A Catalunya, es calcula que hi viuen al voltant d’uns 12.000 sikhs, sobretot a Barcelona i a les comarques gironines. Arribats des dels anys vuitanta, el 1992 van crear el primer espai de culte, el gurdwara. Avui disposen de nou temples distribuïts en diferents ciutats on reparteixen el langar (menjar gratuït) i on s’han impartit classes de català. Gagandeep Singh Khalsa, portaveu de la Comunitat Sikh a Catalunya, ha recollit el premi satisfet de veure el valor que es dona al fet que un col·lectiu s’integri aprenent la llengua pròpia del país que els acull.

Els altres dos finalistes, la Bressola i Softcatalà, han rebut una litografia com a reconeixement i agraïment per la seva participació als premis i per la bona feina que fan a favor de la llengua catalana.

Un altre protagonista d’aquesta cita ha estat Albert Jané i Riera. Qui va ser director de la revista Cavall Fort i va traduir les vinyetes i capítols de la popular sèrie infantil Els Barrufets ha recollit el Premi Especial del Jurat, un nou guardó amb què se’l distingeix per la seva llarga trajectòria de fidelitat a la llengua catalana, pel seu paper en la construcció d’un imaginari col·lectiu infantil en llengua catalana i per la seva contribució acadèmica com a gramàtic al Termcat i a l’IEC, del qual forma part.

Albert Jané (Barcelona, 1930) ha centrat la seva vida en l'estudi i l'ensenyament de la llengua catalana, fet que l’ha convertit en un referent. A banda del Premi Martí Gasull, la seva trajectòria ha estat reconeguda, entre d'altres, amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990), el Premi Nacional de Periodisme Escrit (1997) i el Premi Pompeu Fabra a la projecció de la llengua catalana (2010).

El president de la Plataforma, Òscar Escuder, ha destacat que “la llengua ha estat l’eix vertebrador de l’existència d’aquest poble que vol continuar viu”. Escuder ha assegurat que “l’estat espanyol i el francès no ens acceptaran mai com a ciutadans de primera; per tant, necessitem un estat propi que vagi a favor de la nostra llengua”. Escuder espera que “l’any que ve la situació del país sigui ja molt diferent” i, mentrestant, la plataforma seguirà treballant, ha dit, per aconseguir que el català “sigui oficial a Europa, que no sigui discriminada al cinema ni a la justícia i que no se l’ataqui constantment a l’escola”.

L’acte d’entrega dels IV Premis Martí Gasull i Roig s’ha fet al Teatre Poliorama de Barcelona. Hi han assistit més de 700 persones, entre les quals destaquen el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz; i els diputats de la Diputació de Barcelona Jaume Ciurana i Juanjo Puigcorbé, a més de la família de Martí Gasull i de representants del jurat dels premis.

Els guanyadors de les passades edicions del Premi Martí Gasull i Roig van ser l’Assemblea de Docents de les Illes Balears (primera edició), l’Escola Valenciana (segona edició) i Bon Preu - Esclat (tercera edició)
Fonte: Directe.cat

27/1/17

El Tren de la llengua de FGC incentiva el català entre els viatgers

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i la Plataforma per la Llengua han presentat dijous el Tren de la llengua, un programa pilot que té per objectiu que els usuaris es transformin en mestres i aprenents de català, creant així parelles lingüístiques i motivant la pràctica d'aquest idioma. La iniciativa és una adaptació del programa de Voluntariat per la llengua, que des de fa 14 anys impulsa el Consorci per la Normalització Lingüística i que consisteix que persones voluntàries catalanoparlants facilitin l'aprenentatge del català a persones que l'estan estudiant en un ambient relaxat, com prenent un cafè o conversant en un tren.
Els interessats han de contactar amb Plataforma per la Llengua, i tant els aprenents com els mestres portaran un distintiu i tindran un carnet del programa que permetrà obtenir descomptes en equipaments culturals i establiments de Catalunya.
En aquesta línia, la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, ha destacat que el programa suposa "una manera innovadora, còmoda i amena de practicar la llengua catalana, ja que els mitjans de transport també són espais on desenvolupar habilitats socials". Per la seva banda, el president de FGC, Enric Ticó, ha remarcat el compromís de la companyia amb la cultura catalana, i ha recordat que el 2015 ja es va dur a terme una iniciativa similar que provava d'aprofitar el temps de viatge per practicar converses en anglès entre els usuaris.
Fonte: El Nacional

9/1/17

La llengua catalana gaudeix de bona salut, malgrat els obstacles a la normalització de part del Govern de l'Estat






La població pertanyent als Països Catalans, tenint en compte el padró de l'1 de gener de 2014, i per a l'Alguer, el de 2015, era de 14.626.189 habitants (devers la meitat de la població que tenia l'Estat espanyol el 1960). Sempre tenint en compte les mateixes fonts, 10.047.102 sabien parlar el català i 13.406.271 l'entenien. Queda clar que en un territori on hi ha tal nombre de persones que entenen la llengua pròpia, els seus habitants no han de tenir cap problema per viure en la seva llengua. Per territoris, més de 7 milions d’aquestes persones viuen al Principat de Catalunya, 4,44 milions al País Valencià i més d'un milió a les Illes Balears. Les aproximadament 800.000 persones restants que entenen el català es reparteixen entre la resta de territoris de parla catalana i els censats com a residents a l’estranger.
També és molt important analitzar el nombre de parlants. Segons l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014, un 80,5% dels residents a les Illes Balears parlen català. És el territori amb un % més elevat de parlants dels Països Catalans, una dècima més que en el Principat (80,4%) i 3 dècimes més que a la Franja (80,2%). Les dades mostren un augment en totes les habilitats orals i escrites respecte de l’anterior edició feta el 2004. La comprensió oral del català ha pujat un 3,7%, la comprensió lectora, un 3,9%, la capacitat de l'expressió oral, un 5,9% i la capacitat d'expressar-se per escrit ha augmentat un 13,1% i ha arribat al 60% dels residents a les Illes Balears.
La càmera parlamentària d'Aragó va decidir el 2013 (malauradament hi ha polítics que són capaços de decidir qualsevol cosa de la qual són totalment ignorants) que el català que es parlava a la Franja es diria a partir d'aquell dia “lapao” (llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental). Malgrat aquest contratemps ideat des de Madrid i impulsat pel Govern del Partit Popular, segons una enquesta d'usos lingüístics del 2014, “català” era la forma més habitual en què els habitants de la Franja anomenaven la seva llengua. En 10 anys, els habitants de la Franja havien passat del 20,6% al 45,6 que l'anomenaven català. Segons les dades del 2014, el percentatge de franjolins que anomena la llengua amb un localisme (com ara “fragatí” o “maellà”) se situa en el 27,7% i només un 26,7% s’hi refereix amb la denominació pejorativa de “xapurriau”. Aquest 2016 el Parlament ha restituït el nom acadèmic i reconegut per totes les universitats del món, el de català (ja no governa el PP i això demostra la lluita d'aquest partit contra totes les llengües de l'Estat espanyol que no siguin el castellà).
Igual que fan a l'Informe en qüestió, em referiré ara a la Catalunya Nord, aquella que Espanya va regalar a França, i allà on els reis de Mallorca tenien el palau on vivien, i si visitau Perpinyà, podreu contemplar a la part més alta del castell, la nostra quadribarrada. Si aquí la persecució de la llengua catalana ha estat molt dura i continuada, allà no ho ha estat menys. En aquesta qüestió el centralisme francès ha guanyat a l'espanyol, encara que aquí s'ha fet un camí semblant, ja que no podem oblidar que els reis espanyols, des del segle XVIII són Borbons, que tenen els seus orígens a França, o com a mínim allà regnaven. Recordem “L'estat som jo” de Lluís XIV. Doncs a Catalunya Nord, el 61% dels habitants entén el català i el 35,4% el sap parlar. L'estudi s'ha fet amb una enquesta dels usos lingüístics durant el 2015 i s'ha publicat enguany. Si es compara amb l'enquesta que s'havia fet el 2004, 11 anys abans, es comprova que la comprensió oral ha baixat un 4,3% i l'expressió oral ho ha fet un 1,7%. Tot això fruit de la persecució del govern francès. Només la voluntat dels catalans que habiten aquesta terra ha aconseguit pujar els percentatges d’habitants capaços de llegir i escriure en català un 7,8% i un 3,7%, respectivament.
L'estudi sociolingüístic de la Plataforma per la Llengua determina que el 72% dels francesos està a favor que el català sigui oficial a Catalunya del Nord, segons una enquesta de l’Institut Français d’Opinion Publique (IFOP). Si només s'avalua l'opinió dels habitants del territori, el 85% hi són totalment favorables i demanen que el català guanyi espais a les institucions públiques i a tots els estaments municipals, supramunicipals i regionals, en especial a l’àmbit de l’ensenyament públic, i a tots els nivells, des dels estudis de primària fins als de caràcter universitari. L'Estat espanyol segurament hi haurà d'intervenir, perquè no ha de consentir que ni a un sol territori dels Països Catalans es vagi normalitzant la llengua catalana. El PP sap, orientat per la FAES, que ha d'anar posant tots els obstacles possibles perquè si aconsegueix que es mori a qualsevol indret, al tercer dia no ha de ressuscitar.  
Fonte: Diari de Balears

13/10/16

La Plataforma per la Llengua, nou membre de la Xarxa per a la Promoció de la Diversitat Lingüística a la UE

L’ONG del català se suma a aquesta agrupació que té per objectiu promoure i defensar les llengües regionals i minoritàries europees

A partir d'aquest mes d'octubre, la Plataforma per la Llengua s'ha sumat a la Xarxa per a la Promoció de la Diversitat Lingüística, una agrupació que té per objectiu promoure i defensar les llengües regionals i minoritàries europees. Amb aquesta adhesió, la Plataforma per la Llengua reforça la seva projecció internacional i pretén fer més visible la llengua catalana a nivell europeu i crear sinergies amb altres entitats civils i governs que representen llengües minoritzades o en risc de minorització. Així doncs, l'entitat se suma a la vintena de membres associats ja existents. Com a membre associat, l'ONG del català participarà en les trobades i fòrums de discussió, així com en l'Assemblea General que es convoca anualment. La primera cita i la presentació oficial serà el proper 27 d'octubre a Brussel·les, on la Plataforma per la Llengua presentarà els informes fets fins al moment sobre la situació de la llengua catalana, com l'informe de discriminacions lingüístiques.
La Xarxa per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NLDP, en anglès) és una xarxa que treballa en l'àmbit de la política i planificació lingüística de llengües constitucionals, regionals i minoritàries d'arreu d'Europa. L'NDLP esta constituïda per governs, com a membres de ple dret, i per universitats i associacions com la Plataforma per la Llengua, com a membres associats. Aquesta institució té, entre les seves línies principals d'actuació, assessorar i ajudar al desenvolupament de polítiques lingüístiques que fomentin la diversitat, promoure la col·laboració i la visibilització de les associacions que treballen en aquest àmbit, i ser una veu defensora de les comunitats desfavorides en l'àmbit lingüístic. A més, té una influència directa sobre el Consell Europeu, un dels principals òrgans decisoris de la Unió Europea.

De fet, l'NDLP manté relació amb la Comissió Europea, el Consell de la Unió Europea, el Parlament Europeu i el Consell d'Europa, per tal que les polítiques lingüístiques a favor de la diversitat siguin presents en tots els organismes europeus. Aquesta institució és actualment presidida per Patxi Baztarrika Galparsoro, càrrec electe per tres anys i responsable de les línies estratègiques de la Xarxa conjuntament amb la resta del comitè directiu.

Fonte: Directe.cat

24/6/15

Per cada normativa a favor del català se n'aproven 32 que imposen el castellà


La Plataforma per la Llengua elabora un estudi sobre les novetats legislatives en matèria lingüística

La Plataforma per la Llengua ha fet públic un estudi de novetats legislatives en matèria lingüística a Catalunya corresponent al 2014. L'entitat, segons informa en un comunicat ha comprovat que, com a mínim, s'han incorporat a l'ordenament jurídic 64 noves disposicions que imposen el castellà a Catalunya i només dues que imposen el català. És a dir, per cada normativa a favor del català se n’aproven 32 que imposen el castellà. 

L'obligació d'usar el castellà es manifesta principalment en àmbits com ara el requisit a les empreses i ciutadans de presentar la documentació -amb 23 disposicions aprovades per l'administració espanyola el 2014-, en l'etiquetatge i instruccions d'ús de productes -amb 14- i el requisit de coneixement de la llengua per exercir una professió o optar a un títol o ensenyament -amb 11-. Destaquen en aquest àmbit la normativa que obliga a acreditar el castellà per accedir a determinades places en el món sanitari o la que obliga les administracions a posar un telèfon d'atenció a les víctimes d'accidents aeris només en castellà i anglès.

La Plataforma per la Llengua també ha detectat normatives que obliguen a usar el castellà en l'ensenyament -10-, en la imatge de les institucions -7-, en l'expedició de títols i llicències -4- i en la toponímia -1-. En l'àmbit educatiu, l'entitat remarca el Reial decret 591/2014, que atorga un ajut econòmic als pares que no puguin escolaritzar els fills en castellà en l'ensenyament públic perquè puguin fer-ho en el privat.

L'obligació d'utilitzar el català se cenyeix a una llei que obliga a senyalitzar amb la paraula 'rebaixes' en els períodes de l'any on s'apliquen descomptes i una ordre que inaugura el pla de formació 'Aprenent i treballant', que estableix el català com a llengua en les formacions i materials didàctics del programa, independentment que s'utilitzin d'altres.
Fonte: Nació Digital

31/5/15

Plataforma per la Llengua denuncia l'absència del català a El Corte Inglés

No s'utilitza en l'etiquetatge, els catàlegs ni a la pàgina web


Catalogació a El Corte Inglés a Barcelona. Foto: Plataforma per la Llengua

Plataforma per la Llengua ha denunciat a la seca pàgina web el retrocés que El Corte Inglés ha fet en l'ús del català. En les darreres observacions realitzades a l'establiment de plaça Catalunya a Barcelona, s'ha conclòs que la llengua catalana és absent en tots els catàlegs. 

El compromís del 2013 pel qual informava a la Plataforma per la Llengua de la inclusió plena del català en el web corporatiu, també ha quedat en un no-res. D'una bandereta catalana amb quatre informacions testimonials, s'ha passat a un web monolingüe en castellà, fins i tot des de l'adreça www.elcorteingles.cat, en contra dels criteris imprescindibles d'ús d'una web amb el domini.cat.

Aquesta infravaloració de la llengua, també es troba en l'etiquetatge, amb l'agreujant que hi ha pràctiques il·legals per part de l'empresa. Els productes de marca blanca "El Corte Inglés" o "Aliada" es venen etiquetats en castellà, portuguès i sovint en anglès a Catalunya, però mai en català. D'aquesta manera, El Corte Inglés vulnera sistemàticament la Llei del Codi de consum de Catalunya amb una distribució generalitzada il·legal.

Fonte: Nació Digital

14/3/15

Denuncien el «setge al català» a la Franja de Ponent

Plataforma per la Llengua critica els "atacs" del govern aragonès i "l'absurd" d'anomenar lapao a la llengua catalana


La Plataforma per la Llengua ha engegat una campanya per denunciar la situació del català a la Franja i denunciar "l'absurd" que suposa el lapao en la realitat lingüística de la zona. La campanya simula un joc a través del web estimoelcatala.cat que convidarà els usuaris a "aprendre" lapao i a traduir-hi algunes paraules del català. Es tracta d'una acció de sensibilització amb la qual l'entitat pretén alertar sobre "l'atac" al català a la Franja de Ponent i aconseguir adhesions per portar la problemàtica a Europa, "tenint en compte els intents repetits dels governs espanyol i aragonès per aniquilar el català a la zona".

La plataforma denuncia que el lapao (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) "no existeix" i subratlla que és una denominació "creada artificialment" per al català pel Govern d'Aragó, amb l'objectiu "gens dissimulat d'anorrear" aquesta llengua a la Franja de Ponent. L'entitat considera el lapao "el primer pas per acabar amb el català en aquest territori", i denuncia que s'han començat a fer públics casos d'escoles de la zona que s'han queixat que el govern aragonès de Luisa Fernández Rudi està substituint progressivament el lapao pel català en els currículums escolars.

"L'objectiu és clar: dividir, segregar i esborrar de l'imaginari col·lectiu cap rastre de català, en la línia d'altres polítiques equiparables que els governs del Partit Popular estan aplicant en els diversos territoris de parla catalana", asseguren.

En aquest context, la campanya que Plataforma per la Llengua posa en marxa a través del web estimoelcatala.cat vol denunciar "l'absurd de la invenció d'aquesta nova llengua". Els usuaris que hi accedeixin hauran de respondre una pregunta traduint una paraula del català al lapao, que serà la mateixa.

També s'aprofita per explicar a les persones que participen en la campanya la situació del català a la Franja i se'ls demana que s'adhereixin a un manifest que es vol enviar al Parlament Europeu per "evidenciar el setge" al català en aquest territori.
Fonte: Nació Digital

8/12/14

Candidats a «enemic del català 2014»

Wert, Coca-Cola, el TC o Hollande, candidats a «enemic del català 2014»

Plataforma per la Llengua també nomena Bauzá, Fabra, la fiscal Magaldi i Francisco Marhuenda, entre d'altres

La Plataforma per la Llengua posa en marxa un concurs per trobar el pitjor enemic del català.

   En ple segle XXI, la llengua catalana "encara pateix una sèrie d'atacs" del tot injustificats. Així ho creu l'entitat Plataforma per la Llengua, que s'ha proposat trobar "l'enemic del català" d'aquest 2014 entre una vintena de possibles candidats: Mariano Rajoy, José Ignacio Wert, Telemadrid, la Coca-Cola, Francisco Marhuenda, Albert Rivera, la fiscal Ana Magaldi, Federico Jiménez Losantos, els sucs Granini...

   L'entitat celebra enguany el seu 20è. aniversari, i per això ha triat 20 candidats que opten al guardó, en una votació on-line a estimoelcatalà.cat que estarà oberta fins el 7 de gener de 2015. El guanyador rebrà la samarreta "Volem viure plenament en català", missatge que Joan Brossa va fer per a l'entitat el 1997.

Els candidats, i els seus mèrits, són:
 1. Mariano Rajoy, president del govern espanyol i del PP: "Responsable d’un govern promotor i responsable directe de polítiques que menyspreen i discriminen el català i veten tot mínim intent d’equiparar-lo a la resta de llengües europees."

 2. Francisco Marhuenda, periodista: "Per fer demagògia al voltant de la situació del català a través de les pàgines del diari espanyolista La Razón."

 3. José Ignacio Wert, ministre espanyol d'Educació, Cultura i Esports: "Per implementar la LOMQCE, carregar-se el sistema educatiu aprovat pel Parlament català i construir un règim lingüístic a l’ensenyament sense precedents a Europa que sepulta tot el sistema lingüístic d’una escola per les demanades dels pares d’un sol alumne."

 4. Telemadrid: "Per no veure amb els mateixos ulls els drets lingüístics d’un català respecte als d’un madrileny. Per la seva obsessiva i malaltissa catalanofòbia que els ha portat a denunciar en nombroses ocasions la 'persecució del castellà a Catalunya'."

 5. Guardia Civil i Cuerpo Nacional de Policía: "Per l’increment de les agressions lingüístiques, que inclouen casos de vexacions, insults i fins i tot agressions físiques denunciades pels ciutadans envers molts dels seus representants, que han estat silenciades o permeses des dels respectius comandaments."

 6. Ana Magaldi, fiscal en cap de Barcelona: "Per negar-se a fer declaracions en català en una compareixença destinada a sonar suport a la querella al 9N argumentant que ho feia “per respecte”. Considerava així el català una llengua inferior al castellà, en un insult per als que parlen català públicament."

 7. Albert Boadella, actor i dramaturg: "Per la seva croada permanent contra el català i contra tots els símbols d’autogovern amb perles dialèctiques com ara: “Si no hagués existit el català hauríem estat més feliços”, entre moltes altres."

 8. Federico Jiménez Losantos, periodista: "Pels seus constants atacs des de diversos mitjans de comunicació cap a Catalunya i cap el sistema d’immersió lingüística, que ha qualificat d’”esquizofrènic” i “ofegador” per als infants, entre d’altres adjectius."

 9. Casa Reial espanyola: "Perquè no hi ha cap altra monarquia a Europa que discrimini tant una llengua amb les dimensions i vitalitat del català, en no tractar-lo en igualtat de condicions amb el castellà, en no incloure’l ni en el jurament, ni en discursos oficials, ni en el nom oficial del rei i de l’estament, ni en els webs oficials, imatge corporativa, projecció i viatges oficials."

 10. Coca-Cola: "Per incomplir de manera sistemàtica l’article 128 del Codi de consum pel qual els consumidors tenim dret a rebre l’etiquetatge de la Coca-cola en català. Per negar-se a etiquetar en català però fer-ho en tota la resta de llengües europees amb nombre equivalent de parlants i tractar la nostra llengua i a nosaltres com un cas únic i amb un caràcter discriminatori."

 11. François Hollande, president de França: "Com a responsable d’un govern que no promou la diversitat lingüística al seu territori i no atén les demandes d’ensenyament en català i de reconeixement oficial del català de nombroses famílies de la Catalunya Nord."

 12. Alberto Fabra, president de la Generalitat Valenciana: "Per l’obsessió malaltissa en contra de reconèixer la unitat de la llengua com a excusa per no garantir els drets lingüístics al País Valencià. Per les polítiques insistents i continuades en contra del català al País Valencià en àmbits com els mitjans de comunicació, els usos a l’administració, i moltes altres."

 13. Granini: "Per etiquetar els seus productes en castellà i portuguès, però no en català, tot i que el mercat català suposa al voltant del 30% de les seves vendes, incomplint el Codi de consum de Catalunya."

 14. Eurodiputats del PP i del PSOE: "Per sumar forces reiteradament per impedir l’oficialitat del català a la Unió Europea i per vetar tots els intents per fer-lo oficial, de manera que ara com ara totes les llengües europees amb tants parlants com el català són oficials de la UE, llevat de la nostra."

 15. Albert Rivera, president de Ciutadans: "Per fer demagògia en contra del català, per mentir sobre models d’ensenyament que no es donen a Europa, per dir que defensen el bilingüisme quan volen dir monolingüisme i preponderància del castellà."

 16. Constitució espanyola: "Per ser l’única constitució d’Europa que no reconeix una llengua de les dimensions i vitalitat del català com a llengua oficial d’estat al mateix nivell que qualsevol altra llengua."

 17. Camilo Tarrazón, president del Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya: "Per oposar-se de manera persistent a l’increment de la presència del català al cinema i fer pressió en contra de les quotes de doblatge i subtitulació en català al cinema."

 18. Tribunal Constitucional: "Per actuar amb parcialitat contra el català en una visió i interpretació de la llei i de la constitució sempre restrictiva vers les llengües espanyoles diferents de la castellana i per modificar alguns aspectes de l’Estatut que destrossen i aniquilen el redactat mateix d’aquesta llei pel que fa a la llengua."

 19. Luisa Fernanda Rudi, presidenta d’Aragó: "Per implantar una nova llei de llengües en contra del català i dels criteris acadèmics i inventar-se una nova llengua i denominació per al català, el LAPAO. Compartiria el premi amb el govern socialista anterior, que no va ser capaç de fer un estatut que reconegués el català com a llengua pròpia i oficial de l’Aragó."

 20. José Ramón Bauzá, president de les Illes Balears: "Per actuar amb parcialitat contra el català en una visió i interpretació de la llei i de la constitució sempre restrictiva vers les llengües espanyoles diferents de la castellana i per modificar alguns aspectes de l’Estatut que destrossen i aniquilen el redactat mateix d’aquesta llei pel que fa a la llengua."                                                                  Fonte: Nació Digital

13/4/14

Detecten 13 casos de discriminación llingüística "grave" pol usu del catalán

El InformeCAT 2014 de Plataforma per la Llengua ha detectado 13 nuevos casos de ciudadanos discriminados de forma "grave" por la administración por utilizar el catalán, de los que nueve sucedieron en la Comunidad Valenciana, tres en Cataluña y uno en Baleares, y se suman a las 40 situaciones registradas por la entidad entre 2007 y 2013. Lo ha explicado en la presentación del informe el miembro de la ejecutiva de la entidad, Josep Anton Fernández, junto al director de Plataforma per la Llengua, Daniel Mundet, quienes han indicado que el 50% de estos casos son protagonizados por los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado --ocho de los 13-- y en tres de ellos las víctimas sufrieron una agresión física. El informe subraya que muchas de estos situaciones no son denunciadas, por lo que las agresiones observadas son "una parte de las que suceden", y recuerda que estas discriminaciones son ilegales en la legislación autonómica, estatal y europea. Fernández también ha remarcado que España es el único Estado de los 32 del Espacio Schengen que no reconoce como "plenamente" oficiales las lenguas propias habladas por más del 10% de los ciudadanos, y el informe desvela que hay 11 idiomas oficiales de la UE que tienen menos hablantes que el catalán, y la última incorporación ha sido el croata con la mitad de hablantes. Ha dicho que cuando regula el Estado "el catalán da marcha atrás", mientras que cuando esto no sucede el catalán florece, como pasa en la red: ha habido un récord en las visitas a la Viquipèdia catalana con 45,9 millones de artículos consultados en octubre de 2013, y seis de las siete redes sociales más utilizadas tienen versión catalana, entre otros ejemplos. En cambio, en el ámbito de la Justicia, se han producido un 25% menos de sentencias en catalán desde 2005, puesto que en ese año se redactaron un 20,1% --43.613-- de las resoluciones en esta lengua, mientras que en 2012, el porcentaje descendió hasta el 12,7% --32.479--. Sobre el catalán en la Enseñanza, Plataforma per la Llengua ha deplorado que en la Comunidad Valenciana se han cerrado o están en riesgo 155 líneas en valenciano, y ha criticado la "actitud extremadamente agresiva" del Govern con el impulso del Tratamiento Integrado de Lenguas (TIL). Pese a los intentos del Gobierno central de "introducir conflictividad" en la escuela, el informe recoge que las solicitudes de escolarización en castellano en centros de Barcelona han disminuido en los últimos cursos: 280 peticiones en el curso 2010-11; 61, en el 2011-12, 20 en el 2012-13, y siete en el 2013-14. El informe también remarca que el catalán tiene una "buena salud" en muchos ámbitos, puesto que, por primera vez, ha superado los 10 millones de hablantes; en diez años el número de hablantes se ha incrementado en 750.000 personas, y la comprensión del catalán entre inmigrantes ha crecido 21 puntos en una década. INFORME EN INGLÉS La Plataforma, que este 2014 celebra su 20 aniversario, está trabajando en una edición del informe en inglés con el contenido adaptado pero con la misma estructura, que enviará a representantes políticos de gobiernos y organismos internacionales para que conozcan la situación de la lengua catalana, ha explicado Mundet. "Hay mucho más interés internacional por lo que está sucediendo en Catalunya. La cuestión catalana no es solo de financiación sino de derechos lingüísticos", ha añadido Fernández. Fonte: Europa Press

9/4/14

L'InformeCat alerta del paper d'Espanya en la regressió del català

Josep Anton Fernàndez i Daniel Mundet i Foto: Xevi Freixa

L'estudi de Plataforma per la Llengua remarca que l'Estat espanyol és l'únic de l'Espai Schengen a no reconèixer les minories lingüístiques

"Catalunya està progressant en molts àmbits però allà on intervé l'Estat, el català recula claríssimament, i on no intervé, flueix". És la principal conclusió de l'InformeCat exposada per Josep-Anton Fernàndez, membre de l'Executiva de laPlataforma per la Llengua, l'organització que publica aquest estudi anual des del 2012. Segons l'informe, el català és una llengua en expansió i sovint amb més presència de la que li pertocaria per pes demogràfic, però rep ofensives per part dels governs autonòmics i el de l'Estat espanyol.

"El català ha incorporat 750.000 nous parlants", ha exposat Daniel Mundet, director de la Plataforma per la Llengua, a la presentació de l'estudi aquest dimarts al Centre Cívic Pati d'en Llimona de Barcelona. De manera que se superen els deu milions de parlants. Mundet ho atribueix, però, als nouvinguts de Catalunya i "no tant al País Valencià". "La parla de la llengua està més generalitzada que mai, amb internet, les noves tecnologies, però hi ha aquesta actitud ofensiva i de conflicte de mantenir el català com una llengua de segona", diu en referència a l'Estat espanyol.

Regressió fora de Catalunya

L'InformeCat també alerta de la regressió de la llengua al País Valencià, la Franja de Ponent i les Illes Balears. En l'àmbit de l'ensenyament, 155 unitats escolars en valencià ja han estat eliminades o corren el perill de ser eliminades el curs 2014-2015, per exemple. També cal destacar el TIL i la Llei de Llengües d'Aragó que fa anomenar LAPAO al català. "El que està passant al País Valencià ens pot passar a nosaltres", ha alertat Fernàndez. D'altra banda, aquest 2013 hi ha hagut 13 discriminacions lingüístiques greus a l'administració, algunes amb implicació dels cossos de seguretat i amb agressions físiques. "En un estat democràtic això no és tolerable", ha dit Fernàndez.

Pel que fa a la justícia, "la situació està empitjorant", segons Fernàndez. És un dels àmbits històrics, juntament amb el cinema i el joc i la joguina, en què la llengua catalana no acaba d'arrelar. En el marc europeu, el català és la 14a llengua més parlada i la 7a més apresa entre els joves de la Unió Europea. Però com avisa Fernàndez, "l'Estat espanyol té el trist rècord de ser l'únic dels 32 estats de l'Espai Schengen que no reconeix les minories lingüístiques parlades per més del 10% dels ciutadans".

Internacionalització de l'informe

Aquest és el tercer informe sobre l'estat del català que fa Plataforma per la Llengua. Es tracta d'un estudi en profunditat a través de 50 dades sobre la llengua extretes de notícies, estudis propis i altres fonts com l'IDESCAT, però no d'una panoràmica amplia i exhaustiva, com ha explicat Mundet. Hi ha dades del 2012, les més actives, però s'hi han afegit els canvis.

Aquest any, l'any en què la Plataforma en compleix 20, a banda d'entregar-lo a 200 personalitats catalanes, l'InformeCat es traduirà per fer-lo arribar al món anglosaxó i a organitzacions internacionals. I és que "anem a explicar què és la llengua catalana i ens trobem amb un desconeixement absolut", ha assegurat Mundet. Fins al punt que han de respondre preguntes com si és un dialecte, si es parla o si està reconegut.

20/1/14

La Plataforma per la Llengua ja suma més de 3.000 llaunes de Coca-Cola en la campanya per a l'etiquetatge en català

Barcelona La iniciativa insta les grans empreses a etiquetar en llengua catalana En breu la Plataforma activarà una xarxa de punts recollida de llaunes a tot el territori i s'establiran acords amb establiments i entitats perquè col•laborin en la campanya de recollida de llaunes. També es posarà en marxa una web específica sobre la iniciativa. El 12 de desembre del 1993 l'entitat va fer el seu primer gran acte públic amb un acte similar, tot i que aleshores eren 15.000 llaunes, el que es va considerar l'acte fundacional de l'entitat. Hi havia una petició explícita: aconseguir que la gran multinacional Coca-Cola, una de les marques més grans del món, etiquetés en llengua catalana i servís com a exemple per a d'altres empreses. Vint anys després es vol repetir la mateixa acció, insistint en la mateixa demanda, ja que l'objectiu encara no s'ha aconseguit, és a dir, Coca-cola continua sense etiquetar en català. La Plataforma critica que la multinacional incompleix la llei catalana d'etiquetatge i també recorda que en un estudi fet en supermercats i hipermercats de Catalunya el 2012 es calculava que un 94% dels productes no s'etiquetaven en català d'acord amb la llei. Així mateix, l'entitat recorda que arreu d'Europa, Coca-cola etiqueta sempre en la llengua de les comunitats lingüístiques de dimensions semblants a la catalana i acompleix els drets del consumidor, però en el cas català "fa una excepció única i sense precedents". Per aquest motiu, es vol repetir la mateixa acció i incrementar-ne el volum i repercussió: aquest any seran 20.000 les llaunes que es reuneixin el 31 de maig en un mosaic a la plaça Catalunya. Fonte: La Vanguardia

10/12/13

Plataforma per la Llengua critica el tracte "discriminatori" del català a la Constitució



6 DE DESEMBRE
   La Plataforma per la Llengua ha criticat aquest dijous el tracte "discriminatori" del català a la Constitució espanyola i el dels governs espanyols successius, i ha llançat un vídeo per mostrar aquesta situació a escala internacional.

   Ho ha dit la plataforma a través d'un comunicat, aprofitant el Dia de la Constitució que se celebra aquest divendres, i ha sostingut que la Carta Magna espanyola és l'única de la UE que no reconeix la llengua catalana com a "oficial d'Estat" i al mateix nivell que qualsevol altra llengua.

   "Ni els successius governs del PP ni del PSOE han mostrat la voluntat d'equiparar Espanya als tractaments lingüístics que es reconeixen a la resta de països de tradició democràtica", ha lamentat.
   El vídeo 'Català and the official European', que s'enviarà a centenars de contactes internacionals i a representants europeus, pretén explicar a Europa i al món per què el català encara no és llengua oficial a la UE.

   La peça també explica que, des que Espanya va entrar a la UE, s'ha modificat 16 vegades el reglament i cada vegada el Govern espanyol ha "bloquejat" l'oficialitat del català, entre d'altres qüestions.

Fonte: Europa Press

11/7/13

Una campanya de la Plataforma per la Llengua vol donar a conèixer el català als turistes

VOCABULARI BÀSIC La Plataforma per la Llengua ha impulsat la campanya 'I love català. Emporta't el català de vacances' amb l'objectiu de donar a conèixer el català per tot el món a través dels turistes per transmetre la idea que és una "llengua d'acollida, plena de vitalitat i integradora". Segons ha informat aquest dijous l'entitat en un comunicat, voluntaris de la Plataforma s'acostaran a punts de concurrència turística i repartiran el tríptic 'Benvinguts a Catalunya', que conté dades que mostren la importància i vitalitat del català. El tríptic també conté una petita guia de vocabulari bàsic perquè els visitants tinguin "algunes pautes senzilles que els permetin interactuar en català en algunes situacions". Fonte: Europa Press

31/5/13

La Plataforma per la Llengua demana que la llei prevegi el 50% d'oferta en català


La Plataforma per la Llengua ha reclamat aquest dimecres que la futura Llei del Cinema de Catalunya mantingui l'objectiu del 50% de l'oferta en català, amb motiu del nou redactat que ultima la Conselleria de Cultura de la Generalitat després de l'ultimàtum de la Comissió Europea (CE).


Segons la plataforma, el nou redactat hauria d'establir, tal com preveu la norma vigent, l'"obligatorietat de l'augment del català en l'oferta cinematogràfica" i les garanties de compliments pertinents.

Segons el parer de la plataforma, el text hauria de mantenir l'objectiu de la paritat lingüística i, per tant, fixar l'objectiu d'arribar al 50% de l'oferta de cinema en català a començament de 2018.

En aquest, és molt important també l'"aprovació del reglament" que estableix la llei, on es garanteixin les condicions de distribució i exhibició d'aquesta oferta.

La CE va argüir l'any passat que l'actual text discrimina produccions europees, obligades a doblar o subtitular al català, davant de les rodades en castellà, exemptes d'aquesta obligació, i des d'inicis d'estiu de l'any passat la Generalitat treballa en una modificació de la normativa de manera consensuada.

Fonte. Europa Press

30/3/13

La Plataforma per la Llengua respon a les informacions falses publicades avui per un conegut diari de Madrid


Arran de la notícia publicada en un conegut diari generalista de Madrid, la Plataforma per la Llengua vol recordar que l'objectiu de l'InformeCAT, presentat fa menys d'una setmana, és mostrar les dades més significatives sobre la situació del català en diferents àmbits.
Evidentment, un àmbit molt important per a la plena normalització lingüística del català és el de l'empresa i el consum. En aquest sentit, l'InformeCAT 2013 no "delata" cap marca i encara menys per utilitzar el castellà, com apareix publicat a la notícia. Simplement posem de manifest l'incompliment sistemàtic de la Llei 22/2010 del Codi de Consum de Catalunya, que estableix l'ús de la llengua catalana, per part de la majoria d'empreses que distribueixen els seus productes dins l'àmbit territorial de Catalunya. Un aspecte que no apareix mencionat en la notícia, en canvi, és que hi ha més 200 disposicions lingüístiques que obliguen a etiquetar en castellà, que són acomplertes escrupolosament per les mateixes empreses.
De manera complementària, en el mateix InformeCAT també s'anomenen algunes empreses que són exemple de bones pràctiques o que sí que acompleixen la normativa catalana. Per exemple, s'assenyala que els cinc principals grups de distribució catalans ja incorporen el català en l'etiquetatge dels seus productes de marca blanca i que la meitat dels 10 principals fabricants mundials de smartphones ja incorporen el català en els seus dispositius.
D'altra banda, en relació a les anomenades multes lingüístiques mencionades també en la notícia publicada, la Plataforma per la Llengua vol recordar que entre 2009 i 2011 l'Agència Catalana del Consum va posar un total 114 multes a empreses que actuaven a Catalunya per no etiquetar en castellà. El nombre d'empreses sancionades per no etiquetar en català va ser 0.
Des de la Plataforma per la Llengua es vol posar èmfasi en el fet que totes les llengües amb un nombre de parlants similars al català estan plenament normalitzades en l'àmbit empresarial, que inclou la retolació comercial, l'atenció al client i l'etiquetatge, i que, per tant, la situació del català és una anomalia.
Com ja és habitual des de fa molts anys, en la notícia no podia faltar una referència a les subvencions públiques que rep l'entitat. És un intent de deslegitimar i desprestigiar la tasca que realitzem en favor de la llengua. Les dades que presentem parlen per si soles i la referència a les subvencions és un intent de desviar l'atenció. La Plataforma per la Llengua és una entitat de la societat civil transversal. Realitzem alguns dels nostres projectes col·laborant, però amb independència, amb diferents administracions i institucions públiques i privades. Tot i això l'activitat de la Plataforma per la Llengua se sustenta principalment gràcies a la quota dels seus socis i sòcies. Sense ells, l'entitat no portaria gairebé 20 anys treballant perquè la llengua catalana sigui una veritable eina d'inclusió i de cohesió social i esdevingui la llengua comuna de tots els catalans i catalanes.
És per aquest motiu que us convidem a fer-vos socis de la nostra entitat. Si compatiu els nostres objectius i penseu que és necessari que existeixi una entitat que des de la societat civil vetlli perquè la llengua catalana tingui la presència que li correspon en la nostra societat, el vostre suport econòmic és fonamental per garantir la independència i la qualitat de la feina feta per la Plataforma per la Llengua. Articles com el que avui s'ha publicat ens demostren que la nostra feina és important i que ara més que mai cal consolidar el nostre creixement en socis. Us necessitem!

27/3/13

Plataforma per la Llengua señala a las empresas que no rotulan en catalán

La «ONG del catalán» señala con una cruz a a las empresas que usan el castellano.
Plataforma per la Llengua ha publicado un informe sobre los comercios «insumisos»

   El informe señala con una cruz las empresas que no rotulan en catalán Una de las entidades más subvencionadas del Gobierno catalán, Plataforma per la Llengua, acaba de publicar su informe anual en el que pone en el punto de mira a los comercios que no rotulan en catalán y a las empresas que no etiquetan en este idioma. Como se sabe, la Generalitat multa a los establecimientos que solo utilizan el castellano.

   Es precisamente esta entidad, que se autodenomina la «ONG del catalán», la principal cómplice de esas sanciones, pues a través de su página web, ofrece canalizar las denuncias de ciudadanos contra esas empresas que «incumplen» la ley 1/1998 de política lingüística. Ésta establece que la señalización de carteles de carácter fijo y los documentos de la oferta de servicios para los consumidores deben ser, al menos, en catalán.

   En su «Informe CAT. 50 datos sobre la lengua catalana», la Plataforma indica que el 32% de los comercios barceloneses no han adaptado su rótulo a esa inmersión lingüística, según datos extraidos de una encuesta del Ayuntamiento de Barcelona. Incumplir esa norma es castigado con multas de 10.000 euros. Pero es el ámbito del etiquetaje donde la Asociación se muestra mucho más explícita, pues el documento marca literalmente con una equis a aquellas empresas que no utilizan el catalán. Según la Plataforma, el 94% de los productos no respeta la ley de etiquetaje y señala a Danone, Nestlé, Coca-cola, Casa Tarradellas, Henkel, Durex o Fairy, entre otras.

   El informe indica que, a lo largo de 2012, la Plataforma tramitó un total de 501 quejas lingüísticas de usuarios y consumidores, de las que 302 (60,2%) se refieren a empresas con carencias en la disponibilidad del catalán hacia sus clientes, mientras que otras 85 (17%) corresponden a etiquetaje. Cita a La Caixa, Endesa, Port Aventura, Microsoft o Ikea, entre otras. También hay 57 quejas referidas al Gobierno español.

   Plataforma per la Llengua recibió en 2011 subvenciones por un total de 419.000 euros del Ejecutivo catalán para financiar el proyecto «El catalán suma: El catalán en los medios de comunicación».

   Fonte:  ABC.es

28/1/13

Plataforma per la Llengua crea'l Premi Martí Gasull de defensa del catalán



La Plataforma per la Llengua convocará este año por primera vez el Premi Martí Gasull para entidades o personas que contribuyan a la defensa o mejora del catalán, en homenaje al fundador e impulsor de la entidad, que murió hace más de tres meses en un accidente de montaña en el Himalaya.

Así lo ha explicado el presidente de la ONG, Òscar Escuder, durante el acto de homenaje al activista que se celebra la noche de este martes pasado en el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), y en el que anunciaron su asistencia el portavoz del Govern y conseller de Presidència, Francesc Homs, la consellera de Enseñanza, Irene Rigau, y el titular de Cultura, Ferran Mascarell.

El acto, presentado por la periodista Mònica Terribas, repasa la historia de la Plataforma y la trayectoria vital, profesional e ideológica de Gasull --un apasionado del canto coral, la montaña y Catalunya-- mediante audiovisuales y actuaciones de músicos "procedentes de todos los 'Països catalans' ".

Así, participan en el evento el montañero Nil Bohigas; catalanes anónimos llamados Martí o Martina, leyendo textos y poesías, así como miembros de las corales La Fuga, Cantiga y Genciana del barrio de Gràcia de Barcelona, encargados de cantar 'Se canto', considerado el himno de Occitania.

También intervienen la formación valenciana Al Tall, para tocar'El cant dels Maulets'; el menorquín Cris Juanico, versionando el tema de Ja t'ho diré 'Si vens', y el pianista catalán Manel Camp, con una interpretación de 'Viatge a Ítaca' de Lluís Llach.

Según un comunicado, el acto también supone un compromiso con la lengua en un momento en el que "se han intensificado los ataques de todo tipo contra el catalán", por lo que la entidad señala la importancia del trabajo de Gasull y de las actitudes firmes individuales.

El último galardón que recibió Gasull fue la Creu de Sant Jordi, que la Generalitat le otorgó en 2012 a título póstumo.


Fonte: La Vanguardia

17/1/13

Els activistes de la llengua catalana



Si l'idioma català ha arribat fins a l'actualitat amb salut, tot i que millorable, és gràcies a la societat civil. També al govern i altres administracions, però el temps que aquestes institucions oficials han pogut exercir la seva acció a favor del català és comparativament curt. El català ha resistit tots els intents d'anorreament gràcies a l'obstinació i la fidelitat dels seus parlants. Però això no vol dir que s'hagi d'abaixar la guàrdia i creure que, com que ha perdurat, té garantida la seva supervivència.

Fet i fet, l'ofensiva contra el català no s'ha aturat mai. Però si abans es feia des de la brutalitat, ara s'empara en formes aparentment democràtiques. I per tant, qui s'hi oposi és titllat d'antidemòcrata. És el súmmum del cinisme. Justament en aquesta època democràtica, al costat dels parlants adquireixen una gran importància totes les iniciatives que provenen de la societat civil. Hi ha institucions històriques, com l'Institut d'Estudis Catalans, que expliquen per què el català continua tenint un gran prestigi com a llengua d'alta cultura. I hi ha iniciatives, com la Plataforma per la Llengua, que busquen dinamitzar l'ús del català sempre des de la dimensió positiva. No assenyalant els que juguen en contra, sinó tots els que juguem a favor.

Martí Gasull, fundador i ànima d'aquesta Plataforma, va morir prematurament fa tres mesos i mig a l'Himàlaia. Ahir va rebre un homenatge de la mateixa societat civil per la qual ell i la seva Plataforma van treballar i treballen durament. Tot un exemple que fa confiar que la gran ofensiva del Partit Popular contra la llengua pròpia dels Països Catalans acabarà fracassant. Com sempre ha passat.

Fonte: Avui

2/12/12

Barcelona acull una gran ludoteca a l'aire lliure en suport a la joguina en català



La Plataforma per la Llengua ha celebrat aquest dissabte a l'Arc de Triomf de Barcelona la IX Festa pel joc i les joguines en català, amb l'objectiu de reivindicar la introducció de la llengua en el sector de les joguines, fent que incloguin el català en tots els suports lingüístics, tant impresos com electrònics.

Segons ha informat la Plataforma per la Llengua en un comunicat, l'activitat espera superar tots els rècords, de manera que hi acudeixin més de les 6.000 persones que hi van participar l'any passat i que més de 150 voluntaris col·laborin en les desenes d'activitats que se celebren durant tot el dia.

Segons dades de la plataforma, al mercat hi ha només 700 joguines i 80 fabricants que incorporen la llengua catalana, cosa que representa el 6% de l'oferta; a més, hi ha moltes marques que incompleixen el Codi de consum, una llei que dictamina que tots els productes distribuïts a Catalunya estiguin etiquetats en català.

Fonte: Europa Press