El Consell tomba el recurs del PP contra el topònim de València exclusiu en valencià

La Generalitat determina que només l'AVL és competent per a fixar la toponímia dels municipis

El Consell ha aprovat desestimar el recurs de reposició interposat pel regidor del PP a València, Eusebio Monzó, contra el decret pel qual es va aprovar el canvi de denominació de la ciutat de València per la seua forma exclusiva en valencià. Monzó té dos mesos per a presentar un recurs contenciós administratiu contra la decisió presa pel govern valencià.

En paral·lel, aquest divendres, l'executiu autonòmic ha aprovat un decret regulador dels criteris i el procediment per al canvi de denominació dels municipis valencians i altres entitats locals. Els municipis no podran utilitzar denominacions que no hagen sigut autoritzades per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), la institució competent per a fixar la toponímia dels municipis.

La norma aprovada pel Consell determina que la forma oficial dels municipis podrà ser en valencià o en castellà, segons la zona de predomini lingüístic on estiguen ubicats, o en totes dos llengües. En cas que s'aprove la doble denominació en les dos llengües, els dos noms apareixeran separats per una barra. Als municipis de territoris de predomini valencianoparlant anirà en primer lloc la forma valenciana i al revés als municipis de predomini castellanoparlant.

Fonte: DiariLaVeu.com

València marxa pel català

Convocatòria multitudinaria de l'Escola Valenciana en defensa del català, i aquest any també com a protesta per les retallades i els ajustos en ensenyament. Va participar gent vinguda de tot el domini lingüístic del català.

Fonte: tv3, tv3 a la carta

Una llingua que camina

Documental na canal 33 de TV3

Un treball que examina la salut de la llengua al País Valencià a partir de la quotidianitat de cinc persones de diferents àmbits.

Amb motiu de la Diada Nacional del País Valencià,el proper 9 d'octubre, "El documental" estrena "Una lengua que camina", un treball que mostra l'estat de salut del valencià a partir de la quotidianitat de cinc persones de diferents àmbits socials, professionals i geogràfics que van participar a la diada de 2010 en les celebracions dels 25 anys de Trobades d'Escoles en valencià.

Fonte: canal 33

Una rellación ensin señal.Catalanes y valencianos: un mundu d'incomprensiones y tracamundios.

Programa de TV3 “30 minuts”

L'apagada de TV3 al País Valencià és l'últim exemple de les complexes relacions entre catalans i valencians. El "30 minuts" d'avui parteix d'aquest fet per endinsar-se en una llarga tradició d'incomprensions i malentesos, que cada cop més valencians de diferents sensibilitats, sobretot els joves, volen superar.

La fi de les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys, ha fet visible una llarga història d'incomprensions i malentesos entre catalans i valencians. Una part de la societat valenciana s'ha sentit desasistida sense el senyal de TV3, mentre que una altra continua sentint una Catalunya amenaçadora. D'altra banda, potser hi ha una progressiva indiferència des de Catalunya pel destí dels veïns del sud.

La delegació de TV3 al País Valencià i "30 minuts", conjuntament, han fet un retrat de la reacció ciutadana contra el tancament de les emissions i del debat sobre quines relacions –culturals i econòmiques– han de tenir totes dues comunitats. La reivindicació del corredor mediterrani, ara per ara, sembla que sigui l'únic punt de confluència entre valencians i catalans. Però això ha de suposar oblidar-nos dels vincles culturals i lingüístics?

Com ens veiem uns i altres, la llengua, la recerca d'una identitat valenciana, la utilització política de l'anticatalanisme, el paper dels mitjans de comunicació i, també, com interpreten tot això els joves, la generació del futur?

Intervenen en aquest reportatge l'economista Vicent Soler, l'exmilitant d'Unió Valenciana Artur Ahuir, l'editor Eliseu Climent, els portaveus dels governs català i valencià, l'exdiputat popular Joserra García Fuster, l'exconseller de Cultura català Joan Manuel Tresserras, l'editora Rosa Serrano i l'economista Germà Bel, entre altres.

Fonte: programa 30 minuts de TV3 tituláu "Sense senyal", programa 30 minutos de TV3.
Más info: anuncia del programa.

El Ayuntamiento de Castelló insta al Consell y Gobierno catalán a un acuerdo de reciprocidad de las emisiones de TV3 y C9

CASTELLÓN, 24 Feb. (EUROPA PRESS)
Los tres grupos políticos representados en el Ayuntamiento de Castellón --PP, PSPV y Bloc-- han aprobado este jueves en el pleno y por unanimidad una declaración institucional en la que se insta al Consell y al Gobierno catalán a llegar a un acuerdo de reciprocidad por lo que se refiere a las emisiones de TV3 y los otros canales públicos catalanes y Canal 9 y el resto de canales públicos valencianos que permita que todos sean recibidos en el conjunto del territorio valenciano y catalán.
Así mismo, se insta al Gobierno central a que habilite un canal múltiple adicional de TDT y a prestar conformidad a la tramitación de la Iniciativa Legislativa Popular 'Televisió sense fronteres' para garantizar las emisiones de todas las televisiones realizadas total o parcialmente en la lengua propia en el conjunto del dominio lingüístico.
El portavoz del Bloc, Enric Nomdedéu, ha felicitado a todos los grupos políticos por este acuerdo y ha agradecido la presencia en el pleno de la TV3, mientras que ha lamentado la ausencia de Canal 9 "que parece no importarle lo que sucede en este pleno", ha dicho.
Así mismo, ha manifestado que "se trata de una reivindicación colectiva de la ciudad", y ha pedido al alcalde y a los grupos 'popular' y socialista que participen en la manifestación que se celebrará el sábado en Castellón para rechazar el fin de las emisiones de la TV3 en la Comunitat Valenciana.

Fonte: Europapress

L'Academia Valenciana defende la valoración del valencianu

L'Academia Valenciana de la Llingua manifestó que sedría una "bona midida" que la competencia en valencianu se valorare como méritu dientro de la carrera docente nes universidaes.
La presidenta de la institución, Ascensió Figueres, pronuncióse d'esta manera, en declaraciones a los medios de comunicación, tres participar na presentación d'un informe ellaboráu poles universidaes valencianes en collaboración cola AVL pa conocer los usos llingüísticos ente'l profesoráu, los estudiantes y el personal d'alministración y servicios (PAS).
La presidenta de l'AVL afirma que na universidá "nun pue refugase a un profesor estranxeru por nun tener el requisitu" llingüísticu porque sería "tirar piedres contra'l nuesu teyáu", pero "lo que sí se podía facer ye que non estrictametne como requisitu pero sí como méritu que se valorare enforma". "Sedría una bona midida que se valorara enforma la competencia en valencianu dientro de la carrera docente", repostió. Coles mesmes, Figueres refugó pronunciase sobre la posibilidá de que s'introduza como requisitu l'inglés p'acceder a unes oposiciones docentes, dao que, según señaló, "tamos falando del valencianu". Nesti sen, calcó en qu'estableciendo un requisitu llingüísticu pa les universidaes "a lo meyor taríamos atándomos de manes y podríamos arrepentimos nun momentu dau". Defendió que tienen que ser los equipos rectorales los que, a la vista del informe presentáu, "vean cuáles tienen que ser les actuaciones", pese a que calcó en defender que'l méritu de la competencia en valencianu se valore "enforma dientro de la carrera docente universitaria". Sobre l'estudiu, señaló que si se compara "ónde tamos agora" cola época na qu'ella cursó los sos estudios universitarios "hai que tar bien contentos de la presencia del valencianu" nes entidaes académiques, "agora bien, si facemos una comparanza ente les dos llingües oficiales de la Comunitat vemos que'l valencianu ta claramente minorizáu". Al respecto, efaló a "poner echar el nuesu gabitu pa qu'esta situación cambie y cada vez seya más fácil poder estudiar en valencianu en toles universidaes". Señaló que, según l'estudiu, "hai carreres nes que la ufierta en valencianu ye del cien por cien y otres nes que ye del cero por cientu", polo que va haber que calcar nesti ámbitu, apuntó. Afirmó que puen ponese midíes pero tenemos que "ser tolos que podemos intervenir ehí". Asina, encamentó a que los que tienen fíos que van a la universidá que los animen a matriculase en valencianu y a los profesores a "perder de vez en cuando esi mieu a dar les clases en valencianu", de la que tamién reclamó "planes d'incentivación" pa "ampliar esi marxe". Nel actu, celebráu nel Monasteriu de San Miguel de los Reyes, tamién participaron el rectores de les universidaes de València-Estudi General (UV-EG), Esteban Morcillo; Alicante (UA), Ignacio Jiménez; Politécnica de Valencia (UPV), Julià Igual; y Jaume I de Castellón (UJI), Vicent Climent, según el vicerrector d'Estudiantes de la Miguel Hernández de Elx (UME), Fernando Borràs.

Fonte: asturies.com