La llengua catalana, sense dubte, és una de les marques identitàries més notables que tenim a Balears. Hi ha qui no entén que la llengua catalana és la llengua pròpia. Hi ha qui es nega a reconèixer que parla català i diu que el seu idioma és l´evissenc o el mallorquí. L´eivissenc i el mallorquí són subdialectes de la llengua catalana emprats a Eivissa i Mallorca respectivament. L´únic fet que pot destruir la identitat d´un terrirori i fer-lo més pobre és l´atac a la llengua i a la cultura. Això és el que ha fet Rafel Bosch. Fins ara els alumnes sortíem del nostre ensenyament amb un nivell igualat entre la llengua catalana i la castellana, àdhuc els resultats de la segona són lleument superiors. És a dir, es complia el bilingüisme en el que el conseller i els seus homòlegs estan obsessionats.
Malauradament, s´ha presentat un esborrany d´un decret que regula el model lingüístic. En aquest decret hi podem observar com es fomenta la llengua castellana, tot i ser del tot innecessari ja que no es troba en una situació d´inferioritat. No n´han tengut suficient amb el fracàs rotund de la lliure elecció de llengua a infantil, sinó que ara volen extendre les seves pretensions fins a ESO i Batxillerat. Amb aquest decret que permet escollir que es faci una matèria no lingüística en castellà, només s´aconseguirà un desordre en l´ensenyament totalment perjudicial per als alumnes. És veritat que la llengua castellana és llengua oficial a les Illes, però aquesta no necessita cap incentiu per mantenir-se viva i activa, en canvi, la catalana requereix d´aquests actes per sobreviure. Si algú se´n va a viure a un territori on tenen una llengua pròpia determinada el que s´ha d´adaptar és el foraster al que es troba, i no a l´inversa, és a dir, no han de ser els locals els que s´adaptin a les necessitats d´aquell que vé de fora (en matèria educativa i lingüística).
En definitiva, la llengua catalana vivia moments de riquesa i creixement, fins que les urpes de Bosch han pres la conselleria. Ha fet vestir de dol a la nostra llengua i a tots els que estimam la nostra terra i per tant la nostra cultura.
Fonte: Diario de Ibiza
Sempre vaig tenir una gran dubte, vosaltres com us considereu... catalans o balears?
ResponderEliminarI tu que ho saps tot, excepte escriure bé, què en penses? Què són a les Balears? Il·lumina'ns.
ResponderEliminarYe otru casu concretu y perclaru del "colonialismu llingüísticu catalanista". Dempués carguen contra'l castellán, ja, ja, ja.
ResponderEliminarEl mundu al aviesu. Dalgunos acusen a otros (a quien creen grandes pecadores) del so propiu pecáu eleváu al infinitu. Paradoxes de la vida, sí señor, ...¿o va ser p'azorronar meyor y tratar de pasar despercibidos?
ResponderEliminarLa llingua catalana llogró colonizar llingüísticamente, a les callaes y faciendo, Baleares, Valencia y agora va pa la fastera d'Aragón. Nun ta pa llamar l'atención a naide y muncho menos al castellán.
ResponderEliminarA "las callaes" no. Va ser al segle XIII i es va fer la colonització de tots aquests territoris i molts d'altres després d'una guerra de conquesta, segons era costum a l'època. Amb llum, taquígrafs i cròniques dels reis.
ResponderEliminarYe verdá que facer dende'l "Reinu de Cataluña" ¿non? o dende'l de Aragón? lluz y taquígrafos y cróniques de los reis d'Aragón esto ye aragoneses.
ResponderEliminarAragonesos que escribien les cròniques i les lleis en català? I que van expandir la llengua catalana, no l'aragonesa, en aquests territoris conquistats? Ah, doncs ja podria ser, ja...
ResponderEliminarSuposo que, per la mateixa regla de tres, com que Asturies no va passar de principat, hauríem de parlar de reis lleonesos, llengua lleonesa, expansió lleonesa, regne de Lleó, oi?
I no parlis del "Regne de Catalunya" perquè Catalunya mai no va ser regne, ja que nosaltres no vam admetre mai un sobirà. Inclús els reis estaven sotmesos a les nostres lleis, usos, drets i privilegis.
A la Wikipedia segurament t'ho explica. I si no, a algun còmic, que té dibuixets.