Faceira: Resume Calechos d'iviernu 2017

El pasáu vienres, marzu y 17, terminoron los Calechos d’iviernu de 2017. Tres la esperiencia de 2016, y por primer vez, la edición d’esti añu foi entamada pola Asociación Faceira conxuntamente col Ayuntamientu de Llión, despuéis de chegar a un conveniu que tenta puxar y dar continuidá a esta serie conferencias sobro cousinas d’eiquí.

Cona súa típica sabencia, Javier Emperador falóu de la indumentaria tradicional no Camín de Santiagu en Llión, tresportando al auditoriu nun viax al traviés del tiempu y del espaciu, nún reconfortante recorríu pola muestra de traxes espuesta na antigua Casa’l Conceyu, asitiada na popular praza de las palombas de la capital llionesa.

Yá no Palaciu del Conde Lluna, siguíu’l ciclu con una charra de Fran Allegre sobro los instrumentos llioneses más característicos, despregando na sala bien d’ellos, muitos los cuales foron construyíos por él mesmu.

Darréu Héctor Xil díu una desplicación nidia de la trayectoria la lliteratura en llionés, dende la Edá Media dica güei, encalcando’l cambiu d’intención nos escritores na nuesa llingüa dende Eva González p’acá, de tal xeitu que, dende una actitú que tentaba reflexar las falas tradicionales cumo una curiosidá ou tipismu, pasóuse a una intencionalidá crara de facer lliteratura, ye dicir, ellaborar una creación artística con aspiraciones estéticas.

Na cabeira charra, Iván Martínez anduvo polas principales mazcaradas d’iviernu de la provincia de Llión, falando maxistralmente d’estas manifestaciones qu’él mesmu lleva años recuperando, y dexando nos presentes un magníficu sabor de boca

L’auditoriu mostróu gran interés sobro tódolos temas, faciendo dalgunas intervenciones bien interesantes. Outramiente, el públicu foi de menos a más: houbo cerca de 25 asistentes na primer charra, que medraron hasta los 35 nas dúas del mediu, pa rematar con dalgo más de 40 na postrer. Anque gustaríanos qu’esti númaru fuera mayor, dende estas llíneas l’Asosicación Faceira quier aproveitar pa dar efusivamente las gracias a tódolos asistentes, convidándo-ys, la mesmu tiempu, a la prósima edición que yá estamos entamando.Hasta’l prósimu añu.                                                                                                  Fonte: faceira.org

García Hoyuelos presenta'l so proyeutu nuevu en toles llingües ibériques, ‘Aire, fuego y deseo’

• . García Hoyuelos va presentar en Xixón ‘Se lo dije a la noche’, poemariu en toles llingües ibériques
• . García Hoyuelos: “La falta d’oficialidá ye una inxusticia; otra forma d’españolizar a los neños”

Toli Morilla

 El burgalés nacíu en Basauri, Juan Carlos García Hoyuelos, presenta esti vienres en Xixón el so proyeutu poéticu-musical nuevu con traducciones en toles llingües ibériques, siguiendo’l mesmu camín que con ‘Se lo dije a la noche’. L’actu va contar cola actuación de Toli Morilla, que collabora interpretando 'Magar la distancia'.

 Berta Piñán, Pablo Texón, José Alfredo Hernández Rodríguez, Roberto González-Quevedo y Amadeu Ferreira participen tamién nesta iniciativa tornando al asturlleonés los 25 poemes que componen ‘Aire, fuego y deseo’, una obra más intimista que l’anterior del escritor castellanu. El llibru, espublizáu l’añu pasáu, vien acompañáu amás por un CD con 33 pieces interpretaos por artistes o bandes na so llingua propia, como ye’l casu de Morilla, los lleoneses Tarna o la estremeña Manuela Elena.

 L’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA), asina como les asociaciones Iniciativa pol Asturianu, la lleonesa Faceira y la zamorana Furmientu, collaboren nesti proyeutu-musical que güei se presenta en Lleón (19 hores, Librería Artemis) y mañana en Xixón. La organización cívica asturiana encárgase de la organización del actu, que va celebrase a les 21 hores en La Caja de Músicos, asitiada na Ruta, na cai Bon Sucesu.

 L’eventu va contar cola presencia y llectura de tolos autores y collaboradores del llibru na fastera asturiana, amás de con Morilla, que va protagonizar una actuación musical. Pa finar, va entamase una folixa abierta a toles persones interesaes.

Cursu de creación lliteraria

 Iniciativa pol Asturianu celebra celebró ayeri pela tarde’l pieslle del cursu de creación lliteraria qu’entamara n’ochobre Vanessa Gutiérrez. “Tamos mui satisfechos del resultáu d'esti cursu como primer esperiencia pa tener al asturianu como llingua vehicular y non sólo pa cursos puramente llingüísticos. Vamos siguir con estes esperiencies nel futuru”, apuntó Inaciu Galán, presidente del coleutivu, que tien anguaño abierta la matrícula pal d’asturianu en dos niveles y, como novedaes, el de creación poética, el de teatru y el de cómic.

 Los alumnos y alumnes participantes nesti cursu recibieron el diploma acreitativu mientres un actu que comenzó a les 19 hores nel Conseyu de la Mocedá de Xixón.
Fonte. asturies.com

Prográmense nueves sesiones de los clubes de llectura “Una habitación propia” y de la Biblioteca Bárganos Candamo d’Avilés

   El Club de Llectura “Una Habitación Propia” y el de la Biblioteca Pública Municipal Bárganos Candamo volvieron esta selmana a l’actividá, con dos talos alcuentros, esti llunes 27 y el martes 28, respectivamente.

  La Conceyalía d’Igualdá del Conceyu d’Avilés entamó pa esti llunes 27 de marzu la octava sesión del Club de Llectura “Una habitación propia” del cursu 2016-2017. Nesta temporada, que va desenvolvese hasta mayu sol títulu xenéricu de “Qué cunten el escritores. Sobre relatos y cuentos”, cada xunta tuvo dedicada a los relatos de dellos autores marcaes por una temática común.

  El programa de la cuarta sesión del añu englóbase sol denominador “Los cuentos de faes. Reescritura feminista” y centróse nel analís del llibru de relatos de Angela Carter “La cámara sangrienta”. Na sesión participó Carolina Fernández Rodríguez, profesora titular de lliteratura en llingua inglesa na Universidá d’Uviéu que se doctoró con una tesis sobre cuentos de faes feministes.

  L’alcuentru tuvo llugar a les 17 hores de la tarde nel Centru de Documentación de Muyeres allugáu nos Servicios Municipales de la Muyer del Edificiu Fueru (C/ Fernando Morán, 26-planta baxa). Pa poder allegar a estes reuniones foi necesariu lleer antes los testos.

  La obra de la novelista inglesa Angela Carter caracterízase por cuestionar les verdaes úniques, escluyentes, oficiales y sagraes, que na so producción corresponden col Mitu y con toes aquelles sociedaes ya ideoloxíes que torguen la llibertá del ser humanu. L’aspeutu más estudiáu de la producción carteriana foi, ensin dulda y con razón, el feminista. Como l’autora manifestó, el feminismu reflexar en tolos aspeutos de la so vida y nun se puede disociar de la so forma d’escribir. Narradora de relatos curtios, cultivó tamién el periodismu y l’ensayu, foi guionista, profesora, y destacó como novelista reiteradamente premiada; ente otres actividaes, tradució la obra cuentística de Charres Perrault a la veríes.

Laura Castañón nel Club de Llectura de la Biblioteca Bárganos Candamo

  Pela so parte, el Club de Llectura de la Biblioteca Pública Municipal Bárganos Candamo axuntóse esti martes, 28 de marzu, nel edificiu de La Noria, pa comentar la obra “Dexar les coses nos sos díes”, de Laura Castañón, cola presencia de la mesma autora, quien analizó al pie de el llectores y llectores asistentes la que foi la so primer novela, una obra de personaxes y hestories enxareyaes, el relatu d’una saga familiar, capaz de recrear al empar episodios de la hestoria d’España del sieglu XX.

  La so protagonista, Aida, una periodista na cuarentena, vive encegolada con atopar los restos del so güelu, asesináu mientres la Guerra Civil. Pa ello reconstrúi la hestoria de la so familia, los Montañés, desque s’afincaron n’Asturies a principios del sieglu XX pa trabayar nes esplotaciones mineres del marqués de Comillas, paradigma del paternalismu industrial nuna redolada solmenada pol movimientu obreru.

Laura Castañón (Mieres, 1961) dirixe talleres lliterarios ya imparte cursos de creación lliteraria dende mediaos de los años ochenta. Trabayó en radiu y televisión, foi xefa de prensa en distintes ediciones de la Selmana Negra de Xixón y desenvolvió llabores de programación cultural y comunicación empresarial. Publicó artículos, poemes y relatos, amás d’un llibru infantil tituláu “La neña que tenía solombra de serena” (Júcar, 1987). Fonte: asturnews.com

Cuervo va poner un cuentacuentos sobre The Beatles

 La reciella que s’avere’l domingu al Centru Municipal Integráu Pumarín-Xixón Sur va poder disfrutar del cuentu ‘Aquel viaxe estraordinariu (camudó al home solitariu)’ sobre The Beatles. Olga Cuervo va encargase de contar esti testu de Lucía Tejerina.

 La cita va tener llugar a les 11.30 hores nes aules 6-7 dientro de la programación de la IV Feria del Llibru Infantil y Xuvenil que se va celebrar en Xixón ente’l vienres y el domingu. Cuervo va rellatar esta historia pa neños y neñes que ye un homenaxe al grupu de música inglés The Beatles.

 D’igual forma tolos asistentes a esta actividá de baldre al rodiu del llibru editáu por Impronta y la Oficina de Normalización Llingüística de Xixón, va completase con una esposición rellativa al mesmu. María Díaz Perera encargóse de toles ilustraciones de la obra.

 Otra manera, dientro de la programación prevista pa estos trés díes, tamién va haber güecu pa la presentación d’un llibru en llingua asturiana. Trátase del cuentu ‘Don Quixote y la Princesa del Arbeyu’ (Impronta), llibru de Carlos González Espina y Alicia Varela, que va tener llugar na sala d’esposiciones el sábadu a les 12.30 hores.                Fonte: yexixon.com

Entréguense en Xixón los diplomes d´un taller lliterariu dirixíu por Vanessa Gutiérrez

Na imaxe, Vanessa Gutiérrez

 Iniciativa pol Asturianu va facer entrega de los diplomes d´esti taller lliterariua a los alumnos y alumnes que superaren el cursu dirixíu pola escritora asturiana Vanessa Gutiérrez dende´l mes d’ochobre.

 Nel actu tará Inaciu Galán, presidente de la entidá, y Vanessa Gutiérrez, como profesora faciendo entrega de los diplomes dambos dos. Dende Iniciativa pol Asturianu afirmen que “Tamos mui satisfechos del resultáu d´esti cursu como primer esperiencia pa tener al asturianu como llingua vehicular y non solo pa cursos puramente llingüísticos. Vamos siguir con estes esperiencies nel futuru

 L’actu de pieslle y entrega va ser esti xueves nel Conseyu de Mocedá de Xixón (Avenida Manuel Llaneza, 68) a les 19 hores. Y tán convidaos tolos participantes nel cursu, asina como los interesaos n’averase a los nuevos cursos qu’entama Iniciativa pol Asturianu dende’l mes d’abril y que pueden consultase na páxina oficial.     Fonte: Infoasturies.com

Nun hai alcuerdu sobre la Llei d'Academies d'Asturies, lo que dexa nel aire'l futuru de l'ALLA

• . PSOE, Podemos, IX, Foro y C’s apauten una Proposición de Llei pa iguar la situación llegal de l'ALLA

 L'anunciáu consensu nun foi posible y la falta final d’alcuerdu sobre la propuesta de modificación del artículu 2 de la Llei 5/1997 d’Academies que va llevar Izquierda Xunida (IX) a la Xunta Xeneral frena una solución pa la institución qu’ha de llegar nun tiempu máximu de 15 díes.

 Cuando paecía que yera cuestión de tiempu l’anuncia del alcuerdu afayadizu que permitiera a l’ALLA recuperar el so status d’entidá pública que se-y niega anguaño, considerándola privada, lo que conlleva que reciba una subvención en llugar d’una tresferencia pública como venía asocediendo dende la so creación, delles discrepancies paralizaron esta vía propuesta por IX.

 La FSA-PSOE desmarcóse finalmente de la mesma, mentes que Ciudadanos decidió nun sofitala. Nel casu de Podemos, ve bien la vía de la modificación de la llei, anque la formación morada tien n'estudiu la situación del personal de l'ALLA pola so política con respeuto al emplegu públicu, yá que la proposición de llei prevista pola coalición caltién el personal llaboral indefiníu de la institución hasta la so xubilación.

 Namái Foro sofita de momento esti documentu, lo que reduz a dos opciones l’abanicu pa solucionar la situación de l’ALLA. La primera sería la que defendió nun primer momentu la Conseyería d’Educación y Cultura, esto ye, la creación d’una llei específica pa la institución académica, como fixo la Generalitat Valenciana cola Acadèmia Valenciana de la Llengua, una midida que, sicasí, dilataríase nel tiempu y nun cuenta col apoyu del grupu parllamentariu socialista.

 La otra, la más rápida, sería l’aprobación por parte del Conseyu de Gobiernu d’un decretu pola que se modificaren los estatutos de l’ALLA pa qu’afitaren la so naturaleza xurídica pública. Cualquier de les víes manexaes sería bien vista dende la institución académica, que demanda una solución qu’ha de llegar nes dos próximes selmanes.

 Otra manera, con respeuto a la otra cuestión pendiente rellativa a esta situación a la que s’enfrenta l’ALLA, esto ye, la renovación del alquiler de la sede, esiste un compromisu verbal por parte de la conseyería pa facese cargu de la mesma, lo que frenaría’l cambiu de llocal que se llegó a plantegar.

Busca de consensu

 IX esplicó esta mañana la so postura con respeuto a la situación de l’ALLA, defendiendo que la institución se configure “como una entidá pública d’Asturies, adscrita a la conseyería competente en materia de Cultura, con personalidá propia pal exerciciu de les sos funciones con autonomía orgánica, funcional y presupuestaria, y que’l so personal llaboral indefiníu conserve’l conxuntu de los derechos llaborales activos”. En total, la institución cuenta con dos trabayadores y dos becarios.

 “Nun se pue asimilar l’Academia nin a una ONG nin a otres academies que nun tienen funciones de calter públicu, y recuerdo que dende la constitución de l’Autonomía forma parte del so articuláu institucional”, alvirtió’l voceru d’IX, Gaspar Llamazares. “El nuesu oxetivu ye buscar el consensu con tolos grupos, porque l’Academia ye una entidá al serviciu de los asturianos”, añadió Concha Masa, responsable d’Educación del grupu parllamentariu d’IX.

 La iniciativa de la coalición, según esplicó Llamazares, significa “mantener el personal de l’Academia, dalgún d’ellos con una antigüedá de 30 años, al traviés d’una alternativa similar a la utilizada con el personal del Hospital Grande Covián” de Les Arriondes.
Fonte: asturies.com

Commemoració dels 40 anys del Congrés de Cultura Catalana

Miguel Strubell, president de la Fundació.
Foto cedida per la Fundació Congrés de Cultura Catalana

Aquest any es commemora el 40è Aniversari de la Cloenda del Congrés de Cultura Catalana. La Fundació Congrés de Cultura Catalana ha presentat aquest dimecres els projectes que durà a terme per reivindicar i donar a conèixer el Congrés com a part del patrimoni civil  i de la memòria col·lectiva dels Països Catalans. Com ha destacat Miquel Strubell, president de la Fundació, el Congrés de fa 40 anys va sorgir de la mobilització popular de diferents sectors de la societat civil catalana amb dos objectius principals: la normalització de l'ús de la llengua catalana i  la defensa de la cultura catalana en el marc dels Països Catalans. L'acte de presentació, presidit pel conseller de Cultura Santi Vila, ha tingut lloc a l'Il·lustre Col·legi Oficial d'Advocats de Barcelona, perquè va ser la seva junta la que va decidir promoure el Congrés, el 1975. La iniciativa compta amb el suport del BBVA, de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.

El Congrés de Cultura Catalana

El Congrés de Cultura Catalana va ser una gran mobilització popular en favor de la cultura catalana que es va produir després de la mort de Franco. Va iniciar-se el 1975 i va tancar-se el 1977 i va centrar-se en una reivindicació col·lectiva en favor de la llengua catalana i la cultura del territori, que va cobrir tot l'àmbit dels Països Catalans. Va ser un moment clau de la transició: el Congrés va mobilitzar 12.000 persones, entre acadèmics, activistes i simples ciutadans. El paper de la societat civil va ser clau: més de 1.500 entitats es van adherir a l'acte. Tot i que els seus actes centrals van tenir lloc a Barcelona, va anar acompanyat de molts actes a tots els Països Catalans. La tasca del Congrés va ser clau en l'exigència de la normalització lingüística, però va tenir també un gran impacte en la revalorització de la cultura catalana en el disseny de les polítiques culturals de les noves institucions democràtiques.

El Congrés, virtual i territorial

A través de la web del Congrés, es pretén, 40 anys després, reunir i exposar per al públic tots els continguts vinculats al Congrés de Cultura Catalana: els àmbits de debat, les activitats paral·leles, les campanyes, el manifest final, etc. A més a més, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, es crearà un webdoc amb l’objectiu de potenciar la interacció de diferents elements multimèdia, com poden ser: vídeo, àudio, fotografia... Per començar, s'han realitzat 40 entrevistes a 40 persones implicades en el Congrés. A més de ser una exposició virtual, el web serà el motor de la participació dels “congressistes” en la commemoració. Els organitzadors de la commemoració no es volen limitar a l'àmbit virtual i pretenen organitzar actes per tot el territori, en record dels 800 esdeveniments que la societat civil, molt activa en aquell temps, va organitzar fa 40 anys. El plat fort de la commemoració serà un gran simposi: “Congrés de Cultura Catalana, un balanç des de l’actualitat”. Aquest acte, que se celebrarà el 30 de juny i l'1 de juliol a l'Institut d'Estudis Catalans,  reunirà persones que, des de l’àmbit acadèmic, aportin coneixement i treballs sobre la història del Congrés de Cultura Catalana.

Documental i cloenda

En el marc de la commemoració dels 40 anys, la Fundació ha decidit impulsar la realització del documental Imaginar un país. El Congrés de Cultura Catalana. Es tracta d'una pel·lícula que explicarà què va ser el Congrés a partir d’entrevistes a personalitats que hi van participar, situant-lo en el context de la transició. S'analitzarà la participació en el projecte de tota la societat civil, els intel·lectuals i la universitat, fins que la iniciativa va culminar en un Congrés amb milers de participants a tot els territoris de parla catalana. El documental es planteja certs paral·lelismes entre aquells temps i el moment actual, quan es discuteix com es vol que sigui el futur de Catalunya. El calendari de commemoracions es tancarà el 27 de novembre, aniversari del dia en què el president Josep Tarradellas tancà el Congrés.

Fonte: ElNacional.cat

Òmnium premiarà el millor llibre publicat en català de l'any

Òmnium Cultural ha decidit atorgar un nou premi literari: el Premi Òmnium a la Millor Novel·la Catalana de l'Any. L'entitat que cada any lliura el Premi Sant Jordi, el guardó amb més dotació de les lletres catalanes, donarà també un premi amb una característica ben diferent: no serà per a un manuscrit inèdit, sinó per a una novel·la qualsevol, publicada en llengua catalana (no caldrà que l'editor ni l'autor les presentin a concurs). Qualsevol novel·la publicada l'any anterior podrà ser guardonada. La diferència entre aquest premi i els altres premis a obra publicada concedits al país, com el Premi Llibreter o el Premi Crítica Serra d'Or de Narració, està bàsicament en la seva dotació: Òmnium lliurarà 20.000 euros a l'autor premiat, però també reservarà 5.000 euros per a l'editor de l'obra, amb l'objectiu que el destini a promoció de l'obra guanyadora (la majoria de premis d'aquest tipus són honoraris: no tenen dotació). Òmnium assegura que tot i concedir aquest premi, no retirarà el seu suport al Sant Jordi, que considera com un emblema de l'entitat, ja que existeix fins i tot des d'abans de la creació d'Òmnium.

El Goncourt català?

El Premi Òmnium a la Millor Novel·la Catalana de l'Any vol ser el premi de referència a la novel·la catalana publicada, a l'estil del premi Goncourtfrancès (tot i que aquest només té com a dotació 10 €, malgrat el seu immens prestigi).  Jordi Cuixart, president d'Òmnium, ha assegurat que el principal objectiu del guardó és  "augmentar el prestigi" de la literatura catalana, i garantir la creació de nous lectors. Cuixart argumenta que el català "encara no ha assolit els nivells de normalitat que serien desitjables" i ho justifica tot argumentant que malgrat que el 82 % dels habitants de Catalunya afirmen poder llegir en català, la quota de mercat del llibre en català està tan sols en el 30 %, incloent-hi el llibre de text (que es consumeix bàsicament en català). Cuixart afirma que "cal revertir" aquesta situació captant nous lectors per al català, i creu que un premi d'aquest tipus pot fer que públic que habitualment no llegeix en català comenci a llegir en aquesta llengua. Per això, justament, s'ha decidit fer un premi de novel·la, perquè és el gènere que arriba a més públic.

Un premi diferent

Cuixart ha volgut deixar clar que aquesta iniciativa no pretén, de cap manera, anar contra els grans autors mediàtics, sinó intentar donar relleu a nous autors, més enllà dels grans noms coneguts pels mitjans. Pot ser una eina que ajudi, doncs, a fer resaltar escriptors nous i ajudar-los a profesionalitzar-se. A més a més, Cuixart creu que aquest premi pot ajudar als editors estrangers a decidir-se per traduir a nous autors catalans. Cuixart ha volgut deixar ben clar que la literatura i la cultura catalanes són "l'element de cohesió dels Països Catalans", i que cal reforçar-les com a objectiu de país.

Decisió en tres etapes

Jordi Lon, responsable del premi dins Òmnium Cultural, ha explicat el mecanisme per atorgar el guardó: hi haurà un comitè de lectors que farà una preselecció, integrat per quatre persones: Carme Fenoll, de l'àmbit de les biblioteques, Olga Perelló  i Mireia Federico, de l'àmbit de les llibreries, i Bernat Puigtobella de l'àmbit de la crítica. Aquest comitè llegirà totes les novel·les publicades en català i en farà una preselecció, d'una vintena de textos, que oferirà a un jurat integrat per personalitats independents. Aquest jurat elaborarà una tria dels tres millors títols finalistes, que es farà pública la nit de Santa Llúcia. A partir d'aquest dia el públic podrà votar el seu llibre favorit. Així, mitjançant votació popular, s'arribarà a triar el guanyador, que es donarà a conéixer al mes de febrer. D'aquesta forma, el llibre es podrà tornar a promocionar per la campanya de Sant Jordi de l'any següent a la seva publicación. Alguns editors han expressat la seva preocupació perquè es garanteixi la neutralitat del jurat, ja que hi ha la sospita que a nombrosos premis el jurat actua mogut per interessos editorials. Per altra banda, alguns petits editors s'han mostrat inquiets pel mecanisme de votació popular, que pot afavorir als autors mediàtics i als que publiquen en grans editorials, que garanteixen una intensa presència als mitjans de comunicació. Jordi Cuixart ha assegurat que Òmnium no descarta introduir variacions a la propera edició dels premis per millorar-ne l'eficàcia.

Fonte: ElNacional.cat

Los autores dramáticos n'asturianu alderiquen sobre l'estáu del sector

• . El sector del llibru n'asturianu participa nuna xornada nel Campoamor
• . "Hai que llograr que la lliteratura n’asturianu tea de moda”

Cartelu del I Alcuentru d'autores dramáticos n'asturianu

 Cultura entama esti alcuentru al rodiu de la creación teatral tres el celebráu a primeros de mes col llibru como protagonista.

 Fernando Padilla, direutor xeneral de Planificación Llingüística y Normalización, va presidir el I Alcuentru d'Autores Dramáticos n'Asturianu, que va comenzar a les 17 hores hores d'esta tarde nel Salón de Té del uvieín Teatru Campoamor. Ésti va consistir en dos meses redondes, siendo la primera 'Escribir teatru n’asturianu anguaño', cola participación de Sergio Buelga, José Ramón Oliva, Dolfo Camilo Díaz y Cristina Muñiz.

 Darréu, va ser el turnu d'Antón Caamaño, Roberto Corte, Xosé Ramón Martín Ardines, Marga Llano y Laura Iglesia, que van aldericar sobre 'El camín a les tables n’asturianu'. Con esta iniciativa, la Conseyería d'Educación y Cultura pretende axuntar a creadores en llingua asturiana pa que traten sobre la situación del so sector, siguiendo la mesma idea que se punxo en práutica'l pasáu día 1 con editores, llibreros, distribuidores y bibliotecarios sobre'l mundu del llibru n'asturianu.                                                                     Fonte: asturies.com

Sidoro Villa va falar con llectores en Villaviciosa

• . Villa debuta na lliteratura p’adultos con ‘A estaya’
• . Sidoro Villa y Paco Álvarez alcuéntrense colos sos llectores

Cartelu

Sobre la so primer novela, 'A estaya'.

Tras participar en febreru en Nava nos Talleres de Llectura n'Asturianu qu'entama Serviciu de Normalización Llingüísica de la 'Comarca de la Sidra', Sidoro Villa va facer lo propio mañana en Villaviciosa. L'escritor sierense va falar colos sos llectores sobre 'A estaya', novela ambientada nun chigre de la cuenca'l Nalón a últimos de la década de los 60 que rellata una apuesta ente bebedores de sidra.

Esta sesión de los tallares va celebrase de magar les 19 hores nel aula del segundu pisu del Centru Cultural Capistrano de Villaviciosa. La entrada ye llibre.                Fonte: asturies.com

Foro entruga nel Senáu pol deficiente tratamientu de la historia d’Asturies nos llibros de testu

Monumentu al primer rei Don Pelayo en Cangues d'Onís

  La senadora Rosa Domínguez de Posada y el diputáu Pedro Leal van entrugar en Madrid y la Xunta Xeneral el deficiente tratamiento de la historia del país nos llibros de testu. Foro pon el focu nos episodios del Reinu d’Asturies que se traten en Bachilleratu.

  “Dende Foro dirixímonos a los gobiernos autonómicu y español pa que velen pol conteníu sobre la Historia d’Asturies qu’apaez nos llibros de testu”, afirmó Leal esta mañana. L’exemplu que pon la formación asturiana ye’l de testos de ‘Historia de España’ de Segundu Bachilleratu, que califica de “mui deficientes sobre Asturies, los sos oríxenes, los sos monarques, les sos capitales y los sos episodios principales al referise al ‘reino astur’”.

  En concreto citó’l de la Editorial Akal, que nel so apartáu dedicáu al ‘Reino astur’ dientro de ‘La península Ibérica en la Edad Media: los reinos cristianos’ espón lo siguiente: “Hacia el 722 tuvo lugar en Covadonga un enfrentamiento entre destacamentos árabes y un grupo de cristianos encabezados por un tal Pelayo. En la actualidad se considera esta batalla como una continuación de las muchas escaramuzas que venían produciéndose, desde mucho tiempo atrás, entre cántabros y vascones y las guarniciones romanas y visigodas del valle de Duero. Este núcleo de resistencia frente a las autoridades islámicas pudo sobrevivir gracias al desinterés musulmán. A partir del 740, en el que estallaron las luchas internas musulmanas, los cristianos conseguirían extender su dominio hacia la zona de los vascos occidentales (parte de la actual Vizcaya) y hacia Galicia. Con los primeros reinados se consolidó el territorio, se estableció la capital en Oviedo y se organizaron el Estado y la administración tomando como base el derecho romano. También se configuró una iglesia independiente de la de Toledo. Es precisamente en este momento cuando aparecería el mito de Santiago, potenciado por la Corona por razones ideológicas y económicas, al tiempo que se estrechaban las relaciones con el Imperio carolingio”.

  “Consideramos que dichos conteníos son deficientes y inexactos”, afirmó Leal, que demanda información a los dos gobiernos “pa saber quién vela pol rigor na formación de los estudiantes españoles, al obligar a los padres a adquirir testos d’editoriales que respuende a versiones inalmitibles de la Historia d’Asturies”. En concreto, les entrugues plantegaes son les siguientes:

• ¿Considera’l Conseyu de Gobiernu qu’esti tipu de conteníos educativos tan cuestionables –por deficientes y inexautos– nun llibru de testo de Bachilleratu permite formar alumnos que sían quienenes a superar les pruebes d’evaluación pal acceso universitariu (EvAU) en cualquier universidá española?
• ¿Qué tipu de control y, nel so casu, d’autorización, realiza o pue facer l’alministración educativa, al traviés de les sos competencies d’inspeición, del conteníu de los llibros de testu que s’obliga a adquirir a los padres?
• ¿Tien dalguna competencia l’alministración educativa o la representación de los padres de los alumnos na homologación de los llibros de testu o na so seleición?

Errores tamién sobre la llingua asturiana

  Los errores nos llibros de testu de les escueles de tol Estáu nel tratamientu de cuestiones venceyaes a Asturies nun se centren namái nel terrén históricu. Dende cuantayá viense denunciando les definiciones acientífiques sobre la llingua asturiana nos manuales de ‘Lengua España’, dalgo que dende l’añu pasáu paez que ta tratando d’iguar la Conseyería d’Educación y Cultura, según declaró Genaro Alonso na Xunta Xeneral.

  Esta situación treslladóla Ramón d’Andrés y Adolfo Manzano a la Comisión Especial d’Estudiu sobre'l Réxime de Proteición y Promoción del Asturianu, onde Foro, que nun toca’l tema llingüísticu na so entruga a los dos executivos, ye l’únicu partíu que nun ta unviando representante nes comparecencies informatives entamaes hasta la fecha. D’Andrés, cuando yera’l responsable de Política Llingüística, llegó a ellaborar un informe sobre esti tratamientu acientíficu en delles editoriales, llegando a caltenese reuniones con elles, pero la falta de voluntá política nun iguó un problema que sigue vivu una década depués.
Fonte: asturies.com

Feria del Llibru infantil y xuvenil

Va celebrase del 31 de marzu al 2 d'abril nel C.M. Pumarín - Xixón Sur.

El Centru Municipal de Pumarín- Xixón Sur 'Gonzalo Mieres' y la so biblioteca van ser los escenarios onde va tener llugar la cuarta edición de la Feria del Llibru Infantil y Xuvenil. 

Dende'l 31 de marzu al 2 d'abril van desarrollase presentaciones de llibros, cuentacuentos, talleres y munches mas actividaes a lo llargo del fin de selmana.

Ente les actividaes programaes tenemos el 1 d'abril a les 12:30h. la presentación por parte de Carlos González Espina y Alicia Varela del cuentu 'Don Quixote y la princiesa del arbeyu' (Impronta). Y el 2 d'abril a les 11:30 hores Olga cuervo va contar: 'Aquel viaxe estraordinariu (camudó al home solitariu)' de Lucia Tejerina con illustraciones de María Díaz Perera.

Toes les actividaes son gratuites, anque les plazes son llimitaes hasta completar l'aforu.

Equí puede consultase'l programa completu.

Fonte: YeXixón.com

Rodrigo Cuevas va actuar nel XXIX Conciertu pola Oficialidá

Rodrigo Cuevas

 La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana (XDLA) dio a conocer esti martes el cartelu completu del XXIX Conciertu pola Oficialidá. Rodrigo Cuevas, artista d’ésitu en tol Estáu, debuta nesta cita amosando’l so compromisu pa cola llingua asturiana.

 El Conciertu pola Oficialidá, qu’esti añu cambia de sede y de fecha, va algamar asina una gran repercusión mediática nesta edición. Cuevas va ser la estrella del cartelu de la cita prevista pal 17 de xunu nel xixonés Parque Inglés –anguaño oficialmente Parque de los Hermanos Castro– xunto con Dixebra, que ta celebrando la so xira 30 aniversariu, polo que s’espera una importante presencia de públicu.

 Spanta la Xente, tamién debutante nesta cita musical reivindicativa onde tolos artistes y grupos actúen de baldre pa sofitar el movimientu civil de reivindicación llingüística, yera’l segundu nome adelantáu na información espublizada ayeri por Asturies.com, a los que güei se sumen la Banda de Gaites La Kadarma, la formación de punk rock Misiva y Caldo y Os Rabizos, Cantaruxare y Herbamora, que van protagonizar una ‘Tarde en Danza’. Les actuaciones musicales van principiar a les 19 hores, anque la XDLA tien previsto planificar actividaes infantiles a lo llargo de tola tarde.                                               Fonte: asturies.com

Ruiz exigeix a De Vigo un pacte que "respecti" el plurilingüisme

La batalla de la Conselleria d'Ensenyament tant en el període de l'exconsellera Irene Rigau, com en el de Meritxell Ruiz, ha estat posar fi a la LOMCE, llei impulsada per l'exministre José Ignacio Wert. El motiu és la "invasió competencial" de Moncloa sobre les comunitats i els conseqüents recursos al Tribunal Constitucional, denuncia que és compartida pel País Basc i Navarra. Frenar la tendència serà precisament un els reptes per a Mariano Rajoy, a les portes del nou Pacte Nacional per l'Educació a Espanya que pretén tancar la present legislatura.

Ruiz ha denunciat a la comissió general de comunitats autònomes celebrada aquest dimarts que la llei Wert va ser un "atac sense precedents al model català, volent introduir una divisió on no l'hi havia" i ha exigit que tota legislació venidora sigui "respectuosa" amb el plurilingüisme.

"La LOMCE es va aprovar amb majoria absoluta del Partit Popular, sense consens de cap tipus més enllà que el seu propi model i menyspreant la resta. És segregadora", ha dit la consellera. Tot seguit ha explicat que això hauria suposat un xoc amb el model català, que suposava una "garantia de cohesiói ascensió social", que no generaria dissensió a Catalunya, sinó un consens entre els grups, com ara de l'expresident José Montilla, ara senador del PSC, a qui ha citat.

Ruiz veu el sistema català com una garantia de resultats, basat en la "pedagogia, i no en la ideologia". Ha dit que Ensenyament ja estava satisfent els estàndards 2020 de la Unió Europea, reduint l'abandonament escolar. La fortalesa vindra perquè es basa en competències bàsiques, no en estàndards d'aprenentatge, com l'espanyol. Però la legislació estat recorreguda per l'Estat, motiu pel qual ha considerat que la Moncloa no tenia en compte "els reptes educatius del present" i ha avisat que a Catalunya ja es treballava en un model basat en el diàleg amb centres i docents.

El xoc entre autonomies i Estat també ha estat motiu de crítica de la responsable del País Basc, Cristina Uriarte, així com el seu homòleg navarrès, José Luis Mendoza. La primera ha indicat que s'està preparant una llei basca que substitueixi la de 1996, que va ser "aprovada ja llavors amb amplíssim consens social" i ha reclamat "més bilateralitat, partint del reconeixement mutu del marc competencial". El segon ha reivindicat que la LOMCE es podria derogar perquè no es cauria en un buit legal, sinó que entraria en vigor la LOE de José Luis Rodríguez Zapatero (2006). 

"Nacionalisme espanyol"

Si la consellera Ruiz ha assenyalat la LOMCE com una llei que minaria el model d'immersió i de competències de la Generalitat, el torn dels partits independentistes ERC i PDeCAT durant la Comissió General de comunitats ha pres un caire més polític. "És una llei d'ideologia nacionalista espanyola. Ho va dir l'exministre Wert: vertebrar l'Estat i espanyolitzar els nens catalans" s'ha queixat la portaveu republicana, Esther Capella. "És un tap que no ens permet avançar, amb pocs fonaments pedagógics" ha afegit el demòcrata, Josep Lluis Cleries.

Més participació de comunitats i docents

Les autonomies socialistes també han exigit la derogació de la 'llei Wert' i han apuntat dues demandes principals per endegar el Pacte Nacional. La primera és que es doti de més pressupost les comunitats, i la segona és la creació de fòrums multilaterals. En total, tres espais –complementaris a la conferència sectorial que ja hi ha oberta al Congrés amb aquests efectes–, que són: un altre ens al Congrés, però amb la participació dels governs autonòmics en igualtat de pes, un espai equivalent al Senat –que s'ha aprovat per majoria–, i la participació dels consells locals per fer intervenir la comunitat educativa i els docents.

El ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, s'ha mostrat satisfet d'aquestes peticions perquè al seu parer vol dir que hi ha una "voluntat" de participar. Allò que no ha volgut aclarir és si els donarà llum verda. "Després del debat cal una fase de propostes, és interessant i cal saber-les canalitzar" ha assegurat durant el recés de la Comissió General d'autonomies. Més tard sí ha coincidit en la voluntat de "deixar enrere el passat", com acceptant de forma velada la crítica a la LOMCE.

Però el ministre arribava amb una agenda pròpia, que passa per vincular el pacte educatiu a un pacte pressupostari. Segons ha dit De Vigo, aquest hauria de gaudir d'una majoria "superqualificada", és a dir, de més de dos terços de les Corts, per tal que vinculés futurs executius "amb independència de qui governi", i no segons l'alteració de les correlacions de forces polítiques. Finalment, ha recordat que els pressupostos d'enguany contemplen un increment de places públiques d'ocupació per a centres educatius, a fi de satisfer la taxa de reposició administrativa.

Fonte: ElNacional.cat