Milers de persones reclamen el dret d'usar l'irlandès en igualtat amb l'anglès

Els manifestants demanen que s'ofereixin els serveis públics en l'idioma, i a Irlanda del Nord, que s'aprovi una Llei de la llengua · La mobilització arriba després de la dimissió d'un alt responsable governamental, qui veu l'idioma cada cop més marginat

Milers de persones van reclamar dissabte a Dublín als governs de la República d'Irlanda i d'Irlanda del Nord que es faci efectiu el seu dret d'usar la llengua irlandesa, dret que els manifestants entenen que no se'ls està respectant. La manifestació, convocada per l'organització Conradh na Gaeilge, és el primer gran esdeveniment després de la dimissió del comissionat per la llengua irlandesa, Seán Ó Cuirreáin, el desembre passat. Ó Cuirreáin va abandonar el càrrec dient que l'idioma està cada cop més marginat, especialment a "la major part del sector públic".

L'entitat ha fet pública una llista de reivindicacions, algunes de les quals adreçades als dos governs d'Irlanda i d'altres, en particular a un d'ells. Entre les generals hi ha que els serveis de l'estat estiguin disponibles en irlandès amb la mateixa qualitat que es donen en anglès. Al govern de la República li reclamen que els serveis públics a les Gaeltacht (regions on l'irlandès és llengua habitual d'un part considerable de la població) es donin en aquesta llengua, mentre que a l'executiu nord-irlandès li demanen l'aprovació d'una Llei de la llengua irlandesa.

Segons el secretari general de Conradh na Gaeilge, Julian de Spáinn, la manifestació reflecteix el fet que els parlants d'irlandès al nord i al sud d'Irlanda "no esta contents amb cap dels dos governs" donat que no estan "donant suport ni protecció legal per al seu dret humà bàsic d'usar la seva llengua".

Llengua oficial a la República d'Irlanda

La comunitat de parlants d'irlandès entén que les institucions del país no fan prou per a complir l'esperit constitucional en relació amb les llengües. Així, la Constitució d'Irlanda diu que l'irlandès és "la llengua nacional" i "la primera llengua oficial" del país. L'anglès és considerat "segona llengua oficial".

Val a dir que la mateixa Constitució permet que, "per a fins oficials", qualsevol de les dues llengües pugui usar-se se forma exclusiva. Això s'acaba traduint sovint en l'ús únic de l'anglès en diversos serveis públics. Aquest idioma és parlat pràcticament per tota la població d'Irlanda. Per contra, l'irlandès el parlen el 40% dels habitants de la República. I això, malgrat que la llengua s'aprèn obligatòriament a les escoles.

(Imatge: tres joves simbolitzen els impediments per a parlar la llengua / fotografia: Seán Ó Mainnín/Conradh na Gaeilge.)

Fonte: Nationalia