3 de cada 4 families tán pol modelu d'inmersión llingüística n'Euskadi

Majoria absoluta a favor de l'ensenyament en llengua basca a la campanya de prematriculació a l'escola primària, en el qual només un 4% dels pares han decidit escolaritzar els seus fills segons el model A, que imparteix tots els continguts en llengua castellana excepte l'assignatura d'èuscar · No hi ha hagut prou demanda d'immersió en castellà per obrir noves línies.

Les dades de prematriculació pel curs 2010-2011 a Euskadi ofereixen un any més una radiografia de les preferències de les famílies basques pel que fa a la llengua d'educació dels seus fills. D'un total de 18.241 sol·licituds per alumnes de dos i tres anys, 13.436 han apostat pel model D, el d'immersió lingüística en èuscar, xifra que equival a tres quarts del total. De la resta, la majoria han optat pel model B, bilingüe -4.077 prematrícules- i només 728 han triat el model A, que té el castellà com a llengua vehicular i ofereix una assignatura de llengua basca.

Un panorama, doncs, molt semblant al d'anys anteriors, per bé que enguany ha estat la primera campanya amb un Govern, el del Partit Socialista d'Euskadi, molt crític amb la política lingüística dels Governs sobiranistes i que s'ha vantat que ara "els pares han exercit plenament la seva llibertat lingüística". Segons diariovasco.com, el Govern d'Euskadi ha impulsat aquest any un nou sistema informàtic per comptar tots els pares de la comunitat autònoma que volien escolaritzar els seus fills en alguna línia diferent a les ofertes pel seu centre, després que partits i entitats com el Partit Popular i la Plataforma per la Llibertat d'Elecció Lingüística denunciessin que hi havia una demanda no satisfeta de la línia castellana.

Resulta, però, que en cap centre d'Euskadi hi ha hagut prou famílies que hagin demanat l'obertura d'una nova línia diferent a les existents. Un total de 104 famílies n'han demanat una d'immersió en castellà, però en cap cas han superat el llindar exigit pel Govern de 20 peticions en un mateix centre, i ni tan sols han arribat a les 15 proposades pel Partit Popular. Els defensors de la tesi de la persecució del castellà han explicat que aquestes dades no reflecteixen "l'autèntica demanda perquè els pares no s'han atrevit a fer explícita les seves preferències per por a quedar-se sense plaça".

La resta de partits bascos també s'han pronunciat sobre aquestes dades. El Partit Nacionalista Basc, al capdavant del Govern fins a les darreres eleccions, ha dit que la llibertat d'elecció de les famílies ha existit sempre, explica Público. Ezker Batua i Eusko Alkartasuna han apuntat que cal substituir el sistema actual per un model únic, i EA ha especificat que l'èuscar hauria de ser-ne la llengua vehicular. Aralar s'ha referit a unes altres dades que s'han fet públiques fa poc, sobre la competència lingüística dels estudiants bascos, i ha demanat a la consellera d'educació, Isabel Celaá, que aclareixi què farà el Govern perquè els alumnes que "no estudiaran en un model que garanteixi l'aprenentatge de les dues llengües oficials en tinguin un coneixement suficient en acabar la seva educació".

Tres de cada deu alumnes punxen en èuscar

Les dades a les quals es referia Aralar corresponen a "l'avaluació diagnòstica" realitzada pel departament d'educació d'Euskadi el 2009, i conclou que un 33% dels alumnes bascos de primària i secundària no assoleixen el nivell mitjà d'èuscar. Aquesta xifra es dispara en les alumnes que estudien la modalitat A, un 85% dels quals no superen el nivell inicial d'èuscar. Entre els que segueixen el model bilingüe, el nombre es redueix fins el 38%. De fet, l'estudi prova que ni tan sols la immersió lingüística en èuscar garanteix unes dades plenament satisfactòries per la normalització de la llengua, tot i que la xifra baixa fins un 23% d'alumnes amb coneixements bàsics.

Pel que fa als coneixements de llengua castellana, la xifra d'alumnes que no arriben al nivell mitjà cau fins el 18% en el conjunt dels estudiants enquestats.

Fonte: Nationalia