21/6/12

El PEN Internacional presenta el 'Manifest de Girona' en defensa de la diversitat lingüística

L'acte s'ha celebrat al Palau de la Generalitat amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas, el president del PEN Internacional, John Ralston Saul, la presidenta del PEN Català, Carme Arenas i el presient del Comitè de Traducció i Drets Lingüistics, Josep Maria Terricabras. (Veure video)

Barcelona (ACN).- El PEN Internacional ha presentat al Palau de la Generalitat el Manifest de Girona. El president del comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional, Josep M. Terricabras, ha dit que l'objectiu del manifest és "ajudar als ciutadans i organitzacions de tot tipus a adonar-se de l'enorme importància de la diversitat lingüística i a participar en la seva defensa". El president de la Generalitat ha lamentat que encara avui després de més de 30 anys de restauració de la democràcia a l'Estat Catalunya "pateix la incomprensió, la intolerància o la bel·ligerància d'estaments de l'Estat que sembla que això que hi hagi alguna cosa diferent incomoda".

El 'Manifest de Girona' sobre Drets Lingüístics elaborat pel PEN Internacional, una organització mundial d'escriptors que treballa per promoure la cooperació i l'intercanvi entre cultures, destaca que la diversitat lingüística és un patrimoni de la humanitat que ha de ser valorat i protegit; que el respecte per totes les llengües i cultures és fonamental en el procés de construcció i manteniment del diàleg i de la pau en el món; que les diverses llengües i parlars no són només mitjans de comunicació, sinó el medi en què els humans creixen i les cultures es construeixen. També s'assenyala que cada persona aprèn a parlar en el si d'una comunitat que li dóna la vida, la llengua, la cultura i la identitat.

Segons el manifest, tota comunitat lingüística té dret que la seva llengua sigui utilitzada com a oficial en el seu territori; l'ensenyament escolar ha de contribuir a prestigiar la llengua parlada per la comunitat lingüística del territori; el coneixement generalitzat de diverses llengües per part dels ciutadans és un objectiu desitjable, perquè afavoreix l'empatia i l'obertura intel·lectual, alhora que contribueix a un coneixement més profund de la llengua pròpia; la traducció de textos representa un element molt important; els mitjans de comunicació són altaveus privilegiats a l'hora de fer efectiva la diversitat lingüística i de prestigiar-la amb competència i rigor; el dret a l'ús i protecció de la pròpia llengua ha de ser reconegut per les Nacions Unides com un dels drets humans fonamentals. Aquest document actualitzat recull els principals elements de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, i es va aprovar en el Congrés del PEN Internacional, celebrat el setembre passat a Belgrad.

Fonte y artículu completu: PEN català

6 comentarios:

  1. El drechu a la oficialidá de la llingua propia ye l'únicu camín pa la continuidá hestórica del asturianu. Oxalá les Naciones Xuníes lo reconozan como un drechu fundamental.

    ResponderEliminar
  2. Naturalmente, llibertaá d'espresión y defensa a ultranza de la diversidá llingüística en Cataluña y tolos llaos.

    ResponderEliminar
  3. Ye lo que dalgunos nun acaben d'entender, el drechu primeru de too ser humanu a la llibertá, incluyida la d'espresión y non las tarrecibles presiones de ciertos organismos oficiales (un aplausu pal Ayuntamientu de Barcelona que yá lo entendió y dio marcha tras) y dellos individuos particulares (de mentes exclusivistes y daqué dures) empobinaos a una llingua única (la d'ellos mesmos namás) y como exemplu perclaru y'el gobiernín catalán y un pequenu grupu de catalanes pero bastante radicales nesti asuntu.

    ResponderEliminar
  4. Polinònim Benjamín, com que veig que tantes paraules noi les pots digerir, et poso només la primera frase del segon paràgraf:

    "Segons el manifest, tota comunitat lingüística té dret que la seva llengua sigui utilitzada com a oficial en el seu territori..."

    Deures per a aquest estiu. Explica:

    a) què entens tu per "comunitat lingüística"?
    b) què entens tu per dret?
    c) què entens tu per "la seva llengua"?
    d) què entens tu per "utilitzada com a oficial"? i
    e) què entens tu per "el seu territori"?

    I si vols apujar la teva nota, fes-me una redacció sobre per què alguns presumptes asturians estan més preocupats pel que presumptament passa a 700 km de distància amb dues llengües que no són l'asturià en comptes de preocupar-se pel que passa a casa seva cada dia amb l'asturià.

    Apa, ens veiem el setembre. Recorda, els repetidors sempre heu de tornar de vacances 15 dies abans.

    ResponderEliminar
  5. ¿PEN? ...pan, pen, pin, pon, pun, y otres munches.

    ResponderEliminar
  6. Paez el xuegu del pin, pan, pun.

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.