27/2/11

'La Vanguardia', una mirada al món en dues llengües


La Vanguardia, des del seu llunyà naixement el 1881, ha avançat del braç de la societat a la qual serveix i interpreta de manera fidel, constant i rigorosa, ni més a poc a poc ni més de pressa del que espera la immensa majoria que es veu reflectida pluralment a les seves pàgines. Al compàs dels grans canvis locals i mundials, el nostre diari ha anat forjant un estil propi que, avui dia, és altament valorat per la seva moderació, obertura, diversitat, proximitat i cosmopolitisme.

Amb aquest acreditat estil oferim una mirada universal sobre tot allò que succeeix al nostre voltant, buscant sempre la màxima complicitat i connexió amb els lectors, la primera i última raó de ser de la nostra tasca professional. Ara, després de més de tres dècades de recuperació de la democràcia a Espanya i de l'autonomia de Catalunya, desitgem oferir la possibilitat que ‘La Vanguardia’ també pugui ser llegida en català, la llengua materna de molts dels nostres lectors, subscriptors i anunciants, i l'idioma propi i oficial d'aquest país junt amb la llengua castellana, que és el nostre ric i principal pont cap a l'exterior.

La progressiva normalització social del català, la seva puixança en totes les expressions culturals contemporànies i la seva presència en la formació de les noves generacions de ciutadans han eixamplat de manera significativa el mercat d'un idioma que forma part del paisatge europeu des de l'època medieval. A més, als carrers, botigues, oficines, fàbriques i llars de Catalunya es fan servir, de forma corrent, dues llengües germanes que constitueixen un patrimoni comú de Catalunya i d'Espanya en conjunt. És una realitat viva que ‘La Vanguardia’ vol, a partir d'ara, recollir amb la vocació de servir millor als qui dipositen la confiança en nosaltres cada dia per accedir a les claus de l'actualitat complexa i bategant. El nostre compromís ferm i atent amb el públic, amb la llibertat d'expressió i de mercat, i amb el sentir de la societat en la qual estem arrelats ens condueix de manera natural a duplicar la nostra oferta. A partir del proper mes de maig, ‘La Vanguardia’ serà també un gran diari europeu en català, sense deixar de ser-ho també en castellà. Cada lector podrà escollir la versió de ‘La Vanguardia’ en l'idioma que desitgi, tant en paper com en l'edició digital.

‘La Vanguardia’ reflecteix, amb la nova oferta, la plural i tranquil·la normalitat lingüística de Catalunya, fet que ens recorda que el nostre centenari rotatiu va néixer precisament quan la Renaixença cultural, econòmica i política catalana començava a donar els primers fruits. D'altra banda, som plenament conscients que l'aposta eixampla de manera important la presència de la llengua catalana als quioscos i a la xarxa, extrem que serveix per incentivar, encara més, la voluntat d'elaborar un producte excel·lent en tots els sentits, sempre amb l'ambició de centralitat que ens defineix i que ens vincula a les preocupacions i interessos més importants de la ciutadania. Dues llengües i un mateix estil assentat en criteris de responsabilitat i fiabilitat. Perquè els fets de la realitat arribin relatats sense distorsions ni adulteracions, com espera el nostre públic. Dues llengües i una única mirada.

El nostre compromís és continuar fent el que sabem fer, ara en dos idiomes, per ser més a prop dels que ens compren, ens llegeixen i ens comenten, d'acord amb els eixos d'un món on el que ens és proper i el que és global constitueixen les dues cares d'una mateixa moneda. És una nova responsabilitat i un repte que La Vanguardia assumeix amb satisfacció i normalitat, com correspon a una empresa que ocupa –per tradició, audiència, lideratge i trajectòria– el centre del sistema informatiu i cultural de la societat catalana, influint alhora a tot Espanya i projectant al món els noms de Catalunya i Barcelona.

Fonte: La Vanguardia

2 comentarios:

  1. Norabona pola edición catalana del prestixosu diariu catalán.
    Equí, ensin oficialidá, la prensa diaria nun pasa de tener delles páxines a la selmana n'asturianu. Namái esiste un selmanariu y dalguna revista n'asturianu dafechu. Son dos postures bien alloñaes pa la mesma cuestión de ser comunidaes billingües.

    ResponderEliminar
  2. Dues llengües i una única mirada. Esto ye'l billingüismu que tamos necesitando n'Asturies. Llingua oficial darréu, l'oficialidá yá.

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.