En defensa de l'escola de Catalunya

La gran amenaça per a l'educació en aquest país, com a Espanya, és que són moltes les institucions alienes a l'escola que no només creuen que tenen dret a dir-hi la seva, sinó que a més hi fiquen cullerada. Quan és obvi que l'educació, perquè funcioni, s'ha de deixar en mans dels que la fan possible; és a dir, del magisteri i de les famílies. No és aquesta l'opinió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que, obviant les lleis que atribueixen al govern la determinació del percentatge que s'assigna a cada llengua en el sistema educatiu, ha ordenat pel seu compte que si hi ha una família que demana que s'utilitzi l'espanyol com a llengua vehicular, s'hi haurà de dedicar el 25% del temps. Més encara: l'ordre judicial es fa arribar directament als directors, obviant l'existència del Departament d'Ensenyament. La comunitat escolar ha reaccionat davant aquest evident abús. El sistema d'immersió lingüística funciona correctament, fins al punt que el coneixement de l'espanyol dels nostres escolars és, fins i tot, superior al que es registra entre companys d'alguns territoris monolingües. Més encara: aquesta fórmula ha funcionat sense conflictes. I això és així perquè la immersió s'ha aplicat a Catalunya amb flexibilitat i sentit comú. L'extralimitació judicial està generant un problema greu allà on no n'hi ha. Al darrere d'aquestes iniciatives no hi ha cap defensa d'una llengua que ningú no amenaça, sinó un interès polític. L'interès dels que afirmen que Catalunya és Espanya i que l'espanyol ha de tenir més preponderància. Però la societat catalana s'està cansant de la creació artificial de problemes i ahir ho va dir en veu alta. Caldrà mantenir-se alerta en defensa dels nostres drets nacionals. Fonte: Avui