Les llengües, riquesa universal

- JOAN BORONAT LLECHA / BLANES (SELVA) Les llengües tendeixen a evolucionar o a deteriorar-se amb l'ús. El castellà no n'és l'excepció, i, considerant que diverses maniobres polítiques i militars, la van enlairar a ocupar el lloc privilegiat que ostenta, com a llengua “franca” de tots els espanyols, és lògic i comprensible que es posi zel a la seva ensenyança, perquè tots arribem a parlar-la amb un accent neutre i elegant. Però s'hauria de començar per les regions on la tenen com a llengua mare, ja que molts castellanoparlants, se suposa que cultes, confonen la, le i lo (leísmo i laísmo), a més de pronunciar malament la d al final de paraula, i practiquen el vici d'abreviar alguns participis (pasao, terminao, etc.), a banda de confondre la y amb el dígraf ll (poyo i pollo), o usar el pretèrit indefinit quan correspon el perfecte, per posar alguns exemples. Segons fonts fidedignes, un 60% dels traductors del castellà a altres llengües són catalans, i els d'aquesta comunitat són també els que es dediquen, més i millor, al doblatge de pel·lícules estrangeres al castellà. Aquests fets demostren que a Catalunya no necessitem la intromissió d'energúmens que, tot demostrant prepotència, ignorància i poca vergonya, tenen l'obsessió d'imposar el castellà a costa de les altres llengües autòctones d'Espanya, en comptes de dedicar-se a polir i protegir la puresa del castellà al seu propi territori. Fonte: Avui