Vull fer una pregunta als dependents de comerç i serveis de tota mena de Catalunya. Per què, quan entrem en un d'aquests llocs –siguin botigues, benzineres, bars, restaurants–, el 90% de catalanoparlants us dirigiu als altres sempre en castellà?
Jo sempre parlo en català a tothom i si algú em diu que no m'entén, llavors canvio al castellà. Això és el que hauríeu de fer vosaltres, que esteu al servei del públic, de bon començament parlar sempre en català i després, si cal, canviar al castellà. També, un costum que hauríem de practicar tots nosaltres els catalans, al veure que ens parlen en castellà, preguntar sempre si entenen el català, i si la resposta és afirmativa, llavors per part nostra parlar en català sense passar-nos al castellà (cosa que fan la majoria de catalans). Aquesta era la meva forma d'actuar amb els meus clients, durant els meus 36 anys de viatjant i que segueixo practicant encara avui dia amb tothom.
S'ha acabat allò que deia abans molta gent i que encara avui dia algú segueix pensant: que si parles en català a un castellà que entén la nostra llengua és de mala educació. A Catalunya, primer sempre en català!
Barcelona
Fonte: Avui
Jo visc a Barcelona i per això contesto a la pregunta del senyor Jaume Meneses dúna manera fàcil i convincent que trobará natural i del tot acertada: si una es passeja, treballa, va de compres, o viu a la ciutat de Barcelona l'ambient humà normalque es respira i s'observa és el d'una ciutat castellanoparlant com una altra qualsevol, i no catalanoparlant com a exclusiva, excepte pels retols obligats a ser redactats en catalá. Per què és així? aquesta qüestió la deixo per als analistes, però és així diguin el que diguin certs "experts", i la immensa majoria estarà d'acord amb mi; estem a Espanya lògicamente es nota. I ¡ull! que no es confongui ningú porquè amb això no no vull diri dir que no estigui a favor de la protecció i ensenyamente de la meva preciosa llengua catalana, que vaig aprendre i parlo a casa meva des de petita, però cosa no exclou el coratge i aixó és que el que hi ha.
ResponderEliminarNuria, en Barcelona la presencia del castellano será muy grande, pero eso no quita para que la mayoría de los barceloneses (catalano parlantes o castellano parlantes) entiendan el catalán. Por lo tanto, si la persona a la que te dirijas entiende catalán, aunque hable castellano, no hay razón para que el comerciante (o cualquier persona) que normalmente se expresa en catalán (que es a los que se refiere Jaume) cambie de lengua.
ResponderEliminarYo estudio en Uviéu (Oviedo), ciudad fundamentalmente castellano parlante, pero normalmente me dirijo a la gente en asturiano, porque me entienden. Si partimos de que cuando nuestro interlocutor habla castellano nosotros hemos de hacer lo mismo lo que conseguimos es quitar nuestras lenguas de la calle. No conozco ningún castellano parlante que se plantee hablar asturiano (o catalán, en vuestro caso) porque sus interlocutores hablen en estas lenguas, y eso me parece realmente injusto.
Está bien hablar catalán en casa, pero... ¿por qué no en la calle? Personalmente cuando cambio de lengua es porque presumo que mi interlocutor no me va a entender, sino sigo hablando en la lengua en la que lo hago normalmente independientemente de la lengua que hable la otra persona. Y es ahí donde se construye la igualdad y el mutuo conocimiento, que siempre nos enriquece.
Como curiosidad decir que tengo un amigo castellano que no habla nada de asturiano, pero siempre que le hablamos en castellano dice "habladme en asturiano, así aprendo", eso es reconocimiento. Por desgracia hay gente que vive en Asturias a los que el asturiano les suena como el chino, completamente extraño, y eso no es bueno para nadie, tampoco para ellos.
N'Asturies falemos n'asturianu. Nun hai llingua oficial, por culpa de la banda de apandadores -nes conseyeríes d'Uviéu, nel HUCA, nel Musel, etc- del gadoriu y sos fieles secuaces que lleven décades desprestixando y apandando tamién la llingua asturiana. Oficialidá yá.
ResponderEliminarMoiso tienes toda la razón del mundo, estoy contigo. Eso se llama bilingüismo real y libre de toda imposición.
ResponderEliminar