Un eurodiputat flamenc reclama l'ús del català a Brussel·les

Mark Demesmaeker (N-VA) renya el president, Martin Schulz, per incomplir la promesa que va fer el 2012

Laura Alberch

El debat sobre el català a Europa torna a rebrotar. I, en aquesta ocasió, no pas per iniciativa de cap representant català, sinó d'un independentista flamenc. L'eurodiputat de la Nova Aliança Flamenca (N-VA) Mark Demesmaeker ha reclamat aquest dimecres l'ús del català al Parlament Europeu en la sessió plenària d'aquest matí a Estrasburg, on s'ha debatut la presidència semestral de la Unió Europea (UE), que toca a Luxemburg. Demesmaeker ha interpel·lat el president del Parlament, Martin Schulz, perquè permeti l'ús del català tal com va prometre l'any 2012. "És una llengua amb més de deu milions de parlants", ha dit Demesmaeker, qui va ser un dels observadors del 9-N.
"Senyor president, potser no se'n recorda, però va dir que permetria als eurodiputats catalans parlar la llengua catalana aquí al plenari. I encara no està permesa en una cambra que se suposa que és oberta i democràtica", ha continuat el belga. "Això, senyor Schulz, és una vergonya i un dèficit democràtic. L'insto a pensar-ho de nou i complir la seva promesa", ha lamentat el diputat, despertant els aplaudiments d'una part de la cambra.

En aquest sentit, Schulz va ratificar el mes de juny passat que no es pot parlar català al Parlament Europeu mentre no sigui llengua oficial de la UE. Ho va fer arran d'una demanda de la Plataforma per la Llengua amb el suport d'alguns parlamentaris catalans.

Va ser el gener del 2012 quan Schulz va anunciar que permetria el català a les intervencions dels eurodiputats, tot i no ser oficial. El català és la tretzena llengua més parlada de la UE, però encara no és entre les 23 oficials perquè el govern espanyol mai no ho ha demanat. El búlgar, el danès, el gaèlic, el finès, l'eslovac, el lituà, l'eslovè, el letó, l'estonià i el maltès tenen menys parlants però són oficials i es poden fer servir a l'Eurocambra i la resta d'institucions comunitàries.                                                                        Fonte: Nació Digital