El magistrat Manuel Aragón, centre de l'estira-i-arronsa al tribunal per l'Estatut, s'oposa a la resolució advertint que el dret a utilitzar la llengua asturiana només és per als ciutadans i no per als funcionaris. La discussió parteix d'un recurs d'un lletrat del Principat d'Astúries a qui es va denegar un permís per haver-lo demanat en bable
La llei asturiana que intenta garantir els drets dels ciutadans a utilitzar el bable en la seva relació amb l'administració és plenament constitucional. Ho avala el mateix Tribunal Constitucional en una interlocutòria en què rebutja la qüestió d'inconstitucionalitat presentada per un jutjat d'Oviedo l'any 2007, arran d'un recurs presentat per un lletrat dels serveis jurídics de l'administració del Principat asturià. Aquest jurista es queixava que se li havia denegat un permís per haver redactat la sol·licitud en bable, emparant-se en la llei de foment de la llengua pròpia del territori.
El ple del TC, el mateix que ha de decidir sobre l'Estatut de Catalunya, ha avalat la constitucionalitat de la norma en una resolució feta pública aquest dilluns, però ho ha fet amb l'opinió en contra del magistrat Manuel Aragón Reyes. Aquest jutge, que se suposa que és un dels que podrien decantar la balança de la sentència de l'Estatut cap a un cantó o cap a l'altre –en principi està alineat amb els conservadors però el bàndol considerat progressista intenta portar-lo al seu terreny–, ha emès un vot particular.
Aragón reconeix que la qüestió d'inconstitucionalitat no pot ser admesa per un defecte de forma, però creu que si aquest problema tècnic no existís sí que s'hauria d'estudiar el cas: segons el seu punt de vista, la llei de foment de la llengua empara els ciutadans en relació amb l'administració, però no els funcionaris en les seves relacions internes.
Fonte: www.avui.cat
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminar¿cuando dices bable, quieres decir asturiano, no?
ResponderEliminarPor otra parte y extraido de asturies.com:
"la principal virtualidad de la norma consiste en privar de toda discrecionalidad a la Administración autonómica a la hora de aceptar las comunicaciones que reciban en esa lengua", señala el Constitucional.
Si el TC admite su estatus de lengua, y por la CE han de ser oficiales segun sus estatutos de autonomía,¿no podría ser que lo que fuera inconstitucional fuera el Estatuo de Autonomia de Asturies?
Perdona, albentestate, ni l'Avui ni jo no diem res.
ResponderEliminarEl TC, en la seva interlocutòria (accessible des del mateix document o a http://www.avui.cat/cat/downloads2/interlocutoria_tc_bable.pdf), utilitza la paraula "bable" en 8 ocasions i "bable/asturiano" en 20. La denominació "asturiano" no la utilitza enlloc.
Home, i de la constitucionalitat o no, en tot cas seria millor parlar de raó o de sentit comú. I segons el sentit comú, si és una llengua i ha de ser oficial, doncs cony, que la hi facin i s'ha acabat el problema.
perdonat David,és clar que el TC empra la paraula "bable"...pero tu hauries d'haver canviat el títol de l'entrada i en comptes de posar "bable" posar asturià o asturiano o asturianu...que es pot fer.
ResponderEliminarEs com si anomenessin parla al català....¿a què no pot ser?